Diferència entre les revisions de "Misteri d'Elig"
m |
|||
| (No es mostren 29 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Misterio de Elche, La Mangrana.JPG|300px|thumbnail|La Mangrana, Misteri d'Elig.]] | [[Archiu:Misterio de Elche, La Mangrana.JPG|300px|thumbnail|La Mangrana, Misteri d'Elig.]] | ||
| − | El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la | + | El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Dormició, l'[[Assunció]] i Coronació de la [[Mare de Deu]] que se celebra en la població valenciana i alacantina d'[[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una [[iglésia]], i declarat patrimoni cultural immaterial de l'humanitat per la [[UNESCO]] des de l'any [[2001]].<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref> |
| − | + | == Història == | |
| − | + | L'orige del Misteri d'Elig no s'ha pogut determinar encara en exactitut per falta de documentació. Sobre el seu naiximent existixen dos tradicions locals. Una d'elles vincula la creació de la Festa en la conquista de l'Elig musulmà per les tropes aragoneses de [[Jaume I d'Aragó]], en [[1265]], és dir al naiximent de la vila a la civilisació cristiana. Una atra tradició llegendària intenta donar al naiximent del Misteri un orige miraculós i ho relaciona en l'aparició o "Vinguda" de l'image de la Verge ilicitana el 29 de decembre de [[1370]]. D'esta manera, el consueta de la Festa s'hauria trobat, junt a la figura mariana que la protagonisa, en l'interior d'una arca de fusta que surava sobre les aigües de la mar Mediterrànea, en la propenca plaja del Tamarit (hui, de [[Santa Pola]]), i que va ser trobat pel soldat guardacostes Francesc Cantó. | |
| − | + | No obstant, les investigacions desenrollades en els últims temps, tant sobre l'obra ilicitana, com sobre el teatre medieval europeu en general, proponen la segona mitat del [[sigle XV]] -etapa en que es detecta un auge en el teatre de temàtica assuncionista- com l'época més provable per a datar el Misteri d'Elig. | |
| − | El [[18 de maig]] de [[2001]], l'[[UNESCO]] ho va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat''. Alguns atres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], en [[1931]]; "Festa d'Interés Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en [[1980]]; aixina com la | + | == Descripció == |
| + | |||
| + | L'obra es dividix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elig|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat ilicitana. Investigacions recents situen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del [[sigle XV]], contràriament en les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, en la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquista de l'Elig musulmà]] en [[1265]] i, per una atra, en la troballa de l'image de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de decembre]] de [[1370]], en la propenca localitat costanera de [[Santa Pola]]. | ||
| + | |||
| + | Es tracta de l'única obra en el seu gènero que ha segut representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant inclús l'impediment que va supondre la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies per part del [[Concili de Trento]]. Fon el Papa [[Urbà VIII]] qui va concedir en l'any [[1632]], a través d'un [[rescripte pontifici]], el permís per a continuar en esta representació en concret, contra els intents de prohibició per part del [[Bisbat d'Oriola-Alacant|bisbe d'Oriola]]. | ||
| + | |||
| + | Tots i cadascún dels personages són representats per hòmens; tractant de respectar-ne aixina l'orige llitúrgic-migeval, que prohibia expressament l'aparició de dònes en este tipo de representacions. El text del ''Misteri'', llevat d'alguns versos en [[llatí]], es troba íntegrament escrit en [[valencià]]; i la música és un mosaic d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'[[edat mija]], del [[Música barroca|Barroc]] i del [[Música renaixentista|Renaiximent]]. | ||
| + | |||
| + | El [[18 de maig]] de [[2001]], l'[[UNESCO]] ho va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat''. Alguns atres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], en [[1931]]; "Festa d'Interés Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en [[1980]]; aixina com la "Corbata de l'Orde d'[[Alfons X el Sabi]]" del Ministeri d'Educació i Ciència, en [[1988]]; i "Corbata de l'Orde d'[[Isabel la Catòlica]]" del Ministeri d'Assunts exteriors, en [[1990]], etc. | ||
| + | |||
| + | == Obra == | ||
| − | |||
El soport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elig més antiga que es coneix és de [[1625]]. La consueta més antiga actualment conservada és de [[1709]]. | El soport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elig més antiga que es coneix és de [[1625]]. La consueta més antiga actualment conservada és de [[1709]]. | ||
| − | ===Jornada Primera=== | + | === Jornada Primera === |
| − | També nomenada "La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença en Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se en la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l' | + | |
| + | També nomenada "La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença en Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se en la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'iglésia. L'Archipreste i els Cavallers Electes recorren l'[[andador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Estos, a la volta, li declaren la seua llealtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se en el seu Fill. Despuix puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, a la volta que va evocant, en un tipo de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]]. | ||
| − | Una volta en el cadafal, s'enfila dalt del llit i s'agenolla mentres les dos Maries i els àngels l'acompanyen drets al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar la voluntat de reunir-se en el seu Fill, i tot d'una, s'obren les portes del cel per on devalla el núvol o "magrana", aparell esfèric que s'obre en huit gallons en el seu descens, en l'interior del qual un àngel entona un cant de salutació a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria entregant-la una [[palma]]. Ella la pren i fa saber la seua voluntat que els apòstols l'acompanyen en el moment de la mort. L'àngel torna a pujar al cel garantint l'anhel de la Mare. | + | Una volta en el cadafal, s'enfila dalt del llit i s'agenolla mentres les dos Maries i els àngels l'acompanyen drets al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar la voluntat de reunir-se en el seu Fill, i tot d'una, s'obren les portes del cel per a on devalla el núvol o "magrana", aparell esfèric que s'obre en huit gallons en el seu descens, en l'interior del qual un àngel entona un cant de salutació a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria entregant-la una [[palma]]. Ella la pren i fa saber la seua voluntat que els apòstols l'acompanyen en el moment de la mort. L'àngel torna a pujar al cel garantint l'anhel de la Mare. |
[[Sant Joan Evangelista|Sant Joan]], vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que conduïx el cadafal, duent a la mà l'[[Evangeli]]. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li dona a Sant Joan la palma que li va portar l'àngel. Joan l'agafa i entona un cant de tristea. | [[Sant Joan Evangelista|Sant Joan]], vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que conduïx el cadafal, duent a la mà l'[[Evangeli]]. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li dona a Sant Joan la palma que li va portar l'àngel. Joan l'agafa i entona un cant de tristea. | ||
| − | Pujant cap al cadafal, l'apòstol [[Sant Pere]], portant les claus del cel, es mostra sorprés pels | + | Pujant cap al cadafal, l'apòstol [[Sant Pere]], portant les claus del cel, es mostra sorprés pels successos. Arribat al llit de Maria, la saluda entonant un cant mentres sis apòstols més pugen per la rampa. En este moment, tres [[apòstol]]s (que entren en l'iglésia per tres portes diferents) se saluden en l'andador i canten sorpresos per esta coincidència en el cèlebre Ternari. Més tart, pugen al cadafal i, ya junts, tots els apòstols (llevat de [[Tomàs apòstol|Sant Tomàs]]) entonaran una [[Salve]] a la Mare de Déu. |
Finalisat el cant, Sant Pere es dirigix a Maria i li pregunta sobre el misteri d'esta congregació. El seguici de la Mare es reunix entorn de Maria i, esta demana als seus fills que l'enterren a la [[Vall de Josafat]]. En les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, en espelmes enceses, entonen un cant funeral. | Finalisat el cant, Sant Pere es dirigix a Maria i li pregunta sobre el misteri d'esta congregació. El seguici de la Mare es reunix entorn de Maria i, esta demana als seus fills que l'enterren a la [[Vall de Josafat]]. En les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, en espelmes enceses, entonen un cant funeral. | ||
| − | Les portes del cel s'obren i cinc àngels (''araceli'') devallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, a la volta que tornen a pujar entonant els mateixos càntics de l'escomençament. L'archipreste de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus de l'image que representa el cos difunt de la Mare de Déu. Els seguixen les dos Maries, els àngels i els apòstols. | + | Les portes del cel s'obren i cinc àngels (''araceli'') devallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, a la volta que tornen a pujar entonant els mateixos càntics de l'escomençament. L'archipreste de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus de l'image que representa el cos difunt de la Mare de Déu. Els seguixen les dos Maries, els àngels i els apòstols. Despuix, Sant Joan, coloca sobre Maria el ram dorat. D'esta manera es conclou la primera jornada. |
| − | ===Jornada Segona=== | + | === Jornada Segona === |
També nomenada ''Festa'', té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença en l'Archipreste i els Cavallers electes pujant per l'andador i besant els peus de la Mare de Déu. Els seguixen els apòstols que es van situant al seu voltant del llit fúnebre. Maria Salomé, Maria Jacobé i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells baixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols retornen junts al cadafal. | També nomenada ''Festa'', té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença en l'Archipreste i els Cavallers electes pujant per l'andador i besant els peus de la Mare de Déu. Els seguixen els apòstols que es van situant al seu voltant del llit fúnebre. Maria Salomé, Maria Jacobé i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells baixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols retornen junts al cadafal. | ||
| Llínea 33: | Llínea 43: | ||
Sant Pere recull la palma que descansa sobre el cos de la Mare de Déu i, dirigint-se a Sant Joan, li'n fa entrega, demanant-li que el duga. Est accepta i, tot seguit, tots els díscipuls, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant, preparant aixina el seu soterrament. | Sant Pere recull la palma que descansa sobre el cos de la Mare de Déu i, dirigint-se a Sant Joan, li'n fa entrega, demanant-li que el duga. Est accepta i, tot seguit, tots els díscipuls, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant, preparant aixina el seu soterrament. | ||
| − | Finalisat, tornen a alçar-se entonant esta vegada el [[salm]] ''In exitu Israel d'Egipto'', propi de la llitúrgia d'[[exèquies]]. De sobte, intrigats pels cants, un grup de [[ | + | Finalisat, tornen a alçar-se entonant esta vegada el [[salm]] ''In exitu Israel d'Egipto'', propi de la llitúrgia d'[[exèquies]]. De sobte, intrigats pels cants, un grup de [[judeu]]s apareix en escena a l'inici del corredor. Dos d'ells pugen cap al cadafal descobrint als apòstols al voltant de la Mare. Tornen cap avall i fan saber als atres el motiu de la intriga. Estos, alterats, decidixen atacar al grup de discipuls en la finalitat d'endur-se el cos sense vida de Maria i destruir-lo més tart. |
| − | El [[Rabí|Gran Rabí]], que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueus, llavors, avancen per l'andador i escomencen a pujar cap al cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacrilegi enfrontant-se al malintencionat grup. | + | El [[Rabí|Gran Rabí]], que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueus, llavors, avancen per l'andador i escomencen a pujar cap al cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacrilegi enfrontant-se al malintencionat grup. Pero estos, més numerosos, aconseguixen arribar dalt i acostar-se al cos de Maria. Un d'ells, tractant d'agarrar-lo, veu com les seues pròpies mans es paralisen, com per milacre. Els atres, testimonis d'este milacre, cauen de genolls arrepenedits. Canten, llavors, suplicant a Déu la seua ajuda. |
Els discipuls, 1.complanyint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la [[virginitat]] de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen als apòstols ser [[Batisme|batejats]], cantant i reconeixent a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joyosos i escomencen a cantar donant gràcies a la Mare de Déu. Un d'ells, en una creu alçada, inicia la processó que culminarà en el soterrament de Maria. | Els discipuls, 1.complanyint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la [[virginitat]] de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen als apòstols ser [[Batisme|batejats]], cantant i reconeixent a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joyosos i escomencen a cantar donant gràcies a la Mare de Déu. Un d'ells, en una creu alçada, inicia la processó que culminarà en el soterrament de Maria. | ||
| − | L'orgue de l' | + | L'orgue de l'iglésia sona en este moment i les portes del cel s'obren. L'''araceli'' torna a baixar, portant l'ànima de la Mare de Déu i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers electes ixen fins a la porta de l'iglésia per a arreplegar l'apòstol Sant Tomàs (que, segons la tradició, tornava de l'[[Índia]], a on havia segut enviat a predicar). Este, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, escomença a entonar un cant implorant perdó a l'Assunta. |
| − | El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la [[Santíssima Trinitat]], escomença a baixar. Porta a les mans una corona dorada, la deixa caure en una corda i es posa suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una traca de coets es llança | + | El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la [[Santíssima Trinitat]], escomença a baixar. Porta a les mans una corona dorada, la deixa caure en una corda i es posa suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una traca de coets es llança mentres espectadors i actors culminen la representació cridant "¡Vixca la Mare de Déu!". |
| − | La Santíssima Trinitat i l'''araceli'' han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el ''[[Doxologia| | + | La Santíssima Trinitat i l'''araceli'' han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el ''[[Doxologia|Glòria Patri]]''. |
| − | ==Museu i Casa de la Festa== | + | == Museu i Casa de la Festa == |
| − | El Museu de la Festa naix en la vocació d'atrapar en l'espai i en el temps part de la màgia que envolta la Festa per tal de fer-la | + | El Museu de la Festa naix en la vocació d'atrapar en l'espai i en el temps part de la màgia que envolta la Festa per tal de fer-la conéixer als qui la visiten al llarc de l'any. Dispon de dos sales: l'una estàtica, a on es mostra la posta en escena, i l'atra més dinàmica, a on les noves tecnologies fan reviure l'emotivitat que rodeja esta representació extraordinària. |
Al costat del museu es troba la Casa de la Festa, epicentre fester, a on es poden adquirir les entrades per al Misteri, tant per a les representacions oficials del 14 i 15 d'agost com per a les funcions extraordinàries prèvies que es realisen els dies 11, 12 i 13. | Al costat del museu es troba la Casa de la Festa, epicentre fester, a on es poden adquirir les entrades per al Misteri, tant per a les representacions oficials del 14 i 15 d'agost com per a les funcions extraordinàries prèvies que es realisen els dies 11, 12 i 13. | ||
| − | D'esta manera, Elig és una de les poques ciutats que | + | D'esta manera, Elig és una de les poques ciutats que conta en un equipament cultural d'esta tipologia, com també poden visitar-se en [[Algemesí]] -la Casa de la Festa dedicada a les Festes de la Mare de Déu de la Salut-, [[Morella]] -en les Sexennals-. |
| − | ==Vore també== | + | == Vore també == |
| − | *[[Antonio de Ribera]] | + | |
| − | *[[Elig]] | + | * [[Antonio de Ribera]] |
| + | * [[Elig]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| − | |||
{{referències}} | {{referències}} | ||
| − | ==Enllaços externs== | + | == Enllaços externs == |
| + | |||
{{Commonscat|Misteri d'Elx}} | {{Commonscat|Misteri d'Elx}} | ||
| − | *[http://www.lafesta.com/ La Festa] | + | |
| − | *[http://www.misteridelx.com/ La ''Festa'' o Misteri d'Elig] | + | * [http://www.lafesta.com/ La Festa] |
| − | *[http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elig] | + | * [http://www.misteridelx.com/ La ''Festa'' o Misteri d'Elig] |
| − | *[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2544/8/Vocabulari%20Festa%20d%27Elx_revisat.pdf Vocabulari de la Festa d'Elig] | + | * [http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elig] |
| + | * [http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2544/8/Vocabulari%20Festa%20d%27Elx_revisat.pdf Vocabulari de la Festa d'Elig] | ||
| + | * [https://loratpenat.org/notes-de-prensa/saps-quin-es-lorige-del-misteri-delig/ ¿Saps quin és l’orige del Misteri d’Elig? - Josep Climent i Barber - Lo Rat Penat] | ||
| + | * [https://www.misteridelx.com/misteri-historia/ Misteri d'Elig - Història - Pàgina del Misteri d'Elig] | ||
| + | * [https://www.larazon.es/comunidad-valenciana/misteri-elx-auto-sacramental-lengua-valenciana-siglo-xiii_2024081466bc2cda76ed0d0001bf25a4.html El Misteri d Elx, un auto sacramental en Lengua Valenciana del siglo XIII - [[Baltasar Bueno]] - ''La Razón''] | ||
[[Categoria:Elig]] | [[Categoria:Elig]] | ||
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]] | [[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]] | ||
| + | [[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Teatre]] | ||
[[Categoria:Teatre Valencià]] | [[Categoria:Teatre Valencià]] | ||
| + | [[Categoria:Cultura Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Valencià]] | ||
Última revisió del 12:18 20 ago 2024
El Misteri d'Elig (també nomenat localment La Festa) és una representació teatral que recrea la Dormició, l'Assunció i Coronació de la Mare de Deu que se celebra en la població valenciana i alacantina d'Elig des de l'edat mija. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una iglésia, i declarat patrimoni cultural immaterial de l'humanitat per la UNESCO des de l'any 2001.[1]
Història[editar | editar còdic]
L'orige del Misteri d'Elig no s'ha pogut determinar encara en exactitut per falta de documentació. Sobre el seu naiximent existixen dos tradicions locals. Una d'elles vincula la creació de la Festa en la conquista de l'Elig musulmà per les tropes aragoneses de Jaume I d'Aragó, en 1265, és dir al naiximent de la vila a la civilisació cristiana. Una atra tradició llegendària intenta donar al naiximent del Misteri un orige miraculós i ho relaciona en l'aparició o "Vinguda" de l'image de la Verge ilicitana el 29 de decembre de 1370. D'esta manera, el consueta de la Festa s'hauria trobat, junt a la figura mariana que la protagonisa, en l'interior d'una arca de fusta que surava sobre les aigües de la mar Mediterrànea, en la propenca plaja del Tamarit (hui, de Santa Pola), i que va ser trobat pel soldat guardacostes Francesc Cantó.
No obstant, les investigacions desenrollades en els últims temps, tant sobre l'obra ilicitana, com sobre el teatre medieval europeu en general, proponen la segona mitat del sigle XV -etapa en que es detecta un auge en el teatre de temàtica assuncionista- com l'época més provable per a datar el Misteri d'Elig.
Descripció[editar | editar còdic]
L'obra es dividix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat ilicitana. Investigacions recents situen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del sigle XV, contràriament en les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, en la conquista de l'Elig musulmà en 1265 i, per una atra, en la troballa de l'image de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de decembre de 1370, en la propenca localitat costanera de Santa Pola.
Es tracta de l'única obra en el seu gènero que ha segut representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant inclús l'impediment que va supondre la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies per part del Concili de Trento. Fon el Papa Urbà VIII qui va concedir en l'any 1632, a través d'un rescripte pontifici, el permís per a continuar en esta representació en concret, contra els intents de prohibició per part del bisbe d'Oriola.
Tots i cadascún dels personages són representats per hòmens; tractant de respectar-ne aixina l'orige llitúrgic-migeval, que prohibia expressament l'aparició de dònes en este tipo de representacions. El text del Misteri, llevat d'alguns versos en llatí, es troba íntegrament escrit en valencià; i la música és un mosaic d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'edat mija, del Barroc i del Renaiximent.
El 18 de maig de 2001, l'UNESCO ho va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat. Alguns atres els reconeixements al Misteri són: "Monument Nacional" pel govern de la Segona República Espanyola, en 1931; "Festa d'Interés Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en 1980; aixina com la "Corbata de l'Orde d'Alfons X el Sabi" del Ministeri d'Educació i Ciència, en 1988; i "Corbata de l'Orde d'Isabel la Catòlica" del Ministeri d'Assunts exteriors, en 1990, etc.
Obra[editar | editar còdic]
El soport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a consueta, llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elig més antiga que es coneix és de 1625. La consueta més antiga actualment conservada és de 1709.
Jornada Primera[editar | editar còdic]
També nomenada "La Vespra", té lloc el 14 d'agost. Comença en Maria, Maria Salomé, Maria Jacobé i sis àngels presentant-se en la porta de la Basílica. Sona l'orgue de l'iglésia. L'Archipreste i els Cavallers Electes recorren l'andador cap a l'escenari cadafal i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Estos, a la volta, li declaren la seua llealtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se en el seu Fill. Despuix puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, a la volta que va evocant, en un tipo de Viacrucis, la Passió de Crist.
Una volta en el cadafal, s'enfila dalt del llit i s'agenolla mentres les dos Maries i els àngels l'acompanyen drets al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar la voluntat de reunir-se en el seu Fill, i tot d'una, s'obren les portes del cel per a on devalla el núvol o "magrana", aparell esfèric que s'obre en huit gallons en el seu descens, en l'interior del qual un àngel entona un cant de salutació a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria entregant-la una palma. Ella la pren i fa saber la seua voluntat que els apòstols l'acompanyen en el moment de la mort. L'àngel torna a pujar al cel garantint l'anhel de la Mare.
Sant Joan, vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que conduïx el cadafal, duent a la mà l'Evangeli. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li dona a Sant Joan la palma que li va portar l'àngel. Joan l'agafa i entona un cant de tristea.
Pujant cap al cadafal, l'apòstol Sant Pere, portant les claus del cel, es mostra sorprés pels successos. Arribat al llit de Maria, la saluda entonant un cant mentres sis apòstols més pugen per la rampa. En este moment, tres apòstols (que entren en l'iglésia per tres portes diferents) se saluden en l'andador i canten sorpresos per esta coincidència en el cèlebre Ternari. Més tart, pugen al cadafal i, ya junts, tots els apòstols (llevat de Sant Tomàs) entonaran una Salve a la Mare de Déu.
Finalisat el cant, Sant Pere es dirigix a Maria i li pregunta sobre el misteri d'esta congregació. El seguici de la Mare es reunix entorn de Maria i, esta demana als seus fills que l'enterren a la Vall de Josafat. En les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, en espelmes enceses, entonen un cant funeral.
Les portes del cel s'obren i cinc àngels (araceli) devallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, a la volta que tornen a pujar entonant els mateixos càntics de l'escomençament. L'archipreste de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus de l'image que representa el cos difunt de la Mare de Déu. Els seguixen les dos Maries, els àngels i els apòstols. Despuix, Sant Joan, coloca sobre Maria el ram dorat. D'esta manera es conclou la primera jornada.
Jornada Segona[editar | editar còdic]
També nomenada Festa, té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença en l'Archipreste i els Cavallers electes pujant per l'andador i besant els peus de la Mare de Déu. Els seguixen els apòstols que es van situant al seu voltant del llit fúnebre. Maria Salomé, Maria Jacobé i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells baixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols retornen junts al cadafal.
Sant Pere recull la palma que descansa sobre el cos de la Mare de Déu i, dirigint-se a Sant Joan, li'n fa entrega, demanant-li que el duga. Est accepta i, tot seguit, tots els díscipuls, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant, preparant aixina el seu soterrament.
Finalisat, tornen a alçar-se entonant esta vegada el salm In exitu Israel d'Egipto, propi de la llitúrgia d'exèquies. De sobte, intrigats pels cants, un grup de judeus apareix en escena a l'inici del corredor. Dos d'ells pugen cap al cadafal descobrint als apòstols al voltant de la Mare. Tornen cap avall i fan saber als atres el motiu de la intriga. Estos, alterats, decidixen atacar al grup de discipuls en la finalitat d'endur-se el cos sense vida de Maria i destruir-lo més tart.
El Gran Rabí, que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueus, llavors, avancen per l'andador i escomencen a pujar cap al cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacrilegi enfrontant-se al malintencionat grup. Pero estos, més numerosos, aconseguixen arribar dalt i acostar-se al cos de Maria. Un d'ells, tractant d'agarrar-lo, veu com les seues pròpies mans es paralisen, com per milacre. Els atres, testimonis d'este milacre, cauen de genolls arrepenedits. Canten, llavors, suplicant a Déu la seua ajuda.
Els discipuls, 1.complanyint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la virginitat de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen als apòstols ser batejats, cantant i reconeixent a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joyosos i escomencen a cantar donant gràcies a la Mare de Déu. Un d'ells, en una creu alçada, inicia la processó que culminarà en el soterrament de Maria.
L'orgue de l'iglésia sona en este moment i les portes del cel s'obren. L'araceli torna a baixar, portant l'ànima de la Mare de Déu i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers electes ixen fins a la porta de l'iglésia per a arreplegar l'apòstol Sant Tomàs (que, segons la tradició, tornava de l'Índia, a on havia segut enviat a predicar). Este, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, escomença a entonar un cant implorant perdó a l'Assunta.
El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la Santíssima Trinitat, escomença a baixar. Porta a les mans una corona dorada, la deixa caure en una corda i es posa suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una traca de coets es llança mentres espectadors i actors culminen la representació cridant "¡Vixca la Mare de Déu!".
La Santíssima Trinitat i l'araceli han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el Glòria Patri.
Museu i Casa de la Festa[editar | editar còdic]
El Museu de la Festa naix en la vocació d'atrapar en l'espai i en el temps part de la màgia que envolta la Festa per tal de fer-la conéixer als qui la visiten al llarc de l'any. Dispon de dos sales: l'una estàtica, a on es mostra la posta en escena, i l'atra més dinàmica, a on les noves tecnologies fan reviure l'emotivitat que rodeja esta representació extraordinària.
Al costat del museu es troba la Casa de la Festa, epicentre fester, a on es poden adquirir les entrades per al Misteri, tant per a les representacions oficials del 14 i 15 d'agost com per a les funcions extraordinàries prèvies que es realisen els dies 11, 12 i 13.
D'esta manera, Elig és una de les poques ciutats que conta en un equipament cultural d'esta tipologia, com també poden visitar-se en Algemesí -la Casa de la Festa dedicada a les Festes de la Mare de Déu de la Salut-, Morella -en les Sexennals-.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Misteri d'Elig.
- La Festa
- La Festa o Misteri d'Elig
- Festival medieval d'Elig
- Vocabulari de la Festa d'Elig
- ¿Saps quin és l’orige del Misteri d’Elig? - Josep Climent i Barber - Lo Rat Penat
- Misteri d'Elig - Història - Pàgina del Misteri d'Elig
- El Misteri d Elx, un auto sacramental en Lengua Valenciana del siglo XIII - Baltasar Bueno - La Razón