Diferència entre les revisions de "President"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:195 - Buenos Aires - Casa Rosada - Janvier 2010.jpg|300px|thumb|La [[Casa Rosada]], sèu presidencial de [[Argentina]].]] | [[Archiu:195 - Buenos Aires - Casa Rosada - Janvier 2010.jpg|300px|thumb|La [[Casa Rosada]], sèu presidencial de [[Argentina]].]] | ||
| − | '''[[President]]''' (del [[llatí]] ''praesĭdere'', «assentar-se al front»), en general, és la designació utilisada per a identificar a la persona que dirigix una reunió, una sessió de treball o una [[assamblea]]. Actualment, el terme aïllat es referix al funcionari públic, electe per a un periodo determinat, que ostenta el [[poder eixecutiu]] d'un [[Estat]] o d'una [[regió]]. Esta fòrmula va ser incorporada per primera volta en la [[Constitució d'els Estats Units]] i actualment s'utilisa de manera generalisada. De la mateixa manera que atres sustantius com a vident, pacient, etc, la seua forma femenina pot determinar-se anteponent-li l'artícul femení corresponent (la vident, la pacient, la president), o be, utilisant directament la forma femenina '''''presidenta''''', recollida per la Real Acadèmia Espanyola.<ref>{{cita DRAE|presidenta|fechaacceso=8 de septiembre de 2016}}</ref><ref>{{cita DPD|presidenta|fechaacceso=8 de septiembre de 2016}}</ref>Ademés, servix per a identificar a qui presidix determinat orgue públic colegiat, com els sò en via d'eixemple, els presidents respectius del [[Congrés]], [[Senat]], [[Cambra baixa|Cambra]], [[Cort Suprema]], [[Tribunal Constitucional]] i uns atres. També existix la paraula [[Vicepresident]], que és un funcionari (de carrera o de facto) de govern, o un home o dòna de negocis, en un ranc inferior al del president en la jerarquia | + | '''[[President]]''' (del [[llatí]] ''praesĭdere'', «assentar-se al front»), en general, és la designació utilisada per a identificar a la persona que dirigix una reunió, una sessió de treball o una [[assamblea]]. Actualment, el terme aïllat es referix al funcionari públic, electe per a un periodo determinat, que ostenta el [[poder eixecutiu]] d'un [[Estat]] o d'una [[regió]]. Esta fòrmula va ser incorporada per primera volta en la [[Constitució d'els Estats Units]] i actualment s'utilisa de manera generalisada. De la mateixa manera que atres sustantius com a vident, pacient, etc, la seua forma femenina pot determinar-se anteponent-li l'artícul femení corresponent (la vident, la pacient, la president), o be, utilisant directament la forma femenina '''''presidenta''''', recollida per la Real Acadèmia Espanyola.<ref>{{cita DRAE|presidenta|fechaacceso=8 de septiembre de 2016}}</ref><ref>{{cita DPD|presidenta|fechaacceso=8 de septiembre de 2016}}</ref>Ademés, servix per a identificar a qui presidix determinat orgue públic colegiat, com els sò en via d'eixemple, els presidents respectius del [[Congrés]], [[Senat]], [[Cambra baixa|Cambra]], [[Cort Suprema]], [[Tribunal Constitucional]] i uns atres. També existix la paraula [[Vicepresident]], que és un funcionari (de carrera o de facto) de govern, o un home o dòna de negocis, en un ranc inferior al del president en la jerarquia organisacional. |
De la mateixa manera i per extensió es denomina també, en alguns paisos, al màxim directiu de [[empresa|emprese]]s privades, [[universitat]]és, cambres empresarials, associacions i institucions de diversa índole, públiques o privades. | De la mateixa manera i per extensió es denomina també, en alguns paisos, al màxim directiu de [[empresa|emprese]]s privades, [[universitat]]és, cambres empresarials, associacions i institucions de diversa índole, públiques o privades. | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
* Quan ademés de les '''funcions de cap d'Estat, té algunes del poder eixecutiu que són del seu exclusiu camp d'acció o les compartix en el primer ministre''': esta correspon a formes de govern [[República *semipresidencialista|*semipresidenciales]] o semiparlamentaries, com en [[França]]. En estos sistemes, el president té un important rol en la direcció de les [[relacions exteriors]] i la [[defensa nacional]], la facultat de convocar a [[plebiscit]]s i dissoldre el parlament per la seua iniciativa, i també és el garant de l'orde constitucional. En general són electes per [[sufragi universal]]. | * Quan ademés de les '''funcions de cap d'Estat, té algunes del poder eixecutiu que són del seu exclusiu camp d'acció o les compartix en el primer ministre''': esta correspon a formes de govern [[República *semipresidencialista|*semipresidenciales]] o semiparlamentaries, com en [[França]]. En estos sistemes, el president té un important rol en la direcció de les [[relacions exteriors]] i la [[defensa nacional]], la facultat de convocar a [[plebiscit]]s i dissoldre el parlament per la seua iniciativa, i també és el garant de l'orde constitucional. En general són electes per [[sufragi universal]]. | ||
| − | * Quan és al mateix temps '''cap d'Estat i [[cap de govern]] | + | * Quan és al mateix temps '''cap d'Estat i [[cap de govern]]: en este cas el president nomena o designa a tots els integrants del govern en forma exclusiva. Estos règims polítics es denominen [[presidencialisme|presidencialistes]], en ells sol existir una clara [[separació de poders|divisió de poders]], i els presidents no tenen la capacitat de dissoldre el [[Congrés]], encara que solen ser també [[llegislador|coegisladors]]. Sorgix en els [[Estats Units]] ([[1787]]) i és la forma de govern dels Estats del continent [[Amèrica|americà]], llevat en [[Canadà]] i gran part del [[Antillas|Carib]] que tenen un règim parlamentari. Són electes per [[sufragi directe]] en la majoria dels paisos, com Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia, Equador, Mèxic, Uruguay i Veneçola, o indirectament com en Estats Units, per mig d'un [[colege electoral]]. |
== President del Govern == | == President del Govern == | ||
Revisió de 18:04 15 set 2016
President (del llatí praesĭdere, «assentar-se al front»), en general, és la designació utilisada per a identificar a la persona que dirigix una reunió, una sessió de treball o una assamblea. Actualment, el terme aïllat es referix al funcionari públic, electe per a un periodo determinat, que ostenta el poder eixecutiu d'un Estat o d'una regió. Esta fòrmula va ser incorporada per primera volta en la Constitució d'els Estats Units i actualment s'utilisa de manera generalisada. De la mateixa manera que atres sustantius com a vident, pacient, etc, la seua forma femenina pot determinar-se anteponent-li l'artícul femení corresponent (la vident, la pacient, la president), o be, utilisant directament la forma femenina presidenta, recollida per la Real Acadèmia Espanyola.[1][2]Ademés, servix per a identificar a qui presidix determinat orgue públic colegiat, com els sò en via d'eixemple, els presidents respectius del Congrés, Senat, Cambra, Cort Suprema, Tribunal Constitucional i uns atres. També existix la paraula Vicepresident, que és un funcionari (de carrera o de facto) de govern, o un home o dòna de negocis, en un ranc inferior al del president en la jerarquia organisacional.
De la mateixa manera i per extensió es denomina també, en alguns paisos, al màxim directiu de empreses privades, universitatés, cambres empresarials, associacions i institucions de diversa índole, públiques o privades.
President de la República
En els paisos en règim de govern republicà, el cap d'Estat o governe rep el títul de president. Normalment, els Caps d'Estat són elegits pel poble, el congrés o parlament per un periodo inferior a una década (4 a 8 anys, segons el país).
Els presidents es poden distinguir segons les seues funcions i poders de la següent forma:
- Quan complixen únicament funcions de cap d'Estat: esta és la forma com funcionen les repúbliques parlamentàries. En dites formes de govern el president designa al primer ministre d'acort al respal del parlament i carix de funcions eixecutives. Només firma les lleis i decrets aprovats pel consell de ministres i té la capacitat de dissoldre el parlament, previ acort en el primer ministre. El president complix la funció de representar el Estat i les funcions protocolars associades. Té exactament el mateix paper que un rei d'una monarquia constitucional o parlamentària, on lo únic que canvia bàsicament és el nom. Són electes per sufragi directe o de forma indirecta pel parlament o una assamblea electoral formada per a dit propòsit. Existixen habitualment en els paisos que han passat d'una monarquia a una república.
- Quan ademés de les funcions de cap d'Estat, té algunes del poder eixecutiu que són del seu exclusiu camp d'acció o les compartix en el primer ministre: esta correspon a formes de govern *semipresidenciales o semiparlamentaries, com en França. En estos sistemes, el president té un important rol en la direcció de les relacions exteriors i la defensa nacional, la facultat de convocar a plebiscits i dissoldre el parlament per la seua iniciativa, i també és el garant de l'orde constitucional. En general són electes per sufragi universal.
- Quan és al mateix temps cap d'Estat i cap de govern: en este cas el president nomena o designa a tots els integrants del govern en forma exclusiva. Estos règims polítics es denominen presidencialistes, en ells sol existir una clara divisió de poders, i els presidents no tenen la capacitat de dissoldre el Congrés, encara que solen ser també coegisladors. Sorgix en els Estats Units (1787) i és la forma de govern dels Estats del continent americà, llevat en Canadà i gran part del Carib que tenen un règim parlamentari. Són electes per sufragi directe en la majoria dels paisos, com Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia, Equador, Mèxic, Uruguay i Veneçola, o indirectament com en Estats Units, per mig d'un colege electoral.
President del Govern
[[Archivo:Palacio de la Moncloa.jpg|300px|thumb|right|Palau de la Moncloa, sèu oficial del president del Govern de Espanya.]]
En alguns paisos en monarquia parlamentària, el primer ministre rep el títul de president del Govern. Eixe és el cas de Espanya.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Presidente de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.