Viver

Viver

Viver (en castellà també Viver de las Aguas), és un municipi valencià situat en la comarca de L'Alt Palància.

Història

Les restes arqueològiques més antigues de Viver daten de 5.000 anys a. de C. en les Coves del Sargal, d'orige prehistòric. També en eixe mateix lloc existí un poblat de l'Edat del Bronze.

El primer document que existix sobre la vila se remonta a l'any 193 a. C. quan Marco Poncio Catón fundà el poble al que denominà Belsinum. La romanisació fon un dels periodos més intens, com ho proven l'existència de més d'una dotzena de llàpides i monedes.

Durant la dominació àrap la vila passà a ser una simple alqueria.

El 24 d'abril de 1224 el rei Jaume I concedí a Viver el títul de Real Vila. Uns 10 anys despuix se funda la baronia de Xérica i Viver queda inclòs en ella. En l'any 1367 se li concedix Carta Pobla a on se declara població independent i el nom actual. En 1372 Pere II funda el Comtat de Xérica, a on, novament, queda inclòs Viver. En 1537 els hereus de Sarsuela venen al Comte d'Aranda i est al Duc de Calàbria els drets de la Vila per 5.000 sous. A la mort del Duc de Viver deixa els seus bens al Monasteri de Sant Miquel dels Reis i els religiosos prenen possessió del municipi.

En el sigle XVII destaquen les obres: la Torre campanar (1608) i la Font de l'Assunció, reformada en l'any 1619.

Atres dates significatives en l'història de Viver són:

• 1804, el rei d'Espanya, Ferrando VII de Borbó passa per la Vila al seu regrés a França.
• 1862, s'instala l'enllumenat públic.
• 1873, el 2 de març, se proclama la República en la Vila, en música, banderes i discursos.
• 1946, s'inaugura l'actual Grup Escolar.

Situació

Viver és un municipi que està situat a la vora esquerra del Riu Palància, en el tram en que comença el vall mig o acaba el vall alt. L'orografia del terme mostra importants cims de la Serra Calderona i del municipi de El Toro, situat als peus de l'altipla de Barraques.

El terme municipal es troba fitant en els municipis de Barraques i Pina pel nort, Benafer pel Nordest, Xérica per l'Est, Sur i Oest i Teresa per l'Oest.

Té una superfície d'un 50 Km. i està situat a uns 567 m. sobre el nivell de la mar, en un relleu relativament montanyós, a on destaquen els cerros de Erragudo i el mont de Sant Roc.

La zona urbana té una extensió d'unes 85 hectàrees. Els seus carrers són empinats en comerços i places i llocs pintorescs. Tot això fa que Viver siga un lloc de descans i estiueig. Durant l'estiu Viver sextuplica el número de habitants.

Comunicacions

Viver està situat a 70 Km. de la capital de província. Pel seu terme passen dos carreteres: la Nacional 234 (N-234) de Sagunt a Burgos i la Comarcal CS-604 des de Viver a Begís.

Encara que carix de ferrocarril se compartix estació en el municipi més prop, Xérica, tan sols a 2 Km. de distància.

Ullals i fonts

Com el seu nom indica Viver és una vila de moltes aigües per la cantitat d'ullals i fonts.

Ullals

• Ojos del Prado
• Tejería
• San Miguel
• Erragudo
• La Chana
• Morredondo
• Mariané
• La Chorrera
• La Franqueza
• Fuente del Oro
• L'Ochino
• El Pontón
• Sargal
• Fuente el Rosalén
• El Burro
• La Salud
• La Canaleta
• Mosén Villar
• Fuente el Río
• San Pedro
• Balsa de Mediavega, etc...

Fonts

• La Teula
• Duc de Calàbria
• Garró
• Abeurador, del sigle XVIII
• Sant Antoni
• Ball
• Assunció
• Font de la Plaça Major
• Caçadors
• El Sant
• Canyos del Ao
• Bomber
• La Glorieta
• La Floresta
• La Llosa, etc...

Font de la Teula	Font del Duc de Calàbria	Font del Garró
Abeurador del sigle XVIII	Font de Sant Antoni Abat	Font de l'Assunció
Font de la Plaça Major	Font de La Floresta	Font de Sant Francesc de Paula

Algunes d'estes fonts tenen propietats terapèutiques.

Clima

Encara que Viver pertany a la Comunitat Valenciana i deuria de tindre un clima mediterràneu no és aixina, el seu clima és continental caracterisat pels hiverns frets i llarcs i estius calorosos pero més curts. La mija de temperatura va dels 27º en juliol i agost als 8º de giner. També durant la primavera poden haver gelades que afecten a les collites. Les pluges són més abundants durant la primavera i la primavera d'hivern, encara que eixa predicció no és sempre precisa. Durant l'any 1996 el més en que més plogué fon en decembre (96 l/m²) i el que menys en octubre (5 l/m²). La mija de l'any sol ser d'uns 50 l/m² per mes.

Flora i fauna

Flora

Respecte a la vegetació natural destaca la carrasca, el lledoner o el nyespler pero entre plantacions de cultiu, incendis i programes de reforestació esta vegetació ha disminuït i està sent substituida per pinades.

Com arbusts i plantes naturals destacaríem la presència de romers, tomello, argilaga, espígol, camamirla, coa de gat, mora d'albarzer, coa de cavall o poliol.

Fauna

La fauna també ha descendit ya que la seua existència se troba condicionada a la vegetació natural i autòctona; encara aixina se pot trobar en el mont conills, llebres, raboses, javalins, fardes, serps, fardachos, perdius, alacrans, rates penades i àguiles.

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 1.661 habitants. En l'any 1997 se contabilisa una població de 1.223 habitants i una densitat de 40 h/Km². Durant els anys ha experimentat un breu aument degut a l'immigració.

La població se troba distribuïda entre el poble i els masos o caserius que la voltegen::

• Aguas Blancas
• Masada del Sordo
• Masías Blancas
• Masías de Parrella
• Masías del Cristo
• Masías del Río
• Erragudo

Economia

L'ocupació per sectors és la següent:

• Agricultura. L'agricultura ocupa a un 30% de la població activa que dedica unes 4.984 Ha. per al cultiu de l'armeler preferentment, seguit de l'olivera i atres arbres frutals, ademés de la ferraja.

• Ganaderia. La ganaderia és una atra de les activitats del sector primari de Viver, predominant l'oví, seguit del porcí, caprí i l'avícola.

El sector secundari ocupa el 12% de la població activa. Les indústries solen ser de caràcter familiar, no superant més de 10 operaris. Destaquen la fusteria, la manyaneria i la marroquineria.

El sector més representatiu de Viver són els servicis, ocupant casi la mitat de la població activa, un 40%, en 15 establiments comercials, ademés de celebrar-se mercat tots els dimarts en la Plaça Major.

Política

L'Ajuntament de Viver està format per nou regidors, inclòs l'Alcalde.

Servicis, institucions i associacions

Viver conta en diferents servicis públics i privats, també conta en dos comunitat de regants i en diferents associacions:

• Deportives
  • Club Deportiu Viver
  • Societat de Caçadors "L'Àguila"
  • Moto club Viver

• Culturals
  • Associació de Dònes de Viver
  • Centre Cultural "L'Armeler"
  • Grup de jotes i rondalla
  • Societat Musical "Santa Cecília"

• Associació de Jubilats

Monuments

• Temple Parroquial, d'estil renaixentiste, claustre d'orde corinti. Se desconeix la seua fundació pero s'ha anat ampliant i reformant fins a l'any 1946, restaurat per haver-se destruït durant la Guerra Civil.
• Torre Campanar, construïda en 1608. Les seues parets són de pedra, d'uns 2 m. de grossària i 25 m. d'altura. És de plata quadrada i conté huit finestres per a huit campanes.
• Ermita de Santa Bàrbara, fundada per Antonio Barahona en l'any 1606. Hui és lloc d'ensaig de la Banda de música.
• Ermita de Sant Francesc, se fundà en 1605, fon renovada en 1852 i es reedificà l'iglésia. En l'any 1866 es construí l'altar major.
• Font de l'Assunció, construïda en l'any 1608 i reformada en l'any 1619. D'estil barroc.
• Font de la Plaça Major, creada per l'ingenier Bulgas. És de forma circular en sortidors i rodejada d'un chicotet jardí. Fon inaugurada en l'any 1967.
• Nimfa de les Aigües, és un monument representatiu de les abundants aigües de la vila. És una obra de ferro de l'escultor José Gonzalvo, sobre un peu de pedra. Fon inaugurada el 29 de setembre de 1975, en motiu de la festa de Sant Miquel.

Personages ilustres

• Francisco Diago, historiador i religiós dominic. Fon nomenat per Felip II de Valéncia i III de Castella, croniste major de la Corona d'Aragó. Autor de vàries obres i biografies, es l'autor del llibre Anales del Reino de Valencia de 1613.

Gastronomia

Els menjars més representatius de Viver, són:

• Sopa del Sant.
• Olla de Viver.
• Rollos de Sant Roc.

Festes

• Giner, festivitat de Sant Antón.
• Febrer, carnestoltes.
• Març, "La Falla", se celebren el fi de semana següent a Sant Josep per a no coincidir en la festa major, les Falles.
• Pasqua, festes en honor a Sant Francesc durant la segona semana de la Pasqua.
• Agost, el 15 d'agost se celebra el dia de la Mare de Deu dels Desamparats.
• Setembre, festes patronals en honor a Sant Miquel (29 de setembre) i a la Mare de Deu de Gràcia (30 de setembre).
• Octubre, el 1 d'octubre se celebra la "Festa d'Erragudo", els veïns se desplacen de Viver a la Masia per a celebrar una missa en presència d'autoritats i la reina de les festes, despuix se va en provessó fins al naiximent a on es beneïx el pa i es celebra un dinar.

Del 2 al 6 d'octubre se celebren espectàculs taurins.

Lloc d'interés turístic

• La Floresta, un parage en les típiques cases penjades i passeig.
• Parage del Sargal, en accés a les coves.
• Sant Miquel, naiximent i lloc d'acampada.
• La Chana, naiximent d'aigües de caràcter medicinal, en paellers i taules.
• Ulls del Prat, naiximents d'aigua subterrànea. Sant Roc, mont convertit en mirador del terme.
• Barranc del Furó, covert i convertit en un passeig.

Referències

• Viver de las Aguas - Cristina Herrero Grimaldos - Instituto de Cultura Alto Palancia (ICAP) (Boletín nº 5, julio 1997)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Viver.
• Viver en Wikipedia