Diferència entre les revisions de "Josep Rodrigo Botet"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Josep Rodrigo Botet naixqué en la població valenciana de Manises, en la comarca de l'Horta, l'any 1842. Fon fill d'un matrimoni de canterers, Onofre Rodrigo Aliaga i Teresa Botet Royo. | + | Josep Rodrigo Botet naixqué en la població valenciana de Manises, en la [[L'Horta|comarca de l'Horta]], en l'any 1842. Fon fill d'un matrimoni de canterers, Onofre Rodrigo Aliaga i Teresa Botet Royo. En l'any [[1856]] la família es traslladà a la ciutat de Valéncia, a on obriren una botiga d'objectes de ceràmica en la [[plaça Redona]]. |
| − | De ben jove començà la carrera militar i fon destinat a l'illa de [[Cuba]]. | + | De ben jove començà la carrera militar i fon destinat a l'illa de [[Cuba]]. En l'any [[1864]] fon acusat de conspirador [[carliste]], lo que li valgué l'expulsió de l'[[eixèrcit]] i la presó. Fon empresonat a les [[illes Canàries]] i despuix en les [[Torres de Quart|torres de Quart de Valéncia]]. Ixqué en llibertat en el context de la [[Revolució de 1868|revolució Gloriosa]]. Inicialment donà soport al bando de [[Carles VII]] en la tercera guerra carlista, en iniciatives polítiques i militars en el Maestrat valencià. Per eixe motiu tingué que exiliar-se a [[França]]. Despuix actuà com a espia infiltrat del govern en les files carlistes. En l'any [[1875]] fon acusat de frau empresarial i es va tindre que tornar a exiliar novament a França, des d'a on se'n anà a [[Argentina]] en companyia de la seua segona dòna i del naturaliste català Enric Carles. |
En Argentina estudià ingenieria atret per les possibilitats d'evolució professional que oferia eixe país, que es trobava en ple procés de desenroll. Com a ingenier participà en la planificació urbanística de la ciutat de [[La Plata]], destinada a ser la nova capital de la nació. També participà en els proyectes de construcció de les dàrsenes del port de [[Buenos Aires]], diverses obres d'enginyeria i sanejament en la mateixa ciutat, el traçat de llínees ferroviàries cap a l'interior del país i obres de canalisació en el riu Bermejo. | En Argentina estudià ingenieria atret per les possibilitats d'evolució professional que oferia eixe país, que es trobava en ple procés de desenroll. Com a ingenier participà en la planificació urbanística de la ciutat de [[La Plata]], destinada a ser la nova capital de la nació. També participà en els proyectes de construcció de les dàrsenes del port de [[Buenos Aires]], diverses obres d'enginyeria i sanejament en la mateixa ciutat, el traçat de llínees ferroviàries cap a l'interior del país i obres de canalisació en el riu Bermejo. | ||
| − | Posteriorment es traslladà a [[Brasil]], a on dirigí la | + | Posteriorment es traslladà a [[Brasil]], a on dirigí la ret de canals i obres del Riu Tietê i construí la central elèctrica de [[São Paulo]]. Novament en l'Argentina creà la companyia d'ingenieria Rodrigo Botet y Cía. en la qual construí el canal i port de Campana, en la província de Buenos Aires. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 17:35 9 abr 2022
Josep Rodrigo Botet (Manises, 2 d'abril de 1842 — Madrit, 3 de juliol de 1915) fon un ingenier i paleontòlec valencià.
Biografia
Josep Rodrigo Botet naixqué en la població valenciana de Manises, en la comarca de l'Horta, en l'any 1842. Fon fill d'un matrimoni de canterers, Onofre Rodrigo Aliaga i Teresa Botet Royo. En l'any 1856 la família es traslladà a la ciutat de Valéncia, a on obriren una botiga d'objectes de ceràmica en la plaça Redona.
De ben jove començà la carrera militar i fon destinat a l'illa de Cuba. En l'any 1864 fon acusat de conspirador carliste, lo que li valgué l'expulsió de l'eixèrcit i la presó. Fon empresonat a les illes Canàries i despuix en les torres de Quart de Valéncia. Ixqué en llibertat en el context de la revolució Gloriosa. Inicialment donà soport al bando de Carles VII en la tercera guerra carlista, en iniciatives polítiques i militars en el Maestrat valencià. Per eixe motiu tingué que exiliar-se a França. Despuix actuà com a espia infiltrat del govern en les files carlistes. En l'any 1875 fon acusat de frau empresarial i es va tindre que tornar a exiliar novament a França, des d'a on se'n anà a Argentina en companyia de la seua segona dòna i del naturaliste català Enric Carles.
En Argentina estudià ingenieria atret per les possibilitats d'evolució professional que oferia eixe país, que es trobava en ple procés de desenroll. Com a ingenier participà en la planificació urbanística de la ciutat de La Plata, destinada a ser la nova capital de la nació. També participà en els proyectes de construcció de les dàrsenes del port de Buenos Aires, diverses obres d'enginyeria i sanejament en la mateixa ciutat, el traçat de llínees ferroviàries cap a l'interior del país i obres de canalisació en el riu Bermejo.
Posteriorment es traslladà a Brasil, a on dirigí la ret de canals i obres del Riu Tietê i construí la central elèctrica de São Paulo. Novament en l'Argentina creà la companyia d'ingenieria Rodrigo Botet y Cía. en la qual construí el canal i port de Campana, en la província de Buenos Aires.