Diferència entre les revisions de "Estuari"
m (Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús ') |
(Text reemplaça - 'Uruguay]]' a 'Uruguai]]') |
||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Els estuaris en la zona [[equatorial]] són molt escassos, inclús en els oceans, per la baixa amplitut de les marees i a la gran cantitat de sediment que arrastren els rius. És aixina com la desembocadura del [[riu Níger|Níger]], el [[riu Amazones|Amazones]], l'[[Orinoco]] i molts atres rius pròxims a l'equador terrestre són [[delta fluvial|deltes]] en lloc d'estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts. | Els estuaris en la zona [[equatorial]] són molt escassos, inclús en els oceans, per la baixa amplitut de les marees i a la gran cantitat de sediment que arrastren els rius. És aixina com la desembocadura del [[riu Níger|Níger]], el [[riu Amazones|Amazones]], l'[[Orinoco]] i molts atres rius pròxims a l'equador terrestre són [[delta fluvial|deltes]] en lloc d'estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts. | ||
| − | Un eixemple d'estuari és la [[Mar de la Paja]], la part final i més ampla del riu [[Tajo]], en el marge del qual se situa la ciutat de [[Lisboa]]. Un atre eixemple és el format pel [[Riu de la Plata]], frontera entre la [[República Argentina]] i la [[República Oriental de l' | + | Un eixemple d'estuari és la [[Mar de la Paja]], la part final i més ampla del riu [[Tajo]], en el marge del qual se situa la ciutat de [[Lisboa]]. Un atre eixemple és el format pel [[Riu de la Plata]], frontera entre la [[República Argentina]] i la [[República Oriental de l'Uruguai]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 16:34 16 dec 2022
En geografia, un estuari és la desembocadura, en la mar, d'un riu ampli i profunt, i intercanvia en esta aigua salada i aigua dolça, per les marees. La desembocadura de l'estuari està formada per un sol braç ample en forma d'embut eixamplat. Sol tindre plages a banda i banda, en les quals la retirada de les aigües permet el creiximent d'algunes espècies vegetal que soporten aigües salines. En resum, és l'accident geogràfic que es genera quan l'aigua dolça es mescla en l'aigua salada.
Els estuaris s'originen per l'entrada d'aigües marines durant la pleamar, reté les aigües del riu, mentres que durant la baixamar, totes les aigües comencen a entrar a gran velocitat en la mar o oceà, lo que contribuïx a netejar i profundisar el seu caixer, deixant a sovint, grans zones de marenys.
Les marees de major amplitut en el món tenen lloc en els estuaris del noroest de França i, sobretot, en la costa oriental del Canadà (baïa de Fundy, uns 16 metros). El riu Rance (França) té un sistema de producció hidroelèctrica, usant la força de les marees en l'estuari de la seua desembocadura, tant en la pleamar com quan es produïx la baixamar. Els ecosistemes dels estuaris solen caracterisar-se per una alta productivitat biològica i per la seua gran biodiversitat.
Els estuaris en la zona equatorial són molt escassos, inclús en els oceans, per la baixa amplitut de les marees i a la gran cantitat de sediment que arrastren els rius. És aixina com la desembocadura del Níger, el Amazones, l'Orinoco i molts atres rius pròxims a l'equador terrestre són deltes en lloc d'estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts.
Un eixemple d'estuari és la Mar de la Paja, la part final i més ampla del riu Tajo, en el marge del qual se situa la ciutat de Lisboa. Un atre eixemple és el format pel Riu de la Plata, frontera entre la República Argentina i la República Oriental de l'Uruguai.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estuari.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Estuario de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.