Diferència entre les revisions de "Piràmide (arquitectura)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{en desenroll}}
+
[[File:01 khafre north.jpg|thumb|right|190px|Piràmide de [[Khefren]]]]
−
[[File:01 khafre north.jpg|thumb|right|190px|[[Piràmide de Kefrén]] ]]
+
Una '''piràmide''' (del [[llatí]]  pyrămis, -ĭdis, i este del [[grec antic|grec]] πυράμις,-ιδος pyrámis, -idos) és una construcció monumental, en forma piramidal, normalment de base cuadrangular.
−
Una pirámide (del latín pyrămis, -ĭdis, y éste a su vez del griego πυράμις,-ιδος pyrámis, -idos) es una construcción monumental, con forma piramidal, normalmente de base cuadrangular.
 
  
 
==Origens==
 
==Origens==
 
[[File:Mastaba.jpg|thumb|right|190px|Esquema de [[mastaba]] ]]
 
[[File:Mastaba.jpg|thumb|right|190px|Esquema de [[mastaba]] ]]
−
Se ha discutido mucho sobre el origen de la forma piramidal en la construcción humana. Las pirámides surgieron en distintas civilizaciones sin contacto entre sí, lo que ha dado pie a multitud de especulaciones de toda índole. Sin embargo, desde un punto de vista meramente estructural o constructivo, la forma piramidal es un resultado casi inevitable del simple deseo de ganar altura utilizando piedra.
+
S'ha discutit molt sobre l'orige de la forma piramidal en la construcció humana. Les piràmides sorgiren en distintes civilisacions sense contacte entre si, lo qual ha donat peu a multitut d'especulacions de tota índole. Encara aixina, des d'un punt de vista merament estructural o constructiu, la forma piramidal és un resultat casi inevitable del simple desig de guanyar altura utilisant pedra.
  
−
En la antigüedad, la arquitectura común empleaba materiales fáciles de conseguir y manipular, tales como el barro o la madera. No obstante, este tipo de construcciones no perduraban en el tiempo. Cuando se deseaba un edificio más longevo, como una tumba, o un edificio emblemático, se recurría entonces a la piedra (o al ladrillo si no se disponía de lo primero). Las primeras construcciones de piedra por tanto obedecieron a propósitos funerarios o religiosos, y tanto en Egipto (mastabas) como en América, aunque miles de años después, ya adoptaron una forma troncopiramidal.
+
En l'antiguetat, l'arquitectura comú amprava materials fàcils de conseguir i manipular, tals com lo fanc o la fusta. No obstant, este tipo de construccions no perduraven en el temps. Quan se desijava un edifici més longeu, com una tomba, o un edifici emblemàtic, se recorria llavors a la [[pedra]] (o al [[taulell]] si no se disponia de lo primer). Les primeres construccions de pedra per tant obediren a propòsits funeràrios o religiossos, i tant en [[Egipte]] ([[mastaba|mastabes]]) com en [[Amèrica]], encara que mils d'anys despuix, ya adoptaren una forma troncopiramidal.
  
−
Con el tiempo, se empezaron a edificar tumbas y plataformas religiosas encima de las anteriores (quizás con la intención de manifestar mayor poder que el predecesor). Este tipo de prácticas derivó en las pirámides escalonadas; un tipo de construcción muy similar a los zigurat mesopotámicos.
+
En el temps, se mamprengueren a edificar tombes i plataformes religiosses damunt de les anteriors (tal volta en l'intenció de manifestar major poder que el predecessor). Este tipo de pràctiques derivà en les piràmides escalonades; un tipo de construcció molt similar als [[zigurat|zigurats]] [[mesopotàmia|mesopotàmics]].
  
−
No queda constancia de los motivos que impulsaron el paso desde este punto a la típica pirámide pentaédrica, aunque no es descabellado pensar que el salto formal fuera simplemente estético.
+
No queda constància dels motius que impulsaren el pas des d'este punt a la típica piràmide pentaédrica, encara que no és descabellat pensar que el bot formal fora simplemente estètic.
  
−
[[File:Saqqara.jpg|200px|Pirámide escalonada Saqqara]]
+
[[File:Saqqara.jpg|200px|Piràmide escalonada [[Saqqara]] ]]
 
[[File:Dahschur-snofru-red.jpg|200px|Piràmide clàsica de [[Dahdchur]] ]]
 
[[File:Dahschur-snofru-red.jpg|200px|Piràmide clàsica de [[Dahdchur]] ]]
  
 
==Construcció==
 
==Construcció==
 
[[File:Cheops grote gallerij.jpg|thumb|right|190px|Falsa bóbeda de [[Guiza]] ]]
 
[[File:Cheops grote gallerij.jpg|thumb|right|190px|Falsa bóbeda de [[Guiza]] ]]
−
Aunque esencialmente las pirámides consistían en "simples" apilamientos de piedra, requirieron un enorme esfuerzo, habilidad, ingenio y capacidad organizativa para su construcción. A pesar de que algunas civilizaciones que construyeron estos monumentos conocían el arco de descarga (como la egipcia), emplearon preferentemente estructuras adinteladas. Sin embargo, los grandes dinteles de piedra eran incapaces de soportar las tremendas presiones ejercidas sobre ellos sin fracturarse, de modo que para abrir estancias y pasillos interiores recurrieron a la técnica de la falsa bóveda, consistente en ir aproximando ligeramente de forma escalonada las hiladas de los muros, hasta conseguir un efecto similar al de un arco apuntado, pero con dovelas horizontales.
+
Encara que esencialment les piràmides consistien en "simples" apilamients de pedra, requeriren un enorme esforç, habilitat, ingeni i capacitat organisativa per a la seua construcció. A pesar de que algunes civilizacions que construiren estos monuments coneixien l'[[arc]] de descàrrega (com l'egipcia), ampraren preferentement estructurs adintelades. Encara aixina, els grans dintels de pedra eren incapaços de soportar les tremendes presions eixercides sobre ells sense fracturar-se, de modo que per a obrir estàncies i corredors interiors recurriren a la tècnica de la falsa bóveda, que consistix en anar aproximant llaugerament de forma escalonada les filades dels murs, fins conseguir un efecte similar al d'un [[arc apuntat]], pero en doveles horizontals.
  
−
Los recubrimientos exteriores de estos edificios variaron mucho de unas culturas y épocas a otras, encontrándose desde revestimientos de piedra caliza hasta estucos.
+
Els recobrimients exteriors d'estos edificis varien molt d'unes culturas i époques a atres, encontrant-se des de revestimients de pedra calcàrea fins estucs.
 +
[[File:Teonate.JPG|thumb|left|200px|[[Piràmide del sol]] ([[Mèxic]]) ]]
 +
El procés de tallat de les pedras era extremadament lent, ya que estes solien ser pedres dures (tipo granític). Per a treballar-les s'utilisaren ferramentes de [[bronze]] i [[sílex]], i el polimentat es conseguia mijançant el frotat en la pròpia pols de les pedres o en abrasius més durs com el pols de [[quarcita]].
  
−
El proceso de tallado de las piedras era extremadamente lento, ya que éstas solían ser piedras duras (tipo granítico). Para trabajarlas se utilizaron herramientas de bronce y sílex, y el pulimentado se conseguía mediante frotado con el propio polvo de las piedras o con abrasivos más duros como el polvo de cuarcita.
+
L'aubsència de documents ha imposibilitat conéixer els métodos constructius amprats en les piràmides antigues, pero no hi ha constància de l'us de la roda, per lo que les teorias més aceptades especulen en rampes o espirals exteriors sobre les que s'aniran deslisant els blocs mijançant palanques.
  
−
La ausencia de documentos ha imposibilitado conocer los métodos constructivos empleados en las pirámides antiguas, pero no hay constancia del empleo de la rueda, por lo que las teorías más aceptadas especulan con rampas o espirales exteriores sobre las que se irían deslizando los bloques mediante palancas.
+
Soles a partir del [[sigle XX]], enacabant de la popularisació de l'[[acer]] i el [[vidre]] com materials de construcció, els arquitectes han tornat a incorporar la piràmide al seu repertori formal.
−
 
 
−
Sólo a partir del siglo XX, tras la popularización del acero y el vidrio como materiales de construcción, los arquitectos han vuelto a incorporar la pirámide a su repertorio formal.
 
  
 
==Referències==
 
==Referències==
Llínea 33: Llínea 32:
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
 
{{Commonscat|Piràmide (arquitectura)}}
 
{{Commonscat|Piràmide (arquitectura)}}
 +
{{DGLV|Piràmide}}
 +
 +
[[Categoria:Arquitectura]]
 +
[[Categoria:Piràmides]]

Última revisió del 13:18 6 jul 2022

Piràmide de Khefren

Una piràmide (del llatí pyrămis, -ĭdis, i este del grec πυράμις,-ιδος pyrámis, -idos) és una construcció monumental, en forma piramidal, normalment de base cuadrangular.

Origens[editar | editar còdic]

Esquema de mastaba

S'ha discutit molt sobre l'orige de la forma piramidal en la construcció humana. Les piràmides sorgiren en distintes civilisacions sense contacte entre si, lo qual ha donat peu a multitut d'especulacions de tota índole. Encara aixina, des d'un punt de vista merament estructural o constructiu, la forma piramidal és un resultat casi inevitable del simple desig de guanyar altura utilisant pedra.

En l'antiguetat, l'arquitectura comú amprava materials fàcils de conseguir i manipular, tals com lo fanc o la fusta. No obstant, este tipo de construccions no perduraven en el temps. Quan se desijava un edifici més longeu, com una tomba, o un edifici emblemàtic, se recorria llavors a la pedra (o al taulell si no se disponia de lo primer). Les primeres construccions de pedra per tant obediren a propòsits funeràrios o religiossos, i tant en Egipte (mastabes) com en Amèrica, encara que mils d'anys despuix, ya adoptaren una forma troncopiramidal.

En el temps, se mamprengueren a edificar tombes i plataformes religiosses damunt de les anteriors (tal volta en l'intenció de manifestar major poder que el predecessor). Este tipo de pràctiques derivà en les piràmides escalonades; un tipo de construcció molt similar als zigurats mesopotàmics.

No queda constància dels motius que impulsaren el pas des d'este punt a la típica piràmide pentaédrica, encara que no és descabellat pensar que el bot formal fora simplemente estètic.

Piràmide escalonada Saqqara Piràmide clàsica de Dahdchur

Construcció[editar | editar còdic]

Falsa bóbeda de Guiza

Encara que esencialment les piràmides consistien en "simples" apilamients de pedra, requeriren un enorme esforç, habilitat, ingeni i capacitat organisativa per a la seua construcció. A pesar de que algunes civilizacions que construiren estos monuments coneixien l'arc de descàrrega (com l'egipcia), ampraren preferentement estructurs adintelades. Encara aixina, els grans dintels de pedra eren incapaços de soportar les tremendes presions eixercides sobre ells sense fracturar-se, de modo que per a obrir estàncies i corredors interiors recurriren a la tècnica de la falsa bóveda, que consistix en anar aproximant llaugerament de forma escalonada les filades dels murs, fins conseguir un efecte similar al d'un arc apuntat, pero en doveles horizontals.

Els recobrimients exteriors d'estos edificis varien molt d'unes culturas i époques a atres, encontrant-se des de revestimients de pedra calcàrea fins estucs.

Piràmide del sol (Mèxic)

El procés de tallat de les pedras era extremadament lent, ya que estes solien ser pedres dures (tipo granític). Per a treballar-les s'utilisaren ferramentes de bronze i sílex, i el polimentat es conseguia mijançant el frotat en la pròpia pols de les pedres o en abrasius més durs com el pols de quarcita.

L'aubsència de documents ha imposibilitat conéixer els métodos constructius amprats en les piràmides antigues, pero no hi ha constància de l'us de la roda, per lo que les teorias més aceptades especulen en rampes o espirals exteriors sobre les que s'aniran deslisant els blocs mijançant palanques.

Soles a partir del sigle XX, enacabant de la popularisació de l'acer i el vidre com materials de construcció, els arquitectes han tornat a incorporar la piràmide al seu repertori formal.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Piràmide_(arquitectura)&oldid=218447»