Joan Bonlabi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Joan Bonlabi o Bonlavi o Bonllavi o Bonlabij, també conegut com Joan Malbech (Rocafort de Queralt, Tarragona ¿? - † Barcelona, 1526) fon un filòsof i escritor espanyol.

Biografia[editar | editar còdic]

Joan Bonlabi se formà en l'escola d'Alfonso de Proaza, en la ciutat de Valéncia, al qual li dedicà l'edició de la Nova logica de Ramon Llull (1512). Estudià retòrica i poètica. Ademés, també estava en possessió d'una extensa formació filosòfica, especialment en quan a llògica nominalista.

En els documents apareix Joan Bonlabi en Barcelona des de l'any 1521, ensenyà llògica, provablement en els Estudis Generals, i doctrina luliana.

Donà a l'escola luliana de Barcelona els seus manuscrits lulians.

Blanquerna[editar | editar còdic]

Blanquerna

És l'autor de la primera edició del Blanquerna (Valéncia, 1521), obra en mallorquí de Ramon Llull, precedida d'un pròlec, única obra original que se li coneix. Joan Bonlabi traduí l'obra del mallorquí a la llengua valenciana.

Joan Bonlabi, diu en el pròlec del Blanquerna:

Hordenat per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull. Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en llengua valenciana […] segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria [peregrina] y strangera...

Cites[editar | editar còdic]

El Blanquerna fon traduït a la llengua valenciana pel català, Joan Bonlabi.

En la portada de Blanquerna, del mestre en Sacra Teologia, el mallorquí Ramon Llull (1235-1315): “Traduit y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” per l'eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (català, natural de Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l'any 1521. En l'“Espistola Proemial” diu: “Segons me preguà, ne prengués yo lo carrech conexent me effectat a la ciencia de aquell en que no y sia docte, ni menys llimitat en dita lengua com sia a mi peregrina y stragera”. No es d’estranyar que est ultim paragraf no l'incloga l'AVLL en l'ànex de dita cita. ¡Un català diguent que el valencià li resulta peregrí i estranger!
"Consciència identitària històrica del valencià respecte al català". Joan Ignaci Culla

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]