Diferència entre les revisions de "Vicent Lleó i Balbastre"
m (Text reemplaça - ' ab ' a ' en ') |
|||
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | {{Biografia| |
| − | '''Vicent Lleó i Balbastre''' ( [[Valéncia]], [[19 de novembre]] de [[1870]] - [[Madrit]], [[28 de setembre]] de [[1922]]), [[compositor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la [[sarsuela]] ''[[La Corte | + | | nom = Vicent Lleó i Balbastre |
| + | | image = [[File:Vicent Lleó i Balbastre.jpg|250px|<center>'''Vicent Lleó i Balbastre'''</center>]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Española]] | ||
| + | | ocupació = Músic i compositor. | ||
| + | | data_naix = [[19 de novembre]] de [[1870]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[28 de setembre]] de [[1922]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Vicent Lleó i Balbastre''' ([[Valéncia]], [[19 de novembre]] de [[1870]] - † [[Madrit]], [[28 de setembre]] de [[1922]]), músic i [[compositor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la [[sarsuela]] ''[[La Corte del Faraón]] ''. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De [[Valéncia]] al Grau''. Va estudiar al Conservatori de [[Valéncia]] en [[Salvador Giner | + | Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i [[Lamberto Alonso]]. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De [[Valéncia]] al Grau''. Va estudiar al Conservatori de [[Valéncia]] en [[Salvador Giner Vidal|Salvador Giner]]. |
| − | + | Despuix d'una breu estància en [[Barcelona]] es va establir en [[Madrit]] en l'any [[1896]], a on no a soles es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. En [[Madrit]] va ser empresari de [[sarsuela]] en companyia d'[[Amadeu Vives]], empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per [[Amèrica]] per tal de recuperar les pèrdues. | |
La seua producció està molt influïda per l'[[opereta]] centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles ''El mozo crúo'', ''La carne flaca'', ''La república del amor'' i ''La taza de té'', aixina com l'òpera ''Inés de Castro''. | La seua producció està molt influïda per l'[[opereta]] centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles ''El mozo crúo'', ''La carne flaca'', ''La república del amor'' i ''La taza de té'', aixina com l'òpera ''Inés de Castro''. | ||
| − | Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón]] '', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada en gran èxit al Teatre Eslava de [[Madrit]], fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'[[esposa de Putifar]]. Les representacions en viu d'esta obra | + | Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón]] '', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada en gran èxit al Teatre Eslava de [[Madrit]], fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'[[esposa de Putifar]]. Les representacions en viu d'esta obra varen ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. En l'any [[1985]] es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per [[Ana Belén]] i [[Antonio Banderas]]. |
| − | La seua darrera sarsuela, ''¡Ave César!'' va ser estrenada dos mesos | + | La seua darrera sarsuela, ''¡Ave César!'' va ser estrenada dos mesos despuix de la seua mort. |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Aviñoa, Xosé. «Vicent Lleó Balbastre». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * Tomás Marco. | + | * Tomás Marco. Historia de la música española. Siglo XX. Alianza Editorial, S.A. Madrid,1983. ISBN 84-206-8506-2 |
| − | == | + | ==Enllaços externs== |
| − | {{ | + | {{Commonscat|Vicente Lleó Balbastre}} |
| − | |||
* [http://es.geocities.com/mizarzuela/Lleo.htm Biografia i llista de sarsueles] | * [http://es.geocities.com/mizarzuela/Lleo.htm Biografia i llista de sarsueles] | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Músics]] | [[Categoria:Músics]] | ||
| − | |||
[[Categoria:Músics valencians]] | [[Categoria:Músics valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Compositors]] | ||
| + | [[Categoria:Compositors valencians]] | ||
[[Categoria:Compositors de sarsuela valencians]] | [[Categoria:Compositors de sarsuela valencians]] | ||
[[Categoria:Valencians de Valéncia ciutat]] | [[Categoria:Valencians de Valéncia ciutat]] | ||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 18:39 29 set 2024
| Vicent Lleó i Balbastre | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Española | ||
| Ocupació: | Músic i compositor. | ||
| Naiximent: | 19 de novembre de 1870 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 28 de setembre de 1922 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Vicent Lleó i Balbastre (Valéncia, 19 de novembre de 1870 - † Madrit, 28 de setembre de 1922), músic i compositor valencià conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la sarsuela La Corte del Faraón .
Biografia[editar | editar còdic]
Va ser escolà del Real Colege del Corpus Christi de Valéncia, on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, Dixit Dominus per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: De Valéncia al Grau. Va estudiar al Conservatori de Valéncia en Salvador Giner.
Despuix d'una breu estància en Barcelona es va establir en Madrit en l'any 1896, a on no a soles es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. En Madrit va ser empresari de sarsuela en companyia d'Amadeu Vives, empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per Amèrica per tal de recuperar les pèrdues.
La seua producció està molt influïda per l'opereta centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles El mozo crúo, La carne flaca, La república del amor i La taza de té, aixina com l'òpera Inés de Castro.
Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela La Corte de Faraón , de 1910, títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un llibret sicalíptic de Perrín y Palacios, va ser estrenada en gran èxit al Teatre Eslava de Madrit, fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'esposa de Putifar. Les representacions en viu d'esta obra varen ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. En l'any 1985 es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per Ana Belén i Antonio Banderas.
La seua darrera sarsuela, ¡Ave César! va ser estrenada dos mesos despuix de la seua mort.
Referències[editar | editar còdic]
- Aviñoa, Xosé. «Vicent Lleó Balbastre». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Tomás Marco. Historia de la música española. Siglo XX. Alianza Editorial, S.A. Madrid,1983. ISBN 84-206-8506-2
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vicent Lleó i Balbastre.