Diferència entre les revisions de "Molècula"
| (No es mostren 22 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | En | + | [[Image:Nitrogen-3D-vdW.png|thumb|Molècula de [[nitrogen]], N<sub>2</sub>]] |
| + | En química, la [[molècula]] és la part més chicoteta d'un compost pur que manté les propietats químiques i físiques característiques d'aquell compost. Una molècula està formada per dos [[àtoms]] o més, units per un enllaç químic. | ||
| − | Una propietat important de tota molècula és la seua | + | Una propietat important de tota molècula és la seua fòrmula molecular, que nos diu quants àtoms de cada element hi ha, dins del cas d'un compost o simplement el total d'àtoms dins del cas d'un element. Per eixemple, l'[[aigua]] (H2O), està formada per 2 àtoms de [[hidrogen]] (H) i un d'[[oxigen]] (O). Les molècules d'oxigen atmosfèric estan formades per dos àtoms d'oxigen (O). |
| − | Encara que el concepte de la molècula fora | + | Encara que el concepte de la molècula fora introduït en l'any [[1811]] per Avogadro, l'existència de molècules fon discutida per la comunitat científica fins el treball de [[Perrin]] en [[1911]]. |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| + | El nom de "molècula" prové del [[llatí]] ''molecŭla'', diminutiu del vocable llatí moles,<ref>{{DGLV|Molècula}}</ref> traduint-se com "massa". | ||
| − | El | + | El concepte de la molècula s'introduí per primera volta en l'any 1811 per [[Amedeo Avogadro]], que se sobrepon al desfargalament en eixe moment entre els àtoms i molècules, degut a les lleis de les proporcions definides i múltiples de [[John Dalton]] ([[1803]]-[[1808]]). |
| − | + | L'anàlisis d'Avogadro fon acceptat per molts químics, en notables excepcions (Boltzmann, Maxwell, Gibbs). Pero l'existència de molècules se mantingué en el debat obert en la comunitat científica en l'obra de Jean Perrin ([[1911]]) que despuix fon confirmat experimentalment l'explicació teòrica del moviment Browniano, en térmens d'àtoms de propostes per [[Albert Einstein]] ([[1905]]). [[Jean Perrin]] també se torna a calcular el número d'Avogadro, a través de varis mètodos. | |
| − | + | == Referències == | |
| + | <references /> | ||
| − | == | + | * Ebbin, Darrell, D. (1990). General Chemistry, 3th Ed. Boston: Houghton Mifflin Co. ISBN 0-395-43302-9 |
| + | * Pauling, Linus (1970). General Chemistry. Nueva York: Dover Publications, Inc. ISBN 0-486-65622-5 | ||
| + | * Zumdahl, Steven S. (1997). Chemistry, 4th ed. Boston: Houghton Mifflin. ISBN 0-669-41794-7 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Chandra, Sulekh. Comprehensive Inorganic Chemistry. Nueva Era Publishers. ISBN 8122415121 | ||
| + | * Gustafson, S. J. & I. M. Sigal (2011): Mathematical Concepts of Quantum Mechanics, Springer-Verlag, ISBN 978-3-642-21866-8 | ||
| + | * The Hutchinson unabridged encyclopedia with atlas and weather guide. Oxford, England. OCLC 696918830 | ||
| − | + | == Enllaços externs == | |
| + | {{commonscat|Molecules}} | ||
| − | [[Categoria: Física]] | + | [[Categoria:Física]] |
Última revisió del 18:32 5 oct 2024
En química, la molècula és la part més chicoteta d'un compost pur que manté les propietats químiques i físiques característiques d'aquell compost. Una molècula està formada per dos àtoms o més, units per un enllaç químic.
Una propietat important de tota molècula és la seua fòrmula molecular, que nos diu quants àtoms de cada element hi ha, dins del cas d'un compost o simplement el total d'àtoms dins del cas d'un element. Per eixemple, l'aigua (H2O), està formada per 2 àtoms de hidrogen (H) i un d'oxigen (O). Les molècules d'oxigen atmosfèric estan formades per dos àtoms d'oxigen (O). Encara que el concepte de la molècula fora introduït en l'any 1811 per Avogadro, l'existència de molècules fon discutida per la comunitat científica fins el treball de Perrin en 1911.
Etimologia[editar | editar còdic]
El nom de "molècula" prové del llatí molecŭla, diminutiu del vocable llatí moles,[1] traduint-se com "massa".
El concepte de la molècula s'introduí per primera volta en l'any 1811 per Amedeo Avogadro, que se sobrepon al desfargalament en eixe moment entre els àtoms i molècules, degut a les lleis de les proporcions definides i múltiples de John Dalton (1803-1808).
L'anàlisis d'Avogadro fon acceptat per molts químics, en notables excepcions (Boltzmann, Maxwell, Gibbs). Pero l'existència de molècules se mantingué en el debat obert en la comunitat científica en l'obra de Jean Perrin (1911) que despuix fon confirmat experimentalment l'explicació teòrica del moviment Browniano, en térmens d'àtoms de propostes per Albert Einstein (1905). Jean Perrin també se torna a calcular el número d'Avogadro, a través de varis mètodos.
Referències[editar | editar còdic]
- Ebbin, Darrell, D. (1990). General Chemistry, 3th Ed. Boston: Houghton Mifflin Co. ISBN 0-395-43302-9
- Pauling, Linus (1970). General Chemistry. Nueva York: Dover Publications, Inc. ISBN 0-486-65622-5
- Zumdahl, Steven S. (1997). Chemistry, 4th ed. Boston: Houghton Mifflin. ISBN 0-669-41794-7
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Chandra, Sulekh. Comprehensive Inorganic Chemistry. Nueva Era Publishers. ISBN 8122415121
- Gustafson, S. J. & I. M. Sigal (2011): Mathematical Concepts of Quantum Mechanics, Springer-Verlag, ISBN 978-3-642-21866-8
- The Hutchinson unabridged encyclopedia with atlas and weather guide. Oxford, England. OCLC 696918830
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Molècula.