Diferència entre les revisions de "Riu Girona"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| Llínea 58: | Llínea 58: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Traduït de|es|Río_Girona}} | {{Traduït de|es|Río_Girona}} | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|Girona River}} | ||
[[Categoria:Rius d'Espanya]] | [[Categoria:Rius d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 01:16 27 jul 2022
| Girona | ||
| ||
| Llongitut: | 38,6 km | |
| Altura del naiximent: | 1.300 msnm | |
| Cabal mig: | n/d | |
| Superfície conca: | 117,7 km² | |
| Conca hidrogràfica: | Confederació Hidrogràfica del Xúquer | |
| Països que travessa: | Espanya | |
| Desembocadura: | Mar Mediterràneu, en el llímit entre els térmens de Dénia i Els Poblets | |
| Ample desembocadura: | n/d | |
El riu Girona és un riu del nort de la província d'Alacant. Té 38,6 quilómetros de llongitut i rep també el nom de riu Ebo.
Recorregut[editar | editar còdic]
El riu Girona naix en el barranc de Fontblanca, prop del municipi de La Vall d'Alcalà, al nort de la província d'Alacant. Posteriorment, contínua per les proximitats de la Serra de la Carrasca, en el terme de La Vall d'Ebo. Despuix de travessar esta localitat, va recollint aigua de chicotets ullals i entra en el barranc de Greger o barranc de l'Infern, situat en el terme de La Vall d'Alauar. L'escàs cabal del riu s'infiltra en les calcaries d'este canó, desapareixent del tot durant la major part de l'any.
Prop de l'eixida del canó se troba el Pantà d'Isbert, construït en 1945 i actualment en desús.
Posteriorment, el Girona travessa els térmens municipals d'Orba, Tormos, Sagra, Ràfol d'Almúnia, Benimeli, Sanet i Negrals, Beniarbeig, Ondara, Verger i Els Poblets.
Desemboca en el Mar Mediterràneu, en les proximitats de Setla i Mirarrosa, servint de frontera entre este terme municipal i el de Dénia, en la dita Plaja de l'Almadrava. El con aluvial del riu forma una zona inundable.
Inundacions[editar | editar còdic]
El 30 de setembre de 1919 la creixcuda del Girona afectà especialment a Beniarbeig, a on les aigües socavaren els ciments d'algunes cases al alcançar el riu els 5 metros d'altura, i també causà importants danys en Verger i Els Poblets. Atres inundacions importants a senyalar foren les de novembre de 1941 i la de novembre de 1985. En esta última se va témer que la chicoteta presa d'Isbert poguera derrocar-se, cosa que finalment no succeí.
La gota freda del 12 d'octubre de l'any 2007 provocà pluges de més de 400 mm en Orba i de més de 300 mm en el restant de la seua conca. Com conseqüència, el riu Girona se desbordà en Beniarbeig, Verger, Els Poblets i la zona de la plaja de Les Marines de Dénia, alcançant nivells superiors als de les anteriors inundacions. La creixcuda causà el derrocament del pont de Beniarbeig, que unia esta localitat en Ondara, la mort d'una anciana en Verger, ofegada en sa casa, i numeroses destrosses, com el derrocament d'un edifici de tres plantes també en Verger, a on l'aigua aplegà en alguns carrers a superar els 2 metros d'altura.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Confederació hidrogràfica del Xúquer - Sistema Marina Alta
- Derrocament del pont de Beniarbeig per la creixcuda del riu Girona del 12 d'octubre de 2007
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Río_Girona de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Girona.