Diferència entre les revisions de "Monòver"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 31 edicions intermiges d'7 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Monover''' és un localitat [[Comunitat Valenciana|valenciana]] situada en la comarca de [[El Mig Vinalopo]], en la [[província d'Alacant]]. Es troba a 153 quilometros de la capital valenciana. Conta en una població de 13.000 habitants.
+
[[Archiu:Escut de Monòver.svg|190px|right]]
 +
'''Monover''' (en [[castellà]] ''Monóvar''), és un localitat [[Comunitat Valenciana|valenciana]] situada en la comarca de [[El Mig Vinalopó]], en la [[província d'Alacant]].  
  
== Toponim ==
+
== Geografia ==
Sobre el toponim de la localitat existixen dos teories, una que l’atribuix als romans i el fan derivar del [[llatí]] Mons Novar (mont nou) i una atra que pareix ser la més adequada i que atribuix l’orige a l’[[àrap]] Manowar (lloc florit).
+
Es troba a 153 quilómetros de la capital valenciana.
  
== Economia ==
+
==== Topònim ====
L’economia de la localitat se basa en l’[[agricultura]], destaca el cultiu de la [[raïm|vinya]] i l’elaboració del prestigiós [[vi]] [[Fondillón]] de reconeguda fama des d’época antiga.
+
Sobre el topònim de la localitat existixen dos teories, una que l'atribuïx als romans i el fan derivar del [[llatí]] Mons Novar (mont nou) i una atra que pareix ser la més adequada i que atribuïx l'orige a l'[[àrap]] Manowar (lloc florit).
 +
 
 +
== Història ==
 +
En el seu terme l’assentament de població més antic que es coneix és el Tossal dels Molins, d'época ibera.
 +
 
 +
D'época romana s’han datat troballes d'una necròpolis, encara que les característiques i l'orige de l'actual població és d'época islàmica.
  
== Historia ==
+
== Demografia ==
En el seu terme l’assentament de població més antic que es coneix és el Tossal dels Molins, d’época ibera.Ya d'época romana s’han datat troballes d’una necropolis, encara que les característiques i l’orige de l’actual població és d’época islamica.  
+
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 12,188 habitants.
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
La ciutat s’esten sobre les faldes de la montanya i, conforme s’arriba ad ella, s’observa cóm destaquen les seues construccions i monuments emblematics, la majoria d’ells del [[sigle XVIII]]:  
+
[[File:Monovar.Ermita de Santa Bárbara.jpg|thumb|250px|Ermita de Santa Bàrbera]]
 +
 
 +
La ciutat s'estén sobre les faldes de la montanya i, conforme s'arriba ad ella, s’observa com destaquen les seues construccions i monuments emblemàtics, la majoria d'ells del [[sigle XVIII]]:  
  
*Casa Museu Azorín, residencia de la familia Martínez Ruiz des de l'any [[1876]], dedicada a la memoria de l’escritor.  
+
* Casa Museu Azorín, residencia de la família Martínez Ruiz des de l'any [[1876]], dedicada a la memòria de l’escritor.  
*Torre del Rellonge ([[1743]]) que dispon d’un rellonge de [[sol]] i un atre mecanic.
+
* Torre del Rellonge ([[1743]]) que dispon d'un rellonge de [[sol]] i un atre mecànic.
*Iglesia de Sant Joan Batiste, d’estil barroc, en dos torres, i que conta en un orgue barroc del [[sigle XVII]] recentment restaurat.
+
* Iglésia de Sant Joan Batiste, d'estil barroc, en dos torres, i que conta en un orgue barroc del [[sigle XVII]] recentment restaurat.
*Ermita de Santa Barbera.  
+
* Ermita de Santa Bàrbera.  
*Societat Cultural Casino de Monover.
+
* Societat Cultural Cassino de Monòver.
 +
 
 +
== Economia ==
 +
L'economia de la localitat se basa en l'[[agricultura]], destaca el cultiu de la [[raïm|vinya]] i l'elaboració del prestigiós [[vi]] [[Fondillón]] de reconeguda fama des d'época antiga.
  
 +
== Personages ilustres ==
 +
* [[Azorín]], escritor.
 +
* [[Juan Rico Vidal]], religiós. 
 +
   
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Monòver}}
  
 
{{Municipis d'El Mig Vinalopó}}
 
{{Municipis d'El Mig Vinalopó}}
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Última revisió del 08:25 23 oct 2024

Escut de Monòver.svg

Monover (en castellà Monóvar), és un localitat valenciana situada en la comarca de El Mig Vinalopó, en la província d'Alacant.

Geografia[editar | editar còdic]

Es troba a 153 quilómetros de la capital valenciana.

Topònim[editar | editar còdic]

Sobre el topònim de la localitat existixen dos teories, una que l'atribuïx als romans i el fan derivar del llatí Mons Novar (mont nou) i una atra que pareix ser la més adequada i que atribuïx l'orige a l'àrap Manowar (lloc florit).

Història[editar | editar còdic]

En el seu terme l’assentament de població més antic que es coneix és el Tossal dels Molins, d'época ibera.

D'época romana s’han datat troballes d'una necròpolis, encara que les característiques i l'orige de l'actual població és d'época islàmica.

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 12,188 habitants.

Monuments[editar | editar còdic]

Ermita de Santa Bàrbera

La ciutat s'estén sobre les faldes de la montanya i, conforme s'arriba ad ella, s’observa com destaquen les seues construccions i monuments emblemàtics, la majoria d'ells del sigle XVIII:

  • Casa Museu Azorín, residencia de la família Martínez Ruiz des de l'any 1876, dedicada a la memòria de l’escritor.
  • Torre del Rellonge (1743) que dispon d'un rellonge de sol i un atre mecànic.
  • Iglésia de Sant Joan Batiste, d'estil barroc, en dos torres, i que conta en un orgue barroc del sigle XVII recentment restaurat.
  • Ermita de Santa Bàrbera.
  • Societat Cultural Cassino de Monòver.

Economia[editar | editar còdic]

L'economia de la localitat se basa en l'agricultura, destaca el cultiu de la vinya i l'elaboració del prestigiós vi Fondillón de reconeguda fama des d'época antiga.

Personages ilustres[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis d'El Mig Vinalopó

L'Alguenya    Asp    Elda    Fondó de les Neus    Fondó dels Frares    Monfort    Monòver    Novelda    Petrer    El Pinós    La Romana de Tarafa