Diferència entre les revisions de "Enric Monsonís"
m |
|||
(No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | {{Biografia| |
− | '''Enric Monsonís Domingo''' ([[ | + | | nom = Enric Monsonís Domingo |
+ | | image = [[Archiu:Enrique monsonis.jpg|250px|Enric Monsonís]] | ||
+ | | peu = | ||
+ | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
+ | | ocupació = Polític. | ||
+ | | data_naix = [[28 de juny]] de [[1931]] | ||
+ | | lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
+ | | data_mort = [[7 d'octubre]] de [[2011]] | ||
+ | | lloc_mort = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
+ | }} | ||
+ | |||
+ | '''Enric Monsonís Domingo''' ([[Burriana]], [[província de Castelló|Castelló]], [[28 de juny]] de [[1931]] - [[Burriana]], [[7 d'octubre]] de [[2011]]) fon un polític [[lliberalisme|lliberal]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
+ | |||
Fill d'un exportador de [[taronja|taronges]], es va establir de jove en [[Alemanya]], a on va arribar a crear la seua pròpia cadena de botigues, nomenada "Hispal". Va ocupar diversos càrrecs polítics (va militar en el [[Partit Democràtic Lliberal|FDP]]) i econòmics (com el de president de la Cambra de Comerç de [[Frankfurt]]). | Fill d'un exportador de [[taronja|taronges]], es va establir de jove en [[Alemanya]], a on va arribar a crear la seua pròpia cadena de botigues, nomenada "Hispal". Va ocupar diversos càrrecs polítics (va militar en el [[Partit Democràtic Lliberal|FDP]]) i econòmics (com el de president de la Cambra de Comerç de [[Frankfurt]]). | ||
− | De volta a [[Espanya]], participa en la [[Federació de Partits Demócrates i Lliberals]] de [[Joaquín Garrigues Walker]], la qual fon un dels components de la coalició que donaria orige a l'[[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]]. En eixa etapa fon assessor del vicepresident del govern [[Fernando Abril Martorell]]. | + | De volta a [[Espanya]], participa en la [[Federació de Partits Demócrates i Lliberals]] de [[Joaquín Garrigues Walker]], la qual fon un dels components de la coalició que donaria orige a l'[[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic (UCD)]]. En eixa etapa fon assessor del vicepresident del govern [[Fernando Abril Martorell]]. |
En [[abril]] de [[1978]] fon designat conseller d'Agricultura del [[Consell del País Valencià]], orgue [[pre-autonomia|pre-autonòmic]] embrió de la futura [[Generalitat Valenciana]]. Va ocupar este càrrec fins a juny de [[1979]], quan fon nomenat conseller d'Economia i Facenda, Interior i Treball i Obres Públiques, Urbanisme i Turisme. | En [[abril]] de [[1978]] fon designat conseller d'Agricultura del [[Consell del País Valencià]], orgue [[pre-autonomia|pre-autonòmic]] embrió de la futura [[Generalitat Valenciana]]. Va ocupar este càrrec fins a juny de [[1979]], quan fon nomenat conseller d'Economia i Facenda, Interior i Treball i Obres Públiques, Urbanisme i Turisme. | ||
== President pre-autonòmic == | == President pre-autonòmic == | ||
− | |||
− | Durant la [[Llegislatura Constituent d'Espanya|Llegislatura Constituent]] ([[1977]]-[[1979]]) i la [[I Llegislatura d'Espanya|I Llegislatura]] ([[1979]]-[[1982]]), havia segut diputat en el [[Congrés dels Diputats| | + | Despuix de la dimissió del socialiste [[Josep Lluís Albiñana]], arraïl de la retirada dels consellers socialistes, que s'havien quedat en minoria en el ple del Consell, fon triat president del Consell, el segon despuix de la seua creació. Despuix de l'aprovació de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] fon president de l'acabada de constituir [[Generalitat Valenciana]] fins que va deixar el seu càrrec per la presa de possessió del primer president electe, el [[PSOE|socialiste]] [[Joan Lerma]]. |
+ | |||
+ | Durant la [[Llegislatura Constituent d'Espanya|Llegislatura Constituent]] ([[1977]]-[[1979]]) i la [[I Llegislatura d'Espanya|I Llegislatura]] ([[1979]]-[[1982]]), havia segut diputat en el [[Congrés dels Diputats|Congrés]]. En l'any [[1983]], es va integrar en el [[Partit Demócrata Lliberal]] d'[[Antonio Garrigues Walker]]. Posteriorment es va integrar en [[Unió Valenciana]] (UV). | ||
Fon designat candidat del seu partit, [[Unió Valenciana]] en la candidatura [[Coalició Europea (1999)|Coalició Europea]] per a les [[eleccions al Parlament Europeu de 1999 (Espanya)|eleccions al Parlament Europeu de 1999]], com a número tres. La coalició va obtindre dos escans que se van anar rotant entre els representants dels partits constituents de la coalició. Monsonís fon [[Parlament Europeu|eurodiputat]] entre [[2003]] i [[2004]], succeint a [[Isidoro Sánchez]] ([[Coalició Canaria|CC]]) integrat en el [[Grup del Partit Europeu dels Lliberals, Demócrates i Reformistes]]. Es va opondre al pacte entre [[Unió Valenciana]] i el [[Partit Popular]] en [[2004]]. | Fon designat candidat del seu partit, [[Unió Valenciana]] en la candidatura [[Coalició Europea (1999)|Coalició Europea]] per a les [[eleccions al Parlament Europeu de 1999 (Espanya)|eleccions al Parlament Europeu de 1999]], com a número tres. La coalició va obtindre dos escans que se van anar rotant entre els representants dels partits constituents de la coalició. Monsonís fon [[Parlament Europeu|eurodiputat]] entre [[2003]] i [[2004]], succeint a [[Isidoro Sánchez]] ([[Coalició Canaria|CC]]) integrat en el [[Grup del Partit Europeu dels Lliberals, Demócrates i Reformistes]]. Es va opondre al pacte entre [[Unió Valenciana]] i el [[Partit Popular]] en [[2004]]. | ||
Llínea 19: | Llínea 32: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
+ | |||
{{Traduït de|es|Enrique_Monsonís}} | {{Traduït de|es|Enrique_Monsonís}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
+ | |||
*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005], Institució Alfons el Magnànim. | *[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005], Institució Alfons el Magnànim. | ||
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3580_19_316124__Comunitat_Valenciana-Enrique-Monsonis-revela-secretos-yperipecias-vitales-memorias Enric Monsonís revela secrets i peripècies vitals en les seues memòries], ''[[Levante-EMV]] '', 2 de juliol del 2007. | *[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3580_19_316124__Comunitat_Valenciana-Enrique-Monsonis-revela-secretos-yperipecias-vitales-memorias Enric Monsonís revela secrets i peripècies vitals en les seues memòries], ''[[Levante-EMV]] '', 2 de juliol del 2007. | ||
+ | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]] | [[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]] | ||
+ | [[Categoria:Polítics]] | ||
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Regionalisme valencià]] | [[Categoria:Regionalisme valencià]] |
Última revisió del 09:26 7 nov 2024
Enric Monsonís Domingo | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Polític. | ||
Naiximent: | 28 de juny de 1931 | ||
Lloc de naiximent: | Burriana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 7 d'octubre de 2011 | ||
Lloc de defunció: | Burriana, Regne de Valéncia, Espanya |
Enric Monsonís Domingo (Burriana, Castelló, 28 de juny de 1931 - Burriana, 7 d'octubre de 2011) fon un polític lliberal valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill d'un exportador de taronges, es va establir de jove en Alemanya, a on va arribar a crear la seua pròpia cadena de botigues, nomenada "Hispal". Va ocupar diversos càrrecs polítics (va militar en el FDP) i econòmics (com el de president de la Cambra de Comerç de Frankfurt).
De volta a Espanya, participa en la Federació de Partits Demócrates i Lliberals de Joaquín Garrigues Walker, la qual fon un dels components de la coalició que donaria orige a l'Unió de Centre Democràtic (UCD). En eixa etapa fon assessor del vicepresident del govern Fernando Abril Martorell.
En abril de 1978 fon designat conseller d'Agricultura del Consell del País Valencià, orgue pre-autonòmic embrió de la futura Generalitat Valenciana. Va ocupar este càrrec fins a juny de 1979, quan fon nomenat conseller d'Economia i Facenda, Interior i Treball i Obres Públiques, Urbanisme i Turisme.
President pre-autonòmic[editar | editar còdic]
Despuix de la dimissió del socialiste Josep Lluís Albiñana, arraïl de la retirada dels consellers socialistes, que s'havien quedat en minoria en el ple del Consell, fon triat president del Consell, el segon despuix de la seua creació. Despuix de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia fon president de l'acabada de constituir Generalitat Valenciana fins que va deixar el seu càrrec per la presa de possessió del primer president electe, el socialiste Joan Lerma.
Durant la Llegislatura Constituent (1977-1979) i la I Llegislatura (1979-1982), havia segut diputat en el Congrés. En l'any 1983, es va integrar en el Partit Demócrata Lliberal d'Antonio Garrigues Walker. Posteriorment es va integrar en Unió Valenciana (UV).
Fon designat candidat del seu partit, Unió Valenciana en la candidatura Coalició Europea per a les eleccions al Parlament Europeu de 1999, com a número tres. La coalició va obtindre dos escans que se van anar rotant entre els representants dels partits constituents de la coalició. Monsonís fon eurodiputat entre 2003 i 2004, succeint a Isidoro Sánchez (CC) integrat en el Grup del Partit Europeu dels Lliberals, Demócrates i Reformistes. Es va opondre al pacte entre Unió Valenciana i el Partit Popular en 2004.
Predecessor: Josep Lluís Albiñana |
President del Consell del País Valencià 1979 - 1982 |
Successor: Joan Lerma |
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Enrique_Monsonís de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005, Institució Alfons el Magnànim.
- Enric Monsonís revela secrets i peripècies vitals en les seues memòries, Levante-EMV , 2 de juliol del 2007.