Diferència entre les revisions de "Rafael Moneo"
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
|||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
En l'any [[1963]] va rebre una beca de dos anys per a estudiar en l'Acadèmia d'Espanya en [[Roma]], estància que va tindre gran influència sobre el seu treball posterior. Va tornar a [[Espanya]] en [[1965]] i fon en primer lloc professor adjunt en l'Escola d'Arquitectura de Madrit ([[1966]]-[[1970]]). En [[1971]] va guanyar la Càtedra d'Elements de Composició en la ETSAB, lo que li va dur a viure durant casi dèu anys en [[Barcelona]], fins que en [[1980]] va guanyar l'oposició a catedràtic de composició en l'Escola d'Arquitectura de [[Madrit]], que va abandonar despuix d'uns anys d'eixercici. | En l'any [[1963]] va rebre una beca de dos anys per a estudiar en l'Acadèmia d'Espanya en [[Roma]], estància que va tindre gran influència sobre el seu treball posterior. Va tornar a [[Espanya]] en [[1965]] i fon en primer lloc professor adjunt en l'Escola d'Arquitectura de Madrit ([[1966]]-[[1970]]). En [[1971]] va guanyar la Càtedra d'Elements de Composició en la ETSAB, lo que li va dur a viure durant casi dèu anys en [[Barcelona]], fins que en [[1980]] va guanyar l'oposició a catedràtic de composició en l'Escola d'Arquitectura de [[Madrit]], que va abandonar despuix d'uns anys d'eixercici. | ||
| − | En [[1973]] Moneo havia establit el seu propi despaig en Madrit, compaginant des de llavors el disseny arquitectònic en l'ensenyança. En abdós activitats va denunciar la tendència moderna de crear edificis en criteris de curt determini, i va defendre el disseny d'obres que puguen mantindre's actuals durant un llarc temps, a modo de monuments. En la llínea de lo que ha segut | + | En [[1973]] Moneo havia establit el seu propi despaig en Madrit, compaginant des de llavors el disseny arquitectònic en l'ensenyança. En abdós activitats va denunciar la tendència moderna de crear edificis en criteris de curt determini, i va defendre el disseny d'obres que puguen mantindre's actuals durant un llarc temps, a modo de monuments. En la llínea de lo que ha segut nomenat el racionalisme contextual, Moneo no seguix les corrents d'utilitarisme i expressionisme europees, sino que reflectix en les seues obres una versió suavisada de l'estil nòrdic i de la tradició holandesa. A tot això, Moneo suma la seua pròpia visió de l'arquitectura històrica. Les obres dels anys 60 són les que reflectixen millor estes idees. En 1976 Moneo fon convidat als [[Estats Units]], a on va treballar en l'Institut d'Arquitectura i Estudis Urbans de Nova York i donà classes en la ''Cooper Union School of Architecture'' ([[Nova York]]). Durant els anys següents va impartir classes també en Princeton i Harvard i en el departament d'Arquitectura de l'Escola Politècnica Federal de [[Lausana]] ([[Suïssa]]). |
En [[1985]] fon nomenat decà del Departament d'Arquitectura de l'Universitat Harvard, lloc que va ocupar durant quinze anys. Seguix conservant el seu càrrec de Catedràtic d'Arquitectura en dita escola, que visita regularment, havent obtingut recentment la ''Sert Professorship'' un títul honorífic. En [[1992]] Moneo va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Govern Espanyol. En [[1993]] fon nomenat Doctor Honoris causa per l'Universitat de Lovaina ([[Bèlgica]]). Va rebre l'Arnold W. Brunner Memorial Prize d'Arquitectura, otorgat per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Fon guardonat en el Premi Príncip de Viana del Govern de [[Navarra]]. Va rebre en [[Estocolm]] el Premi Schock d'Arts visuals, premi concedit per la Fundació Schock i la Real Acadèmia de les Arts. En [[1994]] va rebre un ''Laura ad Honorem'' de l'Escola d'Arquitectura de [[Venècia]] ([[Itàlia]]). En [[1996]] fon guardonat en el Premi Pritzker d'Arquitectura i la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de [[França]] i la Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes. En [[1996]] fon l'encarregat de pronunciar la crida de les Festes de la Mercè de Barcelona, en un discurs en el que va reflexionar sobre la relació entre la ciutat i la seua arquitectura. | En [[1985]] fon nomenat decà del Departament d'Arquitectura de l'Universitat Harvard, lloc que va ocupar durant quinze anys. Seguix conservant el seu càrrec de Catedràtic d'Arquitectura en dita escola, que visita regularment, havent obtingut recentment la ''Sert Professorship'' un títul honorífic. En [[1992]] Moneo va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Govern Espanyol. En [[1993]] fon nomenat Doctor Honoris causa per l'Universitat de Lovaina ([[Bèlgica]]). Va rebre l'Arnold W. Brunner Memorial Prize d'Arquitectura, otorgat per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Fon guardonat en el Premi Príncip de Viana del Govern de [[Navarra]]. Va rebre en [[Estocolm]] el Premi Schock d'Arts visuals, premi concedit per la Fundació Schock i la Real Acadèmia de les Arts. En [[1994]] va rebre un ''Laura ad Honorem'' de l'Escola d'Arquitectura de [[Venècia]] ([[Itàlia]]). En [[1996]] fon guardonat en el Premi Pritzker d'Arquitectura i la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de [[França]] i la Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes. En [[1996]] fon l'encarregat de pronunciar la crida de les Festes de la Mercè de Barcelona, en un discurs en el que va reflexionar sobre la relació entre la ciutat i la seua arquitectura. | ||
Revisió de 15:56 28 ago 2023
| José Rafael Moneo Vallés | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Arquitecte. | ||
| Naiximent: | 9 de maig de 1937 | ||
| Lloc de naiximent: | Tudela, Navarra, Espanya | ||
José Rafael Moneo Vallés, conegut popularment com Rafael Moneo (Tudela, Navarra, 9 de maig de 1937) és un arquitecte espanyol de prestigi internacional, i el primer que ha segut guardonat en el Premi Pritzker d'arquitectura en l'any 1996.
Biografia
Rafael Moneo obtingué el títul d'arquitecte en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrit, a on es va graduar en 1961, colaborant durant els seus estudis en varis proyectes en Francisco Javier Sáenz de Oiza (1956-1961). Treballà entre els anys 1961 i 1962 en el despaig de Jørn Utzon en Hellebæk (Dinamarca), l'autor del famós edifici de l'òpera de Sídney (Austràlia).
En l'any 1963 va rebre una beca de dos anys per a estudiar en l'Acadèmia d'Espanya en Roma, estància que va tindre gran influència sobre el seu treball posterior. Va tornar a Espanya en 1965 i fon en primer lloc professor adjunt en l'Escola d'Arquitectura de Madrit (1966-1970). En 1971 va guanyar la Càtedra d'Elements de Composició en la ETSAB, lo que li va dur a viure durant casi dèu anys en Barcelona, fins que en 1980 va guanyar l'oposició a catedràtic de composició en l'Escola d'Arquitectura de Madrit, que va abandonar despuix d'uns anys d'eixercici.
En 1973 Moneo havia establit el seu propi despaig en Madrit, compaginant des de llavors el disseny arquitectònic en l'ensenyança. En abdós activitats va denunciar la tendència moderna de crear edificis en criteris de curt determini, i va defendre el disseny d'obres que puguen mantindre's actuals durant un llarc temps, a modo de monuments. En la llínea de lo que ha segut nomenat el racionalisme contextual, Moneo no seguix les corrents d'utilitarisme i expressionisme europees, sino que reflectix en les seues obres una versió suavisada de l'estil nòrdic i de la tradició holandesa. A tot això, Moneo suma la seua pròpia visió de l'arquitectura històrica. Les obres dels anys 60 són les que reflectixen millor estes idees. En 1976 Moneo fon convidat als Estats Units, a on va treballar en l'Institut d'Arquitectura i Estudis Urbans de Nova York i donà classes en la Cooper Union School of Architecture (Nova York). Durant els anys següents va impartir classes també en Princeton i Harvard i en el departament d'Arquitectura de l'Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa).
En 1985 fon nomenat decà del Departament d'Arquitectura de l'Universitat Harvard, lloc que va ocupar durant quinze anys. Seguix conservant el seu càrrec de Catedràtic d'Arquitectura en dita escola, que visita regularment, havent obtingut recentment la Sert Professorship un títul honorífic. En 1992 Moneo va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Govern Espanyol. En 1993 fon nomenat Doctor Honoris causa per l'Universitat de Lovaina (Bèlgica). Va rebre l'Arnold W. Brunner Memorial Prize d'Arquitectura, otorgat per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Fon guardonat en el Premi Príncip de Viana del Govern de Navarra. Va rebre en Estocolm el Premi Schock d'Arts visuals, premi concedit per la Fundació Schock i la Real Acadèmia de les Arts. En 1994 va rebre un Laura ad Honorem de l'Escola d'Arquitectura de Venècia (Itàlia). En 1996 fon guardonat en el Premi Pritzker d'Arquitectura i la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de França i la Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes. En 1996 fon l'encarregat de pronunciar la crida de les Festes de la Mercè de Barcelona, en un discurs en el que va reflexionar sobre la relació entre la ciutat i la seua arquitectura.
En 1997 és nomenat acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit i rep el títul de Doctor Honorari de Tecnologia del Real Institut de Tecnologia d'Estocolm. En 1998 rep el Premi Feltrinelli de la Academia Nazionale dei Lincei, en Roma. És membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, de l'Acadèmia de Sant Lucas de Roma i de la Real Acadèmia Sueca de les Belles Arts. Des de 2007 també és membre de número de Jakiunde (Acadèmia de les Ciències, de les Arts i de les Lletres del País Vasc). És membre honorífic de l'Institut Americà d'Arquitectes i del Real Institut d'Arquitectes Britànics. Moneo diu buscar en la seua arquitectura la durabilitat i el diàlec en l'evolució històrica. Segons Moneo a l'arquitecte li correspon trobar en cada época els elements i models que la transformen per a adaptar-la a les necessitats de les époques que transcorren. Moneo seguix sent considerat per numeroses persones un dels grans arquitectes espanyols contemporàneus. En 2001 guanya el Premi Mies van der Rohe. En 2012 impartix un curs en el Màster en Disseny Arquitectònic de l'Universitat de Navarra i és guardonat en el Premi Príncip d'Astúries de les Arts. En 2013 l'Estat espanyol va reclamar dos millons d'euros a Moneo per «vicis ruïnosos» en el proyecte de la residència de l'embaixador espanyol en Washington, Estats Units.
En 2015 inaugura el seu "edifici més abstracte" com ell mateixa ho definix: el Museu de l'Universitat de Navarra. En l'any 2017, va publicar el llibre Una manera d'ensenyar arquitectura. Lliçons des de Barcelona, 1971-1976, un eixemplar que reunix per primera volta tot el material docent produït al seu pas per les aules de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Un any més tart, en 2018, Rafael Moneo va presentar en el seu estudi de Madrit el llibre La vida dels edificis. Un llibre divulgatiu sobre arquitectura en forma d'ensaig que versa sobre varis edificis espanyols: "La Mesquita de Còrdova", "La Llonja de Sevilla" i "El carmen de Rodríguez-Acosta en Granada".
En juny de 2019 és nomenat Doctor Honoris causa de l'Universitat de Navarra per la seua trayectòria professional com a arquitecte, docent i teòric.
En l'any 2021 va escriure un obituari en recort del seu companyer d'estudis, l'arquitecte Dionisio Hernández Gil, guanyador del pensionat d'arquitectura de l'Acadèmia d'Espanya en Roma en 1962.
Obres
(Secció per completar)
Premis
(Secció per completar)