Diferència entre les revisions de "Cereal"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - ']]''' a ']] ''') |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 119.jpg|thumb|250px|right|<center>Diferents tipos de cereals</center>]] |
Els '''cereals''' són un conjunt de plantes herbàcees de les quals grans o llavors s'usen per a l'[[alimentació]] humana o del [[ganado]], generalment molguts en forma de [[farina]]. La paraula cereal procedix de ''[[Ceres (mitologia)|Ceres]] '', el nom en [[llatí]] de la deesa de l'[[Agricultura]]. | Els '''cereals''' són un conjunt de plantes herbàcees de les quals grans o llavors s'usen per a l'[[alimentació]] humana o del [[ganado]], generalment molguts en forma de [[farina]]. La paraula cereal procedix de ''[[Ceres (mitologia)|Ceres]] '', el nom en [[llatí]] de la deesa de l'[[Agricultura]]. | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
* '''Germen o [[embrió]]:''' se localisa en el centre o núcleu de la llavor, a partir del qual se pot desenrollar una nova [[planta]]. | * '''Germen o [[embrió]]:''' se localisa en el centre o núcleu de la llavor, a partir del qual se pot desenrollar una nova [[planta]]. | ||
* '''Endosperm:''' estructura farinosa o feculenta que embolica l'[[embrió]] i que li proporciona els nutrients necessaris per al seu desenroll. | * '''Endosperm:''' estructura farinosa o feculenta que embolica l'[[embrió]] i que li proporciona els nutrients necessaris per al seu desenroll. | ||
| − | * '''Testa:''' capa exterior laminar que recobrix | + | * '''Testa:''' capa exterior laminar que recobrix el gra i li proporciona nutrients i vitamines. |
| − | * '''Corfa:''' capa més exterior de totes i de certa durea | + | * '''Corfa:''' capa més exterior de totes i de certa durea, puix que protegix la llavor. Està formada per fibres vegetals. |
== Història dels cereals == | == Història dels cereals == | ||
| − | Els cereals | + | Els cereals estan considerats com a la base de les grans [[civilisació|civilisacions]] perque constituïren una de les primeres activitats agrícoles humanes, forjant una forma d'alimentació constant a l'entorn de la qual l'activitat humana podia organisar-se, de tal manera que les cultures europees se formaren en torn al [[blat]], les civilisacions de l'extrem orient al voltant de l'[[arròs]] i les d'[[Amèrica]] cultivaren la [[dacsa]]. |
== Composició dels cereals == | == Composició dels cereals == | ||
| − | Els cereals contenen [[almidó]] que és el component principal dels aliments humans. El germen de la llavor conté lípits en proporció variable que permet l'extracció d'[[oli vegetal]] de certs cereals. La llavor està embolicada per una corfa formada | + | Els cereals contenen [[almidó]] que és el component principal dels aliments humans. El germen de la llavor conté lípits en proporció variable que permet l'extracció d'[[oli vegetal]] de certs cereals. La llavor està embolicada per una corfa formada sobretot per la [[celulosa]], component fonamental de la [[fibra dietètica]]. Alguns cereals contenen una [[proteïna]], el [[gluten]], indispensable per a que es forme el [[pa]]. Les proteïnes dels cereals són escasses en aminoàcits essencials com la [[lisina]]. |
| − | El processament dels cereals afecta a la composició química i al valor nutricional dels productes preparats en cereals. Els nutrients estan distribuïts de modo heterogéneu en els distints components del gra (germen, endosperm, revestiment de la llavor i distintes capes que el recobrixen). No existix un patró uniforme per als distints tipos de cereals. Els efectes més importants del processament sobre | + | El processament dels cereals afecta a la composició química i al valor nutricional dels productes preparats en cereals. Els nutrients estan distribuïts de modo heterogéneu en els distints components del gra (germen, endosperm, revestiment de la llavor i distintes capes que el recobrixen). No existix un patró uniforme per als distints tipos de cereals. Els efectes més importants del processament sobre la valor nutricional dels cereals estan relacionats en: |
| − | * La separació i extracció de parts del gra, deixant | + | * La separació i extracció de parts del gra, deixant-ne a soles una fracció per al producte. Qualsevol pèrdua en el volum origina una pèrdua de nutrients. |
| − | * Les parts del gra que | + | * Les parts del gra que es rebugen poden contindre una concentració de certs nutrients (aumentant, entre atres aspectes, la proporció de nutrients per pes). |
| − | * El processament | + | * El processament per ell mateix pot tindre canvis en els nutrients (la germinació, la fermentació). |
| − | * La separació de les capes exteriors del gra, a pesar de que causa la pèrdua d'alguns nutrients, pot resultar profitosa. Per eixemple, la tanina | + | * La separació de les capes exteriors del gra, a pesar de que causa la pèrdua d'alguns nutrients, pot resultar profitosa. Per eixemple, la tanina es concentra en les capes exteriors del sorgo, per lo que la seua eliminació és essencial des del punt de vista nutricional. Al convertir l'arròs integral en arròs blanc s'obté un producte més fàcil de preparar. |
== Sistema postcollita de cereals == | == Sistema postcollita de cereals == | ||
| − | [[ | + | [[File:Gerste Weizen nwstl Desenberg P1050418 20200705.jpg|thumb|right|Cultius de cereals]] |
| − | Els cereals passen per diferents etapes a través d'una complexa i gran cadena, que s'inicia en la collita i acaba en el consum. Este procés està format bàsicament per tres àrees distintes. La primera cobrix | + | Els cereals passen per diferents etapes a través d'una complexa i gran cadena, que s'inicia en la collita i acaba en el consum. Este procés està format bàsicament per tres àrees distintes. La primera cobrix de la collita fins a l'almagasenat del gra. La segona, els métodos preliminars de processament, involucra un tractament adicional del gra, pero els productes encara no es troben aptes per a ser consumits directament. Abans del seu consum, estos deuran passar per una tercera etapa de processament. |
| − | La | + | La major part dels grans comestibles collits en els tròpics se perden degut als inadequats sistemes de maneig, almagasenat i tècniques de processament. Se calcula que estes pèrdues oscilen entre el deu i el vinticinc per cent de la collita. Les causes més comunes per les quals se produïxen estes pèrdues són: |
* Infestació de paràsits i insectes durant el processament postcollita. | * Infestació de paràsits i insectes durant el processament postcollita. | ||
| − | * Pèrdua de producció degut a una collita | + | * Pèrdua de producció degut a una collita alvançada. |
* Nivells incorrectes d'humitat per al trillat, mòlt i polvorisat. | * Nivells incorrectes d'humitat per al trillat, mòlt i polvorisat. | ||
* Pèrdues físiques degut a les males tècniques de processament, tant preliminar com secundari. | * Pèrdues físiques degut a les males tècniques de processament, tant preliminar com secundari. | ||
== Espècies == | == Espècies == | ||
| − | [[ | + | [[File:Trigo.jpg|thumb|200px|Blat]] |
| − | Les espècies que caben dins d'esta categoria agronòmica pertanyen en la seua | + | |
| + | [[File:Avena sterilis (5).jpg|thumb|200px|Avena]] | ||
| + | |||
| + | [[File:LPCC-582-Espigues de sègol.jpg|thumb|200px|Centeno]] | ||
| + | |||
| + | |||
| + | Les espècies que caben dins d'esta categoria agronòmica pertanyen en la seua major part a la família [[Poaceae]] (gramínees), el [[fruit]] de les quals és inseparable de la llavor; encara que també s'inclouen a vegades plantes en llavors paregudes a grans que són d'atres famílies, com la [[quinoa]], el [[forment]], l'[[amarant]] o el [[girasol]]. Alguns autors nomenen ad estes darreres espècies ''falsos cereals'' o ''seudocereals''. | ||
Les principals espècies son: | Les principals espècies son: | ||
Última revisió del 21:16 15 maig 2021
Els cereals són un conjunt de plantes herbàcees de les quals grans o llavors s'usen per a l'alimentació humana o del ganado, generalment molguts en forma de farina. La paraula cereal procedix de Ceres , el nom en llatí de la deesa de l'Agricultura.
Estructura d'un cereal[editar | editar còdic]
- Germen o embrió: se localisa en el centre o núcleu de la llavor, a partir del qual se pot desenrollar una nova planta.
- Endosperm: estructura farinosa o feculenta que embolica l'embrió i que li proporciona els nutrients necessaris per al seu desenroll.
- Testa: capa exterior laminar que recobrix el gra i li proporciona nutrients i vitamines.
- Corfa: capa més exterior de totes i de certa durea, puix que protegix la llavor. Està formada per fibres vegetals.
Història dels cereals[editar | editar còdic]
Els cereals estan considerats com a la base de les grans civilisacions perque constituïren una de les primeres activitats agrícoles humanes, forjant una forma d'alimentació constant a l'entorn de la qual l'activitat humana podia organisar-se, de tal manera que les cultures europees se formaren en torn al blat, les civilisacions de l'extrem orient al voltant de l'arròs i les d'Amèrica cultivaren la dacsa.
Composició dels cereals[editar | editar còdic]
Els cereals contenen almidó que és el component principal dels aliments humans. El germen de la llavor conté lípits en proporció variable que permet l'extracció d'oli vegetal de certs cereals. La llavor està embolicada per una corfa formada sobretot per la celulosa, component fonamental de la fibra dietètica. Alguns cereals contenen una proteïna, el gluten, indispensable per a que es forme el pa. Les proteïnes dels cereals són escasses en aminoàcits essencials com la lisina.
El processament dels cereals afecta a la composició química i al valor nutricional dels productes preparats en cereals. Els nutrients estan distribuïts de modo heterogéneu en els distints components del gra (germen, endosperm, revestiment de la llavor i distintes capes que el recobrixen). No existix un patró uniforme per als distints tipos de cereals. Els efectes més importants del processament sobre la valor nutricional dels cereals estan relacionats en:
- La separació i extracció de parts del gra, deixant-ne a soles una fracció per al producte. Qualsevol pèrdua en el volum origina una pèrdua de nutrients.
- Les parts del gra que es rebugen poden contindre una concentració de certs nutrients (aumentant, entre atres aspectes, la proporció de nutrients per pes).
- El processament per ell mateix pot tindre canvis en els nutrients (la germinació, la fermentació).
- La separació de les capes exteriors del gra, a pesar de que causa la pèrdua d'alguns nutrients, pot resultar profitosa. Per eixemple, la tanina es concentra en les capes exteriors del sorgo, per lo que la seua eliminació és essencial des del punt de vista nutricional. Al convertir l'arròs integral en arròs blanc s'obté un producte més fàcil de preparar.
Sistema postcollita de cereals[editar | editar còdic]
Els cereals passen per diferents etapes a través d'una complexa i gran cadena, que s'inicia en la collita i acaba en el consum. Este procés està format bàsicament per tres àrees distintes. La primera cobrix de la collita fins a l'almagasenat del gra. La segona, els métodos preliminars de processament, involucra un tractament adicional del gra, pero els productes encara no es troben aptes per a ser consumits directament. Abans del seu consum, estos deuran passar per una tercera etapa de processament.
La major part dels grans comestibles collits en els tròpics se perden degut als inadequats sistemes de maneig, almagasenat i tècniques de processament. Se calcula que estes pèrdues oscilen entre el deu i el vinticinc per cent de la collita. Les causes més comunes per les quals se produïxen estes pèrdues són:
- Infestació de paràsits i insectes durant el processament postcollita.
- Pèrdua de producció degut a una collita alvançada.
- Nivells incorrectes d'humitat per al trillat, mòlt i polvorisat.
- Pèrdues físiques degut a les males tècniques de processament, tant preliminar com secundari.
Espècies[editar | editar còdic]
.jpg)
Les espècies que caben dins d'esta categoria agronòmica pertanyen en la seua major part a la família Poaceae (gramínees), el fruit de les quals és inseparable de la llavor; encara que també s'inclouen a vegades plantes en llavors paregudes a grans que són d'atres famílies, com la quinoa, el forment, l'amarant o el girasol. Alguns autors nomenen ad estes darreres espècies falsos cereals o seudocereals.
Les principals espècies son:
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Cereal de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.