Diferència entre les revisions de "Alfonso Rojo"
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
Rojo va començar la seua trayectòria professional en l'any [[1976]] com a fotógraf en els inicis de ''[[Diario 16]]''. En [[1979]], com a reporter de guerra, va conviure en els guerrillers sandinistes durant la guerra civil nicaragüenca i també estigué present en l'afonada del Mur de Berlín (1989). | Rojo va començar la seua trayectòria professional en l'any [[1976]] com a fotógraf en els inicis de ''[[Diario 16]]''. En [[1979]], com a reporter de guerra, va conviure en els guerrillers sandinistes durant la guerra civil nicaragüenca i també estigué present en l'afonada del Mur de Berlín (1989). | ||
| + | |||
| + | En [[1972]], sent encara estudiant universitari, fon contractat com a professor de tenis pel ''Club Cuartel de la Montaña'' de [[Madrit]], activitat laboral que va seguir realisant fins a acabar la seua carrera i fer el [[servici militar]]. En [[1976]], a penes concloses les pràctiques com a sargent del [[Milicies Universitàries|IMEC]] en el [[Centre d'Instrucció de Reclutes|CIR]] d'[[Alcalà d'Henares]], i ya en les llicenciatures de Dret i Periodisme, es va integrar en la plantilla del recent naixcut ''Diario 16'', inicialment com a auxiliar del laboratori i casi en seguida com a fotógraf. | ||
| + | |||
| + | En l'autumne de [[1977]], va decidir deixar el periòdic i marchar pel seu conte a [[Centreamèrica]], a on començaven a prendre força moviments guerrillers com el del [[Front Sandiniste]] de [[Nicaragua]] o el [[Farabundo Martí]] de [[El Salvador]]. En [[1978]], ya com ''freelancer'', va retornar a Centreamèrica, venent des d'allí reportages gràfics i lliteraris a diverses publicacions, tant espanyoles com a estrangeres. | ||
| + | |||
| + | En la Semana Santa de [[1979]], despuix d'entrar en els sandinistes en [[Estelí]] i ser estos derrotats, fon capturat per la Guàrdia Nacional del dictador [[Anastasio Somoza]]. Quan el conduïen nugat cap a la capital, aprofitant que el comboi baixava de velocitat en passar per un control i vore un nutrit grup de periodistes, Alfonso Rojo va botar de la caixa del camió. Encara que fon detingut casi de colp i repent pels soldats, Rojo va conseguir que els reporters presents en el lloc ho fotografiaren i inclús parlaren breument en ell. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 18:11 21 nov 2022
| Alfonso Rojo López | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Periodiste i empresari | ||
| Naiximent: | 4 de decembre de 1951 | ||
| Lloc de naiximent: | Ponferrada, Lleó, Castella i Lleó, Espanya | ||
Alfonso Rojo López (Ponferrada, Lleó, 4 de decembre de 1951) és un empresari, periodiste, escritor, tertulià de televisió i corresponsal de guerra espanyol, actual director de Periodista Digital.
Biografia
És el major dels varons d'una família de 9 germans. Estudià la primària en el Colege de l'Esperit Sant de Ponferrada, i despuix d'un any intern en Alemània, prop d'Aquisgrà i un parell de cursos en el Colege de Sant Ignaci, va completar el bachillerat en el Sagrat Cor dels Jesuïtes, en Lleó.
Llicenciat en Dret i en Ciències de l'Informació, inicià la carrera de Dret en Santiago de Compostela i la va culminar, junt en la Llicenciatura de Ciències de l'Informació, en l'Universitat Complutense de Madrit.
Rojo va començar la seua trayectòria professional en l'any 1976 com a fotógraf en els inicis de Diario 16. En 1979, com a reporter de guerra, va conviure en els guerrillers sandinistes durant la guerra civil nicaragüenca i també estigué present en l'afonada del Mur de Berlín (1989).
En 1972, sent encara estudiant universitari, fon contractat com a professor de tenis pel Club Cuartel de la Montaña de Madrit, activitat laboral que va seguir realisant fins a acabar la seua carrera i fer el servici militar. En 1976, a penes concloses les pràctiques com a sargent del IMEC en el CIR d'Alcalà d'Henares, i ya en les llicenciatures de Dret i Periodisme, es va integrar en la plantilla del recent naixcut Diario 16, inicialment com a auxiliar del laboratori i casi en seguida com a fotógraf.
En l'autumne de 1977, va decidir deixar el periòdic i marchar pel seu conte a Centreamèrica, a on començaven a prendre força moviments guerrillers com el del Front Sandiniste de Nicaragua o el Farabundo Martí de El Salvador. En 1978, ya com freelancer, va retornar a Centreamèrica, venent des d'allí reportages gràfics i lliteraris a diverses publicacions, tant espanyoles com a estrangeres.
En la Semana Santa de 1979, despuix d'entrar en els sandinistes en Estelí i ser estos derrotats, fon capturat per la Guàrdia Nacional del dictador Anastasio Somoza. Quan el conduïen nugat cap a la capital, aprofitant que el comboi baixava de velocitat en passar per un control i vore un nutrit grup de periodistes, Alfonso Rojo va botar de la caixa del camió. Encara que fon detingut casi de colp i repent pels soldats, Rojo va conseguir que els reporters presents en el lloc ho fotografiaren i inclús parlaren breument en ell.