Diferència entre les revisions de "Gastronomia d'Aragó"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
=== Frutes i verdures === | === Frutes i verdures === | ||
| − | Són afamades per la seua calitat diferents [[verdura]]s com els [[tomata]]s, les [[ceba]]s (les [[Cebes de Fonts d'Ebre]] són especialment famoses ya que no piquen), les [[borranya|borranyes]] (en especial en les comarques propenques a [[Saragossa]]), [[Cynara cardunculus|penques]] ([[penques en armeles]]<ref>Malcolm Coxall, (2013), ''Traditional Christmas Recipes of Spain'', Cornelio Books</ref>) , [[all]]s, [[lletuga|lletugues]], [[pepino]]s, [[tomata]]s (com la famosa "tomata rosa" de Barbastro), i un llarc etcétera. La seua plantació és abundant a lo llarc de les valls del [[Ebre]]. Entre les frutes cal nomenar el [[bresquilla]], en tipos que tenen denominació d'orige com la Bresquilla tardana del Baix Aragó, conegut com [[ | + | Són afamades per la seua calitat diferents [[verdura]]s com els [[tomata]]s, les [[ceba]]s (les [[Cebes de Fonts d'Ebre]] són especialment famoses ya que no piquen), les [[borranya|borranyes]] (en especial en les comarques propenques a [[Saragossa]]), [[Cynara cardunculus|penques]] ([[penques en armeles]]<ref>Malcolm Coxall, (2013), ''Traditional Christmas Recipes of Spain'', Cornelio Books</ref>) , [[all]]s, [[lletuga|lletugues]], [[pepino]]s, [[tomata]]s (com la famosa "tomata rosa" de Barbastro), i un llarc etcétera. La seua plantació és abundant a lo llarc de les valls del [[Ebre]]. Entre les frutes cal nomenar el [[bresquilla]], en tipos que tenen denominació d'orige com la Bresquilla tardana del Baix Aragó, conegut com [[Calanda#La "Bresquilla de Calanda"|bresquilla de Calanda]]. També són coneguts els de [[Campiel]] per la seua alta calitat, les [[pruna]]s de la ribera baixa de l'Ebre, i les [[pera|peres]] de [[Don Guindo]], en [[Terol]]. Són molt apreciades les olives negres del [[Baix Aragó]], de les quals es prepara també l'[[olivada]] ([[tapenade|paté d'oliva negra]]). Aixina mateix, el [[oli]] del [[Baix Aragó]] és considerat un dels millors del món. |
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
En carns és abundant la [[carn de caça|de caça]]: [[conill]], [[llebre]], [[perdiu]], etcétera. Són famoses algunes preparacions de carn en [[*salazón]], com el [[cuixot de Terol]]. En el terreny de plats es té el [[ternasco]], que posseïx una denominació específica de Ternasco d'Aragó, i també el [[corder al chilindró]] o les [[chiretes]]. Entre les aus són famosos el [[pollet al chilindró]] i el [[pollet en pepitoria]]. També són molt coneguts els [[embotit]]s, com la [[botifarra d'arròs]], la [[llonganiça]] de Graus i la [[botifarra]]. | En carns és abundant la [[carn de caça|de caça]]: [[conill]], [[llebre]], [[perdiu]], etcétera. Són famoses algunes preparacions de carn en [[*salazón]], com el [[cuixot de Terol]]. En el terreny de plats es té el [[ternasco]], que posseïx una denominació específica de Ternasco d'Aragó, i també el [[corder al chilindró]] o les [[chiretes]]. Entre les aus són famosos el [[pollet al chilindró]] i el [[pollet en pepitoria]]. També són molt coneguts els [[embotit]]s, com la [[botifarra d'arròs]], la [[llonganiça]] de Graus i la [[botifarra]]. | ||
| − | En el terreny dels peixos es troba el [[abadejo | + | En el terreny dels peixos es troba el [[abadejo ajoarriero]] (elaborat en [[abadejo en saladura]]), l'abadejo a la baturra, la [[sardina rància]] (que participa en plats populars com els fesols en sardina rància), les [[truites a l'aragonesa]], la [[truites a la turolense]] o les [[anques de rana]]. |
Revisió de 16:09 22 oct 2016
La gastronomia d'Aragó correspon a les costums culinàries existents en Aragó. Es tracta d'una cuina influïda pels seus veïns del nort i de l'est mediterràneu. La gastronomia aragonesa conte ademés en les abundants hortes de la conca del Ebre, per #lo que les seues excelents frutes i verdures estan presents en molts dels seus plats. Teodoro Bardají ha segut considerat com el principal teòric i investigador de la gastronomia aragonesa durant bona part del sigle XX.
Ingredients
Frutes i verdures
Són afamades per la seua calitat diferents verduras com els tomatas, les cebas (les Cebes de Fonts d'Ebre són especialment famoses ya que no piquen), les borranyes (en especial en les comarques propenques a Saragossa), penques (penques en armeles[1]) , alls, lletugues, pepinos, tomatas (com la famosa "tomata rosa" de Barbastro), i un llarc etcétera. La seua plantació és abundant a lo llarc de les valls del Ebre. Entre les frutes cal nomenar el bresquilla, en tipos que tenen denominació d'orige com la Bresquilla tardana del Baix Aragó, conegut com bresquilla de Calanda. També són coneguts els de Campiel per la seua alta calitat, les prunas de la ribera baixa de l'Ebre, i les peres de Don Guindo, en Terol. Són molt apreciades les olives negres del Baix Aragó, de les quals es prepara també l'olivada (paté d'oliva negra). Aixina mateix, el oli del Baix Aragó és considerat un dels millors del món.
Bolets i fongos
En Aragó creixen diverses bolets que són molt apreciades en la seua tradició culinària. Entre elles podem trobar el Rovelló, també cridat per estes terres "rebollón". També es troba el Boletus edulis, una dels bolets més apreciats en la cuina pel seu sabor i textura. Trobem també varietats com el Champinyó, la *Senderilla, la bolets de penca i moltes més.
Carnes i peixos
En carns és abundant la de caça: conill, llebre, perdiu, etcétera. Són famoses algunes preparacions de carn en *salazón, com el cuixot de Terol. En el terreny de plats es té el ternasco, que posseïx una denominació específica de Ternasco d'Aragó, i també el corder al chilindró o les chiretes. Entre les aus són famosos el pollet al chilindró i el pollet en pepitoria. També són molt coneguts els embotits, com la botifarra d'arròs, la llonganiça de Graus i la botifarra.
En el terreny dels peixos es troba el abadejo ajoarriero (elaborat en abadejo en saladura), l'abadejo a la baturra, la sardina rància (que participa en plats populars com els fesols en sardina rància), les truites a l'aragonesa, la truites a la turolense o les anques de rana.
Formages
Hi ha diversos i variats formages de gran calitat, com el conegut formage de Tronchón, que va ser citat per Cervantes en El Quixot, fet en llet d'ovella, a voltes mesclada en llet de cabra. També són afamats els formages de Alcanyís (Santa Bàrbara), Samper de Calanda (Patamulo, Pañoleta, Les Valls i Els Tambors), de Fet i Ansó, Biescas, El Burc d'Ebre, Gistaín, Benasque, Benabarre, Radiquero (Monclús), Sahún, Sieso, Casp (Granja dels Arcs), etcétera.
Uns atres
Són molt famoses també les molles de pastor, que generalment es preparen en all, ceba, cansalada, choriç o botifarra, i es mengen en raïms. En Nadal és molt típic cuinar la penca en salsa d'armeles i pinyons.
Darreries i dolces
En Aragó hi ha delicioses darreries i dolces molt elaborats, com les frutes d'Aragó (frutes confitades cobertes de chocolate negre), la trena d'Almudévar, el pastiç rus (totalment aragonés a pesar del seu curiós nom), les castanyes de Osca (castanyes de massapà cobertes de chocolate negre), els llaços de Jaca, el guirlache, els adoquinar del Pilar, les coques d'ànima, les coques, el llançó de Sant Jordi, la bresquilla en vi, etcétera.
Begudes
Vins
Els vins d'Aragó posseïxen diverses Denominacions d'Orige de gran calitat:
- D.O. Somontano.
- D.O. Cariñena.
- D.O. Campo de Borja.
- D.O. Calatayud.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Gastronomía de Aragón de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Malcolm Coxall, (2013), Traditional Christmas Recipes of Spain, Cornelio Books