Diferència entre les revisions de "Miquel Batllori"
m |
|||
Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | ( | + | Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el [[Castellà|castellà]], com queda clar en la ''laudatio'' del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat ''honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[2001]]. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la [[Cuba]] colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts. Afectat d'[[Osteomielitis|osteomielitis]], estudià la primària i el bachillerat en el Colege Jesuïta del carrer de Casp de [[Barcelona]] i es graduà en Filosofia i Lletres i Dret en l'[[Universitat de Barcelona]] ([[1928]]). En octubre d'eixe mateix any realisà el noviciat en el [[Monasteri de Gandia]] de la [[Companyia de Jesús]] i des de [[1930]] estudià humanitats en el Monasteri de Veruela ([[Saragossa]]). Quan la República prohibix l'activitat dels jesuïtes es trasllada a [[Itàlia]], on estudià [[Filosofia]] ([[1933]]–[[1936]]) i [[Teologia]] (1936–[[1939]]). Torna a [[Espanya]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i s'ordena sacerdot en [[1940]]. Fon mestre en el Colege La nostra Senyora de Montesión de [[Palma de Mallorca]] ([[1941]]–[[1947]]), despuix de la qual cosa es trasllada definitivament a Itàlia. Allí s'incorpora a l'Institut històric de la seua Orde, sent director de la mateixa entre [[1954]] i [[1958]] i de la revista ''Archivum Historicum Societatis Iesu'' ([[1951]]–[[1969]] i [[1974]]–[[1981]]). A partir de l'any [[1952]] dona classes d'[[Història]] Moderna en la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de [[Roma]]. En [[1980]] es jubila i retorna a Espanya, on en [[1997]] s'estaja en la Residència Jesuïta del carrer de Casp. Entre [[1993]] i [[1999]] es varen publicar tretze toms de les seues Obres Completes. |
+ | |||
+ | Estudià l'història de la Corona d'Aragó, la cultura catalana i la pròpia Companyia de Jesús, sense despreciar atres temes com la colonisació d'Amèrica i l'Ilustració. La seua oposició al bombardeig de Barcelona pels Nacionals li va portar problemes dins de la seua Orde i s'especula que el seu trasllat a Mallorca fon una espècie de castic. Durant el [[Franquisme|franquisme]] mantingué contacte en polítics catalans democristians en l'exili i en la clandestinitat. | ||
== Cites == | == Cites == |
Revisió de 10:02 7 ago 2018
Miquel Batllori i Munné | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Religiós, historiador i escritor | ||
Naiximent: | 1909 | ||
Lloc de naiximent: | Barcelona, Espanya | ||
Defunció: | 2003 | ||
Lloc de defunció: | Sant Cugat del Vallés, Barcelona, Espanya |
Miquel Batllori i Munné (Barcelona, 1 d'octubre de 1909 – Sant Cugat del Vallés, 9 de febrer de 2003) fon un sacerdot, historiador i escritor espanyol.
Biografia
Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el castellà, com queda clar en la laudatio del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat honoris causa per l'Universitat Politècnica de Valéncia en l'any 2001. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la Cuba colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts. Afectat d'osteomielitis, estudià la primària i el bachillerat en el Colege Jesuïta del carrer de Casp de Barcelona i es graduà en Filosofia i Lletres i Dret en l'Universitat de Barcelona (1928). En octubre d'eixe mateix any realisà el noviciat en el Monasteri de Gandia de la Companyia de Jesús i des de 1930 estudià humanitats en el Monasteri de Veruela (Saragossa). Quan la República prohibix l'activitat dels jesuïtes es trasllada a Itàlia, on estudià Filosofia (1933–1936) i Teologia (1936–1939). Torna a Espanya despuix de la Guerra Civil i s'ordena sacerdot en 1940. Fon mestre en el Colege La nostra Senyora de Montesión de Palma de Mallorca (1941–1947), despuix de la qual cosa es trasllada definitivament a Itàlia. Allí s'incorpora a l'Institut històric de la seua Orde, sent director de la mateixa entre 1954 i 1958 i de la revista Archivum Historicum Societatis Iesu (1951–1969 i 1974–1981). A partir de l'any 1952 dona classes d'Història Moderna en la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. En 1980 es jubila i retorna a Espanya, on en 1997 s'estaja en la Residència Jesuïta del carrer de Casp. Entre 1993 i 1999 es varen publicar tretze toms de les seues Obres Completes.
Estudià l'història de la Corona d'Aragó, la cultura catalana i la pròpia Companyia de Jesús, sense despreciar atres temes com la colonisació d'Amèrica i l'Ilustració. La seua oposició al bombardeig de Barcelona pels Nacionals li va portar problemes dins de la seua Orde i s'especula que el seu trasllat a Mallorca fon una espècie de castic. Durant el franquisme mantingué contacte en polítics catalans democristians en l'exili i en la clandestinitat.