Diferència entre les revisions de "Aire, fuego y deseo"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Aire, fuego y deseo''' ( | + | '''Aire, fuego y deseo''' (en [[valencià]], ''Aire, fòc i desig''), és el títul d'un llibre de l'escritor i poeta burgalés [[Juan Carlos García Hoyuelos]], editat en l'any [[2011]]. El llibre conté poesies de totes les llengües ibèriques, entre elles, la [[llengua valenciana]]. |
== Ficha del llibre == | == Ficha del llibre == | ||
Llínea 36: | Llínea 36: | ||
* En un informe del Comité d'Experts de la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries|Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries]] (CELROM), octubre de [[2019]], elaborat pel [[Consell d'Europa]], en l'apartat que reconeix, per primera volta, al "estremeñu" com una llengua independent, menciona entre atres treballs lliteraris actuals al poemari "Aire, fòc i desig". | * En un informe del Comité d'Experts de la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries|Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries]] (CELROM), octubre de [[2019]], elaborat pel [[Consell d'Europa]], en l'apartat que reconeix, per primera volta, al "estremeñu" com una llengua independent, menciona entre atres treballs lliteraris actuals al poemari "Aire, fòc i desig". | ||
− | * “Aire, fòc i desig” ha segut citat com a material destacat en un informe que el Govern d'Espanya de decembre de [[2020]] (apartat 6º, pàgines 11 i 12), en contestació a un dossier remés pel Consell d'Europa a on s'emetia recomanacions d'acció immediata i solicitava informació a l'Estat espanyol sobre les actuacions que s'estaven portant a terme per a complir en la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. | + | * “Aire, fòc i desig” ha segut citat com a material destacat en un informe que el [[Govern d'Espanya]] de [[decembre]] de [[2020]] (apartat 6º, pàgines 11 i 12), en contestació a un dossier remés pel Consell d'Europa a on s'emetia recomanacions d'acció immediata i solicitava informació a l'Estat espanyol sobre les actuacions que s'estaven portant a terme per a complir en la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. |
== Presentacions == | == Presentacions == |
Revisió de 10:30 31 març 2022
Aire, fuego y deseo (en valencià, Aire, fòc i desig), és el títul d'un llibre de l'escritor i poeta burgalés Juan Carlos García Hoyuelos, editat en l'any 2011. El llibre conté poesies de totes les llengües ibèriques, entre elles, la llengua valenciana.
Ficha del llibre
- Títul: Aire, fuego y deseo
- Autor: Juan Carlos García Hoyuelos
- Idioma: Castellà, inclou ademés totes les llengües ibèriques, entre elles, la llengua valenciana.
- Lloc i any: Bilbao, 2011.
- Editorial: Ediciones Beta III Milenio, S.L.
- ISBN: 978-84-15495-85-7.
Descripció
Este poemari de cort intimista, és la continuïtat d'un compromís d'els qui, d'una forma o una atra, treballen per a dignificar i defendre els drets llingüístics dels habitants d'Iberia. El pròlec, escrit en ladí, és obra de les poetes sefardites Matilda Koén-Sarano i Margalit Matitihau. L'epílec és de l'escritor andalús Francisco Espejo Álvarez. Les seues 25 poesies han segut traduïdes als distints idiomes ibèrics i ad algunes modalitats llingüístiques (són novetats respecte a l'anterior poemari, Se lo dije a la noche, en valencià, Li'l vaig dir a la nit, el “extremeny” i “a fala”, abdós parlades en Extremadura). Vàries de les seues poesies han segut traduïdes al ladí o sefardita.
CD gratuït
L'autor entrega gratuïtament a qui adquirixca el llibre un CD a on s'inclou les 25 poesies recitades en castellà i 33 temes cantats en les llengües relacionades en Aire, fòc i desig, versions musicals d'algunes de les seues poesies.
Senyes destacables de Aire, fòc i desig
- “Solament una llàgrima”, interpretada en ladí per Rinat Emanuel, fon dedicada a la memòria d'Isaac Navon (Yitzjak Navon), fon el quint President d'Israel i primer d'orige sefardita. En la presentació de Tel Aviv varen assistir totes les associacions vinculades a la cultura sefardita, aixina com la viuda i familiars d'Isaac Navon.
- La cantautora Trinidad Rivas va conseguir en la cançó "Misturaixi entre o fogu i a noiti” ser candidata a “Extremeny de l'Any 2016”.
- “En el destierru del mi silenciu”, “Misturaixi entre o fogu i a noiti" i “A’r dispertár”, interpretades per Manuela Elena, Trinidad Rivas i Paco López Tormos, són les primeres cançons pop que s'han cantat en extremeny, a fala i murcià respectivament.
- La balada en vasc “Begiratu niri” fon una de les cançons en les que el cantautor Gontzal Mendibil, un referent de la cançó vasca, va delectar al numerós públic que va acodir al Teatre Victoria Eugenia de Donostia/Sant Sebastià el 26.12.2014, concert retransmés per la ETB (Euskal Telebista). “Begiratu niri” s'ha convertit en un dels 10 temes musicals més destacats de la carrera musical del cantautor vasc.
- La poesia “No ay dia sin ti”, traduïda al ladí per Zelda Avadia, fon una les elegides per a ser recitada en el “IV Dia Internacional del Ladí” i “V Dia Internacional del Ladí”, celebrats el 25 de juny de 2017 i 11 d'abril de 2018 en Madrit i Iruña/Pamplona (Navarra) respectivament.
- “Aire, fòc i desig” ha segut elegit com a material didàctic en el curs 2017/18 per la “Universität Bonn, Institut VII Romanische Philologie” (Alemània).
- La presentació del poemari el 18 d'agost de l'any 2018 en Sa Martín de Trevellu (Càceres) va impulsar el “I Dia de les Llengües d'Extremadura”, event que s'anirà celebrant itinerant tots els anys.
- En un informe del Comité d'Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries (CELROM), octubre de 2019, elaborat pel Consell d'Europa, en l'apartat que reconeix, per primera volta, al "estremeñu" com una llengua independent, menciona entre atres treballs lliteraris actuals al poemari "Aire, fòc i desig".
- “Aire, fòc i desig” ha segut citat com a material destacat en un informe que el Govern d'Espanya de decembre de 2020 (apartat 6º, pàgines 11 i 12), en contestació a un dossier remés pel Consell d'Europa a on s'emetia recomanacions d'acció immediata i solicitava informació a l'Estat espanyol sobre les actuacions que s'estaven portant a terme per a complir en la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries.
Presentacions
El llibre s'ha presentat en diferents ciutats d'Espanya, Portugal, Andorra i Israel, entre elles també en el Regne de Valéncia:
- Valéncia, el 12.12.2019, en la sèu de l'associació cultural Lo Rat Penat.
Colaboracions valencianes
El llibre també ha contat en la colaboració i participació de persones d'entitats culturals valencianes en els poemes en llengua valenciana. El poemari porta un DVD en 30 cançons en diferents estils musicals (folc, pop, fado, roc...), en castellà i en les llengües a les que han segut traduïdes.
Traduïxen:
- Bernat Arlandis i Mañó (informàtic i professor)
- Associació Cardona Vives (traduïx Gonzalo Romero Casaña)
- Vicent Ramon Calatayud i Tortosa (escritor, Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana)
- Josep Cubells Puertes (escritor, cantautor i President de la Asociación sociocultural en sintonía con la economía del bien común Enclavedeblog)
- Josué Damià Ferrer i Ortells (professor, periodiste i escritor)
- Josep Lluis Garcia Ferrada (poeta)
- Josep Vicent Garrido (músic i cantautor)
- Josep Esteve Rico Sogorb (historiador, escritor, periodiste i investigador)
- Joan Benet Rodríguez i Manzanares (poeta, escritor, ensagiste, dramaturc i recitador)
- Daniel Sala Giner (historiador, etnòlec i croniste oficial del Tribunal de les Aigües de Valéncia)
- Joan Ignaci Serrano i Sànchez (profesor i traductor)
- Vicent Lluís Simó Santonja (poeta, escritor, Doctor en Dret, Decà Honorari de la RACV i Premio Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana)
- Nelo Solís i Martínez (mege i escritor)
Colabora: Real Acadèmia de Cultura Valenciana (Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes).
Cantants en valencià:
- Isabel Doceda & Josep Cubells (Comunitat Valenciana). Composició musical de Josep Cubells. Músics: Francisco Martínez (bateria), David Sanchís (baix elèctric) i Josep Cubells (guitarres i teclats).
- Vicent Savall (Comunitat Valenciana). Cor de la soprana rusa Maria Khodarenko.