Miguel Zugaza

Miguel Zugaza Miranda
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Historiador de l'art.
Naiximent:	23 d'agost de 1964
Lloc de naiximent:	Durango, Viscaya, País Vasc, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Miguel Zugaza Miranda (Durango, Viscaya, 23 d'agost de 1964) és un historiador de l'art i museògraf espanyol que ha ocupat càrrecs rellevants en tres importants institucions d'art com el Museu de Belles Arts de Bilbao (en dos etapes distintes), el Museu Reina Sofia i el Museu del Prado. Despuix de casi quinze anys de llabor en el Prado, el 30 de novembre de 2016 va anunciar públicament l'intenció de retornar professionalment a la seua terra natal per a tornar a dirigir el Museu de Belles Arts de Bilbao, càrrec que es va fer finalment efectiu a partir del 20 de març de 2017.

Biografia

Miguel Zugaza naix en la població vasca de Durango (província de Viscaya), en una família molt vinculada al panorama cultural vasc. Fill de l'editor Leopoldo Zugaza, es llicencia en Història i Geografia, i més tart s'especialisa en Història de l'Art. Poc a poc s'introduïx en el món de l'art: el seu pare el sumergix en l'organisació d'exposicions. En a penes 30 anys d'edat obté el càrrec de subdirector de conservació en el Museu Reina Sofia (1994-1996).

En l'any 1996 se li confia la direcció del Museu de Belles Arts de Bilbao, institució que travessava en eixos anys un ambiciós procés de modernisació, en part espolejat per l'obertura del veí Museu Guggenheim de Bilbao. En eixa etapa (1996-2002) organisa les exposicions Sorolla i Zuloaga, El bodegó espanyol, Pintura al nuet i Dònes impressionistes.

L'èxit del museu bilbaí dona a Miguel Zugaza certa notorietat, que espenta al govern d'Espanya, llavors del PP, a pensar en ell com a responsable de El Prado. Zugaza preferix proseguir la seua llabor en el museu de Bilbao, ya que s'estava remodelant la seua sèu; pero ya en 2002, en donar per conclós est objectiu, accepta el càrrec en Madrit.

En el seu mandat com a director de El Prado, Zugaza es troba front a la tasca d'organisar administrativament el Museu, conseguint l'aprovació de la llei orgànica de dit organisme en 2003. Ha continuat en els treballs d'ampliació i modernisació iniciats pels seus antecessors Luzón i Checa. Este ardu comés es va vore facilitat per un consens entre els principals partits polítics, PP i PSOE, donant-se la circumstància (inusual) de que Zugaza va seguir en el lloc a pesar dels canvis de govern en 2004 i 2011.

Entre les exposicions que s'han presentat en El Prado durant la seua gestió descollen El retrat espanyol, Tintoretto, Vermeer, Durero en les coleccions de la Albertina, Picasso (co-organisada en el Museu Reina Sofia), Goya en temps de guerra, El retrat de la renaixença, i més recentment les antològiques sobre Rembrandt, Francis Bacon i Sorolla.

Despuix de casi 15 anys de llabor en El Prado, Zugaza va anunciar a finals de 2016 la seua renúncia al càrrec per a reprendre la Direcció del Museu de Belles Arts de Bilbao, la qual cosa es va formalisar en març de 2017. Entre les seues primeres iniciatives en el museu bilbaí destaca l'exitosa exposició sobre la colecció privada d'Alicia Koplowitz (més de 139.000 visites) i unes atres sobre Arcimboldo i Eduardo Arroyo.

Distincions

• 2015.-Premi Raíces de Europa de la Asociación Cultural Raíces de Europa.
• 2017.-Gran creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi.
• 2017.-Medalla Sorolla de la Hispanic Society of America de Nueva York.

Enllaços externs

• Miguel Zugaza en Wikipedia