Diferència entre les revisions de "Ramon Llull"
m (→1265 - 1287) |
|||
| (No es mostren 32 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Llull3.1.JPG| | + | {{Biografia| |
| − | '''Ramon Llull''' | + | | nom = Ramon Llull Heril |
| + | | image = [[Image:Llull3.1.JPG|250px|Ramon Llull]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Palma de Mallorca|Mallorquina]] | ||
| + | | ocupació = Filòsof i escritor. | ||
| + | | data_naix = [[1235]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Palma de Mallorca]], [[Regne de Mallorca]] | ||
| + | | data_mort = [[1315]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Tunis]], [[Tunísia]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Ramon Llull Heril''', en [[llatí]] ''Raimundus Lullus'' ([[Palma de Mallorca]], [[1235]] - † [[Tunis]], [[Tunísia]], [[1315]]) fon un filòsof i escritor mallorquí en [[llengua balear]]. Fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | ===1235 - 1257=== | + | === 1235 - 1257 === |
| − | La seua infància transcorregué durant la reconquista de l'illa de [[Mallorca]] pel rei [[Jaume I]] d'Aragó. En eixos moments, [[Mallorca]] és àmbit de les tres cultures: llatina, musulmana i bizantina. | + | La seua infància transcorregué durant la reconquista de l'illa de [[Mallorca]] pel rei [[Jaume I]] d'Aragó. En eixos moments, [[Mallorca]] és àmbit de les tres cultures: llatina, musulmana i bizantina. Ramon Llull fon page de [[Jaume I]] el Conquistador quan tenia catorze anys. També fon Majordom Real del fill de [[Jaume I]], l'infant En Jaume més tart, [[Jaume II]] de [[Mallorca]]. Vixqué en la cort i dugué una vida alegre i llicenciosa, fins a complir els trenta, en eixa época Ramon Llull es dedicà a escriure poesia de tall trobadoresc. |
| − | ===1257 - 1265=== | + | === 1257 - 1265 === |
| − | En [[1257]] | + | En [[1257]] se casà en Blanca de Picany i tingué dos fills, Doménec i Magdalena. Fins als trentadós anys tingué quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'ací sa vida canvià radicalment. Se sentí cridat per Deu, deixà la bona vida, a la seua dòna, als seus fills i se n'anà a pelegrinar per Terra Santa, a la seua tornada a [[Mallorca]] i estant esta encara habitada per molts musulmans, decidí dedicar-se a la conversió dels mateixos per mig de la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monasteris. |
| − | ===1265 - 1287=== | + | === 1265 - 1287 === |
| − | Entre [[1265]] i [[1274]] es dedica a estudiar l' | + | Entre els anys [[1265]] i [[1274]] es dedica a estudiar l'àrap en [[Mallorca]], utilisant com a mestre a un esclau moro àrap. Estudialà també llatí, gramàtica, filosofia musulmana i filosofia i teologia cristiana antiga, encara que no es sap be si fon en el convent cistercenc de La Real o tal volta en els franciscans i els dominics de [[Mallorca]]. |
| − | En [[1274]] rep una allumenació que despuix plasma en el seu Ars Magna continuada en el Ars Demostrativa. Simultàneament funda en [[Mallorca]] un monasteri per a dotze franciscans que deurien deprendre | + | En [[1274]] rep una allumenació que despuix plasma en el seu Ars Magna continuada en el Ars Demostrativa. Simultàneament funda en [[Mallorca]] un monasteri per a dotze franciscans que deurien deprendre àrap per a despuix anar a evangelisar l'islam. Esta idea de monasteris dedicats a la preparació de personal missioner en l'estudi de les llengües rep l'aprovació papal de [[Joan XXI]] en [[1276]]. |
| − | En [[1276]] gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de [[Mallorca]] a on s'ensenyava l' | + | En l'any [[1276]] gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de [[Mallorca]] a on s'ensenyava l'àrap als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans. |
| − | Mamprengué un viage a [[París]] per a expondre les seues idees en [[La Sorbona]] i obtingué el magisteri en arts. Aixina mateix, expongué | + | Mamprengué un viage a [[París]] per a expondre les seues idees en [[La Sorbona]] i obtingué el magisteri en arts. Aixina mateix, expongué davant del Papa [[Nicolau IV]] un proyecte per a una nova creuada en terres paganes, pero al no contar en el favor del pontífex partí en solitari cap a [[Chipre]], [[Armènia]], [[Àsia]] menor, [[Tunísia]], [[Egipte]], [[Ceuta]], [[Algèria]] i [[Jerusalem]], diversos països d'[[Europa]], [[Alemanya]], [[França]], [[Itàlia]], etc., també volgué arribar fins al Gran Khan i els Tàrtars. |
| − | Despuix, i en l'intenció de proseguir allà el seu acostament a Deu, '''Ramon Llull''' | + | Despuix, i en l'intenció de proseguir allà el seu acostament a Deu, '''Ramon Llull''' se retirà al mont, a on, segons relata en Vida Coetànea, Deu l'allumenà i l'inspirà l'escritura d'un llibre que servia per a convertir al cristianisme als pagans, obra que es sol identificar en Art Abreviat de trobar veritat. |
| − | ===1287 - 1315=== | + | === 1287 - 1315 === |
| − | En [[1287]] | + | En l'any [[1287]] viajà a [[Roma]], va i torna diverses vegades. Volia conseguir recolzament per a la seua idea missionera, la reforma de l'iglésia i l'organisació d'una creuada a Terra Santa. El Rei aragonés Jaume II en [[1299]] li concedix l'aprovació per a predicar en sinagogues i mesquites del seu Regne. |
| − | + | Ramon Llull fon sempre llaic; en [[1295]] se feu terciari franciscà. | |
| − | En [[1307]] caigué presoner en Bugia, en el nort d'[[Àfrica]], i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí es traslladà a [[Pisa]], a la | + | En l'any [[1307]] caigué presoner en Bugia, en el nort d'[[Àfrica]], i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí es traslladà a [[Pisa]], a la qual arribà miraculosament, darrere d'un naufragi, i despuix, de nou a [[París]]. En [[1311]] assistí al concili de [[Viena]], convocat pel Papa [[Climent V]], davant del qual expongué un pla per a evangelisar Terra Santa que tampoc seria, encara que sí que s'aprovà a proposta seua la creació de diverses coleges de llengües hebreu, aràbic, caldea, greca i orientals, i en [[1311]] tornà a [[Mallorca]]. |
| − | En l'últim viage a [[ | + | En l'últim viage a [[Tunísia]], escrigué la seua darrera obra de la qual se té referència, el ''Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris'', datada en [[1315]]. Morí el 25 de març de [[1315]] tornant d'eixe viage a Tunis. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en [[Mallorca]]. |
| − | + | '''Ramon Llull''' és nomenat el «Arabicus christianus» o també el «Doctor inspiratus». | |
| − | Les | + | == Obres (Selecció) == |
| + | [[Image:Houghton SC.L9695.482ab - Ramon Llull, 1505.jpg|thumb|Arbre de ciència, 1505]] | ||
| + | * ''Llibre del gentil i dels tres sabis'' ([[1272]]) | ||
| + | * ''Llibre de contemplació de Deu'' ([[1272]]) | ||
| + | * ''Llibre de l'orde de Cavalleria'' ([[1275]]) (Doctrinal) | ||
| + | * ''Art abreviat de trobar veritat'' ([[1274]]) | ||
| + | * ''[[Llibre d'Amic e Amat]]'' ([[1282]]-[[1287]]) (Poesia) | ||
| + | * ''[[Blanquerna]]'' ([[1283]]-[[1285]]) (Novela cavalleresca de contingut místic) | ||
| + | * ''Llibre de maravelles'' ([[1286]]) (Novela cavalleresca de contingut místic) | ||
| + | * ''Arbre de ciència'' ([[1295]]) | ||
| + | * ''El desconsol'' ([[1295]]) | ||
| + | * ''Llibre dels animals'' | ||
| + | * ''Arbre de filosofia d'amor'' ([[1298]]) (Poesia) | ||
| + | * ''Cant de Ramon'' ([[1299]]) | ||
| + | * ''Plantó de la Verge'' ([[1300]]) | ||
| + | * ''Ars Magna'' ([[1306]]) (Filosofia) | ||
| + | * ''Vida Coetànea'' ([[1311]]) | ||
| + | |||
| + | == Llengües == | ||
| + | |||
| + | Les seues primeres obres conegudes estan escrites en [[àrap]]: una ''Llògica'', el ''Llibre de la contemplació'', i el ''Diàlec del gentil en els tres sabis''; posteriorment traduïx estes obres al [[Llengua balear|mallorquí]]. Escrigué més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència, d'educació, de mística, de gramàtica, noveles, en llatí i en mallorquí, la seua llengua natal. | ||
| + | |||
| + | A sovint va realisar traduccions directes al mallorquí de les seues obres, pero no ha sobrevixcut cap. Per lo que es referix a la seua llengua materna, el mallorquí, Ramón Llull fon el primer en utilisar-ho per a fins filosòfics, lo que va contribuir a dotar-ho d'una prosa culta i especialisada. | ||
| + | |||
| + | == Llengua mallorquina o balear == | ||
| + | |||
| + | [[Archiu:Cita201.jpg|thumb|250px]] | ||
| + | |||
| + | |||
| + | {{Cita|''Es beato Ramón Llull y sa llengo mallorquina.'' | ||
| + | |||
| + | ''A día d'avúy som mols es ciutadans que mos demanam qui éra y com escrivía es Beato Ramón Llull degud a sa teoría equivocada y molt estesa dins ets habits | ||
| + | catalanistes que mos conta qu’ell escrivia en català y no en mallorquí.'' | ||
| − | + | ''Aqui contestarem an aquesta pregunta sobre un personatje tant important y conegud com ês es nostro Beato Ramón Llull Heril. Segons mos consta éra fíy d'en Ramón Llull y de na María Heril, tots dos ciutadans de Montpelier, territòri de sa Corona d'Aragó y de llengo llemosina y llatina. Nascud a sa Ciutad de Mallorca y batiad a s'iglesi de Santa Eulari es 25 de desembre de 1235, passand gran part de sa séva vida entre Montpelier y Mallorca (may a Cataluña), per lo cual es més que llògic que sa séva llengo matèrna éra s'occitana-provensal.'' | |
| − | + | ''S'històri tambe mos conta que tant som pare com éll varen sê personas de confiansa d'es pròpi Réy En Jaume I, ja que cuand contava emb tant sols 14 añs eu va nombra preceptó d'es séu fiy, es príncep Jaume, que més tard sería es Réy de Mallorca, es cual eu va nombra Senescal y Majordom de Sa Casa Real, passand d'aquesta manéra a formà part d'es sequit de conseyés y allegads intims d'el Réy, es cuals éran càsi esclusivament monpellerins y aragonesos.'' | |
| − | + | ||
| − | + | ''Segons mos consta es Beato Ramón Llull va escriure sas sévas òbras pensand emb sos séus lettós, per axò eu va fé en Llatí perque éra sa llengo oficial de sa cristiandat, en Àrabé perque tenía s'intenció y de fet axí eu va fé de cristianisa es nort d'Africa, y en vulga perque axí eu poguéssin lliggí es séus paisans mallorquins que xerravan es baléàric-occità.'' | |
| − | + | ||
| − | + | ''Segurament aquí sê demanaràn, ¿com ês qu'un hòmo tant cult com éll no anomenava català a sa manéra d'escriure a n'es séus paisans?. Resposta: perque sa paraula català no està a n’es séu vocabulari, per éll no etzistêx tal terme referid a sa llengo. Éll escrivía emb una estruttura llingüística mallorquina y no catalana, per axò mirand es séus escrits vorà com empleyava artículs pròpis de Baléàs com “sa” y “ses”, o pronoms també pròpis de Baléàs, com per etzemple: l ey (l’hey), qu ey (qu'hey), noy (no'y), nostro, ta (ta mare), o de sas disecsacions pròpis de Baléàs: veyas, llengo, homo, orde, dimars, divenres, fruyt, fruyts, trebays, beneyt, conseya, veya, cayguerem, caygut, feya, matex, axi. Y com es natural també feya us de s'estruttura Occitana: lo, los, el, la, nostra, les, els, ta, sos, etc, que també se tròban a sa mallorquina, per lo cual crêg qu'està més que cla que Ramón Llull escrivía en “vulga” p'es séus paisans vulgas, perque p'es cults de tot el mon ja empleyava es Llatí.'' | |
| − | + | ||
| − | + | ''Cercant sa séva trayectori hêm pogud trobà que sa primera òbra impresa a Mallorca d'en Ramón Llull Heril va sê es “Llibre del Orde de Cavaylería”, impresa a s'añ | |
| − | + | 1465 a s'imprenta de s'engiñós valldemossi Mèstre Nicolàu Calafat, y miri per ahón està escrita en llemosí.'' | |
| − | + | ||
| − | + | ''També pòren veura com està documentad que sa primera edició a imprenta de s'òbra “Blanquerna” d'en Ramón Llull se va imprimí a Valènci a s'añ 1521, traduída d'es vulga a sa llengo valenciana. Per lo cual, per part méva crêg que queda més cla que s'aygo qu'es nostro estimad Beato Ramón Llull Heril va fé es séus escrits en Vulga o Pla, Llatí o Arabé, ja que en cap moment diu qu'estiguin en català, dialètte inetzistent per aquell tems''.|''Història des Regne de Mallorca'', per [[Mariano Bendito Saura]]}} | |
| − | + | ||
| − | + | Nota: Text en mallorquí o llengua balear. | |
| − | + | ||
| − | + | == Cites == | |
| − | + | ||
| − | * | + | {{Cita|En 1232/1233 naix en Mallorca Ramon Llull. La seua gran obra ''[[Blanquerna]]'' fon traduïda en [[1552]] al valencià pel català [[Joan Bonlabi]], que en el seu pròlec diu: "... el qual s'ha traduit i donat a la prensa en llengua valenciana segons que coneixent-me apassionat de la ciencia luliana em rogà prenguera yo este encarrec, encara que no siga docte ni molt llimat en dit idioma per serme peregri i estranger..."}} |
| − | * | + | |
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * ''[[Blanquerna]]'' | ||
| + | * ''[[Llibre d'Amic e Amat]]'' | ||
== Enllaços == | == Enllaços == | ||
| − | *[http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-v-01/ramon_llull-v.htm Artícul original en la pàgina de Joan Benet, "Ma Vida"] | + | * [http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-v-01/ramon_llull-v.htm Artícul original en la pàgina de Joan Benet, "Ma Vida"] |
| + | * [http://www.elmonarquico.com/texto-diario/mostrar/423315/ramon-llull-nunca-escribio-catalan Ramón Llull nunca escribió en catalán - El Monárquico] | ||
| − | |||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Religiosos]] | ||
[[Categoria:Filòsofs]] | [[Categoria:Filòsofs]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
Última revisió del 18:12 18 oct 2024
| Ramon Llull Heril | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Mallorquina | ||
| Ocupació: | Filòsof i escritor. | ||
| Naiximent: | 1235 | ||
| Lloc de naiximent: | Palma de Mallorca, Regne de Mallorca | ||
| Defunció: | 1315 | ||
| Lloc de defunció: | Tunis, Tunísia | ||
Ramon Llull Heril, en llatí Raimundus Lullus (Palma de Mallorca, 1235 - † Tunis, Tunísia, 1315) fon un filòsof i escritor mallorquí en llengua balear. Fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill.
Biografia[editar | editar còdic]
1235 - 1257[editar | editar còdic]
La seua infància transcorregué durant la reconquista de l'illa de Mallorca pel rei Jaume I d'Aragó. En eixos moments, Mallorca és àmbit de les tres cultures: llatina, musulmana i bizantina. Ramon Llull fon page de Jaume I el Conquistador quan tenia catorze anys. També fon Majordom Real del fill de Jaume I, l'infant En Jaume més tart, Jaume II de Mallorca. Vixqué en la cort i dugué una vida alegre i llicenciosa, fins a complir els trenta, en eixa época Ramon Llull es dedicà a escriure poesia de tall trobadoresc.
1257 - 1265[editar | editar còdic]
En 1257 se casà en Blanca de Picany i tingué dos fills, Doménec i Magdalena. Fins als trentadós anys tingué quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'ací sa vida canvià radicalment. Se sentí cridat per Deu, deixà la bona vida, a la seua dòna, als seus fills i se n'anà a pelegrinar per Terra Santa, a la seua tornada a Mallorca i estant esta encara habitada per molts musulmans, decidí dedicar-se a la conversió dels mateixos per mig de la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monasteris.
1265 - 1287[editar | editar còdic]
Entre els anys 1265 i 1274 es dedica a estudiar l'àrap en Mallorca, utilisant com a mestre a un esclau moro àrap. Estudialà també llatí, gramàtica, filosofia musulmana i filosofia i teologia cristiana antiga, encara que no es sap be si fon en el convent cistercenc de La Real o tal volta en els franciscans i els dominics de Mallorca.
En 1274 rep una allumenació que despuix plasma en el seu Ars Magna continuada en el Ars Demostrativa. Simultàneament funda en Mallorca un monasteri per a dotze franciscans que deurien deprendre àrap per a despuix anar a evangelisar l'islam. Esta idea de monasteris dedicats a la preparació de personal missioner en l'estudi de les llengües rep l'aprovació papal de Joan XXI en 1276.
En l'any 1276 gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de Mallorca a on s'ensenyava l'àrap als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans.
Mamprengué un viage a París per a expondre les seues idees en La Sorbona i obtingué el magisteri en arts. Aixina mateix, expongué davant del Papa Nicolau IV un proyecte per a una nova creuada en terres paganes, pero al no contar en el favor del pontífex partí en solitari cap a Chipre, Armènia, Àsia menor, Tunísia, Egipte, Ceuta, Algèria i Jerusalem, diversos països d'Europa, Alemanya, França, Itàlia, etc., també volgué arribar fins al Gran Khan i els Tàrtars.
Despuix, i en l'intenció de proseguir allà el seu acostament a Deu, Ramon Llull se retirà al mont, a on, segons relata en Vida Coetànea, Deu l'allumenà i l'inspirà l'escritura d'un llibre que servia per a convertir al cristianisme als pagans, obra que es sol identificar en Art Abreviat de trobar veritat.
1287 - 1315[editar | editar còdic]
En l'any 1287 viajà a Roma, va i torna diverses vegades. Volia conseguir recolzament per a la seua idea missionera, la reforma de l'iglésia i l'organisació d'una creuada a Terra Santa. El Rei aragonés Jaume II en 1299 li concedix l'aprovació per a predicar en sinagogues i mesquites del seu Regne.
Ramon Llull fon sempre llaic; en 1295 se feu terciari franciscà.
En l'any 1307 caigué presoner en Bugia, en el nort d'Àfrica, i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí es traslladà a Pisa, a la qual arribà miraculosament, darrere d'un naufragi, i despuix, de nou a París. En 1311 assistí al concili de Viena, convocat pel Papa Climent V, davant del qual expongué un pla per a evangelisar Terra Santa que tampoc seria, encara que sí que s'aprovà a proposta seua la creació de diverses coleges de llengües hebreu, aràbic, caldea, greca i orientals, i en 1311 tornà a Mallorca.
En l'últim viage a Tunísia, escrigué la seua darrera obra de la qual se té referència, el Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris, datada en 1315. Morí el 25 de març de 1315 tornant d'eixe viage a Tunis. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en Mallorca.
Ramon Llull és nomenat el «Arabicus christianus» o també el «Doctor inspiratus».
Obres (Selecció)[editar | editar còdic]
- Llibre del gentil i dels tres sabis (1272)
- Llibre de contemplació de Deu (1272)
- Llibre de l'orde de Cavalleria (1275) (Doctrinal)
- Art abreviat de trobar veritat (1274)
- Llibre d'Amic e Amat (1282-1287) (Poesia)
- Blanquerna (1283-1285) (Novela cavalleresca de contingut místic)
- Llibre de maravelles (1286) (Novela cavalleresca de contingut místic)
- Arbre de ciència (1295)
- El desconsol (1295)
- Llibre dels animals
- Arbre de filosofia d'amor (1298) (Poesia)
- Cant de Ramon (1299)
- Plantó de la Verge (1300)
- Ars Magna (1306) (Filosofia)
- Vida Coetànea (1311)
Llengües[editar | editar còdic]
Les seues primeres obres conegudes estan escrites en àrap: una Llògica, el Llibre de la contemplació, i el Diàlec del gentil en els tres sabis; posteriorment traduïx estes obres al mallorquí. Escrigué més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència, d'educació, de mística, de gramàtica, noveles, en llatí i en mallorquí, la seua llengua natal.
A sovint va realisar traduccions directes al mallorquí de les seues obres, pero no ha sobrevixcut cap. Per lo que es referix a la seua llengua materna, el mallorquí, Ramón Llull fon el primer en utilisar-ho per a fins filosòfics, lo que va contribuir a dotar-ho d'una prosa culta i especialisada.
Llengua mallorquina o balear[editar | editar còdic]
A día d'avúy som mols es ciutadans que mos demanam qui éra y com escrivía es Beato Ramón Llull degud a sa teoría equivocada y molt estesa dins ets habits catalanistes que mos conta qu’ell escrivia en català y no en mallorquí.
Aqui contestarem an aquesta pregunta sobre un personatje tant important y conegud com ês es nostro Beato Ramón Llull Heril. Segons mos consta éra fíy d'en Ramón Llull y de na María Heril, tots dos ciutadans de Montpelier, territòri de sa Corona d'Aragó y de llengo llemosina y llatina. Nascud a sa Ciutad de Mallorca y batiad a s'iglesi de Santa Eulari es 25 de desembre de 1235, passand gran part de sa séva vida entre Montpelier y Mallorca (may a Cataluña), per lo cual es més que llògic que sa séva llengo matèrna éra s'occitana-provensal.
S'històri tambe mos conta que tant som pare com éll varen sê personas de confiansa d'es pròpi Réy En Jaume I, ja que cuand contava emb tant sols 14 añs eu va nombra preceptó d'es séu fiy, es príncep Jaume, que més tard sería es Réy de Mallorca, es cual eu va nombra Senescal y Majordom de Sa Casa Real, passand d'aquesta manéra a formà part d'es sequit de conseyés y allegads intims d'el Réy, es cuals éran càsi esclusivament monpellerins y aragonesos.
Segons mos consta es Beato Ramón Llull va escriure sas sévas òbras pensand emb sos séus lettós, per axò eu va fé en Llatí perque éra sa llengo oficial de sa cristiandat, en Àrabé perque tenía s'intenció y de fet axí eu va fé de cristianisa es nort d'Africa, y en vulga perque axí eu poguéssin lliggí es séus paisans mallorquins que xerravan es baléàric-occità.
Segurament aquí sê demanaràn, ¿com ês qu'un hòmo tant cult com éll no anomenava català a sa manéra d'escriure a n'es séus paisans?. Resposta: perque sa paraula català no està a n’es séu vocabulari, per éll no etzistêx tal terme referid a sa llengo. Éll escrivía emb una estruttura llingüística mallorquina y no catalana, per axò mirand es séus escrits vorà com empleyava artículs pròpis de Baléàs com “sa” y “ses”, o pronoms també pròpis de Baléàs, com per etzemple: l ey (l’hey), qu ey (qu'hey), noy (no'y), nostro, ta (ta mare), o de sas disecsacions pròpis de Baléàs: veyas, llengo, homo, orde, dimars, divenres, fruyt, fruyts, trebays, beneyt, conseya, veya, cayguerem, caygut, feya, matex, axi. Y com es natural també feya us de s'estruttura Occitana: lo, los, el, la, nostra, les, els, ta, sos, etc, que també se tròban a sa mallorquina, per lo cual crêg qu'està més que cla que Ramón Llull escrivía en “vulga” p'es séus paisans vulgas, perque p'es cults de tot el mon ja empleyava es Llatí.
Cercant sa séva trayectori hêm pogud trobà que sa primera òbra impresa a Mallorca d'en Ramón Llull Heril va sê es “Llibre del Orde de Cavaylería”, impresa a s'añ 1465 a s'imprenta de s'engiñós valldemossi Mèstre Nicolàu Calafat, y miri per ahón està escrita en llemosí.
També pòren veura com està documentad que sa primera edició a imprenta de s'òbra “Blanquerna” d'en Ramón Llull se va imprimí a Valènci a s'añ 1521, traduída d'es vulga a sa llengo valenciana. Per lo cual, per part méva crêg que queda més cla que s'aygo qu'es nostro estimad Beato Ramón Llull Heril va fé es séus escrits en Vulga o Pla, Llatí o Arabé, ja que en cap moment diu qu'estiguin en català, dialètte inetzistent per aquell tems.Nota: Text en mallorquí o llengua balear.