Diferència entre les revisions de "Lliteratura valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 33 edicions intermiges d'7 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
La '''lliteratura valenciana''' és la lliteratura escrita en [[llengua valenciana]].
 
La '''lliteratura valenciana''' és la lliteratura escrita en [[llengua valenciana]].
  
== Dels origens a l'Edat Mija ==  
+
== Del naiximent a la madurea de la llengua (sigles XII - XIV) ==  
 
=== Harges ===
 
=== Harges ===
 
{{AP|Harja}}
 
{{AP|Harja}}
  
Els primers texts escrits en romanç valencià són les harges, com les d'Ibn Al-Dani de Dénia o les d'Ibn Rudaym de Bocairente, datades en l'any [[1121]].
+
Els primers texts escrits en romanç valencià són les harges, com les d'[[Ibn Al-Dani]] de Dénia o les d'[[Ibn Rudaym de Bocairent]], datades en l'any [[1121]].
 +
 
 +
Alguns autors de harges són [[Abu Isa Ibn Lubbun]], [[Abu Karkr Muhammad Ibn Al-Dani]] i [[Abu Bakr Muhammad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Autors valencians abans de Jaume I]</ref>
  
 
=== Romanç valencià ===
 
=== Romanç valencià ===
En el [[Regne de Valéncia]], després de la conquesta musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç<ref>Per a més informació llegir ''Cronología histórica de la Lengua Valenciana''</ref>.
+
En el [[Regne de Valéncia]], despuix de la conquista musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç<ref>Per a més informació llegir ''Cronología histórica de la Lengua Valenciana''</ref>.
 
              
 
              
El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[segle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua.
+
El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[sigle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua.
 +
 
 +
Alguns eixemples de texts en romanç valencià d'abans la conquista d'en Jaume I són la ''Biblia Parva'', el ''Gamaliel'' i ''La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus'' d'en Sant Pere Pascual (1227), el ''Vocabulista in Arabico'' de R. Martí, un vocabulari [[àrap]], [[mossàrap]] valencià i llatí, de [[1233]] i les ''Planchs de San Esteve'', uns relats del [[sigle XII]] en [[romanç]] valencià i [[llatí]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors]</ref>.
  
 
=== Cap a la madurea de la llengua ===
 
=== Cap a la madurea de la llengua ===
Durant el segle XIV, el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i després a la "llengua valenciana".
+
Durant el [[sigle XIV]], el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i despuix a la "[[llengua valenciana]]".
 +
 
 +
== Sigle d'Or valencià (sigle XV) ==
 +
{{AP|Sigle d'Or valencià}}
 +
 
 +
El sigle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la [[Corona d'Aragó]] (en l'entrada dels Trastàmara). En este sigle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor sigle d'or molt abans que atres com l'anglesa en [[Shakespeare]], la francesa en [[Molière]] i la castellana en [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]], [[Calderón de la Barca|Calderón]] i [[Francisco de Quevedo|Quevedo]].
 +
 
 +
=== Poesia ===
 +
El [[sigle XV]] marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca, no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador.
 +
 
 +
 
 +
En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que varen ser llegits i traduïts a la llengua valenciana.
 +
Entre els poetes valencians destaquen [[Ausias March]], Roiç de Corella i un gran número de noms com [[Jeroni Martí]], [[Lluís Ros]], [[Vicent Ferrandis]], [[Narcís Vinyoles]], [[Bernat Fenollar]], [[Jaume Gasull]], [[Jordi Centelles]], [[Bertomeu Dimas]], [[Joan Escrivá]]
  
=== Segle d'Or valencià ===
+
=== Narrativa ===
{{AP|Segle d'Or valencià}}
+
En la narrativa el nom principal de este periodo es el de [[Joanot Martorell|Joan Martorell]] i el seu [[Tirant lo Blanch]], sobre el qual Cervantes digué, en la boca d'en Quixot que era "el millor llibre de cavalleries del mon".
  
El segle d'Or valencià comença en un canvi de dinastia en la Corona d'Aragó (en l'entrada dels Trastàmara). En este segle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües van tindre llor segle d'or molt abans que atres com l'anglesa en Shakespeare, la francesa en Molière i la castellana en Cervantes, Calderón i Quevedo.
+
=== Teatre ===
 +
El teatre, en llínea en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen escomençar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV.
  
== Del segle XV fins a la Renaixença ==
+
== Del sigle XVI fins a la Renaixença ==
 
=== La Decadència ===
 
=== La Decadència ===
 
=== Renaixença ===
 
=== Renaixença ===
 
{{VT|Carles Ros i Hebrera}}
 
{{VT|Carles Ros i Hebrera}}
  
Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del segle XVIII, inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la [[llengua valenciana]].
+
Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del [[sigle XVIII]], inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la [[llengua valenciana]].
  
 
== De la Renaixença a l'actualitat ==
 
== De la Renaixença a l'actualitat ==
Llínea 31: Llínea 48:
 
=== Transició ===
 
=== Transició ===
  
 +
== Descàrregues ==
 +
* [https://llibres-valencia.blogspot.com/ Llibres i contes en valencià] Es pot solicitar la descàrrega gratuïta de llibres i contes en valencià en el E-mail "epub.val@gmail.com" especificant el format (.cdr, .epub,.moby o .pdf).
 +
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
* Aguirre Sirera, José Luis (1979) Introducción a la literatura valenciana actual, Real Sociedad Económica de Amigos del País
+
* Aguirre Sirera, José Luis (1979) ''Introducción a la literatura valenciana actual'', Real Sociedad Económica de Amigos del País
* Almela y Vives, Francisco (1934) La literatura valenciana, Editorial Miguel Juan
+
* Almela y Vives, Francisco (1934) ''La literatura valenciana'', Editorial Miguel Juan
* Ferreres, Rafael (1981) Antologia de la literatura valenciana
+
* Ferreres, Rafael (1981) ''Antologia de la literatura valenciana''
* Franco, Josep (2002) Historia de la literatura valenciana, Acento
+
* Franco, Josep (2002) ''Història de la literatura valenciana'', Acento
  
== Vínculs externs ==
+
== Enllaços externs ==
 
* [http://www.lenguavalenciana.com/ Lengua valenciana]
 
* [http://www.lenguavalenciana.com/ Lengua valenciana]
 
* [https://laverdadofende.wordpress.com/2014/03/24/valencia-origen-del-termino-renaixenca-valenciana-y-el-posterior-catalanismo/ Renaixença valenciana]
 
* [https://laverdadofende.wordpress.com/2014/03/24/valencia-origen-del-termino-renaixenca-valenciana-y-el-posterior-catalanismo/ Renaixença valenciana]
Llínea 46: Llínea 66:
 
{{Llengua valenciana}}
 
{{Llengua valenciana}}
  
[[Categoria:Lliteratura Valenciana]]
+
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]

Última revisió del 11:38 13 oct 2024

La lliteratura valenciana és la lliteratura escrita en llengua valenciana.

Del naiximent a la madurea de la llengua (sigles XII - XIV)[editar | editar còdic]

Harges[editar | editar còdic]

Artícul principal → Harja.


Els primers texts escrits en romanç valencià són les harges, com les d'Ibn Al-Dani de Dénia o les d'Ibn Rudaym de Bocairent, datades en l'any 1121.

Alguns autors de harges són Abu Isa Ibn Lubbun, Abu Karkr Muhammad Ibn Al-Dani i Abu Bakr Muhammad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym[1]

Romanç valencià[editar | editar còdic]

En el Regne de Valéncia, despuix de la conquista musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç[2].

El romanç valencià se seguia parlant en el sigle XII i en el XIII. Quan arribà Jaume I el Conquistador, la població autóctona ya parlava una llengua romanç i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua.

Alguns eixemples de texts en romanç valencià d'abans la conquista d'en Jaume I són la Biblia Parva, el Gamaliel i La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus d'en Sant Pere Pascual (1227), el Vocabulista in Arabico de R. Martí, un vocabulari àrap, mossàrap valencià i llatí, de 1233 i les Planchs de San Esteve, uns relats del sigle XII en romanç valencià i llatí[3].

Cap a la madurea de la llengua[editar | editar còdic]

Durant el sigle XIV, el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i despuix a la "llengua valenciana".

Sigle d'Or valencià (sigle XV)[editar | editar còdic]

Artícul principal → Sigle d'Or valencià.


El sigle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la Corona d'Aragó (en l'entrada dels Trastàmara). En este sigle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor sigle d'or molt abans que atres com l'anglesa en Shakespeare, la francesa en Molière i la castellana en Cervantes, Calderón i Quevedo.

Poesia[editar | editar còdic]

El sigle XV marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca, no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador.


En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que varen ser llegits i traduïts a la llengua valenciana. Entre els poetes valencians destaquen Ausias March, Roiç de Corella i un gran número de noms com Jeroni Martí, Lluís Ros, Vicent Ferrandis, Narcís Vinyoles, Bernat Fenollar, Jaume Gasull, Jordi Centelles, Bertomeu Dimas, Joan Escrivá

Narrativa[editar | editar còdic]

En la narrativa el nom principal de este periodo es el de Joan Martorell i el seu Tirant lo Blanch, sobre el qual Cervantes digué, en la boca d'en Quixot que era "el millor llibre de cavalleries del mon".

Teatre[editar | editar còdic]

El teatre, en llínea en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen escomençar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV.

Del sigle XVI fins a la Renaixença[editar | editar còdic]

La Decadència[editar | editar còdic]

Renaixença[editar | editar còdic]

Vore també: Carles Ros i Hebrera

Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del sigle XVIII, inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la llengua valenciana.

De la Renaixença a l'actualitat[editar | editar còdic]

Franquisme[editar | editar còdic]

Transició[editar | editar còdic]

Descàrregues[editar | editar còdic]

  • Llibres i contes en valencià Es pot solicitar la descàrrega gratuïta de llibres i contes en valencià en el E-mail "epub.val@gmail.com" especificant el format (.cdr, .epub,.moby o .pdf).

Referències[editar | editar còdic]

  1. Autors valencians abans de Jaume I
  2. Per a més informació llegir Cronología histórica de la Lengua Valenciana
  3. Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Aguirre Sirera, José Luis (1979) Introducción a la literatura valenciana actual, Real Sociedad Económica de Amigos del País
  • Almela y Vives, Francisco (1934) La literatura valenciana, Editorial Miguel Juan
  • Ferreres, Rafael (1981) Antologia de la literatura valenciana
  • Franco, Josep (2002) Història de la literatura valenciana, Acento

Enllaços externs[editar | editar còdic]