Diferència entre les revisions de "Manuel Valdés Blasco"
m |
|||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
}} | }} | ||
| − | Manuel Valdés Blasco, conegut com '''Manolo Valdés''' ([[Valéncia]], 8 de març de [[1942]]), és un pintor i escultor [[Valencians|valencià]] resident en [[Nova York]] (EE.UU.). Fon l'introductor en [[Espanya]] d'una forma d'expressió artística que combina el compromís polític i social en l'humor i l'ironia. | + | '''Manuel Valdés Blasco''', conegut com '''Manolo Valdés''' ([[Valéncia]], [[8 de març]] de [[1942]]), és un pintor i escultor [[Valencians|valencià]] resident en [[Nova York]] (EE.UU.). Fon l'introductor en [[Espanya]] d'una forma d'expressió artística que combina el compromís polític i social en l'humor i l'ironia. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Manolo Valdés va nàixer en la ciutat de Valéncia el 8 de març de 1942. Fill de María Gràcia Blasco Marqués, natural de la localitat castellonenca d'[[Altura]], la seua infància i adolescència va estar molt vinculada a dita població. En [[1957]] es va matricular en la valenciana [[Escola de Belles Arts de Sant Carles]] en la que va estar dos anys, abandonant els estudis per a dedicar-se a pintar. | + | Manolo Valdés va nàixer en la ciutat de Valéncia el 8 de març de 1942. Fill de María Gràcia Blasco Marqués, natural de la localitat castellonenca d'[[Altura]], la seua infància i adolescència va estar molt vinculada a dita població. En l'any [[1957]] es va matricular en la valenciana [[Escola de Belles Arts de Sant Carles]] en la que va estar dos anys, abandonant els estudis per a dedicar-se a pintar. |
| − | En [[1964]] va fundar el grup artístic Equip Crònica junt en Juan Antonio Toledo i Rafael Solbes en el qual es va mantindre fins a la mort de Solbes en [[1981]], encara quan als dos anys de la fundació del grup, Toledo l'havia abandonat. | + | En l'any [[1964]] va fundar el grup artístic Equip Crònica junt en Juan Antonio Toledo i Rafael Solbes en el qual es va mantindre fins a la mort de Solbes en [[1981]], encara quan als dos anys de la fundació del grup, Toledo l'havia abandonat. |
| − | A la mort de Rafael Solbes seguix treballant en solitari en Valéncia durant uns anys, fins que en [[1989]] viaja a Nova York on monta el seu estudi i seguix experimentant en les noves formes d'expressió. Pertany a la Galeria Marlborough i a la Galeria Freites. Monta també estudi en [[Madrit]] per a la realisació de grans escultures, alternant la creació en abdós ciutats. | + | A la mort de Rafael Solbes seguix treballant en solitari en Valéncia durant uns anys, fins que en [[1989]] viaja a [[Nova York]] a on monta el seu estudi i seguix experimentant en les noves formes d'expressió. Pertany a la Galeria Marlborough i a la Galeria Freites. Monta també estudi en [[Madrit]] per a la realisació de grans escultures, alternant la creació en abdós ciutats. |
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
Valdés ha rebut varis premis, entre els que destaquen: en [[1965]] els premis ''Lissone'' i ''Biella'', en [[Milà]] ([[Itàlia]]), en [[1979]], la Medalla d'argent de la II Bienal Internacional de Gravats en [[Tòquio]] ([[Japó]]) i Premi del Museu d'Art de Bridgestone en Lis'79 en [[Lisboa]] ([[Portugal]]); en [[1983]] el Premi Nacional d'Arts Plàstiques; el Premi Alfons Roig, en Valéncia; el Premi Nacional de Belles Arts d'Espanya; en [[1986]] la Medalla de la Bienal del Festival Internacional d'Artistes Plàstics, en [[Bagdad]] ([[Iraq]]) i en [[1993]] la Condecoració de l'Orde d'Andrés Bello en la classe de Banda d'Honor, en [[Veneçuela]]. | Valdés ha rebut varis premis, entre els que destaquen: en [[1965]] els premis ''Lissone'' i ''Biella'', en [[Milà]] ([[Itàlia]]), en [[1979]], la Medalla d'argent de la II Bienal Internacional de Gravats en [[Tòquio]] ([[Japó]]) i Premi del Museu d'Art de Bridgestone en Lis'79 en [[Lisboa]] ([[Portugal]]); en [[1983]] el Premi Nacional d'Arts Plàstiques; el Premi Alfons Roig, en Valéncia; el Premi Nacional de Belles Arts d'Espanya; en [[1986]] la Medalla de la Bienal del Festival Internacional d'Artistes Plàstics, en [[Bagdad]] ([[Iraq]]) i en [[1993]] la Condecoració de l'Orde d'Andrés Bello en la classe de Banda d'Honor, en [[Veneçuela]]. | ||
| − | En 2012 va ser l'encarregat de dissenyar el cartell de la temporada taurina en la Real Maestranza de Cavalleria de [[Sevilla]]. | + | En l'any [[2012]] va ser l'encarregat de dissenyar el cartell de la temporada taurina en la Real Maestranza de Cavalleria de [[Sevilla]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 22:18 31 ago 2017
| Manuel Valdés Blasco | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor i escultor. | ||
| Naiximent: | 1942 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Manuel Valdés Blasco, conegut com Manolo Valdés (Valéncia, 8 de març de 1942), és un pintor i escultor valencià resident en Nova York (EE.UU.). Fon l'introductor en Espanya d'una forma d'expressió artística que combina el compromís polític i social en l'humor i l'ironia.
Biografia
Manolo Valdés va nàixer en la ciutat de Valéncia el 8 de març de 1942. Fill de María Gràcia Blasco Marqués, natural de la localitat castellonenca d'Altura, la seua infància i adolescència va estar molt vinculada a dita població. En l'any 1957 es va matricular en la valenciana Escola de Belles Arts de Sant Carles en la que va estar dos anys, abandonant els estudis per a dedicar-se a pintar.
En l'any 1964 va fundar el grup artístic Equip Crònica junt en Juan Antonio Toledo i Rafael Solbes en el qual es va mantindre fins a la mort de Solbes en 1981, encara quan als dos anys de la fundació del grup, Toledo l'havia abandonat.
A la mort de Rafael Solbes seguix treballant en solitari en Valéncia durant uns anys, fins que en 1989 viaja a Nova York a on monta el seu estudi i seguix experimentant en les noves formes d'expressió. Pertany a la Galeria Marlborough i a la Galeria Freites. Monta també estudi en Madrit per a la realisació de grans escultures, alternant la creació en abdós ciutats.
Obra
Influït per Velázquez, Rembrandt, Rubens i Matisse, Manolo Valdés realisa una obra de gran format en la que les llums i colors expressen un sentiment de tactilitat pel tractament donat als materials. La seua obra força a qui l'observa a indagar en la memòria i buscar imàgens significatives de l'història de l'art.
Ademés dels treballs exposts com a part de l'Equip Crònica, Valdés realisà, entre els anys 1965 i 1981, més de 70 exposicions, tant individuals com a colectives. Com a escultor, és autor de la "Dama del Manzanares" (2003), obra de 13 metros d'altura situada en el Parc Llineal del Manzanares (Madrit). En l'any 2005 va portar a terme el conjunt escultòric "Asturcones", per a la ciutat d'Oviedo.
Premis
Valdés ha rebut varis premis, entre els que destaquen: en 1965 els premis Lissone i Biella, en Milà (Itàlia), en 1979, la Medalla d'argent de la II Bienal Internacional de Gravats en Tòquio (Japó) i Premi del Museu d'Art de Bridgestone en Lis'79 en Lisboa (Portugal); en 1983 el Premi Nacional d'Arts Plàstiques; el Premi Alfons Roig, en Valéncia; el Premi Nacional de Belles Arts d'Espanya; en 1986 la Medalla de la Bienal del Festival Internacional d'Artistes Plàstics, en Bagdad (Iraq) i en 1993 la Condecoració de l'Orde d'Andrés Bello en la classe de Banda d'Honor, en Veneçuela.
En l'any 2012 va ser l'encarregat de dissenyar el cartell de la temporada taurina en la Real Maestranza de Cavalleria de Sevilla.