Diferència entre les revisions de "Julián Marías"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'pagines' a 'pàgines')
 
(No es mostren 37 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Julián_Marías.JPG|right|thumb|<center>Julián Marías</center>]]
+
{{Biografia|
−
'''Julián Marías Aguilera''' ([[Valladolid]], [[17 de juny]] de [[1914]] – [[Madrit]], [[15 de decembre]] de [[2005]]), doctor en Filosofia per la [[Universitat de Madrit]], fon un dels discipuls més destacats d'[[Ortega y Gasset]], mestre i amic en qui fundà en [[1948]] l'Institut d'Humanitats (Madrit).
+
| nom = Julián Marías Aguilera
 +
| image = [[Archiu:Julián Marías.jpg|250px|Julián Marías]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Filòsof
 +
| data_naix = [[17 de juny]] de [[1914]] 
 +
| lloc_naix = [[Valladolit]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[15 de decembre]] de [[2005]]
 +
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Julián Marías Aguilera''' ([[Valladolit]], [[17 de juny]] de [[1914]] - † [[Madrit]], [[15 de decembre]] de [[2005]]), doctor en Filosofia per l'[[Universitat de Madrit]], fon un dels discipuls més destacats d'[[Ortega y Gasset]], mestre i amic en qui fundà en l'any [[1948]] l'Institut d'Humanitats (Madrit).
 +
 
 +
Sobreixent ensagiste i distinguit filosof, Julián Marías no ensenyà en l'Universitat espanyola franquista per discrepancies ideologiques, pero fon conferenciant en numerosos països d'[[Europa]] i [[Amèrica]] i professor en vàries universitats d'[[USA|Estats Units]]. La seua presencia en el món intelectual [[Espanya|espanyol]] ha segut constant: colaborador de rellevants periodics, fon membre de la Real Academia des de [[1964]] i senador per designacio real entre [[1977]] i [[1979]]. Presidi la Fundacio d'Estudis Sociologics (FUNDES) [http://www.cuentayrazon.org/] des de la seua creacio en 1979 fins que falli. En [[1996]] se li concedi el Premi Princip d'Asturies de Comunicacio i Humanitats, compartit en [[Indro Montanelli]]].
  
−
Sobresalient ensagiste i distinguit filosof, Julián Marías no ensenyà en l'Universitat espanyola franquista per discrepancies ideologiques, pero fon conferenciant en numerosos països d'[[Europa]] i [[Amèrica]] i professor en varies universitats d'[[USA|Estats Units]]. La seua presencia en el mon intelectual [[Espanya|espanyol]] ha segut constant: colaborador de rellevants periodics, fon membre de la Real Academia des de [[1964]] i senador per designacio real entre [[1977]] i [[1979]]. Presidi la Fundacio d'Estudis Sociologics (FUNDES) [http://www.cuentayrazon.org/] des de la seua creacio en 1979 fins que falli. En [[1996]] se li concedi el Premi Princip d'Asturies de Comunicacio i Humanitats, compartit en [[Indro Montanelli]]].
 
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
−
Naixque en Valladolid el 17 de juny de 1914. En [[1919]] se trasllada en la seua família a [[Madrit]] i estudià en el Colegio Hispano. Obté el titul de Bachiller, en Ciencies i en Lletres, en 1931 en l'Institut Cardenal Cisneros.
 
  
−
En gran mirament cursà entre els anys 1931 a 1936 (periodo de la Republica) la llicenciatura en Filosofia en l'Universitat de Madrit, fon discipul d'[[Ortega y Gasset]], [[Xavier Zubiri]], [[José Gaos]], [[Manuel García Morente]], etc. També començà la carrera de Quimica, pero la deixà al comprovar que la seua verdadera vocació era la Filosofia. En els cinc anys de carrera se va a fonamentar la seua formació i lo que després sera la seua vida professional i personal. Companyera seua d'estudis fon Dolors Franc, que des de [[1941]] seria la seua dona.
+
Naixqué en Valladolit, el 17 de juny de 1914. En l'any [[1919]] se trasllada en la seua família a [[Madrit]] i estudia en el Colegio Hispano. Obté el titul de Bachiller, en Ciencies i en Lletres, en 1931 en l'Institut Cardenal Cisneros.
 +
 
 +
En gran mirament cursà entre els anys [[1931]] i [[1936]] (periodo de la Republica) la llicenciatura en Filosofia en l'Universitat de Madrit, fon discipul d'[[Ortega y Gasset]], [[Xavier Zubiri]], [[José Gaos]], [[Manuel García Morente]], etc. També començà la carrera de Química, pero la deixà al comprovar que la seua verdadera vocació era la Filosofia. En els cinc anys de carrera se va a fonamentar la seua formació i lo que despuix sera la seua vida professional i personal. Companyera seua d'estudis fon Dolors Franc, que des de [[1941]] seria la seua dona.
  
 
Llector insaciable, va formant una biblioteca que li permetria, en apenes 26 anys escriure una ''Historia de la filosofia'' citant texts originals que prenia d'entre els seus llibres. Depren [[grec]] per indicació de [[Zubiri]], i llegint la primera edició de ''Sein und Zeit'' de [[Heidegger]] en [[1934]] perfecciona l'[[alemà]] que havia deprés en les classes de bachiller en [[Manuel Manzanares]]. La seua primera publicació de certa entitat es la seua participació en el llibre ''Juventud en el mundo antiguo'', editat en 1934 (arreplegava texts de Marías, [[Carlos Alonso del Real]] i [[Manuel Granell]]) narrant la travessia universitaria que en [[1933]] realisaren estos estudiants pel mar [[Mediterràneu]], i en el que també participaren [[Salvador Espriu]], [[Enrique Lafuente Ferrari]], [[Luis Díez del Corral]], [[Antonio Rodríguez Huéscar]], etc.). Aixina mateixa, en 1934 publica una traducció d'[[Auguste Comte]], per comanda d'Ortega y Gasset.
 
Llector insaciable, va formant una biblioteca que li permetria, en apenes 26 anys escriure una ''Historia de la filosofia'' citant texts originals que prenia d'entre els seus llibres. Depren [[grec]] per indicació de [[Zubiri]], i llegint la primera edició de ''Sein und Zeit'' de [[Heidegger]] en [[1934]] perfecciona l'[[alemà]] que havia deprés en les classes de bachiller en [[Manuel Manzanares]]. La seua primera publicació de certa entitat es la seua participació en el llibre ''Juventud en el mundo antiguo'', editat en 1934 (arreplegava texts de Marías, [[Carlos Alonso del Real]] i [[Manuel Granell]]) narrant la travessia universitaria que en [[1933]] realisaren estos estudiants pel mar [[Mediterràneu]], i en el que també participaren [[Salvador Espriu]], [[Enrique Lafuente Ferrari]], [[Luis Díez del Corral]], [[Antonio Rodríguez Huéscar]], etc.). Aixina mateixa, en 1934 publica una traducció d'[[Auguste Comte]], per comanda d'Ortega y Gasset.
  
−
Marías obté la llicenciatura en [[juny]] de 1936. Un més despres començà la [[Guerra Civil Espanyola]]. Marías s'allistà en les files republicanes, pero per la seua miopia no marcha al front, quedant en el servici de traducció donats els seus coneiximents de [[francés]], alemà i [[anglés]], entre atres. Durant la guerra participà en revistes com [[Hora de España]]. Després de la [[batalla de l'Ebre|desastre de l'Ebre]] i la rapida ocupació de [[Catalunya]], Marías recolzarà la constitució del [[Consell Nacional de Defensa]] propugnat per qui fon mestre en la seua Facultat [[Julián Besteiro]], [[José Miaja]], [[Cipriano Mera]] i [[Segismundo Casado]] en les pàgines del ''[[ABC (Espanya)|ABC]] '' republicà, mediant editorials que apareixqueren sense firma. En les seues memories, Marías reproduix l'últim d'eixos artículs, «La grandea del Consell Nacional de Defensa» i proporciona un testimoni molt interessant al voltant dels últims dies de guerra en Madrit [[Luis Español]] destacà la veracitat d'eixe testimoni, i publicà alguns dels contats editorials. Després de la mort de Marías, el seu discipul Helio Carpintero publicà l'integritat dels editorials de Marías.
+
Marías obté la llicenciatura en [[juny]] de 1936. Un més despuix començà la [[Guerra Civil Espanyola]]. Marías s'allistà en les files republicanes, pero per la seua miopia no marcha al front, quedant en el servici de traducció donats els seus coneiximents de [[francés]], alemà i [[anglés]], entre atres. Durant la guerra participà en revistes com [[Hora de España]]. Despuix de la [[batalla de l'Ebre|desastre de l'Ebre]] i la rapida ocupació de [[Catalunya]], Marías recolzarà la constitució del [[Consell Nacional de Defensa]] propugnat per qui fon mestre en la seua Facultat [[Julián Besteiro]], [[José Miaja]], [[Cipriano Mera]] i [[Segismundo Casado]] en les pàgines del ''[[ABC (Espanya)|ABC]] '' republicà, mediant editorials que apareixqueren sense firma. En les seues memories, Marías reproduïx l'últim d'eixos artículs, «La grandea del Consell Nacional de Defensa» i proporciona un testimoni molt interessant al voltant dels últims dies de guerra en Madrit [[Luis Español]] destacà la veracitat d'eixe testimoni, i publicà alguns dels contats editorials. Despuix de la mort de Marías, el seu discipul Helio Carpintero publicà l'integritat dels editorials de Marías.
  
−
Acabada la guerra fon denunciat per un dels seus millors amics, Carlos Alonso del Real. Dita denuncia fon recolzada per un professor d'arqueologia, [[Julio Martínez Santa-Olalla]], i contà en el testimoni del noveliste [[Darío Fernández Flórez]]. Marías passà uns mesos en la presó i pogué ser fusilat. Li ajudaren a eixir lliure, entre atres, [[Salvador Lisarrague]], [[Camilo José Cela]], Manuel Mindán Manero i la familia d'Ortega. Aixo sí, se trobà en el vet i l'hostilitat d'un regim que li tancà totes les portes: no pogué obtindre el doctorat fins [[1951]], puix la seua tesis sobre el [[Augusto José Alfonso Gratry|padre Gratry]], presentada en [[1942]], fon suspesa en un episodi d'escandalós sectarisme; no pogué accedir a la docencia universitaria, pese a una vocació fortament arrelada en la seua persona, i quan els vents foren menys tempestuosos i li oferiren integrar-se en l'Universitat denegà l'oferiment per negar-se a jurar els Principis Fonamentals del Moviment (que devien jurar tots els funcionaris i professors, també aquells que després abjurarien sorolladament del Franquisme). Per últim, no pogué publicar en prensa fins entrats els anys cinquanta. En eixe ambient hagué de guanyar-se la vida traduint llibres (de [[Paul Hazard]], [[Leibniz]], [[Séneca]], [[Wilhelm Dilthey]], [[Karl Bühler]], etc), donant classes en una academia (Aula Nueva) creada en un grup d'amics, i després, mediant conferencies i charrades, en Espanya i fora d'ella.
+
Acabada la guerra fon denunciat per un dels seus millors amics, Carlos Alonso del Real. Dita denuncia fon recolzada per un professor d'arqueologia, [[Julio Martínez Santa-Olalla]], i contà en el testimoni del noveliste [[Darío Fernández Flórez]]. Marías passà uns mesos en la presó i pogué ser fusilat. Li ajudaren a eixir lliure, entre atres, [[Salvador Lisarrague]], [[Camilo José Cela]], Manuel Mindán Manero i la familia d'Ortega. Aixo sí, se trobà en el vet i l'hostilitat d'un regim que li tancà totes les portes: no pogué obtindre el doctorat fins [[1951]], puix la seua tesis sobre el [[Augusto José Alfonso Gratry|padre Gratry]], presentada en [[1942]], fon suspesa en un episodi d'escandalós sectarisme; no pogué accedir a la docencia universitaria, pese a una vocació fortament arrelada en la seua persona, i quan els vents foren menys tempestuosos i li oferiren integrar-se en l'Universitat denegà l'oferiment per negar-se a jurar els Principis Fonamentals del Moviment (que devien jurar tots els funcionaris i professors, també aquells que despuix abjurarien sorolladament del Franquisme). Per últim, no pogué publicar en prensa fins entrats els anys cinquanta. En eixe ambient hagué de guanyar-se la vida traduint llibres (de [[Paul Hazard]], [[Leibniz]], [[Séneca]], [[Wilhelm Dilthey]], [[Karl Bühler]], etc), donant classes en una acadèmia (Aula Nueva) creada en un grup d'amics, i despuix, mediant conferencies i charrades, en Espanya i fora d'ella.
  
−
En [[1941]] se cassa en [[Dolores Franco Manera]] (1912–1977), professora i escritora, qui en el periodo del previ a la guerra havia segut companyera de carrera i en qui tingue cinc fills: Julián (1945–1949); Miguel (1947), economiste i critic de cine; [[Fernando Marías Franco|Fernando]] (1949), la seua passio per l'art ho portaria a ocupar una catedra universitaria en Historia de l'Art; [[Javier Marías|Javier]] (1951), renomenat escritor; i Álvaro (1953), music. En eixe mateix any publica el seu primer llibre, la ''Historia de la filosofia'' (prologat per Zubiri, i en edicions posteriors en epilec postum d'Ortega), un repas extens, amé i succint de la materia des dels seus origens fins eixe moment que, donada la seua claritat expositiva, se convertirà en manual d'exit entre estudiants hispans i, a arraïl de la seua traduccio a l'angles, tambe entre els de l'ambit anglosajo. En esta obra ya estan presents algunes de les claus de l'estil caracteristic de Marías: claritat i transparencia en l'exposicio, rigor en les fonts, i explicacio des de la filosofia de la rao vital, que compartix en el seu mestre Ortega.
+
En l'any [[1941]] se cassa en [[Dolores Franco Manera]] (1912–1977), professora i escritora, qui en el periodo del previ a la guerra havia segut companyera de carrera i en qui tingue cinc fills: Julián (1945–1949); Miguel (1947), economiste i critic de cine; [[Fernando Marías Franco|Fernando]] (1949), la seua passio per l'art ho portaria a ocupar una catedra universitaria en Historia de l'Art; [[Javier Marías|Javier]] (1951), renomenat escritor; i Álvaro (1953), music. En eixe mateix any publica el seu primer llibre, la ''Historia de la filosofia'' (prologat per Zubiri, i en edicions posteriors en epilec postum d'Ortega), un repas extens, amé i succint de la materia des dels seus origens fins eixe moment que, donada la seua claritat expositiva, se convertirà en manual d'exit entre estudiants hispans i, a arraïl de la seua traduccio a l'angles, també entre els de l'ambit anglosajo. En esta obra ya estan presents algunes de les claus de l'estil caracteristic de Marías: claritat i transparencia en l'exposicio, rigor en les fonts, i explicacio des de la filosofia de la rao vital, que compartix en el seu mestre Ortega.
  
−
A este llibre li seguiran mes de setanta: Marías, que no pogue complir la seua vocacio de mestre en Espanya, se bolcà en l'escritura per a suplir esta carencia i per a, ademes, evitar caure en lo que els seus dos mestres principals, [[Ortega y Gasset]] i [[Unamuno]], havien incorregut: deixar proyectes inacabats, llibres anunciats pero no escrits.
+
Ad este llibre li seguiran més de setanta: Marías, que no pogue complir la seua vocacio de mestre en Espanya, se bolcà en l'escritura per a suplir esta carencia i per a, ademés, evitar caure en lo que els seus dos mestres principals, [[Ortega y Gasset]] i [[Unamuno]], havien incorregut: deixar proyectes inacabats, llibres anunciats pero no escrits.
  
−
En [[1948]], junt en Ortega y Gasset, funda l'Institut d'Humanitats de Madrit, de curta pero fecunda vida. Prou temps despres, crega el Seminari d'Humanitats, pel que passaren grans noms de l'intelectualitat espanyola de l'últim terç del sigle XX, com [[Miguel Artola]], [[Carmen Martín Gaite]], [[Heliodoro Carpintero]], [[Gonzalo Anes]], etc.
+
En [[1948]], junt en Ortega y Gasset, funda l'Institut d'Humanitats de Madrit, de curta pero fecunda vida. Prou temps despuix, crega el Seminari d'Humanitats, pel que passaren grans noms de l'intelectualitat espanyola de l'últim terç del sigle XX, com [[Miguel Artola]], [[Carmen Martín Gaite]], [[Heliodoro Carpintero]], [[Gonzalo Anes]], etc.
  
 
Entre els seus discipuls està el filosof chile-espanyol [[Francisco Soler Grima]] (Málaga, Espanya, 1924 – Viña del Mar, Chile, 1982), qui li dedicà el seu llibre ''Hacia Ortega I. El mito del origen del hombre'', Editorial Universitaria, Santiago de Chile, 1965.
 
Entre els seus discipuls està el filosof chile-espanyol [[Francisco Soler Grima]] (Málaga, Espanya, 1924 – Viña del Mar, Chile, 1982), qui li dedicà el seu llibre ''Hacia Ortega I. El mito del origen del hombre'', Editorial Universitaria, Santiago de Chile, 1965.
 
   
 
   
−
Catolic practicant, Marías participà en les sessions del [[Concili Vatica II]].
+
Catòlic practicant, Marías participà en les sessions del [[Concili Vatica II]].
 +
 
 +
Des de l'any [[1964]] fon membre de la [[RAE|Real Academia Espanyola de la Llengua]] (RAE), ocupant el sillo «S». També fon [[Agrupación Independiente|senador por designación real]] entre ls anys [[1977]] i [[1979]]. En [[1982]] passà a formar part del Consell Internacional Pontifici per a la Cultura, creat per Joan Pau II. En [[1996]] rebe el [[Premi Princip d'Asturies de Comunicacio i Humanitats]], junt al periodiste i historiador italia [[Indro Montanelli]], i en 2002 el XVI [[Premio Internacional Menéndez Pelayo]], aixina com el Premi Cristóbal Gabarrón de Pensamiento y Humanidades.
 +
 
 +
== Obra ==
 +
 
 +
* ''Juventud en el mundo antiguo. Crucero universitario por el Mediterráneo'', Espasa Calpe, Madrid 1934; junt a Manuel Granell i Carlos Alonso del Real.
 +
* ''Historia de la filosofía'', con un prólogo de Xavier Zubiri, epílogo (publicado póstumamente) de José Ortega y Gasset, Revista de Occidente, Madrid 1941(28ª ed. en 1976). Últim edició: Alianza Editorial, 2016.
 +
* ''La filosofía del Padre Gratry. La restauración de la Metafísica en el problema de Dios y de la persona'', Escorial, Madrid 1941.
 +
* ''Miguel de Unamuno'', Espasa-Calpe, Madrid 1943.
 +
* ''El tema del hombre'', Revista de Occidente, Madrid, 1943.
 +
* ''San Anselmo y el insensato y otros estudios de filosofía'', Revista de Occidente, Madrid 1944.
 +
* ''Introducción a la filosofía'', Revista de Occidente, Madrid 1947.
 +
* ''La filosofía española actual. Unamuno, Ortega, Morente, Zubiri'', Espasa Calpe, Madrid 1948.
 +
* ''El método histórico de las generaciones'', Revista de Occidente, Madrid 1949.
 +
* ''Ortega y tres antípodas. Un ejemplo de intriga intelectual'', Revista de Occidente, Buenos Aires 1950.
 +
*  ''La escolástica en su mundo y en el nuestro'', Colección Huguin, Pontevedra 1951.
 +
* ''Biografía de la Filosofía'', Emecé, Buenos Aires 1954.
 +
* ''Ensayos de teoría'', Barna, Barcelona 1954.
 +
* ''Idea de la Metafísica'', Columba, Buenos Aires 1954.
 +
* ''Aquí y ahora'', Revista de Occidente, Madrid 1954.
 +
* ''Ensayos de convivencia'', Revista de Occidente, Madrid 1955.
 +
* ''La estructura social. Teoría y método'', Sociedad de Estudios y Publicaciones, Madrid 1955.
 +
* ''Filosofía actual y existencialismo en España'', Revista de Occidente, Madrid 1955.
 +
* ''Los Estados Unidos en escorzo'', Revista de Occidente, Madrid 1956.
 +
* ''El intelectual y su mundo'', Atlántida, Buenos Aires 1956.
 +
* ''El oficio del pensamiento'', Biblioteca Nueva, Madrid 1958.
 +
* ''La Escuela de Madrid''. Estudios de filosofía española, Emecé, Buenos Aires 1959.
 +
* ''Ortega. I. Circunstancia y vocación'', Revista de Occidente, Madrid 1960.
 +
* ''Los españoles'', Revista de Occidente, Madrid 1962.
 +
* ''La España posible en tiempo de Carlos III'', Sociedad de Estudios y Publicaciones, Madrid 1963.
 +
* ''El tiempo que ni vuelve ni tropieza'', Edhasa, Barcelona, 1964.
 +
* ''Consideración de Cataluña'', Barcelona, 1966.
 +
* ''Análisis de los Estados Unidos'', Guadarrama, Madrid 1968.
 +
* ''Antropología metafísica. La estructura empírica de la vida humana'', Revista de Occidente, Madrid 1970.
 +
* ''Obras'', Revista de Occidente / Alianza Editorial, Madrid 1958–1970, 10 vols.
 +
* ''Visto y no visto. Crónicas de cine'', Guadarrama, Madrid 1970, 2 vols.
 +
* ''Imagen de la India e Israel: una resurrección'', Revista de Occidente, Madrid 1973.
 +
* ''La Justicia social y otras justicias'', Ed. Seminarios y Ediciones. 1974
 +
* ''La España real'', Ed. Espasa-Calpe, Madrid 1976.
 +
* ''Problemas del cristianismo'', BAC, Madrid 1979.
 +
* ''La mujer en el siglo XX'', Alianza, Madrid 1980.
 +
* ''Ortega. II. Las trayectorias'', Alianza, Madrid 1983.
 +
* ''Breve tratado de la ilusión'', Alianza, Madrid 1984.
 +
* ''España inteligible. Razón histórica de las Españas'', Alianza, Madrid 1985. ISBN: 9788420679242.
 +
* ''La mujer y su sombra'', Alianza, Madrid 1986.
 +
* ''Ser español'', Planeta, Barcelona 1987.
 +
* ''Una vida presente. Memorias'', Alianza, Madrid, 1988–1989, 3 vols.: I (1914–1951), II (1951–1975), III (1975–1989).
 +
* ''La felicidad humana'', Alianza, Madrid 1989.
 +
* ''Generaciones y constelaciones'', Alianza, Madrid, 1989.
 +
* ''Cervantes, clave española'', Alianza, Madrid, 1990.
 +
* ''Acerca de Ortega'', Espasa Calpe, Madrid, 1991.
 +
* ''La educación sentimental'', Alianza, Madrid 1992.
 +
* ''Razón de la filosofía'', Alianza, Madrid 1993.
 +
* ''Mapa del mundo personal'', Alianza, Madrid 1993.
 +
* ''El cine de Julián Marías. Escritos sobre cine'', compilació de Fernando Alonso, Royal Books, Barcelona 1994, 2 vols.
 +
* ''Tratado de lo mejor. La moral y las formas de la vida'', Alianza Editorial, Madrid 1995.
 +
* ''Persona'', Alianza, Madrid 1996.
 +
* ''España ante la historia y ante sí misma (1898–1936)'', Espasa Calpe, Madrid 1996.
 +
* ''Sobre el cristianismo'', Planeta Testimonio, Barcelona 1997.
 +
* ''El curso del tiempo'', Tomos I y II, Alianza, Madrid 1998.
 +
* ''Tratado sobre la convivencia'', Martínez Roca, Barcelona 2000.
 +
* ''Breve tratado de la ilusión'', Alianza Editorial, 2001.
 +
* ''Entre dos siglos'', Alianza, Madrid 2002.
 +
* ''Cervantes, clave española'', Alianza Editorial, reed. 2003.
 +
* ''La fuerza de la razón'', Alianza Editorial, Madrid 2005.
 +
* ''La perspectiva cristiana'', Alianza Editorial, Madrid reed. 2005.
 +
* ''Una vida presente. Memorias'', Páginas de Espuma, Madrid reed. 2008.
 +
* ''Notas de un viaje a Oriente'', Páginas de Espuma, Madrid 2011.
 +
* ''La Guerra Civil. ¿Cómo pudo ocurrir?'', Fórcola, Madrid 2012.
 +
 
 +
== Cites ==
 +
 
 +
{{Cita|La llengua valenciana és llengua germana, i no filla de la catalana.|Julián Marías (Revista 'Gaceta Ilustrada', 23.3.1972)}}
  
−
Des de 1964 fon membre de la [[Real Academia Espanyola de la Llengua]], ocupant el sillo «S». Tambe fon [[Agrupación Independiente|senador por designación real]] entre 1977 i 1979. En 1982 passà a formar part del Consell Internacional Pontifici per a la Cultura, creat per Joan Pau II. En 1996 rebe el [[Premi Princip d'Asturies de Comunicacio i Humanitats]], junt al periodiste i historiador italia [[Indro Montanelli]], i en 2002 el XVI [[Premio Internacional Menéndez Pelayo]], aixina com el Premi Cristóbal Gabarrón de Pensamiento y Humanidades.
+
{{Cita|''Por ejemplo, la expresión '[[País Valencià|País Valenciano]]', que ahora empieza a ponerse de moda ¿Cuándo se ha dicho así? ¿Cuándo han dicho los valencianos, ni en español ni en valenciano tal cosa? 'País Valenciano' no es más que un calco de 'País Vasco', y este nombre a su vez es traducción del francés 'Pays Basque'. La palabra 'país' es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después, y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho.''|Julián Marías. ''Consideración de Cataluña'' (Barcelona, 1966), citat per [[María Consuelo Reyna]] en 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}}
  
 +
== Enllaços externs ==
 
{{Traduït de|es|Julián Marías}}
 
{{Traduït de|es|Julián Marías}}
 +
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/11/politicos-pisan-calle-viven-margen-realidad/746602.html Entrevista a María Consuelo Reyna (2ª part) - ''Levante-EMV'']
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors]]
−
[[Categoria:Filsofs]]
+
[[Categoria:Escritors espanyols]]
 +
[[Categoria:Filòsofs]]
 +
[[Categoria:Filòsofs espanyols]]
 
[[Categoria:Filosofia]]
 
[[Categoria:Filosofia]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]

Última revisió del 12:08 2 oct 2024

Julián Marías Aguilera
Julián Marías
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Filòsof
Naiximent: 17 de juny de 1914
Lloc de naiximent: Valladolit, Espanya
Defunció: 15 de decembre de 2005
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Julián Marías Aguilera (Valladolit, 17 de juny de 1914 - † Madrit, 15 de decembre de 2005), doctor en Filosofia per l'Universitat de Madrit, fon un dels discipuls més destacats d'Ortega y Gasset, mestre i amic en qui fundà en l'any 1948 l'Institut d'Humanitats (Madrit).

Sobreixent ensagiste i distinguit filosof, Julián Marías no ensenyà en l'Universitat espanyola franquista per discrepancies ideologiques, pero fon conferenciant en numerosos països d'Europa i Amèrica i professor en vàries universitats d'Estats Units. La seua presencia en el món intelectual espanyol ha segut constant: colaborador de rellevants periodics, fon membre de la Real Academia des de 1964 i senador per designacio real entre 1977 i 1979. Presidi la Fundacio d'Estudis Sociologics (FUNDES) [1] des de la seua creacio en 1979 fins que falli. En 1996 se li concedi el Premi Princip d'Asturies de Comunicacio i Humanitats, compartit en Indro Montanelli].

Biografia[editar | editar còdic]

Naixqué en Valladolit, el 17 de juny de 1914. En l'any 1919 se trasllada en la seua família a Madrit i estudia en el Colegio Hispano. Obté el titul de Bachiller, en Ciencies i en Lletres, en 1931 en l'Institut Cardenal Cisneros.

En gran mirament cursà entre els anys 1931 i 1936 (periodo de la Republica) la llicenciatura en Filosofia en l'Universitat de Madrit, fon discipul d'Ortega y Gasset, Xavier Zubiri, José Gaos, Manuel García Morente, etc. També començà la carrera de Química, pero la deixà al comprovar que la seua verdadera vocació era la Filosofia. En els cinc anys de carrera se va a fonamentar la seua formació i lo que despuix sera la seua vida professional i personal. Companyera seua d'estudis fon Dolors Franc, que des de 1941 seria la seua dona.

Llector insaciable, va formant una biblioteca que li permetria, en apenes 26 anys escriure una Historia de la filosofia citant texts originals que prenia d'entre els seus llibres. Depren grec per indicació de Zubiri, i llegint la primera edició de Sein und Zeit de Heidegger en 1934 perfecciona l'alemà que havia deprés en les classes de bachiller en Manuel Manzanares. La seua primera publicació de certa entitat es la seua participació en el llibre Juventud en el mundo antiguo, editat en 1934 (arreplegava texts de Marías, Carlos Alonso del Real i Manuel Granell) narrant la travessia universitaria que en 1933 realisaren estos estudiants pel mar Mediterràneu, i en el que també participaren Salvador Espriu, Enrique Lafuente Ferrari, Luis Díez del Corral, Antonio Rodríguez Huéscar, etc.). Aixina mateixa, en 1934 publica una traducció d'Auguste Comte, per comanda d'Ortega y Gasset.

Marías obté la llicenciatura en juny de 1936. Un més despuix començà la Guerra Civil Espanyola. Marías s'allistà en les files republicanes, pero per la seua miopia no marcha al front, quedant en el servici de traducció donats els seus coneiximents de francés, alemà i anglés, entre atres. Durant la guerra participà en revistes com Hora de España. Despuix de la desastre de l'Ebre i la rapida ocupació de Catalunya, Marías recolzarà la constitució del Consell Nacional de Defensa propugnat per qui fon mestre en la seua Facultat Julián Besteiro, José Miaja, Cipriano Mera i Segismundo Casado en les pàgines del ABC republicà, mediant editorials que apareixqueren sense firma. En les seues memories, Marías reproduïx l'últim d'eixos artículs, «La grandea del Consell Nacional de Defensa» i proporciona un testimoni molt interessant al voltant dels últims dies de guerra en Madrit Luis Español destacà la veracitat d'eixe testimoni, i publicà alguns dels contats editorials. Despuix de la mort de Marías, el seu discipul Helio Carpintero publicà l'integritat dels editorials de Marías.

Acabada la guerra fon denunciat per un dels seus millors amics, Carlos Alonso del Real. Dita denuncia fon recolzada per un professor d'arqueologia, Julio Martínez Santa-Olalla, i contà en el testimoni del noveliste Darío Fernández Flórez. Marías passà uns mesos en la presó i pogué ser fusilat. Li ajudaren a eixir lliure, entre atres, Salvador Lisarrague, Camilo José Cela, Manuel Mindán Manero i la familia d'Ortega. Aixo sí, se trobà en el vet i l'hostilitat d'un regim que li tancà totes les portes: no pogué obtindre el doctorat fins 1951, puix la seua tesis sobre el padre Gratry, presentada en 1942, fon suspesa en un episodi d'escandalós sectarisme; no pogué accedir a la docencia universitaria, pese a una vocació fortament arrelada en la seua persona, i quan els vents foren menys tempestuosos i li oferiren integrar-se en l'Universitat denegà l'oferiment per negar-se a jurar els Principis Fonamentals del Moviment (que devien jurar tots els funcionaris i professors, també aquells que despuix abjurarien sorolladament del Franquisme). Per últim, no pogué publicar en prensa fins entrats els anys cinquanta. En eixe ambient hagué de guanyar-se la vida traduint llibres (de Paul Hazard, Leibniz, Séneca, Wilhelm Dilthey, Karl Bühler, etc), donant classes en una acadèmia (Aula Nueva) creada en un grup d'amics, i despuix, mediant conferencies i charrades, en Espanya i fora d'ella.

En l'any 1941 se cassa en Dolores Franco Manera (1912–1977), professora i escritora, qui en el periodo del previ a la guerra havia segut companyera de carrera i en qui tingue cinc fills: Julián (1945–1949); Miguel (1947), economiste i critic de cine; Fernando (1949), la seua passio per l'art ho portaria a ocupar una catedra universitaria en Historia de l'Art; Javier (1951), renomenat escritor; i Álvaro (1953), music. En eixe mateix any publica el seu primer llibre, la Historia de la filosofia (prologat per Zubiri, i en edicions posteriors en epilec postum d'Ortega), un repas extens, amé i succint de la materia des dels seus origens fins eixe moment que, donada la seua claritat expositiva, se convertirà en manual d'exit entre estudiants hispans i, a arraïl de la seua traduccio a l'angles, també entre els de l'ambit anglosajo. En esta obra ya estan presents algunes de les claus de l'estil caracteristic de Marías: claritat i transparencia en l'exposicio, rigor en les fonts, i explicacio des de la filosofia de la rao vital, que compartix en el seu mestre Ortega.

Ad este llibre li seguiran més de setanta: Marías, que no pogue complir la seua vocacio de mestre en Espanya, se bolcà en l'escritura per a suplir esta carencia i per a, ademés, evitar caure en lo que els seus dos mestres principals, Ortega y Gasset i Unamuno, havien incorregut: deixar proyectes inacabats, llibres anunciats pero no escrits.

En 1948, junt en Ortega y Gasset, funda l'Institut d'Humanitats de Madrit, de curta pero fecunda vida. Prou temps despuix, crega el Seminari d'Humanitats, pel que passaren grans noms de l'intelectualitat espanyola de l'últim terç del sigle XX, com Miguel Artola, Carmen Martín Gaite, Heliodoro Carpintero, Gonzalo Anes, etc.

Entre els seus discipuls està el filosof chile-espanyol Francisco Soler Grima (Málaga, Espanya, 1924 – Viña del Mar, Chile, 1982), qui li dedicà el seu llibre Hacia Ortega I. El mito del origen del hombre, Editorial Universitaria, Santiago de Chile, 1965.

Catòlic practicant, Marías participà en les sessions del Concili Vatica II.

Des de l'any 1964 fon membre de la Real Academia Espanyola de la Llengua (RAE), ocupant el sillo «S». També fon senador por designación real entre ls anys 1977 i 1979. En 1982 passà a formar part del Consell Internacional Pontifici per a la Cultura, creat per Joan Pau II. En 1996 rebe el Premi Princip d'Asturies de Comunicacio i Humanitats, junt al periodiste i historiador italia Indro Montanelli, i en 2002 el XVI Premio Internacional Menéndez Pelayo, aixina com el Premi Cristóbal Gabarrón de Pensamiento y Humanidades.

Obra[editar | editar còdic]

  • Juventud en el mundo antiguo. Crucero universitario por el Mediterráneo, Espasa Calpe, Madrid 1934; junt a Manuel Granell i Carlos Alonso del Real.
  • Historia de la filosofía, con un prólogo de Xavier Zubiri, epílogo (publicado póstumamente) de José Ortega y Gasset, Revista de Occidente, Madrid 1941(28ª ed. en 1976). Últim edició: Alianza Editorial, 2016.
  • La filosofía del Padre Gratry. La restauración de la Metafísica en el problema de Dios y de la persona, Escorial, Madrid 1941.
  • Miguel de Unamuno, Espasa-Calpe, Madrid 1943.
  • El tema del hombre, Revista de Occidente, Madrid, 1943.
  • San Anselmo y el insensato y otros estudios de filosofía, Revista de Occidente, Madrid 1944.
  • Introducción a la filosofía, Revista de Occidente, Madrid 1947.
  • La filosofía española actual. Unamuno, Ortega, Morente, Zubiri, Espasa Calpe, Madrid 1948.
  • El método histórico de las generaciones, Revista de Occidente, Madrid 1949.
  • Ortega y tres antípodas. Un ejemplo de intriga intelectual, Revista de Occidente, Buenos Aires 1950.
  • La escolástica en su mundo y en el nuestro, Colección Huguin, Pontevedra 1951.
  • Biografía de la Filosofía, Emecé, Buenos Aires 1954.
  • Ensayos de teoría, Barna, Barcelona 1954.
  • Idea de la Metafísica, Columba, Buenos Aires 1954.
  • Aquí y ahora, Revista de Occidente, Madrid 1954.
  • Ensayos de convivencia, Revista de Occidente, Madrid 1955.
  • La estructura social. Teoría y método, Sociedad de Estudios y Publicaciones, Madrid 1955.
  • Filosofía actual y existencialismo en España, Revista de Occidente, Madrid 1955.
  • Los Estados Unidos en escorzo, Revista de Occidente, Madrid 1956.
  • El intelectual y su mundo, Atlántida, Buenos Aires 1956.
  • El oficio del pensamiento, Biblioteca Nueva, Madrid 1958.
  • La Escuela de Madrid. Estudios de filosofía española, Emecé, Buenos Aires 1959.
  • Ortega. I. Circunstancia y vocación, Revista de Occidente, Madrid 1960.
  • Los españoles, Revista de Occidente, Madrid 1962.
  • La España posible en tiempo de Carlos III, Sociedad de Estudios y Publicaciones, Madrid 1963.
  • El tiempo que ni vuelve ni tropieza, Edhasa, Barcelona, 1964.
  • Consideración de Cataluña, Barcelona, 1966.
  • Análisis de los Estados Unidos, Guadarrama, Madrid 1968.
  • Antropología metafísica. La estructura empírica de la vida humana, Revista de Occidente, Madrid 1970.
  • Obras, Revista de Occidente / Alianza Editorial, Madrid 1958–1970, 10 vols.
  • Visto y no visto. Crónicas de cine, Guadarrama, Madrid 1970, 2 vols.
  • Imagen de la India e Israel: una resurrección, Revista de Occidente, Madrid 1973.
  • La Justicia social y otras justicias, Ed. Seminarios y Ediciones. 1974
  • La España real, Ed. Espasa-Calpe, Madrid 1976.
  • Problemas del cristianismo, BAC, Madrid 1979.
  • La mujer en el siglo XX, Alianza, Madrid 1980.
  • Ortega. II. Las trayectorias, Alianza, Madrid 1983.
  • Breve tratado de la ilusión, Alianza, Madrid 1984.
  • España inteligible. Razón histórica de las Españas, Alianza, Madrid 1985. ISBN: 9788420679242.
  • La mujer y su sombra, Alianza, Madrid 1986.
  • Ser español, Planeta, Barcelona 1987.
  • Una vida presente. Memorias, Alianza, Madrid, 1988–1989, 3 vols.: I (1914–1951), II (1951–1975), III (1975–1989).
  • La felicidad humana, Alianza, Madrid 1989.
  • Generaciones y constelaciones, Alianza, Madrid, 1989.
  • Cervantes, clave española, Alianza, Madrid, 1990.
  • Acerca de Ortega, Espasa Calpe, Madrid, 1991.
  • La educación sentimental, Alianza, Madrid 1992.
  • Razón de la filosofía, Alianza, Madrid 1993.
  • Mapa del mundo personal, Alianza, Madrid 1993.
  • El cine de Julián Marías. Escritos sobre cine, compilació de Fernando Alonso, Royal Books, Barcelona 1994, 2 vols.
  • Tratado de lo mejor. La moral y las formas de la vida, Alianza Editorial, Madrid 1995.
  • Persona, Alianza, Madrid 1996.
  • España ante la historia y ante sí misma (1898–1936), Espasa Calpe, Madrid 1996.
  • Sobre el cristianismo, Planeta Testimonio, Barcelona 1997.
  • El curso del tiempo, Tomos I y II, Alianza, Madrid 1998.
  • Tratado sobre la convivencia, Martínez Roca, Barcelona 2000.
  • Breve tratado de la ilusión, Alianza Editorial, 2001.
  • Entre dos siglos, Alianza, Madrid 2002.
  • Cervantes, clave española, Alianza Editorial, reed. 2003.
  • La fuerza de la razón, Alianza Editorial, Madrid 2005.
  • La perspectiva cristiana, Alianza Editorial, Madrid reed. 2005.
  • Una vida presente. Memorias, Páginas de Espuma, Madrid reed. 2008.
  • Notas de un viaje a Oriente, Páginas de Espuma, Madrid 2011.
  • La Guerra Civil. ¿Cómo pudo ocurrir?, Fórcola, Madrid 2012.

Cites[editar | editar còdic]

La llengua valenciana és llengua germana, i no filla de la catalana.
Julián Marías (Revista 'Gaceta Ilustrada', 23.3.1972)
Por ejemplo, la expresión 'País Valenciano', que ahora empieza a ponerse de moda ¿Cuándo se ha dicho así? ¿Cuándo han dicho los valencianos, ni en español ni en valenciano tal cosa? 'País Valenciano' no es más que un calco de 'País Vasco', y este nombre a su vez es traducción del francés 'Pays Basque'. La palabra 'país' es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después, y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho.
Julián Marías. Consideración de Cataluña (Barcelona, 1966), citat per María Consuelo Reyna en 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (Las Provincias, 28.5.1997)

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Julián_Marías&oldid=355607»