Diferència entre les revisions de "Martí de Riquer"

Revisió de 22:23 28 ago 2023

Martín de Riquer Morera


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Filòlec, escritor i migevaliste.
Naiximent:	3 de maig de 1914
Lloc de naiximent:	Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció:	17 de setembre de 2013
Lloc de defunció:	Barcelona, Catalunya, Espanya

Martín de Riquer Morera, també conegut per Martí de Riquer (Barcelona, 3 de maig de 1914 - † 17 de setembre de 2013) fon un filòlec, escritor i migevaliste espanyol.

Biografia

Martí de Riquer fon doctor en Filologia Romànica i especialiste en lliteratura trovadoresca. Fon catedràtic de lliteratura romànica en les universitats Central i Autònoma de Barcelona.

Obra

Especialisat en estudis migevals, Martín de Riquer es va distinguir en el camp de la lliteratura provençal (Els trobadors, tres volums, 1975) de l'antiga lliteratura francesa (Els cantars de gesta francesos, 1957; La llegenda del Graal i temes èpics migevals, 1968) i de la lliteratura valenciana (edicions de Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, i d'obres d'Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi i de Bernat Metge).

En l'àmbit de la lliteratura espanyola va destacar com un dels més reputats intérprets de Miguel de Cervantes i de la seua màxima creació, En Quixot de la Mancha, en títuls com Cervantes i el Quixot (1960). També va editar Cavallers errants espanyols (1967), Heràldica catalana des de 1150 a 1550 (1983), La tragèdia de Lancelot (1984), Vida i aventures de don Pedro Maça (1984), Heràldica castellana en temps dels Reis Catòlics (1987), Cervantes en Barcelona (1988) i Aproximació al «Tirant lo Blanc» (1990, premi nacional d'ensaig).

Fon aixina mateix autor, en colaboració en José María Valverde, d'una Història de la Lliteratura Universal (dèu volums, 1984-1986).

En l'any 1999 va publicar Quinze generacions d'una família catalana.

Fon president de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1963-1996) i membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) des de l'any 1965.

Premis i guardons

En l'any 1990 li fon otorgat el premi Internacional Menéndez Pelayo.
En 1997 va rebre el Premi Príncip d'Astúries de Ciències Socials.

Cites

Les Homilies d'Organyà, com reconeix Martí de Riquer, en la seua "Historia de la lliteratura catalana" (Barcelona: Ariel, 1964–1966), estaven escrites en dialecte provençal, perque en aquells moments l'única llengua que existia era el provençal del que provenen tots els dialectes catalans, entre ells l'"infame i infecte dialecte barceloní" (el català actual), com ho definix l'erudit i humaniste català pare Batllori, 12 vegades doctor honoris causa per universitats valencianes. Fins i tot els erudits catalans reconeixen que el català és un dialecte del provençal i per esta raó, cap filòlec sério volgué fer la gramàtica catalana del sigle XX, tingué que fer-la un ingenier químic, Pompeu Fabra - feu la gramàtica catalana de 1907 en castellà i baix el seu nom de Pompeyo. Lo de Pompeu vindria despuix)

José Aparicio Pérez

Enllaços externs

@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 == Obra ==
-Especialisat en estudis migevals, Martín de Riquer es va distinguir en el camp de la lliteratura provençal (''Els trobadors'', tres volums, [[1975]]) de l'antiga lliteratura francesa (''Els cantars de gesta francesos'', [[1957]]; ''La llegenda del Graal i temes èpics medievals'', [[1968]]) i de la lliteratura valenciana (edicions de [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]], i d'obres d'[[Andreu Febrer]] i [[Jordi de Sant Jordi]] i de [[Bernat Metge]]).
+Especialisat en estudis migevals, Martín de Riquer es va distinguir en el camp de la lliteratura provençal (''Els trobadors'', tres volums, [[1975]]) de l'antiga lliteratura francesa (''Els cantars de gesta francesos'', [[1957]]; ''La llegenda del Graal i temes èpics migevals'', [[1968]]) i de la lliteratura valenciana (edicions de [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]], i d'obres d'[[Andreu Febrer]] i [[Jordi de Sant Jordi]] i de [[Bernat Metge]]).
 En l'àmbit de la lliteratura espanyola va destacar com un dels més reputats intérprets de [[Miguel de Cervantes]] i de la seua màxima creació, [[En Quixot de la Mancha]], en títuls com ''Cervantes i el Quixot'' ([[1960]]). També va editar ''Cavallers errants espanyols'' ([[1967]]), ''Heràldica catalana des de 1150 a 1550'' ([[1983]]), ''La tragèdia de Lancelot'' ([[1984]]), ''Vida i aventures de don Pedro Maça'' ([[1984]]), ''Heràldica castellana en temps dels Reis Catòlics'' ([[1987]]), ''Cervantes en Barcelona'' ([[1988]]) i ''Aproximació al «Tirant lo Blanc»'' ([[1990]], premi nacional d'ensaig).