Diferència entre les revisions de "Jaume I"
(Text reemplaça - 'Llibre dels Fets' a 'Llibre dels fets') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions de [[Castella]] i [[Aragó]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-[[Hongria]] i Courtenay, coneguda com [[Na Violant d'Hongria]], filla d'Andreu II, rei d'[[Hongria]] ([[setembre]] de [[1235]]); tres anys despuix, el [[9 d'octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer, [[Regne de Valéncia]], afegit al d'[[Arago]], [[Corona d'Aragó]]. | Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions de [[Castella]] i [[Aragó]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-[[Hongria]] i Courtenay, coneguda com [[Na Violant d'Hongria]], filla d'Andreu II, rei d'[[Hongria]] ([[setembre]] de [[1235]]); tres anys despuix, el [[9 d'octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer, [[Regne de Valéncia]], afegit al d'[[Arago]], [[Corona d'Aragó]]. | ||
| − | En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]]. En [[1261]] convocà les corts en la [[ciutat de Valéncia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne. | + | En l'any [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]]. En [[1261]] convocà les corts en la [[ciutat de Valéncia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne. |
Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, [[Pere III]] rei d'[[Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Regne de Mallorca|Mallorca]], Senyor-Baró de [[Montpellier]], Comte del [[Rosselló]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i molts atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué vàries amants. | Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, [[Pere III]] rei d'[[Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Regne de Mallorca|Mallorca]], Senyor-Baró de [[Montpellier]], Comte del [[Rosselló]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i molts atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué vàries amants. | ||
| − | En [[1276]], el 27 de juliol va caure malalt, '''Jaume I''' va fallir en la ciutat de [[Valéncia]] quan es disponia a partir cap a [[Tarragona]], a on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la [[Casa d'Aragó]]. | + | En l'any [[1276]], el 27 de juliol va caure malalt, '''Jaume I''' va fallir en la ciutat de [[Valéncia]] quan es disponia a partir cap a [[Tarragona]], a on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la [[Casa d'Aragó]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 21:55 14 oct 2022
Jaume I de Valéncia, Aragó, Mallorca i Montpellier, naixqué el 2 de febrer de 1208 en Montpellier (sur de França) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En Pere II d’Aragó, sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne.
Fon el conquistador de tres regnes: Mallorca (1229), Valéncia (1241) i Múrcia (1266). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de Simón de Montfort, son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per manat del Papa Inocenci III.
Tenia sis anys quan fon jurat en les Corts de Lleida de l'any 1214. Heretà el senyoriu de Montpellier a la mort de sa mare en (1219).
En el més de febrer de 1221 va contraure matrimoni en Leonor de Castella i de Plantagenet-Anglaterra, filla del rei Alfons VIII, germana de Na Berenguela i tia de Ferrando III; i s'apoderà de Mallorca l'últim dia de l'any 1228.
Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions de Castella i Aragó en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-Hongria i Courtenay, coneguda com Na Violant d'Hongria, filla d'Andreu II, rei d'Hongria (setembre de 1235); tres anys despuix, el 9 d'octubre de 1238, feu la seua entrada triunfal en Valéncia, que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer, Regne de Valéncia, afegit al d'Arago, Corona d'Aragó.
En l'any 1240 concedix a la ciutat de Valéncia un fur inspirat en el dret romà: Els Furs, donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en Mallorca, creà una corona i es titulà rei de Valéncia. En 1261 convocà les corts en la ciutat de Valéncia, en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne.
Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, Pere III rei d'Aragó i Valéncia, i a Jaume II rei de Mallorca, Senyor-Baró de Montpellier, Comte del Rosselló, de la Cerdanya, de Conflent, i molts atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué vàries amants.
En l'any 1276, el 27 de juliol va caure malalt, Jaume I va fallir en la ciutat de Valéncia quan es disponia a partir cap a Tarragona, a on proseguiria per a descansar en el Monasteri de Poblet. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la Casa d'Aragó.
Vore també
- Regne de Valéncia
- Reis de Valéncia
- Llibre dels fets
- La tomba de Jaume I
- Carta de Jaume I als moriscs de la Vall d'Uxó
- Corona d'Aragó
