Diferència entre les revisions de "Penó de la Conquista"
m |
|||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
{{Cita|E quant vench altre dia, a hora de vespres, enviam a dir al Rey [Zahén, rei de Valéncia] e a rais Abhalmalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Valéntia, e que nengun mal no·ls faessen, que metessen nostra senyera en aquella torre que ara és del Temple; e ells dixeren que·ls playa. E Nós fom en la rambla, entre'l Reyal e la torre, e quant vim nostra senyera sus en la torre descavalcam e dreçam-nos vers orient, e ploram de nostres ulls besant la terra per la gran mercé que Deus nos havia feyta}} | {{Cita|E quant vench altre dia, a hora de vespres, enviam a dir al Rey [Zahén, rei de Valéncia] e a rais Abhalmalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Valéntia, e que nengun mal no·ls faessen, que metessen nostra senyera en aquella torre que ara és del Temple; e ells dixeren que·ls playa. E Nós fom en la rambla, entre'l Reyal e la torre, e quant vim nostra senyera sus en la torre descavalcam e dreçam-nos vers orient, e ploram de nostres ulls besant la terra per la gran mercé que Deus nos havia feyta}} | ||
| − | No cal dir que esta costum era | + | No cal dir que esta costum era comú i natural, quan de conquistar ciutats se tractava, i es tornà a repetir, per eixemple, en la conquista de la ciutat de [[Múrcia]] pel mateix Jaume I: |
{{Cita|E, quant vench al quart dia, aguisam •L• cavallers, ab lurs cavals armats e ab •CXX• balesters de Tortosa; e nós esperam-los costa l’aygua de Segura, prop l’alcàcer, esperan quant vendrian e quant metrien nostra senyera sus, e tenrien les torres los nostres. E tardaven molt los nostres de pujar sus, e nós pregàvem sancta Maria de ço que nós desijàvem, que ella fos aquí ahorada e creüda, que u acabàssem, e que ella que•n pregàs lo seu car Fiyl. E havíem gran dupte que no•ls presessen, pus que tant tardaven. E, quan nós haguem estat •I• gran peça, nós vim la nostra senyera lassús en l’alcàcer e les torres guarnides ben e gent d’òmens e de balesters nostres. E davalam en terra de nostre caval, e grahim a nostre Senyor Déu la mercé que ell nos havia feyta, e ficam los jonols, ploram e besam la terra. E tornam-nos-en a nostra albergada}} | {{Cita|E, quant vench al quart dia, aguisam •L• cavallers, ab lurs cavals armats e ab •CXX• balesters de Tortosa; e nós esperam-los costa l’aygua de Segura, prop l’alcàcer, esperan quant vendrian e quant metrien nostra senyera sus, e tenrien les torres los nostres. E tardaven molt los nostres de pujar sus, e nós pregàvem sancta Maria de ço que nós desijàvem, que ella fos aquí ahorada e creüda, que u acabàssem, e que ella que•n pregàs lo seu car Fiyl. E havíem gran dupte que no•ls presessen, pus que tant tardaven. E, quan nós haguem estat •I• gran peça, nós vim la nostra senyera lassús en l’alcàcer e les torres guarnides ben e gent d’òmens e de balesters nostres. E davalam en terra de nostre caval, e grahim a nostre Senyor Déu la mercé que ell nos havia feyta, e ficam los jonols, ploram e besam la terra. E tornam-nos-en a nostra albergada}} | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
Alguns investigadors pertanyents ad esta corrent d'opinió ([[Pere Maria Orts]] o [[Pau Viciano]]) afirmen també insistentment (prou erròneament) que l'actual Real Senyera, que acaba en forma bipartida, tenia també originàriament forma bocellada com el Penó... en el provable objectiu de donar-li al Penó de la Conquesta una miqueta més de llegitimitat històrica (i de llevar-li-la de pas a la Senyera, clar). | Alguns investigadors pertanyents ad esta corrent d'opinió ([[Pere Maria Orts]] o [[Pau Viciano]]) afirmen també insistentment (prou erròneament) que l'actual Real Senyera, que acaba en forma bipartida, tenia també originàriament forma bocellada com el Penó... en el provable objectiu de donar-li al Penó de la Conquesta una miqueta més de llegitimitat històrica (i de llevar-li-la de pas a la Senyera, clar). | ||
| − | L'història del Penó, efectivament, és bonica, pero té un problema important: no hi ha ninguna constància escrita que parle de l'existència del Penó de la Conquista, abans del [[ | + | L'història del Penó, efectivament, és bonica, pero té un problema important: no hi ha ninguna constància escrita que parle de l'existència del Penó de la Conquista, abans del [[sigle XVI]]. És dir, trescents anys despuix de la seua teòrica confecció. |
Esta primera alusió la fa, de forma certament novelesca, [[Pere Antoni Beuter]] en el seu ''Libro segundo de la crónica de España'', publicat en l'any [[1551]]: | Esta primera alusió la fa, de forma certament novelesca, [[Pere Antoni Beuter]] en el seu ''Libro segundo de la crónica de España'', publicat en l'any [[1551]]: | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
{{Cita|Hazia un ventezico, que descogia la bandera haziendola jugar en el ayre, de suerte que las barras de Aragón se devisaron clarissimamente de la tienda que estava más lexos en el Real, por lo qual se hizo una gran señal y sentimiento de alegria y plazer. Esta bandera estuvo alli donde se puso muchos dias que no se quito. Y despues haviendo el Rey edificado la Yglesia do el cuerpo de S. Vicente martyr estuviera escondido y sepultado que estava fuera de los muros de la ciudad, la mandó colgar en la boveda de encima el altar mayor do estuvo casi trescientos años}} | {{Cita|Hazia un ventezico, que descogia la bandera haziendola jugar en el ayre, de suerte que las barras de Aragón se devisaron clarissimamente de la tienda que estava más lexos en el Real, por lo qual se hizo una gran señal y sentimiento de alegria y plazer. Esta bandera estuvo alli donde se puso muchos dias que no se quito. Y despues haviendo el Rey edificado la Yglesia do el cuerpo de S. Vicente martyr estuviera escondido y sepultado que estava fuera de los muros de la ciudad, la mandó colgar en la boveda de encima el altar mayor do estuvo casi trescientos años}} | ||
| − | El problema és que res se diu en el Llibre dels Feyts, ni en cap atre lloc, abans de la descripció de Beuter en el | + | El problema és que res se diu en el Llibre dels Feyts, ni en cap atre lloc, abans de la descripció de Beuter en el sigle XVI, sobre eixa suposta orde del Rei En Jaume de fer-lo penjar de la bòveda de [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta|Sant Vicent de la Roqueta]]. |
| − | Tampoc és menester dir que en ninguna de les provessons del [[9 d'octubre]] que venien celebrant-se des de [[1338]], ni en les festes dels successius Centenaris de la conquista, ni en ningun acte civil o religiós de la ciutat, se menciona l'existència del Penó de la Conquista, ni la seua presència en l'iglésia de Sant Vicent de la Roqueta. L'únic objecte de veneració en totes elles, en totes les époques, que es trau sense inclinar-se des de la finestra de la Casa de la Ciutat, i és escoltat per totes les institucions de la Ciutat i [[Regne de Valéncia|Regne]], tal com se fa hui en dia, és, casualment, la famosa Real Senyera del Rat Penat. | + | Tampoc és menester dir que en ninguna de les provessons del [[9 d'octubre]] que venien celebrant-se des de l'any [[1338]], ni en les festes dels successius Centenaris de la conquista, ni en ningun acte civil o religiós de la ciutat, se menciona l'existència del Penó de la Conquista, ni la seua presència en l'iglésia de Sant Vicent de la Roqueta. L'únic objecte de veneració en totes elles, en totes les époques, que es trau sense inclinar-se des de la finestra de la Casa de la Ciutat, i és escoltat per totes les institucions de la Ciutat i [[Regne de Valéncia|Regne]], tal com se fa hui en dia, és, casualment, la famosa Real Senyera del Rat Penat. |
S'ha de dir que, per estes i atres qüestions, Beuter s'ha guanyat una reputació d'historiador fantasiós. Fon ell, precisament, el primer en parlar del supost orige de les quatre barres en els famosos dits banyats en sanc del comte barceloní [[Guifré el Pilós]] (més conegut en castellà com a ''Wifredo el Velloso'') allà pel [[segle IX]]. Est orige llegendari féu furor entre certs historiadors catalans (i no pocs valencians), i encara en el present trobarem fàcilment gent que crega esta llegenda com a paraula revelada. | S'ha de dir que, per estes i atres qüestions, Beuter s'ha guanyat una reputació d'historiador fantasiós. Fon ell, precisament, el primer en parlar del supost orige de les quatre barres en els famosos dits banyats en sanc del comte barceloní [[Guifré el Pilós]] (més conegut en castellà com a ''Wifredo el Velloso'') allà pel [[segle IX]]. Est orige llegendari féu furor entre certs historiadors catalans (i no pocs valencians), i encara en el present trobarem fàcilment gent que crega esta llegenda com a paraula revelada. | ||
Revisió de 09:11 2 maig 2018
El Penó de la Conquista o Penó de la Conquesta (nomenat d'esta manera pel pancatalanisme) és una bandera de llenç que es conserva en una vitrina en l'Archiu Històric Municipal de Valéncia.
Tradició
La tradició diu que el Penó de la Conquista és la mateixa bandera que els musulmans valencians hissaren en la Torre d'Ali Bufat en l'any 1238, per a simbolisar la rendició de la ciutat de Valéncia davant Jaume I. En efecte, el propi monarca, en el seu Llibre dels Feyts, ho relata de la següent manera:
No cal dir que esta costum era comú i natural, quan de conquistar ciutats se tractava, i es tornà a repetir, per eixemple, en la conquista de la ciutat de Múrcia pel mateix Jaume I:
Composició
La bandera està formada per tres bandes de tela blanca (engroguida en el pas del temps), cosides en vertical. Les dos costures són perfectament perceptibles si es contempla la bandera des de prop.
La tela central coincidix en les dos franges roges i la blanca-groga del centre, i en la seua part inferior es prolonga respecte de les teles dels costats uns quants centímetros en recte. Les dos teles laterals, que abarquen el restant de barres, estan retallades irregularment i esgarrades en la seua part baixa, conformant en conjunt un extrem inferior aproximadament bocellat.
Les quatre barres roges estan simplement pintades sobre la tela de llenç, per a donar-li un aspecte de senyal real d'Aragó. Presenta també en la seua part alta una inscripció en castellà Año 1238 a la que s'atribuïx un orige modern.
Mides
El Marqués de Cruïlles, en la seua Guía urbana de Valencia antigua y moderna (1876) dona unes mides del Penó de 2,27 cm d'ample i 2,40 cm de llargària, lo que la fa un poc més curta i un poc més ampla que la Real Senyera, que es conserva en una atra vitrina, just davant del Penó.
Història
Este Penó ha segut objecte de valoracions certament desiguals a lo llarc de la seua història. Com és sabut, en l'actualitat, és objecte de veneració patriòtica i quasi sagrada per cert sector valencià de tendència catalanista. Sector que simultàneament sol negar qualsevol llegitimitat històrica i simbòlica a la Real Senyera coronada, bandera oficial de la Comunitat Autònoma Valenciana des de 1982.
La sacralisació del Penó arriba, en estos rogles d'opinió, fins al punt de representar-lo gràficament de forma exacta, en els seus retalls irregulars de la seua part inferior (pero sense l'inscripció en castellà de la part superior...).
Alguns investigadors pertanyents ad esta corrent d'opinió (Pere Maria Orts o Pau Viciano) afirmen també insistentment (prou erròneament) que l'actual Real Senyera, que acaba en forma bipartida, tenia també originàriament forma bocellada com el Penó... en el provable objectiu de donar-li al Penó de la Conquesta una miqueta més de llegitimitat històrica (i de llevar-li-la de pas a la Senyera, clar).
L'història del Penó, efectivament, és bonica, pero té un problema important: no hi ha ninguna constància escrita que parle de l'existència del Penó de la Conquista, abans del sigle XVI. És dir, trescents anys despuix de la seua teòrica confecció.
Esta primera alusió la fa, de forma certament novelesca, Pere Antoni Beuter en el seu Libro segundo de la crónica de España, publicat en l'any 1551:
El problema és que res se diu en el Llibre dels Feyts, ni en cap atre lloc, abans de la descripció de Beuter en el sigle XVI, sobre eixa suposta orde del Rei En Jaume de fer-lo penjar de la bòveda de Sant Vicent de la Roqueta.
Tampoc és menester dir que en ninguna de les provessons del 9 d'octubre que venien celebrant-se des de l'any 1338, ni en les festes dels successius Centenaris de la conquista, ni en ningun acte civil o religiós de la ciutat, se menciona l'existència del Penó de la Conquista, ni la seua presència en l'iglésia de Sant Vicent de la Roqueta. L'únic objecte de veneració en totes elles, en totes les époques, que es trau sense inclinar-se des de la finestra de la Casa de la Ciutat, i és escoltat per totes les institucions de la Ciutat i Regne, tal com se fa hui en dia, és, casualment, la famosa Real Senyera del Rat Penat.
S'ha de dir que, per estes i atres qüestions, Beuter s'ha guanyat una reputació d'historiador fantasiós. Fon ell, precisament, el primer en parlar del supost orige de les quatre barres en els famosos dits banyats en sanc del comte barceloní Guifré el Pilós (més conegut en castellà com a Wifredo el Velloso) allà pel segle IX. Est orige llegendari féu furor entre certs historiadors catalans (i no pocs valencians), i encara en el present trobarem fàcilment gent que crega esta llegenda com a paraula revelada.
No cal dir que no hi ha ninguna font històrica que l'acredite, pero la llegenda, i el debat subsegüent sobre si l'orige inicial de les barres és català o aragonés, ha fet omplir també de forma apassionada moltes pàgines. Sense anar més llunt, la pàgina oficial de les Corts Aragoneses, en l'apartat de Símbols d'Aragó, tracta el tema de forma molt clara i contundent.
Despuix de l'alusió de Beuter, no se troba ninguna atra menció del Penó de la Conquista fins a l'any 1640. Marc Antoni Ortí, en la descripció de les festes del Quart Centenari de la conquista, se referix al Penó com:
És dir, Ortí creu que el Penó es el mateix que el de Jaume I, simplement, perque ho digué Beuter en 1538, i també, perque el Racional averiguó por antigüedad y hechura que era el mismo... Autèntic método científic... Llàstima que el voluntarisme i la credulitat romàntica d'alguns estudiosos en este sentit (Pere Maria Orts o Pau Viciano) no els tinguen igualment desenrollats quan de la Real Senyera coronada es tracta... per molt que d'esta última bandera es conserven fins les factures de la seua elaboració.
El seu nét Josep Vicent Ortí, en la descripció de les festes del centenari de 1738 (en les que es tragué, com a excepció, la Senyera de l'arca en la que l'havien tancada despuix de la Guerra de Successió, com a símbol perillós de les llibertats perdudes (les noves autoritats borbòniques), no fa sino repetir les referències del seu yayo, sense afegir res més.
De les diverses descripcions de les banderes presents en la Casa de la Ciutat en el segle XIX, sabem que el Penó de la Conquista ya es trobava entre elles. És el Marqués de Cruïlles qui dona l'explicació ad este fet, en la seua Guía de 1876. Despuix de repetir les asseveracions de Beuter i els dos Ortins, i d'afirmar, com a indiscutible prova de la seua autenticitat, que "jamás se ha contradicho la identidad de este apreciable lienzo" (un atre al que li agradava el método científic), diu que:
En paraules de l'historiador Antoni Atienza en La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians (Valéncia, 2001), diu:
Tant el Penó com la Real Senyera reaparegueren definitivament en les festes del centenari de 1838, i va ser comú a partir de finals del segle XIX representar-los junts en diversos gravats.
Eixa és l'història del Penó, sense entrar en époques més modernes que requeririen un tractament més ampli.
Ha de dir-se que, davant la falta de testimonis concloents que acrediten l'antiguetat del Penó, sol recórrer-se com a justificació històrica al material rudimentari en que està confeccionat el Penó (llenç o estamenya, sobre el que simplement se pintaren les barres) com a prova de que podria ser perfectament el mateix que es va fabricar ràpidament, en els primers materials que es trobaren, per a hissar-lo en la Torre del Temple.
Igualment, solen enarborar-se les pintures gòtiques del castell d'Alcanyís (pintades en el segle XIV, un segle despuix de la conquista de Valéncia) com a prova de que el Penó de la Conquista té el mateix disseny abocellat que les banderes que es veuen en una de les pintures, hissades en una fortalea que teòricament representa la ciutat de Valéncia conquistada per Jaume I.
El primer problema és que, no són una, sino dos, les banderes barrades que onegen sobre la ciutat de Valéncia. El segon, que les banderes representades en les pintures tenen a soles tres barres (no quatre), i ademés, l'estandart que acompanya a Jaume I només ne té dos (hi ha, com és sabut, una polèmica secundària sobre el número de barres que tenia originàriament la Senyera del Regne de Valéncia.
En definitiva, una història molt bonica, la del Penó.
Falsetat del Penó
Com diu l'investigador valencià, Joan Ignaci Culla, en el seu artícul El Peno de la Conquesta, una falsa reliquia (Las Provincias, 9.10.2008):