Diferència entre les revisions de "Ortografia Valenciana Clàssica"

Revisió de 16:35 17 maig 2022

Ortografia Valenciana Clàssica (Tratado de Ortografía Valenciana Clásica) foren les primeres normes ortogràfiques del valencià publicades en l'any 1910 pel vilarrealenc Josep Nebot i Pérez, en eixe llibre escrigué el seu preàmbul Teodor Llorente.

Normes ortogràfiques

Se caracterisen per ser una ortografia valenciana pròpia i diferenciada, que en els seus punts fonamentals són els mateixos que els que el filòlec valencià Lluís Fullana adoptà per a redactar la Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana de l'any 1915, que fon el primer treball que la Diputació de Valéncia encomanà al Centre de Cultura Valenciana, creat per la Diputació eixe mateix any i que hui és la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Esta adoptà fonamentalment les normes de Fullana per a elaborar l'Ortografia de la Llengua Valenciana.

Josep Nebot, si en la Gramática presenta unes dubitatives sugerències, serà en el Tratado de Ortografia valenciana clásica, prologat per Teodor Llorente i editat en 1910, a on es fan definitives les seues propostes.

Propon l'us de la grafia ch, practicament com recomanen les modernes Normes d'El Puig, també ho fa respecte de g i j, desterrant els dígrafs tg i tj per inútils. La ny es l'única grafia vàlida, es forma clàssica en l'idioma valencià i no deu ser substituida per la ñ castellana com fan els escritors més populistes. Regula perfectament l'us de la x, grafia conflictiva puix uns es decanten pel seu us conforme ho fa el castellà i uns atres per com ho fa el català.

Ficha del llibre

Títul: Tratado de Ortografía Valenciana Clásica

Autor: Josep Nebot i Pérez

Editorial: Angel Aguilar, Editor

Lloc i any: Valéncia, 1910

Preàmbul: Teodor Llorente

Preàmbul

El preàmbul del llibre fon escrit per Teodor Llorente, que entre atres coses, diu:

La Ortografía valenciana literaria, será muy bien recibida por los que en valenciano escriben; á todos les enseñará algo, á los más les enseñará mucho; y quizás dé lugar á que se inicie la tan deseada fijeza de nuestro Código ortográfico.

Nebot es de este parecer; proclama nuestra independencia lingüística, y califica de tan grave herejía el catalanizar el valenciano, como el castellanizarlo.

... pudiera ser la base para llegar á establecer de una manera oficial (relativamente oficial) la ortografía valenciana, como desean muchos y poco tiempo ha lo han pedido públicamente beneméritos escritores.

Siguiendo á los catalanes, los autores valencianos han eliminado de su alfabeto la letra ch al comienzo de sílaba, sustituyéndola, no por la x, como hacen aquéllos, sino por la g ó la j, según los casos. Así, los catalanes escriben xich, xop, y la mayor parte de nuestros escritores gich, jop. El autor de este libro quiere que escribamos Chich, chop, y para ello se funda en que de este modo lo escribieron los antiguos, y en que ese sonido, entre nosotros, tiene variantes, siendo unas veces explosivo fuerte y otras explosivo suave, diferencia que conviene marcar en la escritura, empleando en el primer caso la ch y en el segundo la g y la j. Yo no tendría inconveniente en aceptar lo que propone Nebot.

Justificació de l'autor

Josep Nebot, justifica en l'Introducció del seu llibre l'haver-lo escrit en castellà:

Réstame sólo explicar, contestando á la observación de algún amigo, el motivo de escribir el presente tratado en castellano, siendo así que sólo ha de servir para valencianos; la explicación es muy sencilla; en todas las escuelas públicas y privadas del reino de Valencia se enseña á leer y á escribir en castellano, pero no en valenciano; de aquí que todos los hijos de esta tierra seamos en lo literario castellanos y que en la lengua de Castilla estemos acostumbrados á recibir toda clase de enseñanzas, incluso la historia y la geografía de Valencia y el Catecismo de la Doctrina Cristiana que en castellano se enseña en todas las escuelas y en todas las iglesias del reino.

Referències

Nebot i Pérez i la seua obra gramatical - Juli Moreno - Club de Opinión Jaime I

Vore també

Apuntes para una Gramática Valenciana Popular de Josep Nebot.
Josep Nebot i Pérez
Lluís Fullana
Teodor Llorente

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Ortografia Valenciana Clàssica''' foren les primeres normes ortogràfiques del [[idioma valencià|valencià]] publicades en l'any [[1910]] per [[Josep Nebot i Pérez]], el llibre escrigué el seu preàmbul [[Teodor Llorente]].
+'''Ortografia Valenciana Clàssica''' (''Tratado de Ortografía Valenciana Clásica'') foren les primeres normes ortogràfiques del [[idioma valencià|valencià]] publicades en l'any [[1910]] pel vilarrealenc [[Josep Nebot i Pérez]], en eixe llibre escrigué el seu preàmbul [[Teodor Llorente]].
-Se caracterisen per ser una ortografia valenciana pròpia i diferenciada, que en els seus punts fonamentals són els mateixos que els que el filòlec valencià [[Lluís Fullana]] adoptà per a redactar la [[Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana]] de l'any [[1915]], que fon el primer treball que la [[Diputació de Valéncia]] encomanà al [[Centre de Cultura Valenciana]], creat per la Diputació eixe mateix any i que hui és la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. Esta adoptà fonamentalment les normes de Fullana per a elaborar l'Ortografia de la Llengua Valenciana.
+== Normes ortogràfiques ==
+Se caracterisen per ser una ortografia valenciana pròpia i diferenciada, que en els seus punts fonamentals són els mateixos que els que el filòlec valencià [[Lluís Fullana]] adoptà per a redactar la [[Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana]] de l'any [[1915]], que fon el primer treball que la [[Diputació de Valéncia]] encomanà al [[Centre de Cultura Valenciana]], creat per la Diputació eixe mateix any i que hui és la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Esta adoptà fonamentalment les normes de Fullana per a elaborar l'Ortografia de la Llengua Valenciana.
 Josep Nebot, si en la ''[[Apuntes para una Gramática Valenciana Popular|Gramática]]'' presenta unes dubitatives sugerències, serà en el ''Tratado de Ortografia valenciana clásica'', prologat per Teodor Llorente i editat en 1910, a on es fan definitives les seues propostes.