Diferència entre les revisions de "9 d'Octubre"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 33 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Dia del regne de valencia baixada de senyera.jpg|thumb|right|200px|Baixada de la Senyera des de l'Ajuntament de Valéncia el 9 d'Octubre.]]
+
[[File:Baixada Senyera Coronada 9 d'octubre.jpg|thumb|right|200px|Baixada de la Senyera des de l'Ajuntament de Valéncia el 9 d'Octubre.]]
[[Image:Senyera-Ajuntament.jpg|thumb|300px|'''Copia de l'original Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valencia]]]]
 
  
El '''9 d'octubre''' o día de '''[[Sant Donís]] ''' és el '''Dia nacional de la [[Comunitat Valenciana]] ''' i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de [[Valéncia]] del rei [[Jaume I]] en [[1238]].
+
El '''9 d'Octubre''' o dia de '''[[Sant Donís]]''' és històrica i tradicionalment el '''Dia del [[Regne de Valéncia]]''', en l'actualitat i oficialment el '''Dia de la [[Comunitat Valenciana]]''' i popularment el '''Dia de la [[Pàtria Valenciana]]''' i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de [[Valéncia]] del rei [[Jaume I]] en l'any [[1238]].
  
Encara que la conquista i formació del [[Regne de Valéncia]] no es van culminar fins a [[1304]]-[[1305]] en la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] i el [[Tractat d'Elig]], i el territori actual no es va unificar fins a [[1851]] en l'incorporació de [[Requena]] i [[Utiel]], pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser [[Valéncia]] la capital del [[Regne de Valéncia]].
+
Encara que la conquista i formació del [[Regne de Valéncia]] no es varen culminar fins a [[1304]]-[[1305]] en la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] i el [[Tractat d'Elig]], i el territori actual no es va unificar fins a l'any [[1851]] en l'incorporació de [[Requena]] i [[Utiel]], pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser [[Valéncia]] la capital del [[Regne de Valéncia]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
 +
[[File:REAL SEÑERA EN AYUNTAMIENTO.jpg|thumb|300px|'''Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valéncia]]]]
  
La ciutat de [[Valéncia]] escomençà a celebrar l'entrada de [[Jaume I]] en el any [[1338]], any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.
+
La ciutat de [[Valéncia]] escomençà a celebrar l'entrada de [[Jaume I]] en l'any [[1338]], any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.
  
Posteriorment en el [[segle XV]], la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piluletes i trons.
+
Posteriorment en el [[sigle XV]], la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piluletes i trons.
  
Els parlamentaris valencians van plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]].
+
Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]].
  
El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del [[Govern Valencià]], del president de la [[Generalitat Valenciana]] i d'entitats valencianistes com [[Lo Rat Penat]], en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la [[Real Senyera]] en la que hui en dia a les dotcze del matí del '''9 d'Octubre''', la [[Senyera]] baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'[[Ajuntament de Valéncia]], mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gracies i d'ahi al [[Parterre]] fins que torna a l'[[Ajuntament de Valéncia]].
+
El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del [[Govern Valencià]], del president de la [[Generalitat Valenciana]] i d'entitats valencianistes com [[Lo Rat Penat]], en recepcions i atres actes com la [[Processó Cívica]] de la [[Real Senyera]] en la que hui en dia a les dotze del matí del '''9 d'Octubre''', la [[Senyera]] baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'[[Ajuntament de Valéncia]], mentres que se disparen 21 salves, com mana el cerimonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies i d'ahi al [[Parterre]] fins que torna a l'Ajuntament de Valéncia.
  
Previ a la Processó Cívica, [[Lo Rat Penat]], realisa una ofrena floral a l'estatua de [[Francesc de Vinatea]], en la plaça de l'[[Ajuntament de Valéncia]].
+
Previ a la Processó Cívica, [[Lo Rat Penat]], realisa una ofrena floral a l'estàtua de [[Francesc de Vinatea]], en la plaça de l'[[Ajuntament de Valéncia]].
  
 
També es celebra la tradicional [[mocadorà]], que resulta ser un equivalent [[valencià]] del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per [[Sant Donís]], (Bisbe de [[París]]) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.
 
També es celebra la tradicional [[mocadorà]], que resulta ser un equivalent [[valencià]] del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per [[Sant Donís]], (Bisbe de [[París]]) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.
Llínea 22: Llínea 22:
 
La [[Mocadorà]] consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.
 
La [[Mocadorà]] consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.
  
En la ciutat de Valencia, com a acte festiu, des de l'any [[2003]], es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.
+
En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any [[2003]], es celebra, per la vesprada, una entrada de [[Moros i Cristians]], en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i [[Plaça de l'Ajuntament]], omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Real Senyera]]
 +
* [[Te Deum]]
 +
* [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
 +
* [[Mocadorà]]
 +
 
 +
==Referències==
 +
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2019/10/02/celebra-nou-d-octubre-11742595.html Celebración del 9 de Octubre. Diario Levante]
 +
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20191009/47783502093/dia-comunidad-valenciana-9-octubre-mocaora-sant-dionis.html «La Mocadorà, la tradición culinaria del 9 d'Octubre». La Vanguardia, 09-10-2019]
 +
* Ley orgánica 5/1982, de 1 de julio, de Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana (DOGV núm. 74, de 15 de julio), Art.5
 +
* Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 500. ISBN 84-930048-0-4
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
  
*Juli Moreno - Marivi Ferrandis: ''"9 d'Octubre, Dia Nacional Valencià"''. Lo Rat Penat, Valéncia, 1997. ISBN 84-89069-31-X
+
* Moreno, Juli; Ferrandis, Mariví. ''[[9 d'Octubre. Dia Nacional Valencià]]'' ([[Lo Rat Penat]], [[Valéncia]], [[1997]]). ISBN: 84-89069-31-X
 +
* Narbona Vizcaíno, Rafael. El nou d'octubre : ressenya històrica d'una festa valenciana (sigles XIV-XX) / Rafael Narbona Vizcaíno. Valéncia: Consell Valencià de Cultura, 1997
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
*[http://www.valencianisme.eu/9doctubre/ Sobre el 9 d'Octubre]
 
  
== Vore també ==
+
{{Commonscat|9 d'Octubre}}
*[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]
 
*[[Real Senyera]]
 
*[[Mocaorà]]
 
  
==Referencies==
+
* [https://observatoridelallenguavalenciana.org/recomanacio/vocabulari-del-9-doctubre/ Vocabulari del 9 d'octubre - L'Observatori de la llengua valenciana]
{{Traduït de|es|Día_de_la_Comunidad_Valenciana}}
 
  
[[Categoria: Cultura Valenciana]]
+
[[Categoria:Festivitats]]
[[Categoria:Festes]]
+
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
 
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 17:33 23 oct 2024

Baixada de la Senyera des de l'Ajuntament de Valéncia el 9 d'Octubre.

El 9 d'Octubre o dia de Sant Donís és històrica i tradicionalment el Dia del Regne de Valéncia, en l'actualitat i oficialment el Dia de la Comunitat Valenciana i popularment el Dia de la Pàtria Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en l'any 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a l'any 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Real Senyera Valenciana, custodiada en l'Ajuntament de Valéncia

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piluletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el cerimonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies i d'ahi al Parterre fins que torna a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Moreno, Juli; Ferrandis, Mariví. 9 d'Octubre. Dia Nacional Valencià (Lo Rat Penat, Valéncia, 1997). ISBN: 84-89069-31-X
  • Narbona Vizcaíno, Rafael. El nou d'octubre : ressenya històrica d'una festa valenciana (sigles XIV-XX) / Rafael Narbona Vizcaíno. Valéncia: Consell Valencià de Cultura, 1997

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons