Diferència entre les revisions de "Estructura"
m (Text reemplaça - 'així' a 'aixina') |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{desambiguació}} | {{desambiguació}} | ||
| − | + | L''''estructura''' (del [[llatí]] ''structūra'') és la disposició i [[orde]] de les parts dins d'un tot. També pot entendre's com un sistema de [[concepte]]s coherents enllaçats, l'objectiu del qual és precisar l'[[essència]] de l'objecte d'estudi. Tant la [[realitat]] com el [[llenguage]] tenen estructura. Un dels objectius de la [[semàntica]] i de la [[ciència]] consistix en el fet que l'estructura del llenguage reflectixca fidelment l'estructura de la realitat. | |
== En Filosofia, antropologia i llingüística == | == En Filosofia, antropologia i llingüística == | ||
| − | El concepte d'estructura és bàsic per al moviment intelectual denominat [[estructuralisme (filosofia)|estructuralisme]], desenrollat per autors com [[Claude Lévi-straus]] (''Antropologia Estructural'', 1958) a partir de l'obra de [[Ferdinand de Saussure]] (''Curs de Llingüística General'', [[1914]]). | + | El concepte d'estructura és bàsic per al moviment intelectual denominat [[estructuralisme (filosofia)|estructuralisme]], desenrollat per autors com [[Claude Lévi-straus]] (''Antropologia Estructural'', [[1958]]) a partir de l'obra de [[Ferdinand de Saussure]] (''Curs de Llingüística General'', [[1914]]). |
== En Astronomia == | == En Astronomia == | ||
=== Estructura estelar === | === Estructura estelar === | ||
| − | + | L'[[estructura estelar]] és la disposició interna de les [[estrela|estrele]]s i la seua forma. El model més simple d'estructura estelar és el de [[simetria]] [[Esfera|esfèrica]], en condició d'equilibri hidrostàtic. Les estreles es componen de [[Núcleu estelar|núcleu]], [[Mant estelar|mant]] i [[Atmòsfera estelar|atmòsfera]]. | |
=== Estructura de l'univers === | === Estructura de l'univers === | ||
| − | Les estreles s'organisen en [[galàxia| | + | Les estreles s'organisen en [[galàxia|galàxies]]. En l'[[estructura a gran escala de l'univers]] les galàxies formen [[agrupacions galàctiques]]. |
== En les arts == | == En les arts == | ||
=== Estructura musical === | === Estructura musical === | ||
| − | En [[música]], s'utilisa | + | En [[música]], s'utilisa l'[[Forma musical|estructura musical]] (morfologia o arquitectura musical) com a sinònim de forma musical, és dir, l'organisació de les idees musicals. La forma musical es compon de [[ritme]], [[melodia]] i [[harmonia]]. És el conjunt i orde de les notes musicals que li donen un format al so empleat. |
== En Ciències aplicades == | == En Ciències aplicades == | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
=== En ingenieria === | === En ingenieria === | ||
| − | Dins de l'àmbit de l'ingenieria civil, es coneix en el nom d'estructura a tota [[construcció]] destinada a soportar el seu propi [[pes]] i la presència d'accions exteriors ([[|força|forces]], [[moment]]s, [[càrrega tèrmica|carregues tèrmiques]], etc.) sense perdre les condicions de funcionalitat per a les que fon concebuda esta. Una estructura té un número de [[Graus de llibertat (ingenieria)|graus de llibertat]] negatiu o zero, per | + | Dins de l'àmbit de l'ingenieria civil, es coneix en el nom d'estructura a tota [[construcció]] destinada a soportar el seu propi [[pes]] i la presència d'accions exteriors ([[|força|forces]], [[moment]]s, [[càrrega tèrmica|carregues tèrmiques]], etc.) sense perdre les condicions de funcionalitat per a les que fon concebuda esta. Una estructura té un número de [[Graus de llibertat (ingenieria)|graus de llibertat]] negatiu o zero, per lo que els únics desplaçaments que pot patir són resultat de [[Deformació|deformacions]] internes. L'[[ingenieria estructural]] és la branca de l'ingenieria que estudia el proyecte d'estructures i el càlcul del seu [[equilibri]] i [[resistència de materials|resistència]]. |
== En Ciències socials == | == En Ciències socials == | ||
=== Estructura demogràfica === | === Estructura demogràfica === | ||
| − | En [[Demografia]], | + | En [[Demografia]], l'[[estructura demogràfica]] estudia com està formada la població d'un [[país]], [[regió]] o [[ciutat]], classificant-la per [[Paper de gènero|genero]], [[edat]], factors socials, distribució de la riquea, etc. Esta estructura se sol representar per mig de [[Piràmide de població|piràmides de població]] i reflexa el creiximent i el descens de la població, deguts a naiximents i defuncions, o be a [[Migració (demografia)|moviments migratoris]]. |
=== Estructura social === | === Estructura social === | ||
| − | En [[sociologia]], | + | En [[sociologia]], l'[[estructura social]] és el concepte que descriu la forma que adopta el sistema global de les relacions entre [[individu|individuos]], per a explicar les relacions sistemàtiques que vinculen membres d'una determinada [[comunitat]] encara que no es troben en cap moment en contacte directe. |
=== Estructura de personalitat === | === Estructura de personalitat === | ||
| − | En [[sicologia]], | + | En [[sicologia]], l'[[estructura de personalitat]] és el conjunt de característiques personals d'un [[subjecte (filosofia)|subjecte]] humà que determinen el seu [[comportament]]. Segons [[Hans Jürgen Eysenck]], l'estructura de personalitat posseïx tres "dimensions": [[Inteligència]], [[temperament]] i [[caràcter]]. |
=== Estructura per al Marxisme === | === Estructura per al Marxisme === | ||
| − | Per al [[marxisme]] i atres enfocaments denominats [[materialisme|materialistes]] (en les seues diverses variants: [[materialisme dialèctic]], [[materialisme històric]], [[materialisme cultural]], etc.), l'estructura és el conjunt de [[relacions de producció]] tant tècniques com socials (equivalent a | + | Per al [[marxisme]] i atres enfocaments denominats [[materialisme|materialistes]] (en les seues diverses variants: [[materialisme dialèctic]], [[materialisme històric]], [[materialisme cultural]], etc.), l'estructura és el conjunt de [[relacions de producció]] tant tècniques com socials (equivalent a l'[[economia]] i la [[societat]]). Mentres que la [[superestructura (marxisme)|superestructura]] (equivalent a la [[política]] i l'[[ideologia]]) ve [[determinisme|determinada]] per ella. Per al marxisme per tant l'estructura és la part decisiva de la realitat social. |
| − | Independentment del concepte marxiste d'estructura, hi ha | + | Independentment del concepte marxiste d'estructura, hi ha una corrent [[estructuralisme (filosofia)|estructuralista]] dins del marxisme, de la que és eixemple l'obra de [[Louis Althuser]]. |
| − | Alguns autors dins de | + | Alguns autors dins de l'[[antropologia social]] com [[Marvin Harris]] usen la distinció tripartida de ''infraestructura, estructura i supraestructura''. L'''infraestructura'' ací designaria el conjunt de tecnologies disponibles, les restriccions ambientals i climàtiques; l'''estructura'', el conjunt de relacions jeràrquiques tant de producció com socials (de fet este estrat inclou qualsevol tret que definix com està organisada una determinada societat); la ''supraestructura'', igual que en el marxisme, està formada per l'ideologia, valors, creències i racionalisacions sobre els atres aspectes de la societat. En el materialisme cultural s'emfatisa el paper preponderant de l'infraestructura. |
| Llínea 51: | Llínea 51: | ||
=== Estructura de categoria === | === Estructura de categoria === | ||
| − | En matemàtiques, una mateixa estructura es pot trobar en diversos contexts. L'estructura ha d'incloure clarament tant | + | En matemàtiques, una mateixa estructura es pot trobar en diversos contexts. L'estructura ha d'incloure clarament tant a l'[[espai topològic]] aixina com les nocions estàndart de l'àlgebra abstracta. L'[[Estructura (teoria de categories)|estructura de categoria]] no és, estrictament, una estructura algebraica. |
=== Extensions === | === Extensions === | ||
| − | Un concepte matemàtic important és el | + | Un concepte matemàtic important és el d'[[extensió (matemàtica)|extensió]]. Una extensió d'una estructura matemàtica <math>(A,\mathcal{E})</math> és un conjunt <math>B\supseteq A</math> tal que l'estructura s'estén de manera "compatible" sobre este conjunt més gran, de tal manera que hi ha un [[morfisme]] [[Funció inyectiva|inyectiu]] d'estructures <math>\phi: (A,\mathcal{E}) \to (B,\mathcal{E}')</math> |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | *[[Estructuralisme]] | + | * [[Estructuralisme]] |
| − | *[[Infraestructura]] | + | * [[Infraestructura]] |
| − | *[[Ordenament]] | + | * [[Ordenament]] |
| − | *[[Estructura pretesada]] | + | * [[Estructura pretesada]] |
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://dle.rae.es/estructura Estructura. RAE] | ||
| + | * Kemerling, Garth. «Arguments and Inference». The Philosophy Pages | ||
| + | * Skiena, Steven S. (2008). «Data structures». The algorithm design manual (2nd edición). London: Springer. pp. 366–392. ISBN 9781848000704 | ||
| − | + | == Bibliografia == | |
| + | * Banaszak, Leonard J. (2000). Foundations of Structural Biology. Burlington: Elsevier. ISBN 9780080521848 | ||
| + | * Carpinteri, Alberto (2002). Structural Mechanics: A unified approach. CRC Press. ISBN 9780203474952 | ||
| + | * Gorton, Ian (2011). Essential software architecture (2nd edición). Berlin: Springer. ISBN 9783642191763 | ||
| + | * Newnham, Robert E. (2005). Properties of materials anisotropy, symmetry, structure. Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780191523403 | ||
Última revisió del 12:12 15 ago 2024
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
L'estructura (del llatí structūra) és la disposició i orde de les parts dins d'un tot. També pot entendre's com un sistema de conceptes coherents enllaçats, l'objectiu del qual és precisar l'essència de l'objecte d'estudi. Tant la realitat com el llenguage tenen estructura. Un dels objectius de la semàntica i de la ciència consistix en el fet que l'estructura del llenguage reflectixca fidelment l'estructura de la realitat.
En Filosofia, antropologia i llingüística[editar | editar còdic]
El concepte d'estructura és bàsic per al moviment intelectual denominat estructuralisme, desenrollat per autors com Claude Lévi-straus (Antropologia Estructural, 1958) a partir de l'obra de Ferdinand de Saussure (Curs de Llingüística General, 1914).
En Astronomia[editar | editar còdic]
Estructura estelar[editar | editar còdic]
L'estructura estelar és la disposició interna de les estreles i la seua forma. El model més simple d'estructura estelar és el de simetria esfèrica, en condició d'equilibri hidrostàtic. Les estreles es componen de núcleu, mant i atmòsfera.
Estructura de l'univers[editar | editar còdic]
Les estreles s'organisen en galàxies. En l'estructura a gran escala de l'univers les galàxies formen agrupacions galàctiques.
En les arts[editar | editar còdic]
Estructura musical[editar | editar còdic]
En música, s'utilisa l'estructura musical (morfologia o arquitectura musical) com a sinònim de forma musical, és dir, l'organisació de les idees musicals. La forma musical es compon de ritme, melodia i harmonia. És el conjunt i orde de les notes musicals que li donen un format al so empleat.
En Ciències aplicades[editar | editar còdic]
En informàtica[editar | editar còdic]
Estructura de senyes[editar | editar còdic]
En programació, una estructura de dates és una forma d'organisar un conjunt de senyes elementals (una senya elemental és la mínima informació que es té en el sistema) en l'objectiu de facilitar la manipulació d'estes senyes com un tot o individualment.
Estructures de control[editar | editar còdic]
En programació, les estructures de control permeten modificar el fluix d'eixecució de les instruccions d'un programa. En les estructures de control es pot eixecutar instruccions de forma condicionada.
En ingenieria[editar | editar còdic]
Dins de l'àmbit de l'ingenieria civil, es coneix en el nom d'estructura a tota construcció destinada a soportar el seu propi pes i la presència d'accions exteriors ([[|força|forces]], moments, carregues tèrmiques, etc.) sense perdre les condicions de funcionalitat per a les que fon concebuda esta. Una estructura té un número de graus de llibertat negatiu o zero, per lo que els únics desplaçaments que pot patir són resultat de deformacions internes. L'ingenieria estructural és la branca de l'ingenieria que estudia el proyecte d'estructures i el càlcul del seu equilibri i resistència.
En Ciències socials[editar | editar còdic]
Estructura demogràfica[editar | editar còdic]
En Demografia, l'estructura demogràfica estudia com està formada la població d'un país, regió o ciutat, classificant-la per genero, edat, factors socials, distribució de la riquea, etc. Esta estructura se sol representar per mig de piràmides de població i reflexa el creiximent i el descens de la població, deguts a naiximents i defuncions, o be a moviments migratoris.
Estructura social[editar | editar còdic]
En sociologia, l'estructura social és el concepte que descriu la forma que adopta el sistema global de les relacions entre individuos, per a explicar les relacions sistemàtiques que vinculen membres d'una determinada comunitat encara que no es troben en cap moment en contacte directe.
Estructura de personalitat[editar | editar còdic]
En sicologia, l'estructura de personalitat és el conjunt de característiques personals d'un subjecte humà que determinen el seu comportament. Segons Hans Jürgen Eysenck, l'estructura de personalitat posseïx tres "dimensions": Inteligència, temperament i caràcter.
Estructura per al Marxisme[editar | editar còdic]
Per al marxisme i atres enfocaments denominats materialistes (en les seues diverses variants: materialisme dialèctic, materialisme històric, materialisme cultural, etc.), l'estructura és el conjunt de relacions de producció tant tècniques com socials (equivalent a l'economia i la societat). Mentres que la superestructura (equivalent a la política i l'ideologia) ve determinada per ella. Per al marxisme per tant l'estructura és la part decisiva de la realitat social.
Independentment del concepte marxiste d'estructura, hi ha una corrent estructuralista dins del marxisme, de la que és eixemple l'obra de Louis Althuser.
Alguns autors dins de l'antropologia social com Marvin Harris usen la distinció tripartida de infraestructura, estructura i supraestructura. Linfraestructura ací designaria el conjunt de tecnologies disponibles, les restriccions ambientals i climàtiques; lestructura, el conjunt de relacions jeràrquiques tant de producció com socials (de fet este estrat inclou qualsevol tret que definix com està organisada una determinada societat); la supraestructura, igual que en el marxisme, està formada per l'ideologia, valors, creències i racionalisacions sobre els atres aspectes de la societat. En el materialisme cultural s'emfatisa el paper preponderant de l'infraestructura.
En matemàtiques[editar | editar còdic]
Estructura algebraica[editar | editar còdic]
En matemàtiques, més particularment en àlgebra, una estructura algebraica és un objecte matemàtic format per un conjunt no buit combinat en una o diverses lleis de composició interna, eventualment completades per un orde o una topologia, el tot satisfent un cert número de axioma.
Estructura de categoria[editar | editar còdic]
En matemàtiques, una mateixa estructura es pot trobar en diversos contexts. L'estructura ha d'incloure clarament tant a l'espai topològic aixina com les nocions estàndart de l'àlgebra abstracta. L'estructura de categoria no és, estrictament, una estructura algebraica.
Extensions[editar | editar còdic]
Un concepte matemàtic important és el d'extensió. Una extensió d'una estructura matemàtica <math>(A,\mathcal{E})</math> és un conjunt <math>B\supseteq A</math> tal que l'estructura s'estén de manera "compatible" sobre este conjunt més gran, de tal manera que hi ha un morfisme inyectiu d'estructures <math>\phi: (A,\mathcal{E}) \to (B,\mathcal{E}')</math>
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Estructura. RAE
- Kemerling, Garth. «Arguments and Inference». The Philosophy Pages
- Skiena, Steven S. (2008). «Data structures». The algorithm design manual (2nd edición). London: Springer. pp. 366–392. ISBN 9781848000704
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Banaszak, Leonard J. (2000). Foundations of Structural Biology. Burlington: Elsevier. ISBN 9780080521848
- Carpinteri, Alberto (2002). Structural Mechanics: A unified approach. CRC Press. ISBN 9780203474952
- Gorton, Ian (2011). Essential software architecture (2nd edición). Berlin: Springer. ISBN 9783642191763
- Newnham, Robert E. (2005). Properties of materials anisotropy, symmetry, structure. Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780191523403