Diferència entre les revisions de "Vicent Lluís Simó i Santonja"
| Llínea 43: | Llínea 43: | ||
En juny de l'any [[2014]], l'Associació castellonenca [[Cardona Vives]] li concedí el [[Premis Fadrí|premi Fadrí d'Honor]] a la Valenciania. | En juny de l'any [[2014]], l'Associació castellonenca [[Cardona Vives]] li concedí el [[Premis Fadrí|premi Fadrí d'Honor]] a la Valenciania. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Es curiós que haja sigut el Valencià, entre les primeres llengües filles de Roma, quasi parella ab la italiana, la que aconseguira un Sigle d'Or.|Vicent Lluís Simó i Santonja}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 17:23 8 feb 2024
| Vicent Lluís Simó i Santonja | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juriste, investigador i escritor. | ||
| Naiximent: | 16 de novembre de 1932 | ||
| Lloc de naiximent: | Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 17 de novembre de 2014 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicent Lluís Simó i Santonja (Alcoy, 16 de novembre de 1932 - † Valéncia, 17 de novembre de 2014), fon un juriste, catedràtic, investigador, escritor i articuliste valencià.[1]
Vicent Lluís Simó i Santonja fon decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Biografia
Doctor en Dret per l'Universitat de Valéncia, en la que fon Professor adjunt de la Càtedra de Dret Civil entre els anys 1958 i 1962. En eixe any va prendre possessió de la seua primera notaria i en l'any 1988 es va fer notari de la ciutat de Valéncia.
Va eixercir com a membre del Consell Valencià de Cultura (CVC) entre 1987 i 1995. També fon vicepresident de l'associació centenària valencianista Lo Rat Penat.
Professionalment fon conseller Permanent de l'Unió Internacional del Notariat Llatí i president Honorari de la Comissió de Drets Humans d'eixa organisació.
Va participar en infinitat de Congressos Internacionals del Notariat en tot lo món, Múnich, Salzburc, Montevideo, Buenos Aires, Barcelona, Guatemala, Paris, Lima, Florència, Montreal, Atenes i Àmsterdam.
Fon nomenat cònsul Honorari de la Llonja de Valéncia.[2]
Té en el seu haver més de 80 llibres publicats dels quals podem destacar uns 30 de temàtica valenciana, pels que va rebre distints premis en les categories d'ensaig, narrativa i poesia. En reconeiximent a tots els seus mèrits, l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana li otorgà en 2013 el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana.[3]
Obra
- Torre dels vents (Editorial L'Oronella)
- Cançons de Llaurador (AELLVA)
- Mínims detalls (del Sénia al Segura)
- Sonets nostàlgics (Institució Alfons el Magnànim)
- ¿A on em vaig i que em deixe? (Ajuntament de Gandia)
- Git al Mar (L'Oronella)
- Els Medallons de la Llonja (Valéncia, 2008)
- ¿Valenciano o catalán? (Valéncia, 1975). Es feu una segona edició l'any 2013.
Premis
En juny de l'any 2014, l'Associació castellonenca Cardona Vives li concedí el premi Fadrí d'Honor a la Valenciania.
Cites
Referències
- ↑ Candidatura a decano de la RACV, Las Provincias
- ↑ pagina 47
- ↑ «Premis Nacionals de Lliteratura en Llengua Valenciana». Associació d'Escritors en Llengua Valenciana.
Bibliografia
- MARTÍNEZ RODA, Federico. La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu noranté aniversari. (2006, Real Acadèmia de Cultura Valenciana) ISBN: 84-96068-81-1
- SIMÓ I SANTONJA, Vicent Lluís. Git al mar. (2008, L'Oronella S.E.V., S.L.) ISBN: 978-84-96472-21-1
Enllaços externs
- Alguns dels seus llibres
- Els seus últims artículs de prensa
- Artícul en el Levante
- Biografia de Vicent Lluís Simó i Santonja en l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana
- Artícul en Las Provincias
- La lengua valenciana triunfó en los pueblos repoblados a Fueros de Zaragoza y Daroca - Cultura Valenciana
- Simó Santonja: “El Pare Fullana no siguió las Normas de Castellón nunca” - Cultura Valenciana
- Un mito: la confederación catalano-aragonesa por V. L. Simó Santonja - Vídeo - Youtube
| |||||