Diferència entre les revisions de "Reis Macs"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El [[Nadal]] està ple d'icons i de símbols. El dels '''Reixos Macs''' o '''Reis Macs''', és un dels més significatius i la seua celebració té lloc en la nit del [[5 de giner]]. | El [[Nadal]] està ple d'icons i de símbols. El dels '''Reixos Macs''' o '''Reis Macs''', és un dels més significatius i la seua celebració té lloc en la nit del [[5 de giner]]. | ||
| − | La [[Llengua Valenciana] té algunaes particularitats i una de ellas és fer el plural "Reixos" partint d'una atra paraula en plural com és "Reis". I hui en día les dos formes estáan aceptades per la [[RACV]] i són ampliament utilisades en les diferents comarques valencianes. | + | La [[Llengua Valenciana]] té algunaes particularitats i una de ellas és fer el plural "Reixos" partint d'una atra paraula en plural com és "Reis". I hui en día les dos formes estáan aceptades per la [[RACV]] i són ampliament utilisades en les diferents comarques valencianes. |
Dels que hui coneixem com Reixos Macs només va parlar l'evangeli de Sant Mateu. I no diu molt: "En nàixer [[Jesús]] varen aplegar uns macs des d'Orient a [[Jerusalem]], preguntant pel Rei dels judeus". | Dels que hui coneixem com Reixos Macs només va parlar l'evangeli de Sant Mateu. I no diu molt: "En nàixer [[Jesús]] varen aplegar uns macs des d'Orient a [[Jerusalem]], preguntant pel Rei dels judeus". | ||
Revisió de 22:31 6 gin 2023
El Nadal està ple d'icons i de símbols. El dels Reixos Macs o Reis Macs, és un dels més significatius i la seua celebració té lloc en la nit del 5 de giner.
La Llengua Valenciana té algunaes particularitats i una de ellas és fer el plural "Reixos" partint d'una atra paraula en plural com és "Reis". I hui en día les dos formes estáan aceptades per la RACV i són ampliament utilisades en les diferents comarques valencianes.
Dels que hui coneixem com Reixos Macs només va parlar l'evangeli de Sant Mateu. I no diu molt: "En nàixer Jesús varen aplegar uns macs des d'Orient a Jerusalem, preguntant pel Rei dels judeus".
Per aquella época els qui interpretaven el significat de les estreles eren cridats macs, ells varen confirmar que el seu viage va ser motivat per l'aparició d'una estrela en el cel d'Orient a la que varen donar l'interpretació del naiximent d'un Rei, en este cas dels judeus. Aixina que, Sant Mateu no nos parla del número d'estos visitants, ni tampoc els denomina "reis".
Fon Lleó Magne qui en la seua autoritat va determinar que els "Macs" eren tres.
El número de Macs no està clar, pero el número de tres, es va dir perque era l'interpretació dels regals oferits al recent naixcut com a futur Rei de Reis "Or al Pare com a Rei", "Incens per a l'Esperit Sant" i "Mirra per al fill, com a símbol funerari per la futura mort en la creu".
La denominació de reis se'ls va donar feya el sigle XII ya que significava que eren els grans representants del país d'a on eren originaris. Els colors de la pell dels reis era representatiu de que eren els emissaris de totes les races.
La data del 5 de giner es va implantar posteriorment i s'ha guardat com a data "màgica" per al repartiment de regals per a tots. Ha segut la tradició la que s'ha encarregat d'enriquir la llegenda entorn ad estos personages.
L'adoració dels Reis Macs no va començar a celebrar-se en Occident fins al sigle V i no fon fins a mijans del sigle XIX quan els Reixos Macs varen escomençar a dur joguets als chiquets.
Actualment, Melchor, simbolisa als europeus, que oferixen al Chiquet Deu un present d'or que atesta la seua realea. Gaspar representa als semites d'Àsia, que el seu ben més preciós és l'incens, que simbolisa la seua divinitat i Baltasar, negre i en barba, s'identifica en els fills de Cam, els africans, que entreguen la mirra, en alusió a la seua passió i resurrecció.
L'actualment imprescindible "carta als Reis" va començar a popularisar-se durant el primer quart del sigle XX, tradició que es conserva en l'actualitat.
Atres tradicions nadalenques són: