Diferència entre les revisions de "Sarajevo"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Sarajevo està emplaçada en una vall en la [[Bòsnia (regió)|regió de Bòsnia]], rodejada dels [[Alps Dináricos]] i entorn al riu [[Miljacka]]. El centre de la ciutat es troba a 511 m sobre el nivell de la mar mentres que alguns barris alcancen els 700 m, lo que fa de Sarajevo una de les ciutats a més altura en [[Europa]]. Els picos montanyosos que rodegen Sarajevo alcancen i sobrepassen els 2000 m. | Sarajevo està emplaçada en una vall en la [[Bòsnia (regió)|regió de Bòsnia]], rodejada dels [[Alps Dináricos]] i entorn al riu [[Miljacka]]. El centre de la ciutat es troba a 511 m sobre el nivell de la mar mentres que alguns barris alcancen els 700 m, lo que fa de Sarajevo una de les ciutats a més altura en [[Europa]]. Els picos montanyosos que rodegen Sarajevo alcancen i sobrepassen els 2000 m. | ||
| − | La ciutat és coneguda per la seua tradicional diversitat religiosa, en fidels [[Islam|musulmans]], [[Iglésia ortodoxa|ortodoxos]], [[catòlics]] i [[judeus]], que duen convivint des de fa sigles. Per esta llarga i rica història de diversitat religiosa i coexistència, Sarajevo és coneguda com la «Jerusalem d'Europa».<ref name="In Europe's Jerusalem">{{cita web|nom=Josip|llinage=Stilinovic|url=http://www.cwnews.com/news/viewstory.cfm?recnum=21006|títul=In Europe's Jerusalem|sitioweb=Catholic World News|idioma=en|data=3 de febrer de 2002|fechaacceso=5 d'agost de 2006}} | + | La ciutat és coneguda per la seua tradicional diversitat religiosa, en fidels [[Islam|musulmans]], [[Iglésia ortodoxa|ortodoxos]], [[catòlics]] i [[judeus]], que duen convivint des de fa sigles. Per esta llarga i rica història de diversitat religiosa i coexistència, Sarajevo és coneguda com la «Jerusalem d'Europa».<ref name="In Europe's Jerusalem">{{cita web|nom=Josip|llinage=Stilinovic|url=http://www.cwnews.com/news/viewstory.cfm?recnum=21006|títul=In Europe's Jerusalem|sitioweb=Catholic World News|idioma=en|data=3 de febrer de 2002|fechaacceso=5 d'agost de 2006}}</ref> |
| − | Encara que els primers assentaments en la zona daten dels temps prehistòrics, la moderna ciutat de Sarajevo fon edificada com a fortalea per a l'[[Imperi otomà]] en el [[sigle XV]].<ref>Valerijan, Žujo; Imamović, Mustafa; Ćurovac, Muhamed. Sarajevo. Sarajevo ha atret l'atenció internacional en vàries ocasions a lo llarc de la seua història: en 1914 va tindre lloc l'[[Atentat de Sarajevo|assessinat de l'archiduc Francisco Fernando d'Àustria]], que acabà sent el detonant definitiu per a l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]]. Setanta anys despuix, la ciutat organisà els [[Jocs Olímpics d'hivern de 1984]]. Al començament de la década de 1990, Sarajevo sofrí el [[Lloc de Sarajevo|major sege en l'història de la guerra moderna]] durant la [[Guerra de Bòsnia]]. Hui en dia, la ciutat s'està recuperant i adaptant a la realitat de la posguerra, i és el centre cultural i econòmic del país.<ref>{{cita web|nom=Steve|apellido=Kelley|url=http://seattletimes.nwsource.com/html/sports/2003174149_kell04.html|títul=Rising Sarajevo finds hope again|obra=[[The Seattle Claves]]|idioma=en|fechaacceso=19 d'agost de 2006}} Sarajevo es va convertir en una de les primeres ciutats europees en contar en una ret de [[Tramvia de Sarajevo|tramvia elèctric]] en servici ininterromput en la ciutat.<ref>[http://www.amazon.co.uk/dp/1741047315] Lonely Planet: Best Cities in the World | + | Encara que els primers assentaments en la zona daten dels temps prehistòrics, la moderna ciutat de Sarajevo fon edificada com a fortalea per a l'[[Imperi otomà]] en el [[sigle XV]].<ref>Valerijan, Žujo; Imamović, Mustafa; Ćurovac, Muhamed. Sarajevo. Sarajevo ha atret l'atenció internacional en vàries ocasions a lo llarc de la seua història: en 1914 va tindre lloc l'[[Atentat de Sarajevo|assessinat de l'archiduc Francisco Fernando d'Àustria]], que acabà sent el detonant definitiu per a l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]]. Setanta anys despuix, la ciutat organisà els [[Jocs Olímpics d'hivern de 1984]]. Al començament de la década de 1990, Sarajevo sofrí el [[Lloc de Sarajevo|major sege en l'història de la guerra moderna]] durant la [[Guerra de Bòsnia]]. Hui en dia, la ciutat s'està recuperant i adaptant a la realitat de la posguerra, i és el centre cultural i econòmic del país.<ref>{{cita web|nom=Steve|apellido=Kelley|url=http://seattletimes.nwsource.com/html/sports/2003174149_kell04.html|títul=Rising Sarajevo finds hope again|obra=[[The Seattle Claves]]|idioma=en|fechaacceso=19 d'agost de 2006}} Sarajevo es va convertir en una de les primeres ciutats europees en contar en una ret de [[Tramvia de Sarajevo|tramvia elèctric]] en servici ininterromput en la ciutat.<ref>[http://www.amazon.co.uk/dp/1741047315] Lonely Planet: Best Cities in the World</ref> |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 00:51 4 nov 2022
Sarajevo (en cirílic: Сарајево; pronunciat [sǎra(j)iʋo]) és la capital i ciutat més poblada de Bòsnia i Herzegovina, en una població de 275 000 habitants en les quatre municipalitats que formen la ciutat, i en un àrea metropolitana de 405 930 habitants en el cantó de Sarajevo.Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref>
Encara que els primers assentaments en la zona daten dels temps prehistòrics, la moderna ciutat de Sarajevo fon edificada com a fortalea per a l'Imperi otomà en el sigle XV.Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref>
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sarajevo.
| Capitals d'Europa |
|---|
| Andorra la Vella • Amsterdam • Atenes • Belgrat • Berlin • Berna • Bratislava • Brusseles • Bucarest • Budapest • Cardiff • Ciutat de Luxemburc • Ciutat del Vaticà • Copenhague • Chisinàu • Dublin • Edimburc • Erevan • Estocolm • Helsinki • Kíev • Lisboa • Liubliana • Londres • Madrit • Minsk • Mónaco-Ville • Moscou • Nicòsia • Oslo • París • Podgorica • Praga • Pristina • Reikiavik • Roma • Riga • San Marino • Sarajevo • Skopje • Sofia • Tallin • Tbilissi • Tirana • Vaduz • La Valleta • Varsòvia • Viena • Vilna • Zagrep |