Diferència entre les revisions de "Riu Albaida"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 42: Llínea 42:
 
Creua de sur a nort la comarca de la [[Vall d'Albaida]], comarca a la que li deu el seu nom.  
 
Creua de sur a nort la comarca de la [[Vall d'Albaida]], comarca a la que li deu el seu nom.  
  
Travessa els térmens municipals d'[[Albaida]], [[Bufalí]], [[Montaverner]], [[Bellús]], [[Genovés]], [[Xàtiva]], [[Senyera (Ribera Alta)|Senyera]] i [[Vilanova de Castelló]], on desemboca en el riu [[Xúquer]].
+
Travessa els térmens municipals d'[[Albaida]], [[Bufalí]], [[Montaverner]], [[Bellús]], [[Genovés]], [[Xàtiva]], [[Senyera (Ribera Alta)|Senyera]] i [[Vilanova de Castelló]], a on desemboca en el riu [[Xúquer]].
  
El seu traçat es curvilíneu degut a la presencia de numerosos accidentes geogràfics que deu sortejar (''Cova Negra, Ambastida, el Puig, l’Alt de Requena, el Cabezo, etc.).''
+
El seu traçat es curvilíneu degut a la presència de numerosos accidentes geogràfics que deu sortejar (''Cova Negra, Ambastida, el Puig, l’Alt de Requena, el Cabezo, etc.).''
  
 
Entra en la comarca de [[La Costera]] travessant la [[Serra Grossa]] pel nomenat ''estret de les aigües''. A l'altura de la pedania de [[Xàtiva]], nomenada [[Torre Lloris]], esta l'assut del que deriva per la seua dreta la major [[sequia]] de rec de tota la seua conca ''la comuna d'Énova'' que dona rec a més de 2600 hectàrees en els térmens de [[Manuel]], [[Énova]], [[Rafelguaraf]], [[La Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]], [[Senyera]] i [[Vilanova de Castelló]].
 
Entra en la comarca de [[La Costera]] travessant la [[Serra Grossa]] pel nomenat ''estret de les aigües''. A l'altura de la pedania de [[Xàtiva]], nomenada [[Torre Lloris]], esta l'assut del que deriva per la seua dreta la major [[sequia]] de rec de tota la seua conca ''la comuna d'Énova'' que dona rec a més de 2600 hectàrees en els térmens de [[Manuel]], [[Énova]], [[Rafelguaraf]], [[La Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]], [[Senyera]] i [[Vilanova de Castelló]].
  
En la [[partida]] de ''les Foyes velles'' o ''dels flares'' se li unix per la banda esquerra el riu [[Canyoles]]. Continua el riu i passa a la planura de la [[Ribera Alta]], junt a la localitat de [[Senyera]] on desemboca en el [[Xúquer]] entre [[Alberich]] i [[Vilanova de Castelló]], en un parage denominat ''la gola'' o ''el trencall''; (davant de l'antic poblat d'Alcosser, hui desaparegut).  
+
En la [[partida]] de ''les Foyes velles'' o ''dels flares'' se li unix per la banda esquerra el riu [[Canyoles]]. Continua el riu i passa a la planura de la [[Ribera Alta]], junt a la localitat de [[Senyera]] a on desemboca en el [[Xúquer]] entre [[Alberich]] i [[Vilanova de Castelló]], en un parage denominat ''la gola'' o ''el trencall''; (davant de l'antic poblat d'Alcosser, hui desaparegut).  
  
Té una llongitut de 52,3 km i els seus principals afluents son el [[Clariano]] i el riu [[Canyoles]].
+
Té una llongitut de 52,3 km i els seus principals afluents són el [[Clariano]] i el riu [[Canyoles]].
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Traduït de|es|Río_Albaida}}
 
{{Traduït de|es|Río_Albaida}}
  
 +
[[Categoria:Rius d'Espanya]]
 +
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Afluents del Xúquer]]
 
[[Categoria:Afluents del Xúquer]]
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
 

Revisió de 10:58 12 oct 2021

Riu Albaida
El riu Albaida en el Pasar a Natural de la Cova Negra

Llongitut: 52,3 km
Altura del naiximent: n/d
Cabal mig: 4,78 m³/s
Superfície conca: n/d
Conca hidrogràfica: Confederació Hidrogràfica del Xúquer
Països que travessa: Espanya
Desembocadura: Riu Xúquer
Ample desembocadura: n/d


El riu Albaida és un riu de la província de Valéncia i afluent del riu Xúquer per la seua banda dreta. Naix en les ales de montanya de la Serra del Benicadell, en el parage conegut com Font de Fontanars, aigües dalt de la ciutat d'Albaida, en el port del mateix nom, cap al sur de la província de Valéncia.

Creua de sur a nort la comarca de la Vall d'Albaida, comarca a la que li deu el seu nom.

Travessa els térmens municipals d'Albaida, Bufalí, Montaverner, Bellús, Genovés, Xàtiva, Senyera i Vilanova de Castelló, a on desemboca en el riu Xúquer.

El seu traçat es curvilíneu degut a la presència de numerosos accidentes geogràfics que deu sortejar (Cova Negra, Ambastida, el Puig, l’Alt de Requena, el Cabezo, etc.).

Entra en la comarca de La Costera travessant la Serra Grossa pel nomenat estret de les aigües. A l'altura de la pedania de Xàtiva, nomenada Torre Lloris, esta l'assut del que deriva per la seua dreta la major sequia de rec de tota la seua conca la comuna d'Énova que dona rec a més de 2600 hectàrees en els térmens de Manuel, Énova, Rafelguaraf, La Pobla Llarga, Sant Joan d'Énova, Senyera i Vilanova de Castelló.

En la partida de les Foyes velles o dels flares se li unix per la banda esquerra el riu Canyoles. Continua el riu i passa a la planura de la Ribera Alta, junt a la localitat de Senyera a on desemboca en el Xúquer entre Alberich i Vilanova de Castelló, en un parage denominat la gola o el trencall; (davant de l'antic poblat d'Alcosser, hui desaparegut).

Té una llongitut de 52,3 km i els seus principals afluents són el Clariano i el riu Canyoles.

Referències