Diferència entre les revisions de "José Salvador Ximénez Peset"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], 6 d'agost de [[1713]] - 31 de març de [[1803]]) fon un farmacèutic, botànic i escritor [[Valencians|valencià]].
+
'''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 d'agost]] de [[1713]] - [[31 de març]] de [[1803]]) fon un farmacèutic, botànic i escritor [[Valencians|valencià]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 16: Llínea 16:
 
José Salvador fon batejat en l'iglésia parroquial de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Santa Maria de Castelló]], tal i com figura en els registres batismals allí conservats, possiblement estudiaria les primeres lletres en les Aules de la Llatinitat i es desconeix en exactitut en quin lloc va cursar els de Farmàcia, possiblement en l'[[Universitat de Valéncia]].  
 
José Salvador fon batejat en l'iglésia parroquial de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Santa Maria de Castelló]], tal i com figura en els registres batismals allí conservats, possiblement estudiaria les primeres lletres en les Aules de la Llatinitat i es desconeix en exactitut en quin lloc va cursar els de Farmàcia, possiblement en l'[[Universitat de Valéncia]].  
  
En l'any [[1735]] es va casar en Castelló en Teresa Bedós Peligrí, natural de [[Sant Mateu]], de la que enviudà en [[1747]], es tornà a casar en Antonia Pitarch Sanchis i el matrimoni vivia en una casa del carrer d'En Mig on Ximénez tenia oberta farmàcia. Tota la seua vida va transcórrer en Castelló, lloc en el que va eixercir la seua professió i es va destacar com el més notable dels cinc farmacèutics que eixercien en la població gràcies a la confecció d'ungüents i apòsemes celebrats localment. Feu testament en el notari de Castelló Felipe Meliá Traver en 4 de maig de [[1797]]. A la seua mort fon enterrat, en l'hàbit del Pare Sant Francesc, en la sepultura dels Pitarch en l'iglésia de Santa Maria. Tingué quatre fills, una filla del seu primer matrimoni i dos varons i una femella del segon.
+
En l'any [[1735]] es va casar en Castelló en Teresa Bedós Peligrí, natural de [[Sant Mateu]], de la que enviudà en [[1747]], es tornà a casar en Antonia Pitarch Sanchis i el matrimoni vivia en una casa del carrer d'En Mig a on Ximénez tenia oberta farmàcia. Tota la seua vida va transcórrer en Castelló, lloc en el que va eixercir la seua professió i es va destacar com el més notable dels cinc farmacèutics que eixercien en la població gràcies a la confecció d'ungüents i apòsemes celebrats localment. Feu testament en el notari de Castelló Felipe Meliá Traver en [[4 de maig]] de [[1797]]. A la seua mort fon enterrat, en l'hàbit del Pare Sant Francesc, en la sepultura dels Pitarch en l'iglésia de Santa Maria. Tingué quatre fills, una filla del seu primer matrimoni i dos varons i una femella del segon.
  
 
== Cavanilles ==
 
== Cavanilles ==
Llínea 30: Llínea 30:
 
== Obra ==
 
== Obra ==
  
En l'any [[1873]] la revista ''La Unión Médica'' editada en Castelló, en el seu primer número es feya resò de l'existència en la ciutat de l'obra de Ximénez, ''La flora de Castellón de la Plana'', que en aquell moment es trobava en poder dels seus descendents i en perfecte estat de conservació. En [[1879]] el científic Fernando Bou va consultar la mencionada obra per a la confecció d'un estudi sobre la família de les auranciàcees.
+
En l'any [[1873]] la revista ''La Unión Médica'' editada en Castelló, en el seu primer número es feya resò de l'existència en la ciutat de l'obra de Ximénez, ''La flora de Castellón de la Plana'', que en aquell moment es trobava en poder dels seus descendents i en perfecte estat de conservació. En l'any [[1879]] el científic Fernando Bou va consultar la mencionada obra per a la confecció d'un estudi sobre la família de les auranciàcees.
  
Del manuscrit, reiteradament citat en numerosos estudis i pràcticament donat per perdut, res es va saber fins a l'any 2005 en que algunes investigacions ho han localisat en mans particulars en la ciutat de Castelló.  
+
Del manuscrit, reiteradament citat en numerosos estudis i pràcticament donat per perdut, res es va saber fins a l'any [[2005]] en que algunes investigacions ho han localisat en mans particulars en la ciutat de Castelló.  
  
 
== Reconeiximents ==
 
== Reconeiximents ==

Revisió de 17:32 29 ago 2019

José Salvador Ximénez Peset
Nacionalitat: Española
Ocupació: Farmacèutic, botànic i escritor
Naiximent: 6 d'agost de 1713
Lloc de naiximent: Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 31 de març de 1803
Lloc de defunció: Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya

José Salvador Ximénez Peset (Castelló de la Plana, 6 d'agost de 1713 - 31 de març de 1803) fon un farmacèutic, botànic i escritor valencià.

Biografia

José Salvador fon batejat en l'iglésia parroquial de Santa Maria de Castelló, tal i com figura en els registres batismals allí conservats, possiblement estudiaria les primeres lletres en les Aules de la Llatinitat i es desconeix en exactitut en quin lloc va cursar els de Farmàcia, possiblement en l'Universitat de Valéncia.

En l'any 1735 es va casar en Castelló en Teresa Bedós Peligrí, natural de Sant Mateu, de la que enviudà en 1747, es tornà a casar en Antonia Pitarch Sanchis i el matrimoni vivia en una casa del carrer d'En Mig a on Ximénez tenia oberta farmàcia. Tota la seua vida va transcórrer en Castelló, lloc en el que va eixercir la seua professió i es va destacar com el més notable dels cinc farmacèutics que eixercien en la població gràcies a la confecció d'ungüents i apòsemes celebrats localment. Feu testament en el notari de Castelló Felipe Meliá Traver en 4 de maig de 1797. A la seua mort fon enterrat, en l'hàbit del Pare Sant Francesc, en la sepultura dels Pitarch en l'iglésia de Santa Maria. Tingué quatre fills, una filla del seu primer matrimoni i dos varons i una femella del segon.

Cavanilles

Junt a la seua activitat de boticari, es va dedicar a herborisar, coleccionar i dibuixar aus i palometes del terme de Castelló. Del seu treball com a botànic, ornitòlec i entomòlec es feu resò Antonio José Cavanilles que en les seues Observaciones sobre la historia natural del Reyno de Valencia digué d'ell:

Vaig trobar en Castelló lo que no es trobarà en Espanya, ni tal volta fòra d'ella, açò és, un home que sense llibres, sense haver vist jardins, ni tractat en botànics ha dibuixat les plantes, aus i palometes d'aquell terme, distinguint-se en el reyno vegetal, puix ha dibuixat i animat en colors naturals com 700 plantes, notant en on es crien, quando florixen, i l'us que tenen en la medicina. Veritat és que són plantes conegudes, i quines a totes falta el sistema de la fructificació; pero en mig d'estos defectes si Linneo hi haguera vist els quatro toms que formen, sense dubte haguera donat l'autor els elogis corresponents. És est el boticari de dita vila nomenaat Joseph Ximénez, home ya sexagenari: va amprar dèu i sis anys en recórrer la marina, els monts, camps i barrancs per a formar la seua flora; i encara que comencen á faltar-li les forces, pero no l'amor á les plantes: viu retirat en la seua pàtria carregat d'anys i pobrea sense ser conegut ni menys recompensat.

Cavanilles, el seu descobridor, li va dedicar en el seu nom el gènero "Ximenesia" a on figura en la Flora Europea.

Ximénez tenia redactats quatre toms en 700 plantes que habia recollit a lo llarc de setze anys.

Obra

En l'any 1873 la revista La Unión Médica editada en Castelló, en el seu primer número es feya resò de l'existència en la ciutat de l'obra de Ximénez, La flora de Castellón de la Plana, que en aquell moment es trobava en poder dels seus descendents i en perfecte estat de conservació. En l'any 1879 el científic Fernando Bou va consultar la mencionada obra per a la confecció d'un estudi sobre la família de les auranciàcees.

Del manuscrit, reiteradament citat en numerosos estudis i pràcticament donat per perdut, res es va saber fins a l'any 2005 en que algunes investigacions ho han localisat en mans particulars en la ciutat de Castelló.

Reconeiximents

En l'any 1883 l'Ajuntament de Castelló acordà dedicar un carrer al seu nom.

Referències