Diferència entre les revisions de "Idioma català"
(Se desfà la revisió 20756 de ViscaCatalunya (Discussió)) |
(Se desfà la revisió 20755 de ViscaCatalunya (Discussió)) |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
|estats= [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Andorra]] | |estats= [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Andorra]] | ||
|regió= [[Andorra]], [[Alguer]], [[Perpinyà]] i [[Catalunya]] | |regió= [[Andorra]], [[Alguer]], [[Perpinyà]] i [[Catalunya]] | ||
| − | |parlants= | + | |parlants= 4,4 millons |
|parlantsnatius= | |parlantsnatius= | ||
|parlantsnonatius= | |parlantsnonatius= | ||
| − | |rank= | + | |rank= No està entre els 100 primers |
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /> | |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /> | ||
[[Itàlica]]<br /> | [[Itàlica]]<br /> | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
}} | }} | ||
| − | El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per | + | El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones. Pronunciat en valencià [kataˈla] (en català es pronúncia [kətəˈla]). |
== Orige de la Llengua Catalana == | == Orige de la Llengua Catalana == | ||
Revisió de 19:20 16 jun 2009
| Català Català | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Espanya, França, Itàlia i Andorra |
| Regió: | Andorra, Alguer, Perpinyà i Catalunya |
| Parlants: | 4,4 millons |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea Itàlica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Andorra i Espanya en la regió de Catalunya |
| Regulat per: | Institut d'Estudis Catalans |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | ca |
| ISO 639-2 | cat |
| ISO/FDIS 639-3 | cat |
| SIL | {{{sil}}} |
| En color taronja, el català. | |
| vore també: llengua | |
El Català és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones. Pronunciat en valencià [kataˈla] (en català es pronúncia [kətəˈla]).
Orige de la Llengua Catalana
El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nor-oriental de la península ibèrica. Al igual que totes les llengües germàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga "denominar" l'independència de la llengua romànica respecte al Llatí. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i el occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba hasda el valencià alacantí terminant en un "castellà avalencianat" en Múrcia i a les Llengües d'oïl acabant en les fronteres franceses.
Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el català llimita pel oest en el aragonés per uns dialectes de transició en la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en el occità per mig del dialecte de transició rosellonés.
Veja's Evolució del llatí: el llatí vulgar
Extensió del Català
El Català és una llengua parlada en Catalunya, Andorra i El Roselló o Perpinyà, pero la corrent política del pancatalanisme afirma que també la utilisen en lo Regne de Valéncia i en les Illes Balears pel seu paregut en el Català.
Postura valencianista, balearista i aragonesista
Els defensors del mossarabisme, defenen que la llengua catalana no es la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.
Postura pancatalanista
Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la Llengua Valenciana, el Balear i el Català perteneixen al mateix sistema llingüístic. Esta postura es sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'Universitat de València, actualment controladas per gent afí al catalanisme més radical, per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, acadèmia política creada pera anexionar la llengua catalana i la Llengua Valenciana i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més i manco polèmics, sent el cas més conegut el de 'ex-falangista Joan Fuster
Característiques del Català
Vocalisme
Consonantisme
Morfologia
Sistema d'escritura
Dialectes de Català
Català septentrional, o rossellonés
Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula "pas" per a les negacions i té la característica "Salat".
Català central
Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment es el català que s'ha imposat a la resta de Catalunya.
Català nort-occidental
Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien ans entre lo regne valencià i lleida. Actualment s'usa com a escusa per a dir que lo valencià es el català occidental.
Català de transició o Tortosí
Dialecte del català compartit en el valencià. Es el punt de barrejada entre valencià i català.
Enllaços externs
- Articul d'Emili Miedes “El Català, una variant mes de l'Occità”
- Articul de Ricart García Moya El Occitano, pesadilla del Institut d'Estudis Catalans
Llengües de França 
|
|---|
| Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés |
Idiomes d'Espanya · 
|
|---|
| Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |
| Llengües romàniques |
|---|
| Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
| Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |