Diferència entre les revisions de "Moros i Cristians"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 8: Llínea 8:
 
Pero sense cap dubte és a finals del [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]], quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.   
 
Pero sense cap dubte és a finals del [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]], quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.   
  
==Festa==
+
== Festa ==
 
Les festes se componen de diferents actes, pero sempre conten en:
 
Les festes se componen de diferents actes, pero sempre conten en:
*Entrades dels dos bandos. Solen fer-se per separat, per eixemple, el bando cristià pel matí i el moro per la vesprada.
+
* Entrades dels dos bandos. Solen fer-se per separat, per eixemple, el bando cristià pel matí i el moro per la vesprada.
*Embaixades
+
* Embaixades
*Dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutats, com és el cas d'[[Ontinyent]], este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.
+
* Dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutats, com és el cas d'[[Ontinyent]], este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.
  
 
El participants se dividixen en dos bandos: moros i cristians (en [[Toledo]], per eixemple, apareix també el bando Judeu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de [[Fontanars]]).
 
El participants se dividixen en dos bandos: moros i cristians (en [[Toledo]], per eixemple, apareix també el bando Judeu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de [[Fontanars]]).
  
==Música==   
+
== Música ==   
 
Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven.
 
Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven.
 
En l'[[any]] [[1882]] l'autor d'[[Alcoy]] [[Juan Cantó Francés]] ([[1856]]-[[1908]]) escriu [[Mahomet]], un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble [[Moro Guerrer]] de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel Ferrando Gonzàlez ]]([[1840]]-1908) fora escrit en anterioritat.
 
En l'[[any]] [[1882]] l'autor d'[[Alcoy]] [[Juan Cantó Francés]] ([[1856]]-[[1908]]) escriu [[Mahomet]], un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble [[Moro Guerrer]] de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel Ferrando Gonzàlez ]]([[1840]]-1908) fora escrit en anterioritat.
 
+
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Moors and Christians Festival}}
 
{{Commonscat|Moors and Christians Festival}}

Última revisió del 16:31 21 jul 2024

Festes de Moros i Cristians d'Alcoy, Cristianos
Capita cristia cavallers
Capità moro

Festa en raïls molt fortes en la Comunitat Valenciana, en especial en les comarques centrals valencianes de L'Alcoya, El Comtat, La Vall d'Albaida i L'Alt Vinalopó, pero també en moltes atres comarques i poblacions repartides per tota la geografia valenciana.

Orígens[editar | editar còdic]

Per a trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remontar-nos fins a l'Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal se representava en forma de dansa. Aixina, despuix de la guerra de Reconquista, el be i el mal se representa en els cristians i els moros. Pero sense cap dubte és a finals del sigle XVIII i principis del sigle XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.

Festa[editar | editar còdic]

Les festes se componen de diferents actes, pero sempre conten en:

  • Entrades dels dos bandos. Solen fer-se per separat, per eixemple, el bando cristià pel matí i el moro per la vesprada.
  • Embaixades
  • Dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutats, com és el cas d'Ontinyent, este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.

El participants se dividixen en dos bandos: moros i cristians (en Toledo, per eixemple, apareix també el bando Judeu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de Fontanars).

Música[editar | editar còdic]

Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven. En l'any 1882 l'autor d'Alcoy Juan Cantó Francés (1856-1908) escriu Mahomet, un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble Moro Guerrer de l'autor de Cocentaina Manuel Ferrando Gonzàlez (1840-1908) fora escrit en anterioritat.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons