Diferència entre les revisions de "Juan Vanrell Nadal"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
==Estudis== | ==Estudis== | ||
| − | Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En eixa época | + | Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En eixa época només parlava [[balear]], la seua llengua mare. |
En [[1937]] entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com [[Germans de la Salle]]. Deprengué [[castellà]] i [[francés]], es formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana. | En [[1937]] entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com [[Germans de la Salle]]. Deprengué [[castellà]] i [[francés]], es formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana. | ||
Revisió de 06:56 14 jul 2017
Juan Vanrell Nadal va nàixer en Algàida, poble rural de Mallorca, als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa.
Prop del seu poble trobem el santuari, de "La Mare de Deu de la Pàu", construït per orde de Jaume I en acció de gràcies per la conquista de Mallorca.
Estudis
Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En eixa época només parlava balear, la seua llengua mare.
En 1937 entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com Germans de la Salle. Deprengué castellà i francés, es formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana.
Se llicencià en el títul de magisteri en l'Escola Normal de Palma de Mallorca
Desenroll professional
Va eixercir la seua professió de 'mestre' en diversos Coleges de La Salle.
Destaca els deu anys que va impartir classe en Mahón (1948-1958),a on reviscolà les Associacions d'Antics Alumnes i les activitats extraescolars religioses-deportives, despuix de la Guerra Civil Espanyola.
Donà gran impuls al baloncistella, creant en 1950 el C.B. La Salle que en el temps s'ha convertit en l'actual 'Baloncistella Menorca' de 1ª divisió.
En 1959, ingressà en l'Universitat Lliterària de Valéncia, obtenint la Llicenciatura de Filologia Moderna en 1963.
En 1968 guanya les oposicions a Professor Agregat de Francés. Eixercí esta titularitat en la Secció Delegada de Tavernes de la Valldigna a on conseguix que es transforme en institut arribant a ser secretari i director.
En 1982 accedix a la Càtedra de Francés. Eixercí en Nules i Carcaixent i es jubila en 1992 en l'Institut de Chirivella.
Hui
En jubilar-se, centrà la seua preocupació intelectual en la defensa incansable de la veritat de la llengua valenciana i de la Llengua Balear.
Atres càrrecs
- En 1978 es triat President Nacional de l'Associació de Professors Agregats d'Ensenyança Mija.
A on treballà per la millora salarial.
- Fon President de l'Associació Valenciana de Catedràtics i vocal de la eixecutiva nacional.
- En 2002, és nomenat President de, Sa Llengo Balear.
Antics alumnes
- Tinent General D. Lluís Aleixandre Sintes.
- D. Manuel Elices Calafat.
Premis
- En l'any 2009, el Grup d'Acció Valencianista li va concedir el 'Premi Llealtat 2009', per la seua incansable lluita en pro de les llengües valenciana i balear.
Publicacions
- Ha publicat artículs docents en defensa de la calitat de l'ensenyança, en els diaris Levante i, Las Provincias.
- Artículs periodístics en ABC, La Razón, El Mundo, Diario de Baleares, Las Provincias, Diario de Valencia, Valéncia Hui i actualment en els digitals El Palleter i Baleares Liberal.
Cites
Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, digué en juliol de l'any 2012 que les comunitats autònomes desapareguen, excepte Galícia, País Vasc i Catalunya, per ser comunitats històriques.