Diferència entre les revisions de "Aigua"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 30 edicions intermiges d'11 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{esbos}}
+
[[File:The Earth seen from Apollo 17.jpg|300px|thumb|right|[[Hidrosfera|L'hidrosfera]] és el conjunt d'aigües del nostre [[planeta]], que permetix la vida en ell]]
−
{{metaplantilla de avisos
+
L' '''aigua''' (del [[Llatí|llatí]] ''aqua'') és el compost format per dos àtoms de [[hidrògen]] i u d'[[oxigen]] (H2O). El terme aigua s'aplica en el llenguage corrent únicament a l'estat líquit d'este compost, mentres que s'assigna el terme gèl al seu estat sòlit i el terme vapor d'aigua al seu estat gaseós.
−
| tipo  = aviso
 
−
| imagen = [[Image:Nuvola apps kcmsystem.png|50px|{{ #if: {{{2|}}}{{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}|Sense data}}]]
 
−
| texto  = <center>'''U o més {{ #if: {{{1|}}} | [[Usuari:{{{1}}}|uiquipedistes]] | [[Proyecte:uiquipedistes|uiquipedistes]] }} estan treballant actualment en estendre est artícul'''.</center><span style="font-size: 88%;"><center>És possible que, a causa d'això, hi haixquen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en sa pàgina d'usuari {{ #ifeq: {{NAMESPACE}} | {{TALKSPACE}} | | o en [[{{NAMESPACE}} Discussió:{{PAGENAME}}|la pàgina de discussió de l'artícul]]}} per a poder coordinar la redacció. {{ #if: {{{2|}}}|{{ #if: {{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}.|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}</center></span>}}<includeonly>[[Categoria:Proyecte:Artículs en desenroll]]</includeonly>
 
  
−
[[Image:Hidrosfera.jpg|300px|thumb|right|[[Hidrosfera|L'hidrosfera]] és el conjunt d'auies del nostre [[planeta]], que permetix la vida en ell.]]
+
L'aigua és una substància química essencial per a la supervivència de totes les formes conegudes de la vida.
−
El '''aigua''' o '''auia''' (del [[Llatí|llatí]] ''aqua'') és el compost format per dos àtomos de hidrògen i u d'oxigen (H2O). El terme aigua s'aplica en el llenguage corrent únicament al estat líquit d'este compost, mentres que s'asigna el terme gel al seu estat sòlit i el terme vapor de auia al seu estat gaseós.
 
  
−
El auia és una sustància química esencial per a la supervivència de totes les formes conegudes de la vida.
+
== Aigua en la Terra ==
 +
=== Orige de l'aigua ===
 +
[[File:School water - geograph.org.uk - 2036005.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Font]] d'aigua</center>]]
 +
Els científics pensen que els constituents químics del aigua (oxígen i hidrògen) deuen haver existit en el núvol primitiu que donà orige al nostre [[Sistema Solar]], fa vora 4.500 millons d'anys.
  
−
== Auia en la Terra ==
+
El llavors jove Sistema Solar estava ple d'enrunes i, quan molts d'estos troços de material planetari chocaren contra el nostre planeta, pogueren iniciar un procés en el qual l'hidrògen i l'oxígen congelat se vaporisaren, lliberant-se aixina en l'[[atmòsfera]] terrestre.
−
=== Orige de l'auia ===
 
−
[[Image:Font d'auia.jpg|thumb|right|300px|[[Font]] d'auia.]]
 
−
Els científics pensen que els constituyents químics del auia (oxígen e hidrògen) deuen haber existit en el nuvol primitiu que donà orige al nostre Sistema Solar, fa alrededor de 4.500 millons d'anys.
 
  
−
El llavors jove Sistema Solar estava ple de escombros i, quan molts d'estos troços de material planetari chocaren contra el nostre planeta, pogueren iniciar un procés en el qual el hidrògen i el oxígen congelat se vaporisaren, lliberant aixina en la atmòsfera terrestre.
+
Quan abdós elements estigueren presents en la [[Terra]], lo restant tingué que ser simple. L'hidrògen és un element fàcilment inflamable i, quan se crema en presència de l'oxígen, s'unix en est últim element. Quan l'oxígen i l'hidrògen se combinen en proporcions adequades (per a ser exactes, un àtom d'oxígen per cada dos d'hidrògen) llavors lo que resulta és vapor d'aigua.
  
−
Una vegada que abdós elements estigueren presents en la Terra, lo demés tingué que ser simple. El hidrògen és un element fàcilment inflamable i, quan se crema en presència del oxígen, se unix en este últim element. Quan el oxígen i el hidrògen es combinen en proporcions adequades (per a ser exactes, un àtomo d'oxígen per cada dos de hidrògen) entonces lo que resulta és vapor d'auia.
+
Actualment existix certa evidència que respala ad esta teoria. Se sap que les roques del mant terrestre contenen aigua en una bona proporció. En la superfície del nostre [[planeta]], les emissions volcàniques contenen una gran cantitat de vapor d'aigua. Alguns científics afirmen que esta adició d'aigua a l'atmòsfera terrestre pot encara arribar a ser major, en la mida que els volcans lliberen més vapor d'aigua en l'aire.
−
 
 
−
Actualment existix certa evidència que respalda a esta teoria. Se sap que les roques del mant terrestre contenen auia en una bona proporció. En la superfície del nostre planeta, les emiions volcàniques contenen una gran cantitat de vapor d'auia. Alguns científics afirmen que esta adició de auia a la atmòsfera terrestre pot encara arribar a ser major, en la mida quels volcans lliberen més vapor d'auia en el aire.
 
  
 
=== Importància i Distribució ===
 
=== Importància i Distribució ===
−
El auia és fonamental per a totes les formes de vida coneguda. Els humans consumixen aigua potable. Els recursos naturals s'han tornat escasos en la creixent població mondial i la seua disposició en varies regions habitades és la preocupació de moltes organisacions gubernamentals.
+
L'aigua és fonamental per a totes les formes de vida coneguda. Els humans consumixen aigua potable. Els recursos naturals s'han tornat escasos en la creixent població mundial i la seua disposició en vàries regions habitades és la preocupació de moltes organisacions governamentals.
  
−
El aigua cobrix 3/4 parts (71%) de la superfície de la Terra, pese al àrea per la qual s'extén, l'hidrosfera terrestre és comparativament prou escasa, per a donar un exiemple citat per [[Jacques Cousteau]]: si se sumergiera una bola de billar en aigua i se li llevase la pelicula d'humetat que quedaria inmediatament tras ser treta, seria proporcionalment major que la de tots els oceans. A pesar de que és una sustància tan abundant, soles suposa el 0,022% de la masa de la Terra. Se pot trobar esta sustància en pràcticament qualsevol puesto de la biosfera i en els tres estats de agregació de la materia: [[Sòlit|sòlit]], [[Líquit|líquit]] i [[Gaseós|gaseós]]
+
L'aigua cobrix 3/4 parts (71%) de la superfície de la [[Terra]], a pesar de l'àrea per la qual s'estén, l'hidrosfera terrestre és comparativament prou escasa, per a donar un eixemple citat per [[Jacques Cousteau]]: si se sumergira una bola de billar en aigua i se li llevara la película d'humitat que quedaria inmediatament despuix de ser treta, seria proporcionalment major que la de tots els oceans. A pesar de que és una substància tan abundant, a soles supon el 0,022% de la massa de la Terra. Se pot trobar esta sustància en pràcticament qualsevol lloc de la biosfera i en els tres estats d'agregació de la matèria: [[Sòlit|sòlit]], [[Líquit|líquit]] i [[Gaseós|gaseós]]
  
 
=== Cicle d'aigua ===
 
=== Cicle d'aigua ===
−
[[Image:Nuvols.jpg|thumb|right|300px|[[Núvol|Núvols]].]]
+
[[File:Sunlight and stormy sky over the mountains and paddy fields in Vang Vieng, Laos.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Núvol|Núvols]]</center>]]
−
L'aigua pren diferents formes en la Terra: vapor i nuvols en el cel, oles i tèmpans de gel flotant en el mar, glaciars en les montanyes, aqüífers en la terra, per nomenar alguns. A través de la evaporació, precipitació i escorrentia el aigua se troba en continuo moviment, fluint de una orma a atra en lo que es dit el cicle del aigua.
+
L'aigua pren diferents formes en la Terra: vapor i núvols en el cel, ones i tèmpans de gèl flotant en la mar, glaciars en les montanyes, aqüífers en la terra, per nomenar alguns. A través de l'evaporació, precipitació i condensació l'aigua es troba en continu moviment, fluint d'una forma a una atra en lo que es dit el cicle del aigua.
  
−
Degut a la gran importància de la precipitació per a la agricultura i la humitat en general, rep diferents noms en els seus diferents formes: mentres que la pluja és comú en la majoria dels paisos del mon, atres fenomens resulten sorprenents al vore'ls per primera vegada: pedra, neu, boira o rosà per eixemple. Quan s'iluminen, les gotes d'aigua en el aire poden frefactar els colors del arc iris.
+
Degut a la gran importància de la precipitació per a l'[[agricultura]] i l'humitat en general, rep diferents noms en les seues diferents formes: mentres que la pluja és comú en la majoria dels països del món, atres fenómens resulten sorprenents al vore'ls per primera vegada: pedra, neu, boira o rosada per eixemple. Quan s'allumenen, les gotes d'aigua en l'aire poden refractar els colors de l'arc de Sant Martí.
  
−
== Auia com recurs i humanitat ==
+
== Aigua com a recurs i humanitat ==
−
=== El auia en la vida diaria ===
+
=== L'aigua en la vida diària ===
−
Todas las formas de vida conocidas dependen del agua. El agua es parte vital de muchos procesos metabólicos en el cuerpo. Cantidades significantes de agua son usadas durante la digestión de la comida. Sin embargo, algunas bacterias y semillas de plantas pueden entrar a un estado criptobiótico por un período de tiempo indefinido cuando se deshidratan, y vuelven a la vida cuando se devuelven a un ambiente húmedo.
 
  
−
Cerca del 72% de la masa libre de grasa del cuerpo humano está hecha de agua. Para su adecuado funcionamiento nuestro cuerpo requiere entre uno y tres litros de agua diarios para evitar la deshidratación, la cantidad precisa depende del nivel de actividad, temperatura, humedad y otros factores. El cuerpo pierde agua por medio de la orina y las heces, la transpiración y la exhalación del vapor de agua en nuestro aliento.
+
Totes les formes de vida conegudes depenen de l'aigua. L'aigua és part vital de molts procesos metabòlics en el cos. Cantitats significants d'aigua són gastades durant la digestió del menjar. Encara que algunes bactèries i sements de plantes poden entrar en un estat criptobiòtic per un periodo de temps indefinit quan se deshidraten, i tornen a la vida quan tornen a un ambient humit.
  
−
Los humanos requieren agua pobre en sales y otras impurezas. Entre las impurezas también se cuentan sustancias químicas o, en otro sentido, microorganismos perjudiciales. Algunos solutos son aceptables y hasta deseables para un sabor apropiado. El agua adecuada para beber se llama agua potable.
+
Prop del 72% de la massa lliure de greix del cos humà està feta d'aigua. Per al seu adequat funcionament el nostre cos requerix entre u i tres litros d'aigua diaris per a evitar la deshidratació, la cantitat precisa depén del nivell d'activitat, temperatura, humitat i atres factors. El cos pert aigua per mig de l'orina i els excrements, la transpiració i l'exhalació del vapor d'aigua en el nostre alé.
  
 +
=== Aigua dura ===
 +
[[File:La fuente ornamental del parque Juan Carlos I será limpiada y reparada 01.jpg  |300px|thumb|right|<center>Aigua utilisada en una [[font]] ornamental</center>]]
 +
[[Archiu:La Fuente de los Baños de Montanejos.jpg|thumb|300px|Fuente de los Baños, Montanejos]]
 +
Existix el tipo d'aigua nomenada aigua dura, la qual alberga minerals, com són majors cantitats de carbonats de [[calci]] i [[magnesi]] i sulfats principalment, de [[sulfur]], [[sofre]] i [[ferro]], que porta en sí un tant de l'òxit rogenc, més encara és ben empleada en l'us quotidià, incluint el consum, encara que no tinga la nitidea de l'aigua purificada; per consiguient, l'aigua dura, depenent dels nivells de minerals, té sabor i pot ser llaugerament térbola.
  
−
Totes les formes de vida conegudes depenen del auia. El auia es part vital de molts procesos metabòlics en el cos. Cantitats significants d'auia son gastades durant la digestió del menjar. En tot i això, algunes bactèries i sements de plantes poden entrar a un estat criptobiòtic per un periodo de temps indefinit quan es deshidraten, i tornen a la vida quan es destornen a un ambient humit.
+
També se deu a la presència de sals càlciques i magnèsiques de les quals la seua presència (durea temporal) sol produir depòsits de sarro en les teteres i atres superfícies en contacte en l'aigua dura.
  
−
Prop del 72% de la masa lliure de grasa del cos humà està feta d'auia. Per al seu adequat funcionament nostre cos requerix entre u i tres litres d'auia diaris per a evitar la deshidratació, la cantitat precisa depen del nivel ld'activitat, temperatura, humitat i atres factors. El cos pert auia per mig de la orina i els excrements, la transpiració i la exhalació del vapor d'auia en el nostre alé.
+
Per a "millorar" les seues calitats i fer de l'aigua dura, aigua que no embrute en òxit o en sarro s'utilisen amolladors d'intercanvi iònic, amolladors de resina regenerable en sal (amollador) en aparats especialments dissenyats per al procés d'amollament.
  
−
=== Auia dura ===
+
L'aigua dura pot ser treta directament de pous, depenent de la terra; per lo general, l'aigua dura no pertany a una ret citadina de distribució, sino que és un recurs del camp. Una forma de quantificar la durea total de l'aigua, es sumar la durea càlcica (concentració de massa de cations càlcics Ca2+ en l'aigua) i la durea magnèsica (concentració de massa de cations magnèsics Mg2* en l'aigua). Mentres més alt siga el valor de la durea total més dura és l'aigua.
−
[[Image:Auiafont.jpg|300px|thumb|right|Aigua utilisada en una [[font]].]]
 
−
Existix el tipo d'auia dita auia dura, la qual alberga minerals,c om son majors cantitats de carbonats de calci i magnesi i sulfats principalment, de sulfur, sofre i ferro, que porta en si un tant del òxit roget, més encara és ben empleada en el us cotidià, incluint el consum, encara que no tinga la nitideç del auia purificada; per consiguient, el auia dura, depenent dels nivells de minerals, te sabor i pot ser llaugerament térbola.
 
  
−
També se deu a la presència de sals càlciques i magnèsiques de les quals la seua presència (durea temporal) sol produir depòsits de sarro en les teteres i atres superficies en contacte en el auia dura.
+
U dels métodos més moderns per a purificar aigua és l'òsmosis reversa o inversa.
−
 
 
−
Per a "millorar" les seues qualitats i fer del auia dura, auia que no embrute en òxit o en sarro s'utilisen amolladors d'intercanvi iònic, amolladors de resina regenerable en sal (amollador) en aparats especialments disenyats per al procés de amollament.
 
−
 
 
−
El auia dura pot ser treta directament de pous, depenent de la terra; per lo general, el auia dura no pertany a una ret citadina de distribució, sino que es un recurs del camp. Una forma de quantificar la durea total del auia, es sumar la durea càlcica (concentració de masa de cations càlcics Ca2+ en el auia) i la durea magnèsica (concentració de masa de cations magnèsics Mg2* en el auia). Mentres més alt el valor de la durea total més dura és el auia.
 
−
 
 
−
U dels métodos més moderns per a purificar auia és la òsmosis reversa o inversa.
 
  
 
=== Cultura ===
 
=== Cultura ===
−
El auia és considerat purificador en moltes religions, incloint el Cristianisme, el Islam i el Judaisme. Per eixemple, el bateig en les iglèsies cristianes se porta a cap en auia. També un bany ritual en auia pura se celebra per als morts en moltes religions incloint el Judaisme i el Islam. En el Islam, el Salah diari soles se pot fer després de la Ablució que consistix en rentar-se parts del cos en auia neta. En el Shinto, el auia se gasta en casi tots els rituals per a purificar a una persona o lloc.
+
L'aigua és considerada purificadora en moltes religions, incloent el [[Cristianisme]], l'[[Islam]] i el [[Judaisme]]. Per eixemple, el bateig en les iglésies cristianes se fa en aigua. També un bany ritual en aigua pura es celebra per als morts en moltes religions incloent el Judaisme i l'Islam. En l'Islam, el Salah diari a soles se pot fer despuix de l'[[Ablució]] que consistix en rentar-se parts del cos en aigua neta. En el Shinto, l'aigua es gasta en casi tots els rituals per a purificar a una persona o lloc.
−
 
 
−
Al auia se li dona poders espirituals en moltes ocasions. En la mitologia celta, Sulis és la deua local de les auies termals, en la cultura hindú, la Ganga és personificà com una deua. Alternativament, els deus poden ser patrons de algunes auies, rius o llacs; en la mitologia grega i romana, Peneus era un deu de un riu.
 
  
−
Emèdocles, un filòsof grec, sostenia que el auia era u dels quatre elements clàsics junt en el [[foc]], la [[terra]] i el [[aire]], i era la matèria primordial del Univers o ylem. En la teoria dels quatre humors corporals, el auia s'associa en el phlegm. El auia també era u dels Cinc Elements en el Taoisme chinenc, junt en la [[terra]], el [[foc]], la [[fusta]] i el [[metall]]
+
A l'aigua se li dona poders espirituals en moltes ocasions. En la mitologia celta, Sulis és la deesa local de les aigües termals, en la cultura hindú, el riu Ganges és personificat com una deesa. Alternativament, els deus poden ser patrons d'algunes aigues, rius o llacs; en la mitologia grega i romana, Peneus era un deu d'un riu.
  
−
== Veja's També ==
+
Emèdocles, un filòsof grec, sostenia que l'aigua era u dels quatre elements clàsics junt en el [[fòc]], la [[terra]] i l'[[aire]], i era la matèria primordial de l'Univers o ylem. En la teoria dels quatre humors corporals, l'aigua s'associa en el phlegm. L'aigua també era u dels Cinc Elements en el Taoisme chinenc, junt en la [[terra]], el [[fòc]], la [[fusta]] i el [[metal]]
−
*[[Aigua carbonatada]]
 
−
*[[Aigua de mar]]
 
−
*[[Aigua oxigenada]]
 
−
*[[Aigües agresives al hormigó]]
 
−
*[[Calitat del aigua]]
 
−
*[[Cos d'aigua]]
 
−
*[[Desertisació]]
 
−
*[[Durea del aigua]]
 
−
*[[Gel]]
 
−
*[[Inundació]]
 
−
*[[Vapor]]
 
  
−
== Enllaços Externs ==
+
== Vore També ==
−
*[www.unesco.org/water/index_es.shtml Portal de l'aigua de la [[UNESCO]].]
+
* [[Aigua carbonatada]]
−
{{traduït de|es|Agua}}
+
* [[Aigua de mar]]
 +
* [[Aigua oxigenada]]
 +
* [[Aigües agresives al formigó]]
 +
* [[Calitat de l'aigua]]
 +
* [[Cos d'aigua]]
 +
* [[Desertisació]]
 +
* [[Durea de l'aigua]]
 +
* [[Gèl]]
 +
* [[Inundació]]
 +
* [[Vapor]]
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Water}}
 +
{{DGLV|Aigua}}
  
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Begudes]]
 
[[Categoria:Begudes]]
 
[[Categoria:Aigua]]
 
[[Categoria:Aigua]]

Última revisió del 17:12 22 set 2024

L'hidrosfera és el conjunt d'aigües del nostre planeta, que permetix la vida en ell

L' aigua (del llatí aqua) és el compost format per dos àtoms de hidrògen i u d'oxigen (H2O). El terme aigua s'aplica en el llenguage corrent únicament a l'estat líquit d'este compost, mentres que s'assigna el terme gèl al seu estat sòlit i el terme vapor d'aigua al seu estat gaseós.

L'aigua és una substància química essencial per a la supervivència de totes les formes conegudes de la vida.

Aigua en la Terra[editar | editar còdic]

Orige de l'aigua[editar | editar còdic]

Font d'aigua

Els científics pensen que els constituents químics del aigua (oxígen i hidrògen) deuen haver existit en el núvol primitiu que donà orige al nostre Sistema Solar, fa vora 4.500 millons d'anys.

El llavors jove Sistema Solar estava ple d'enrunes i, quan molts d'estos troços de material planetari chocaren contra el nostre planeta, pogueren iniciar un procés en el qual l'hidrògen i l'oxígen congelat se vaporisaren, lliberant-se aixina en l'atmòsfera terrestre.

Quan abdós elements estigueren presents en la Terra, lo restant tingué que ser simple. L'hidrògen és un element fàcilment inflamable i, quan se crema en presència de l'oxígen, s'unix en est últim element. Quan l'oxígen i l'hidrògen se combinen en proporcions adequades (per a ser exactes, un àtom d'oxígen per cada dos d'hidrògen) llavors lo que resulta és vapor d'aigua.

Actualment existix certa evidència que respala ad esta teoria. Se sap que les roques del mant terrestre contenen aigua en una bona proporció. En la superfície del nostre planeta, les emissions volcàniques contenen una gran cantitat de vapor d'aigua. Alguns científics afirmen que esta adició d'aigua a l'atmòsfera terrestre pot encara arribar a ser major, en la mida que els volcans lliberen més vapor d'aigua en l'aire.

Importància i Distribució[editar | editar còdic]

L'aigua és fonamental per a totes les formes de vida coneguda. Els humans consumixen aigua potable. Els recursos naturals s'han tornat escasos en la creixent població mundial i la seua disposició en vàries regions habitades és la preocupació de moltes organisacions governamentals.

L'aigua cobrix 3/4 parts (71%) de la superfície de la Terra, a pesar de l'àrea per la qual s'estén, l'hidrosfera terrestre és comparativament prou escasa, per a donar un eixemple citat per Jacques Cousteau: si se sumergira una bola de billar en aigua i se li llevara la película d'humitat que quedaria inmediatament despuix de ser treta, seria proporcionalment major que la de tots els oceans. A pesar de que és una substància tan abundant, a soles supon el 0,022% de la massa de la Terra. Se pot trobar esta sustància en pràcticament qualsevol lloc de la biosfera i en els tres estats d'agregació de la matèria: sòlit, líquit i gaseós

Cicle d'aigua[editar | editar còdic]

Núvols

L'aigua pren diferents formes en la Terra: vapor i núvols en el cel, ones i tèmpans de gèl flotant en la mar, glaciars en les montanyes, aqüífers en la terra, per nomenar alguns. A través de l'evaporació, precipitació i condensació l'aigua es troba en continu moviment, fluint d'una forma a una atra en lo que es dit el cicle del aigua.

Degut a la gran importància de la precipitació per a l'agricultura i l'humitat en general, rep diferents noms en les seues diferents formes: mentres que la pluja és comú en la majoria dels països del món, atres fenómens resulten sorprenents al vore'ls per primera vegada: pedra, neu, boira o rosada per eixemple. Quan s'allumenen, les gotes d'aigua en l'aire poden refractar els colors de l'arc de Sant Martí.

Aigua com a recurs i humanitat[editar | editar còdic]

L'aigua en la vida diària[editar | editar còdic]

Totes les formes de vida conegudes depenen de l'aigua. L'aigua és part vital de molts procesos metabòlics en el cos. Cantitats significants d'aigua són gastades durant la digestió del menjar. Encara que algunes bactèries i sements de plantes poden entrar en un estat criptobiòtic per un periodo de temps indefinit quan se deshidraten, i tornen a la vida quan tornen a un ambient humit.

Prop del 72% de la massa lliure de greix del cos humà està feta d'aigua. Per al seu adequat funcionament el nostre cos requerix entre u i tres litros d'aigua diaris per a evitar la deshidratació, la cantitat precisa depén del nivell d'activitat, temperatura, humitat i atres factors. El cos pert aigua per mig de l'orina i els excrements, la transpiració i l'exhalació del vapor d'aigua en el nostre alé.

Aigua dura[editar | editar còdic]

Aigua utilisada en una font ornamental
Fuente de los Baños, Montanejos

Existix el tipo d'aigua nomenada aigua dura, la qual alberga minerals, com són majors cantitats de carbonats de calci i magnesi i sulfats principalment, de sulfur, sofre i ferro, que porta en sí un tant de l'òxit rogenc, més encara és ben empleada en l'us quotidià, incluint el consum, encara que no tinga la nitidea de l'aigua purificada; per consiguient, l'aigua dura, depenent dels nivells de minerals, té sabor i pot ser llaugerament térbola.

També se deu a la presència de sals càlciques i magnèsiques de les quals la seua presència (durea temporal) sol produir depòsits de sarro en les teteres i atres superfícies en contacte en l'aigua dura.

Per a "millorar" les seues calitats i fer de l'aigua dura, aigua que no embrute en òxit o en sarro s'utilisen amolladors d'intercanvi iònic, amolladors de resina regenerable en sal (amollador) en aparats especialments dissenyats per al procés d'amollament.

L'aigua dura pot ser treta directament de pous, depenent de la terra; per lo general, l'aigua dura no pertany a una ret citadina de distribució, sino que és un recurs del camp. Una forma de quantificar la durea total de l'aigua, es sumar la durea càlcica (concentració de massa de cations càlcics Ca2+ en l'aigua) i la durea magnèsica (concentració de massa de cations magnèsics Mg2* en l'aigua). Mentres més alt siga el valor de la durea total més dura és l'aigua.

U dels métodos més moderns per a purificar aigua és l'òsmosis reversa o inversa.

Cultura[editar | editar còdic]

L'aigua és considerada purificadora en moltes religions, incloent el Cristianisme, l'Islam i el Judaisme. Per eixemple, el bateig en les iglésies cristianes se fa en aigua. També un bany ritual en aigua pura es celebra per als morts en moltes religions incloent el Judaisme i l'Islam. En l'Islam, el Salah diari a soles se pot fer despuix de l'Ablució que consistix en rentar-se parts del cos en aigua neta. En el Shinto, l'aigua es gasta en casi tots els rituals per a purificar a una persona o lloc.

A l'aigua se li dona poders espirituals en moltes ocasions. En la mitologia celta, Sulis és la deesa local de les aigües termals, en la cultura hindú, el riu Ganges és personificat com una deesa. Alternativament, els deus poden ser patrons d'algunes aigues, rius o llacs; en la mitologia grega i romana, Peneus era un deu d'un riu.

Emèdocles, un filòsof grec, sostenia que l'aigua era u dels quatre elements clàsics junt en el fòc, la terra i l'aire, i era la matèria primordial de l'Univers o ylem. En la teoria dels quatre humors corporals, l'aigua s'associa en el phlegm. L'aigua també era u dels Cinc Elements en el Taoisme chinenc, junt en la terra, el fòc, la fusta i el metal

Vore També[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Aigua&oldid=353281»