Diferència entre les revisions de "Dinamarca"
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut') |
m |
||
| Llínea 57: | Llínea 57: | ||
'''Dinamarca''' forma part de [[Escandinàvia]] i a soles té frontera en [[Alemanya]], encara que des de [[1999]] està unit per carretera i ferrocarril en [[Suècia]], a través del [[pont d'Oresund]]. El territori danés està compost per la [[península de Jutlàndia]] (Jylland) i per prop de 407 illes de les quals 79 estan habitades ([[2009]]).<ref>Denmark.DK, lloc oficial de Dinamarca. Disponible en: [http://www.denmark.dk/es/menu/SobreDinamarca/DinamarcaEnBreve/]. Consultat el 6 de maig del [[2009]].</ref> Dinamarca està totalment rodejada pel [[mar del Nort]] i el [[mar Bàltic]], a excepció de Jutlàndia, que li unix al continent europeu. Les principals illes daneses són [[Selandia]] ''(Sjælland)'', [[Fiònia]] ''(Fyn)'', [[Vendsyssel-Thy]], [[Lolland]] i [[Bornholm]], la més alluntada de l'archipèlec danés. Esta posició ha donat a Dinamarca, històricament, el control sobre l'accés al [[mar Bàltic]]. | '''Dinamarca''' forma part de [[Escandinàvia]] i a soles té frontera en [[Alemanya]], encara que des de [[1999]] està unit per carretera i ferrocarril en [[Suècia]], a través del [[pont d'Oresund]]. El territori danés està compost per la [[península de Jutlàndia]] (Jylland) i per prop de 407 illes de les quals 79 estan habitades ([[2009]]).<ref>Denmark.DK, lloc oficial de Dinamarca. Disponible en: [http://www.denmark.dk/es/menu/SobreDinamarca/DinamarcaEnBreve/]. Consultat el 6 de maig del [[2009]].</ref> Dinamarca està totalment rodejada pel [[mar del Nort]] i el [[mar Bàltic]], a excepció de Jutlàndia, que li unix al continent europeu. Les principals illes daneses són [[Selandia]] ''(Sjælland)'', [[Fiònia]] ''(Fyn)'', [[Vendsyssel-Thy]], [[Lolland]] i [[Bornholm]], la més alluntada de l'archipèlec danés. Esta posició ha donat a Dinamarca, històricament, el control sobre l'accés al [[mar Bàltic]]. | ||
| − | '''Dinamarca''' és una [[monarquia constitucional]] des de [[1849]], data en que va quedar abolida la [[monarquia absoluta]] que havia regit el país des de [[1660]], i es va convertir en [[monarquia parlamentària]] en [[1901]]. En térmens de permanència, la monarquia danesa pot considerar-se la segona més antiga del món, per darrere de la [[Emperador de Japó|casa imperial del Japó]], a l'haver existit durant almenys un milenari. Dinamarca forma part de la [[Unió Europea]] (encara que no utilisa el [[euro]]). Quan el país es va adherir a la [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]] en [[1973]] ho va fer sense les Illes Fèroe, mentres que Groenlàndia va optar per separar-se de la CEE en [[1985]]. També es va convertir en un membre fundador de la [[OTAN]] en [[1949]], acabant en la tradicional política de [[neutralitat]] que havia sostengut fins a eixe moment. | + | '''Dinamarca''' és una [[monarquia constitucional]] des de l'any [[1849]], data en que va quedar abolida la [[monarquia absoluta]] que havia regit el país des de l'any [[1660]], i es va convertir en [[monarquia parlamentària]] en [[1901]]. En térmens de permanència, la monarquia danesa pot considerar-se la segona més antiga del món, per darrere de la [[Emperador de Japó|casa imperial del Japó]], a l'haver existit durant almenys un milenari. Dinamarca forma part de la [[Unió Europea]] (encara que no utilisa el [[euro]]). Quan el país es va adherir a la [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]] en [[1973]] ho va fer sense les Illes Fèroe, mentres que Groenlàndia va optar per separar-se de la CEE en [[1985]]. També es va convertir en un membre fundador de la [[OTAN]] en [[1949]], acabant en la tradicional política de [[neutralitat]] que havia sostengut fins a eixe moment. |
Per la seua naturalea pobra en recursos geològics, '''Dinamarca''' va sostindre la seua economia en l'activitat [[agricultura|agrícola]], gràcies a les seues granges, l'explotació peixquera i la indústria [[naval]]. En l'últim sigle, els danesos han donat un impuls a la industrialisació del seu país i han afavorit l'establiment d'un [[estat de benestar]] garantisant l'accés a servicis públics des que en [[1933]] es firmara l'acort de Kanslergade. '''Dinamarca''' fon ocupada pels [[nazis]] durant la [[II Guerra Mundial]]. | Per la seua naturalea pobra en recursos geològics, '''Dinamarca''' va sostindre la seua economia en l'activitat [[agricultura|agrícola]], gràcies a les seues granges, l'explotació peixquera i la indústria [[naval]]. En l'últim sigle, els danesos han donat un impuls a la industrialisació del seu país i han afavorit l'establiment d'un [[estat de benestar]] garantisant l'accés a servicis públics des que en [[1933]] es firmara l'acort de Kanslergade. '''Dinamarca''' fon ocupada pels [[nazis]] durant la [[II Guerra Mundial]]. | ||
Revisió de 08:02 14 set 2018
| Kongeriget Danmark Regne de Dinamarca | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dinamarca (en danés, Danmark, significa "La terra o marca dels danesos") és un país del nort de Europa, el més meridional dels països nòrdics i també el de menor extensió. Oficialment, el Regne de Dinamarca (en danés, Kongeriget Danmark) és una comunitat integrada per tres parts autònomes, la pròpia Dinamarca i els seus dos territoris de ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Feroe.
Dinamarca forma part de Escandinàvia i a soles té frontera en Alemanya, encara que des de 1999 està unit per carretera i ferrocarril en Suècia, a través del pont d'Oresund. El territori danés està compost per la península de Jutlàndia (Jylland) i per prop de 407 illes de les quals 79 estan habitades (2009).[4] Dinamarca està totalment rodejada pel mar del Nort i el mar Bàltic, a excepció de Jutlàndia, que li unix al continent europeu. Les principals illes daneses són Selandia (Sjælland), Fiònia (Fyn), Vendsyssel-Thy, Lolland i Bornholm, la més alluntada de l'archipèlec danés. Esta posició ha donat a Dinamarca, històricament, el control sobre l'accés al mar Bàltic.
Dinamarca és una monarquia constitucional des de l'any 1849, data en que va quedar abolida la monarquia absoluta que havia regit el país des de l'any 1660, i es va convertir en monarquia parlamentària en 1901. En térmens de permanència, la monarquia danesa pot considerar-se la segona més antiga del món, per darrere de la casa imperial del Japó, a l'haver existit durant almenys un milenari. Dinamarca forma part de la Unió Europea (encara que no utilisa el euro). Quan el país es va adherir a la CEE en 1973 ho va fer sense les Illes Fèroe, mentres que Groenlàndia va optar per separar-se de la CEE en 1985. També es va convertir en un membre fundador de la OTAN en 1949, acabant en la tradicional política de neutralitat que havia sostengut fins a eixe moment.
Per la seua naturalea pobra en recursos geològics, Dinamarca va sostindre la seua economia en l'activitat agrícola, gràcies a les seues granges, l'explotació peixquera i la indústria naval. En l'últim sigle, els danesos han donat un impuls a la industrialisació del seu país i han afavorit l'establiment d'un estat de benestar garantisant l'accés a servicis públics des que en 1933 es firmara l'acort de Kanslergade. Dinamarca fon ocupada pels nazis durant la II Guerra Mundial.
- L'Índex de Prosperitat de l'Institut Legatum 2009, ubica a Dinamarca com un dels millors països del món per a viure, compartint la primera posició en Finlàndia, Suïssa i Suècia. L'índex es basa en una definició de prosperitat que combina creiximent econòmic en el nivell de llibertats personals i democràcia en un país, aixina com mesures de felicitat i calitat de vida.
- Els danesos és la població més feliç i satisfeta del món, segons l'anual i científica Enquesta Valors Mundials i World Datava's of Happiness[13]. Açò es deu entre atres coses a la seua democràcia, la seua igualtat social, la seua atmòsfera pacífica, la solidaritat i alta calitat de vida.
- Dinamarca té els salaris més alts del món, segons un estudi publicat pel UBS (Unió de Bancs Suissos) en el 2009.
Dinamarca ademés té el nivell més gran d'igualtat d'ingressos del món.
- Segons el Índex de Pau Global 2009, Dinamarca és el segon país més pacífic del món, a soles sobrepassada per Nova Zelanda.
- Dinamarca fon classificat el país menys corrupte del món l'any 2008, segons Corruption Perceptions Index.
- Dinamarca té el millor clima per a fer negocis en el món, segons la reviste de negocis Forbes, 2009.
- En 2008, la reviste Monòcul va catalogar la capital de Dinamarca Copenhaguen com la millor ciutat del món per a viure en el seu Top 20 World's Most Livable Cities Chart. Adicionalment, fon classificada com una Ciutat Cultural Global (GaWC), sent tercera a Europa occidental, en rivalitat en atres ciutats en seus centrals o centres de distribució, a soles sobrepassada per Londres i Paris.
Referències
- ↑ Ministerio de Asuntos Económicos y de Interior de Dinamarca
- ↑ «Denmark». Fondo Monetario Internacional. Consultat el 24 de octubre de 2013.
- ↑ PNUD (14 de marzo de 2013). hdr.undp.org (ed.): «"Informe sobre Desarrollo Humano 2013"» (en español) (html). Consultat el 18/03/13.
- ↑ Denmark.DK, lloc oficial de Dinamarca. Disponible en: [1]. Consultat el 6 de maig del 2009.
Enllaços externs
- Govern de Dinamarca
- La Casa Real Danesa
- Pàgina oficial de Dinamarca
- Visita Dinamarca
- Misage del embaixador sobre el regne danés i la caça de ballenes
- Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic a Copenhaguen(COP15)
| Països d'Europa |
|---|
| Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • República de Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||