Diferència entre les revisions de "Port"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 25 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{atres usos}} | {{atres usos}} | ||
| − | El '''port''' és, per extensió, aquell espai destinat i orientat especialment al decorriment de mercaderies, persones, informació o a donar abric i seguritat a aquelles fustes o naus encarregades de portar a | + | [[Archiu:Port of Valencia.jpg|miniaturadeimagen|Port de Valéncia]] |
| + | [[Archiu:Port of Alicante 4.jpg|miniaturadeimagen|Port d'Alacant]] | ||
| + | El '''port''' és, per extensió, aquell espai destinat i orientat especialment al decorriment de mercaderies, persones, informació o a donar abric i seguritat a aquelles fustes o naus encarregades de portar a terme dites tasques. Dins dels ports maritims se poden distinguir aquells orientats a la carrega i descarrega de [[contenedor]]s; de mercaderies de distint tipo, especialment els [[port peixquer|peixquers]]; al depòsit de barcos de recreació ([[ports deportius]]) o atres. Els ports, aixina mateixa, poden classificar-se dins d'atres categories, com segons l'us civil o militar, el calat del que disponguen: ''ports d'aigües profundes'', superior als 45 peus (13,72 m), etc. | ||
== Classificació zonal del port == | == Classificació zonal del port == | ||
| − | Des | + | Des del punt de vista funcional, l'obres i les instalacions d'un port se poden classificar per la seua ubicació. Aixina, se distinguen quatre zones diferents: |
| − | #La <u>zona maritima</u> destinada al barco, en la que se disponen les obres d'abric que protegixen la zona d'atracaments de l'onage exterior, constituïdes fonamentalment pels dics; les obres d'accés que faciliten l'accés del barco al port en condicions de seguritat, garantisant la seua | + | #La <u>zona maritima</u> destinada al barco, en la que se disponen les obres d'abric que protegixen la zona d'atracaments de l'onage exterior, constituïdes fonamentalment pels dics; les obres d'accés que faciliten l'accés del barco al port en condicions de seguritat, garantisant la seua maniobrabilitat, esgambi i calat adequats. Entre elles estan la senyalisació ([[radar]], [[far]]s, [[balisa|balises]], [[radiofaro]]s, [[boya|boyes]], etcetera), els [[dic]]s d'encarrilament, [[Canal (via artificial d'aigua)|canals]] dragats, [[esclusa|escluses]]; els espais de fondeig ([[Rada (nautica)|rada]]s) en la funció de mantindre el barco en aigües tranquiles, sense obstruir el trafic, a l'espera de la seua tanda d'atracament en els [[Tou (construccio)|tou]]s; i les [[darassanes]] que constituïxen la superfície d'aigües abrigades aptes per a la permanencia i operació dels barcos (de marea o de flotació, segons estiguen o no someses a l'acció de les marees). |
| − | #La <u>zona terrestre</u>, destinada fonamentalment a la mercaderia, inclou la | + | #La <u>zona terrestre</u>, destinada fonamentalment a la mercaderia, inclou la superfície d'operació terrestre constituïda pels [[Tou (construccio)|tou]]s, que ademés de facilitar l'atracament i amarradura dels barcos, servixen de soport a l'utillage i d'arreplega provisional de mercaderies; i els depòsits que ademés d'adequar un espai a les mercaderies, servixen de regulació dels decorriments maritim-terrestres. |
| − | #La <u>zona d'evacuació</u>, destinada al transport terrestre, en la que se deu diferenciar les vies d'accés al port des de la | + | #La <u>zona d'evacuació</u>, destinada al transport terrestre, en la que se deu diferenciar les vies d'accés al port des de la xàrcia de carreteres general, les de circumvalació i les de penetració a la zona d'operació terrestre, en les seues arees de maniobra i estacionament. |
| − | # | + | #Ocasionalment pot ubicar-se en els ports una <u>zona d'assentament d'industries bàsiques</u>: [[siderurgia|siderurgies]], [[Darassana|darassanes]], [[petroquímica|petroquímiques]], [[refineria|refineries]], etc. En alguns casos ha segut necessari crear ports exclusivament per al seu servici, com el cas del port exterior de [[Huelva]], orientat a l'indústria petroquímica. |
== Servicis prestats == | == Servicis prestats == | ||
| Llínea 15: | Llínea 17: | ||
;Servicis al barco | ;Servicis al barco | ||
| − | [[ | + | [[File:Ver-malecon.jpg|thumb|Malecó de Veracruz, el [[Anex:Ports de Mèxic|port]] marítim comercial més important de [[Mèxic]].<ref>http://www.eluniversalveracruz.com.mx/12812.html</ref>]] |
| − | Entre els ''servicis al barco'' s'inclouen: la [[Consignatari de bucs|consigna]], el [[Practic| | + | Entre els ''servicis al barco'' s'inclouen: la [[Consignatari de bucs|consigna]], el [[Practic|practicage]], el remolc, l'avituallament, la carrega de combustible (en [[Idioma anglés|anglés]], ''bunkering''), la descarrega de "sloop" (residus del llavat de tancs), l'arreplegada de fems, les reparacions i manteniment, etc. |
;Servicis a la mercaderia | ;Servicis a la mercaderia | ||
| − | Per als ''servicis a la mercaderia'' s'inclouen: la [[consigna]], | + | Per als ''servicis a la mercaderia'' s'inclouen: la [[consigna]], l'[[estiba]], l'[[aduana]], la sanitat, la vigilancia, els servicis comercials dels [[transitari|transitaris]], [[consignatari de bucs|consignataris]] i atres agents. |
;Servicis al transport terrestre | ;Servicis al transport terrestre | ||
| Llínea 33: | Llínea 35: | ||
[[Archiu:Vieux-Port_de_Marseille.jpg|thumb|Vista del [[Port Vell de Marsella|Port Vell]], un dels ports deportius de la ciutat de [[Marsella]].]] | [[Archiu:Vieux-Port_de_Marseille.jpg|thumb|Vista del [[Port Vell de Marsella|Port Vell]], un dels ports deportius de la ciutat de [[Marsella]].]] | ||
{{AP|Port deportiu}} | {{AP|Port deportiu}} | ||
| − | Els ports deportius són aquells especialment dirigits a abrigar durant estancies més o menys prolongades o servir de base a les fustes de recree, que pel seu us irregular deuen passar estancies prolongades en zona d'amarradura o en dic sec. Per les necessitats a cobrir d'estos ports, suelen presentar caracteristiques diferenciades respecte als ports mercants o tradicionals com zona de varador, dic sec, [[astillero| | + | Els ports deportius són aquells especialment dirigits a abrigar durant estancies més o menys prolongades o servir de base a les fustes de recree, que pel seu us irregular deuen passar estancies prolongades en zona d'amarradura o en dic sec. Per les necessitats a cobrir d'estos ports, suelen presentar caracteristiques diferenciades respecte als ports mercants o tradicionals com zona de varador, dic sec, [[astillero|darassanes]] o l'existencia de restaurants, botigues i atres servicis enfocats a una clientela de cert poder adquisitiu. |
{{AP|Astillero naval}} | {{AP|Astillero naval}} | ||
Els ports o parts dels ports que s'encomanen especialment de la construcció o reparació de bucs són els astilleros en instalacions particulars d'este tipo. Solen ser representatius dels astilleros l'existencia de grans grües, dics secs o diverses zones de botadura per a bucs de distint tamany. | Els ports o parts dels ports que s'encomanen especialment de la construcció o reparació de bucs són els astilleros en instalacions particulars d'este tipo. Solen ser representatius dels astilleros l'existencia de grans grües, dics secs o diverses zones de botadura per a bucs de distint tamany. | ||
| Llínea 49: | Llínea 51: | ||
* [[Port sec]] | * [[Port sec]] | ||
* [[Turisme nautic]] | * [[Turisme nautic]] | ||
| − | + | ||
| − | == | + | == Referències == |
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
| − | == | + | ==Enllaços externs== |
{{Commonscat|Ports}} | {{Commonscat|Ports}} | ||
| + | {{DGLV|Port}} | ||
* [http://www.youtube.com/watch?v=jUQL0Yhb8BU ¿Que es un port?] | * [http://www.youtube.com/watch?v=jUQL0Yhb8BU ¿Que es un port?] | ||
* [http://www.docstoc.com/docs/97287536/Els-Ports-dins-de-la-cadena-logistica-Part-1 Els ports dins de la cadena llogistica, Part 1,] [http://www.docstoc.com/docs/97298978/Els-Ports-dins-de-la-cadena-logistica-Part-2 Part 2,] [http://www.docstoc.com/docs/97480750/Els-Ports-dins-de-la-cadena-logistica-Part-3 Part 3.] | * [http://www.docstoc.com/docs/97287536/Els-Ports-dins-de-la-cadena-logistica-Part-1 Els ports dins de la cadena llogistica, Part 1,] [http://www.docstoc.com/docs/97298978/Els-Ports-dins-de-la-cadena-logistica-Part-2 Part 2,] [http://www.docstoc.com/docs/97480750/Els-Ports-dins-de-la-cadena-logistica-Part-3 Part 3.] | ||
* [http://www.portbooker.com/es/ports/ Guia de ports, principalment de recree, del Mon] | * [http://www.portbooker.com/es/ports/ Guia de ports, principalment de recree, del Mon] | ||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Ports| ]] | [[Categoria:Ports| ]] | ||
Última revisió del 08:25 22 ago 2025
Archiu:Port of Valencia.jpg
Port de Valéncia
Archiu:Port of Alicante 4.jpg
Port d'Alacant
El port és, per extensió, aquell espai destinat i orientat especialment al decorriment de mercaderies, persones, informació o a donar abric i seguritat a aquelles fustes o naus encarregades de portar a terme dites tasques. Dins dels ports maritims se poden distinguir aquells orientats a la carrega i descarrega de contenedors; de mercaderies de distint tipo, especialment els peixquers; al depòsit de barcos de recreació (ports deportius) o atres. Els ports, aixina mateixa, poden classificar-se dins d'atres categories, com segons l'us civil o militar, el calat del que disponguen: ports d'aigües profundes, superior als 45 peus (13,72 m), etc.
Classificació zonal del port[editar | editar còdic]
Des del punt de vista funcional, l'obres i les instalacions d'un port se poden classificar per la seua ubicació. Aixina, se distinguen quatre zones diferents:
- La zona maritima destinada al barco, en la que se disponen les obres d'abric que protegixen la zona d'atracaments de l'onage exterior, constituïdes fonamentalment pels dics; les obres d'accés que faciliten l'accés del barco al port en condicions de seguritat, garantisant la seua maniobrabilitat, esgambi i calat adequats. Entre elles estan la senyalisació (radar, fars, balises, radiofaros, boyes, etcetera), els dics d'encarrilament, canals dragats, escluses; els espais de fondeig (radas) en la funció de mantindre el barco en aigües tranquiles, sense obstruir el trafic, a l'espera de la seua tanda d'atracament en els tous; i les darassanes que constituïxen la superfície d'aigües abrigades aptes per a la permanencia i operació dels barcos (de marea o de flotació, segons estiguen o no someses a l'acció de les marees).
- La zona terrestre, destinada fonamentalment a la mercaderia, inclou la superfície d'operació terrestre constituïda pels tous, que ademés de facilitar l'atracament i amarradura dels barcos, servixen de soport a l'utillage i d'arreplega provisional de mercaderies; i els depòsits que ademés d'adequar un espai a les mercaderies, servixen de regulació dels decorriments maritim-terrestres.
- La zona d'evacuació, destinada al transport terrestre, en la que se deu diferenciar les vies d'accés al port des de la xàrcia de carreteres general, les de circumvalació i les de penetració a la zona d'operació terrestre, en les seues arees de maniobra i estacionament.
- Ocasionalment pot ubicar-se en els ports una zona d'assentament d'industries bàsiques: siderurgies, darassanes, petroquímiques, refineries, etc. En alguns casos ha segut necessari crear ports exclusivament per al seu servici, com el cas del port exterior de Huelva, orientat a l'indústria petroquímica.
Servicis prestats[editar | editar còdic]
El conjunt de servicis que presta un port se poden classificar en funció de l'àmbit al que van destinats.
- Servicis al barco
Entre els servicis al barco s'inclouen: la consigna, el practicage, el remolc, l'avituallament, la carrega de combustible (en anglés, bunkering), la descarrega de "sloop" (residus del llavat de tancs), l'arreplegada de fems, les reparacions i manteniment, etc.
- Servicis a la mercaderia
Per als servicis a la mercaderia s'inclouen: la consigna, l'estiba, l'aduana, la sanitat, la vigilancia, els servicis comercials dels transitaris, consignataris i atres agents.
- Servicis al transport terrestre
Els servicis al transport terrestre son els de representació, activitats de transbort i manipulació de mercaderies.
- Atres servicis
Per a terminar, l'apartat de servicis varis, entre els que se troben els segurs, els bancaris, els mercantils, els de comunicació, etc.
Tipos especials de port[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Port deportiu.
Els ports deportius són aquells especialment dirigits a abrigar durant estancies més o menys prolongades o servir de base a les fustes de recree, que pel seu us irregular deuen passar estancies prolongades en zona d'amarradura o en dic sec. Per les necessitats a cobrir d'estos ports, suelen presentar caracteristiques diferenciades respecte als ports mercants o tradicionals com zona de varador, dic sec, darassanes o l'existencia de restaurants, botigues i atres servicis enfocats a una clientela de cert poder adquisitiu.
- Artícul principal → Astillero naval.
Els ports o parts dels ports que s'encomanen especialment de la construcció o reparació de bucs són els astilleros en instalacions particulars d'este tipo. Solen ser representatius dels astilleros l'existencia de grans grües, dics secs o diverses zones de botadura per a bucs de distint tamany.
- Artícul principal → Peixca comercial.
Aquells encarregats del maneig de mercaderies peridores i especialment els destinats a la descarrega del peixcat, els ports pesqueros, contenen en les seues instalacions edificis orientats a la compraventa d'estes mercaderies, les llonjas. Estos ports, al ser lloc d'orige per a l'entrada en el mercat d'estos productes deuen dotar-se de l'infraestructura llogistica i mercantil per a distribuir-los a les zones de consum.
Museus[editar | editar còdic]
Entre museus portuarios i museus navals existix una ampla representació internacional d'este tipo de museus, cridant l'atencio museus navals en llocs alluntats del mar com el museu Naval de Madrit u atres que per la seua tradició secular mereixen menció com les Atarassanes Reals de Barcelona o el Museu Maritim Nacional de Greenwich.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ «Evaluación dels principals ports d'America del Sur». Consultat el 23 d'abril de 2011.
- ↑ http://www.eluniversalveracruz.com.mx/12812.html
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- 15px Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Port.
«Port». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- ¿Que es un port?
- Els ports dins de la cadena llogistica, Part 1, Part 2, Part 3.
- Guia de ports, principalment de recree, del Mon
