Diferència entre les revisions de "Mare de Deu dels Desamparats"
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Orige del cult == | == Orige del cult == | ||
| − | El vintiquatre de [[febrer]] de [[1409]] el [[Joan Gilabert Jofré|pare Jofré]] es dirigia a la catedral per a pronunciar un sermó en plena quaresma quan presencià el linchament d'un malalt mental en un carrer de [[Valéncia]] pròxim a [[Santa Catalina]] (actual [[Martín Mengod]], anteriorment nomenat [[Plateries]]). Este fet li portà a prendre la decisió de fundar un hospici per a malalts mentals, la germandat se construí baix l'advocació de '''Nostra Dona Sancta dels Folls Innocents e Desamparats''' (Nostra Senyora dels folls i inocents). | + | El vintiquatre de [[febrer]] de l'any [[1409]] el [[Joan Gilabert Jofré|pare Jofré]] es dirigia a la catedral per a pronunciar un sermó en plena quaresma quan presencià el linchament d'un malalt mental en un carrer de [[Valéncia]] pròxim a [[Santa Catalina]] (actual [[Martín Mengod]], anteriorment nomenat [[Plateries]]). Este fet li portà a prendre la decisió de fundar un hospici per a malalts mentals, la germandat se construí baix l'advocació de '''Nostra Dona Sancta dels Folls Innocents e Desamparats''' (Nostra Senyora dels folls i inocents). |
L'objectiu de la germandat fon atendre als folls, no obstant i degut a la fam de l'época i el gran índex d'orfandat degut a la [[pesta negra]], als carrers se trobaven numerosos chiquets desamparats. L'hospici s'amplià per a arreplegar als chiquets desamparats, expòsits i abandonats. | L'objectiu de la germandat fon atendre als folls, no obstant i degut a la fam de l'época i el gran índex d'orfandat degut a la [[pesta negra]], als carrers se trobaven numerosos chiquets desamparats. L'hospici s'amplià per a arreplegar als chiquets desamparats, expòsits i abandonats. | ||
Revisió de 19:24 4 maig 2022
La Mare de Deu dels Desamparats és una advocació de la Verge Maria, que apareix freqüentment representada en una assussena en una mà i en Jesuset portant la creu, en els seus braços. És la Patrona de la Ciutat i Regne de Valéncia.
L'image es caracterisa per tindre una llaugera inclinació cap avant i per este motiu se la coneix carinyosament entre els valencians com a La Geperudeta o, en llengua valenciana, per la Mare de Deu dels Desamparats, Nostra Senyora dels Desamparats.
Orige del cult
El vintiquatre de febrer de l'any 1409 el pare Jofré es dirigia a la catedral per a pronunciar un sermó en plena quaresma quan presencià el linchament d'un malalt mental en un carrer de Valéncia pròxim a Santa Catalina (actual Martín Mengod, anteriorment nomenat Plateries). Este fet li portà a prendre la decisió de fundar un hospici per a malalts mentals, la germandat se construí baix l'advocació de Nostra Dona Sancta dels Folls Innocents e Desamparats (Nostra Senyora dels folls i inocents).
L'objectiu de la germandat fon atendre als folls, no obstant i degut a la fam de l'época i el gran índex d'orfandat degut a la pesta negra, als carrers se trobaven numerosos chiquets desamparats. L'hospici s'amplià per a arreplegar als chiquets desamparats, expòsits i abandonats.
Dos anys despuix nomenaren patrona de la germandat a la Verge com a Mare dels Desamparats allà acollits, renomenant l'advocació com a la Verge dels Desamparats.
En l'any 1414 aplegaren tres jóvens, vestits de pelegrins, a la confraria. Al rebre'ls el germà confrare que vivia en la casa, li varen dir que en tres dies els podien construir una image de la Verge si els donaven un lloc a on fer-ho i menjar. Els colocaren en el lloc conegut com a l'Ermita.
Passats quatre dies i no escoltant-se cap soroll, forçaren la porta i trobaren l'image de la Mare de Deu. Els pelegrins no estaven per cap banda, desapareguts els pelegrins, i curada l'esposa d'un membre de la germandat, paralítica i cega. El succés donà orige a la llegenda de que "la feren els àngels".
El vintiú d'abril de 1885, el Papa Lleó XIII concedí una bula pontifícia per la que nomenava patrona de Valéncia a la Mare de Deu dels Desamparats.
"Generalíssima dels nostres Eixèrcits"
El vintiquatre de giner de 1789 el Consell de Valéncia demanà honors militars per a la Verge, de la mateixa forma que se feen per a la Verge del Pilar.
El vinticinc de maig de 1809 no se sap molt be si el Consell o l'Ajuntament reiterà la petició.
En la Guerra de la Independència, el sis de març de 1810, en general Caro, Capità General de Valéncia (màxima autoritat del Regne de Valéncia), demanà al Arquebisbe Company que permetera que la Verge dels Desamparats fora nomenada “Generalíssima dels nostres Eixèrcits", com mostra de gratitut per haver-los permet eixir victoriosos en el primer assalt napoleònic de Valéncia.
El General Caro, en cerimònia realisada en la Catedral de Valéncia, li entregà el faixí de Generala i el bastó d'autoritat, i se desposà que quan ixquera l'image el dia de la seua festa, se li rendiren els honors militares d'ordenança “i se disparara l'artilleria del Baluart”.
Estes órdens foren reiterades per la Capitania General de Valéncia el díhuit de març de 1854 i pel Cap d'Estat espanyol en 1947[1].
Coronació de la Verge
A pesar de ser la patrona de la Ciutat i Regne de Valéncia, la Verge dels Desamparats no havia segut coronada canònicament. L'arquebisbe de Valéncia, el cardenal Enrique Reig Casanova, fon el impulsor de l'idea de la coronació de la Verge.
El quinze d'octubre de 1921, el Papa Benedicto XV concedí el privilegi per a la coronació de la Verge dels Desamparats.
La "Pelegrina"
La image pelegrina de la Verge dels Desamparats, d'un metro i trentatrés centímetros de altura, fon realisada en l'any 1966 per l'escultor Octavio Vicent, per encàrrec del capellà major de la Basílica, en el fi de que l'image principal no ixquera de sa camerí per a recórrer els carrers i els pobles en pelegrinació. A tal efecte se designà un vehícul adaptat especialment per als seus trasllats, conegut popularment com el Mare mòvil .
La Confraria
El vintiquatre de febrer de 1409, despuix d'un sermó del pare Jofré, un grup de comerciants de Valéncia encapçalats per Lorenzo Salom, assentaren les bases per a la creació de l'hospital, que definitivament se fundà mediant Bula Pontifícia de S.S. Benet XIII en data de vintisdís de febrer de 1410.
El dia 1 d'agost de 1414, Ferrando d'Antequera per Real Privilegi, s'aproven las "Constitucions" de la Confraria, en el nom de "Real Cofradía de Nostra Sancta María dels Ignocens"[2].
Els objectius de la confraria se foren ampliant a lo llarc dels sigles i adaptant-se a les noves realitats.
Himne de la Coronació
"La pàtria valenciana
s´ampara baix ton mant
¡Oh, Verge Sobirana
de terres de Llevant!".
La terra llevantina reviu en ta Capella
al fer-vos homenage de pur i ver amor.
Puix sou la nostra Reina i vostra Image bella
pareix que està voltada de màgic resplandor.
La rosa perfumada, la mística assussena,
Lo seu verger formaren als peus de ton altar.
I fervorós en elles lo valencià t´ofrena
La devoció més santa que es puga professar.
En terres valencianes
La fe per Vós no mor
I vostra Image Santa
Portem sempre en lo cor.
Salve, Reina del cel i la terra;
Salve, Verge dels Desamparats;
Salve, sempre adorada Patrona;
Salve, Mare del bons valencians.
Musica: Romeu Lletra: José María Juan Garcia (Retor valencià)
Vore també
Enllaços externs
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Virgen_de_los_Desamparados de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.