Diferència entre les revisions de "Joan Gilabert Jofré"
m |
|||
| (No es mostren 28 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Estàtua de Joan Gilabert Jofré a l'hospital general, València.JPG|thumb|Estàtua de Joan Gilabert Jofré en l'hospital general, Valéncia]] | |
| − | + | '''Joan Gilabert Jofré''' ([[Valéncia]], [[24 de juny]] del [[1350]] <ref>Segons atres fonts, naixcut en l'any [[1363]]</ref> - † [[El Puig]], [[18 de maig]] del [[1417]]), també conegut per '''Pare Jofré''', va ser un religiós [[Mercedaris|mercedari]] que promogué l'erecció de l' ''[[Hospital dels Innocents, Fols e Orats]] '', el primer hospital [[Siquiatria|siquiàtric]] del món i orige del futur [[Hospital General Universitari de Valéncia]]. Fon el promotor de la veneració de la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. | |
| − | + | == Vida == | |
| − | + | Va nàixer en Valéncia, en el '''carrer dels Jofrens'''. Estudià dret canònic en [[Lleida]], a on obtingué el grau de bachiller en decrets. Es fa membre de l'[[Orde de la Mercé]] en l'any [[1370]] <ref>Segons les mateixes fonts que el fan nàixer en l'any 1363, ingressà en el monasteri en l'any [[1397]]</ref>, en el [[monasteri d'El Puig]] i s'ordenà sacerdot en [[1375]], despuix d'haver estudiat Teologia. En l'orde eixercí diversos càrrecs, com elector, procurador i comanador de [[Lleida]], [[Perpinyà]] i [[Valéncia]] ([[1409]]). | |
| − | + | El [[1409]] va fundar l'Hospital dels Innocents, Fols e Orats de Valéncia, que era la primera institució del seu gènero en tot lo món. En [[1410]] va fundar un hospici per a chiquets abandonats, també en Valéncia, i en [[1416]] un hospital de pelegrins en [[el Puig de Santa Maria|El Puig de Santa Maria]]. | |
| + | Fon un gran predicador, i en els seues últims anys acompanyà [[sant Vicent Ferrer]] en les prèdiques. Pareix que el sant profetisà la mort del mercedari, que moriria en el monasteri del Puig en fama de santitat. Fon enterrat en el mateix monasteri. En [[1936]], el cos va ser traslladat al cementeri, per tal de salvar-lo de la profanació, i retornat al monasteri despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]]. L'iglésia valenciana va promoure la [[canonisació]]. | ||
| − | ===Fundació de l'Hospital=== | + | === Fundació de l'Hospital === |
| + | [[Archiu:Pjofresorolla.jpg|thumb|250px|El Pare Jofré defenent a un foll. [[Joaquin Sorolla]]]] | ||
| + | El [[24 de febrer]] de [[1409]], el flare se dirigia des del convent a la [[Catedral de Valéncia]], a on havia de predicar el sermó del dumenge de Quaresma. De camí, va advertir que un grup de chiquets cridava i colpejava, burlant-se'n, a un atre chiquet loco mentrimentres cridaven "¡Al loco! Al loco!". El pare Jofré, commogut per l'escena, recriminà als chiquets el seu acte, mentrimentres donava ampar al loco i el duya al convent mercedari. En el sermó en la Catedral va parlar del fet i de la necessitat de donar ajuda a qui patix trastorns mentals, evitant la "persecució irracional, tant més cruel com més inocents, impotents i irresponsables en són les víctimes". | ||
| + | |||
| + | A raïl d'este sermó i atres accions posteriors, Bernat Andreu, Llorenç Salom i atres prohoms, en el consentiment del [[Jurat|jurats de la ciutat]], varen adquirir unes cases i horta pròximes a la porta de Torrent i l'[[Ermita de Santa Llúcia (Valéncia)|ermita de Santa Llúcia]] per a construir un hospital per als folls. S'erigí aixina l''''Hospital dels Innocents''' o '''Hospital dels Innocents, Fols e Orats''', obert el [[9 de juny]] de [[1409]] <ref>L'hospital es creà per mig d'una [[bula]] pontifícia de [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]] del [[26 de febrer]] de l'any [[1410]] i en l'aprovació del rei [[Martí l'Humà]]</ref> A on intentà per primera vegada d'aplicar métodos curatius a uns pacients que fins a eixe moment se consideraven [[endimoniat]]s. En l'any [[1512]], l'hospital va reunir els atres centres hospitalaris de la ciutat de Valéncia, creant-se l'[[Hospital General de Valéncia]]. | ||
| − | + | En l'entrada hi ha colocada una image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] que varen deixar, segons la tradició, tres pelegrins que hi havien demanat hostage: era la nomenada ''Mare de Déu dels Folls, Innocents i Desamparats'' que, serà patrona de Valéncia i Generala dels eixercits del Regne: la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. | |
| − | + | == Veneració == | |
| − | En | + | El pare Jofré va morir en llaor de santitat i, des del mateix moment de la seua mort, el seu sepulcre va ser venerat com el d'una persona santa. Este cult va ser permés per la diòcesis i la Santa Seu. En el [[sigle XVIII]] s'inicià la causa de beatificació, pero la [[Guerra de Successió]] va impedir la continuació. La [[Guerra de la Independència]] i la Guerra civil espanyola varen interrompre de nou les causes que, en els dos moments que s'havien tornat a iniciar. La crema del convent del Puig en [[1936]] va fer que s'haguera de tornar a re-elaborar l'expedient, que se va tornar a iniciar en els anys xixanta del [[sigle XX]]. |
| − | + | En l'any [[2007]] s'acabà l'expedient i, seguint la via de portar als altars les persones que han rebut un cult immemorial. En atenció a este cult no oficial, el calendari llitúrgic espanyol celebra la festa del beat Joan Gilabert el [[18 de maig]], aniversari de la seua mort. | |
| − | + | == Referències == | |
| + | {{reflist}} | ||
| − | El | + | * Fernández Vázquez, Alfonso (8/12//2015). «El legado islámico en los cuidados psiquiátricos. El Maristán de Granada». Cultura de los Cuidados, 2º Cuatrimestre 2016 • Año XX - N.° 45 |
| + | * César Cervera (22 de octubre de 2020): «32 científicos e inventores españoles que cambiaron el mundo y fueron borrados por la Leyenda Negra», ABC | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * | + | * Marco Merenciano, Francisco. Archivos iberoamericanos de historia de la medicina. Vida i obra del P. Jofré. 2, 1950 |
| + | * Ramajo Aliste, Felix. ''Vida y obra del padre Juan Gilabert Jofre'' [[Valéncia]]: [[Diputació Provincial de Valéncia]], [[1998]]. ISBN 978-84-7795-156-8 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Joan Gilabert Jofré}} | ||
| − | |||
* [http://www.aciprensa.com/noticia.php?n=15666 Fi de la fase diocesana del procés de canonisació] {{es}} | * [http://www.aciprensa.com/noticia.php?n=15666 Fi de la fase diocesana del procés de canonisació] {{es}} | ||
* [http://www.orderofmercy.org/Survey/chapt02.htm#Anchor-57453 Resum biogràfic] {{en}} | * [http://www.orderofmercy.org/Survey/chapt02.htm#Anchor-57453 Resum biogràfic] {{en}} | ||
| + | * [https://templersdeburjassot.wordpress.com/2017/02/16/sabias-que-36/ Sabías que… - Templers de Burjassot] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Religiosos valencians]] | [[Categoria:Religiosos valencians]] | ||
Última revisió del 11:07 19 maig 2024
Joan Gilabert Jofré (Valéncia, 24 de juny del 1350 [1] - † El Puig, 18 de maig del 1417), també conegut per Pare Jofré, va ser un religiós mercedari que promogué l'erecció de l' Hospital dels Innocents, Fols e Orats , el primer hospital siquiàtric del món i orige del futur Hospital General Universitari de Valéncia. Fon el promotor de la veneració de la Mare de Deu dels Desamparats.
Vida[editar | editar còdic]
Va nàixer en Valéncia, en el carrer dels Jofrens. Estudià dret canònic en Lleida, a on obtingué el grau de bachiller en decrets. Es fa membre de l'Orde de la Mercé en l'any 1370 [2], en el monasteri d'El Puig i s'ordenà sacerdot en 1375, despuix d'haver estudiat Teologia. En l'orde eixercí diversos càrrecs, com elector, procurador i comanador de Lleida, Perpinyà i Valéncia (1409).
El 1409 va fundar l'Hospital dels Innocents, Fols e Orats de Valéncia, que era la primera institució del seu gènero en tot lo món. En 1410 va fundar un hospici per a chiquets abandonats, també en Valéncia, i en 1416 un hospital de pelegrins en El Puig de Santa Maria.
Fon un gran predicador, i en els seues últims anys acompanyà sant Vicent Ferrer en les prèdiques. Pareix que el sant profetisà la mort del mercedari, que moriria en el monasteri del Puig en fama de santitat. Fon enterrat en el mateix monasteri. En 1936, el cos va ser traslladat al cementeri, per tal de salvar-lo de la profanació, i retornat al monasteri despuix de la Guerra Civil Espanyola. L'iglésia valenciana va promoure la canonisació.
Fundació de l'Hospital[editar | editar còdic]
El 24 de febrer de 1409, el flare se dirigia des del convent a la Catedral de Valéncia, a on havia de predicar el sermó del dumenge de Quaresma. De camí, va advertir que un grup de chiquets cridava i colpejava, burlant-se'n, a un atre chiquet loco mentrimentres cridaven "¡Al loco! Al loco!". El pare Jofré, commogut per l'escena, recriminà als chiquets el seu acte, mentrimentres donava ampar al loco i el duya al convent mercedari. En el sermó en la Catedral va parlar del fet i de la necessitat de donar ajuda a qui patix trastorns mentals, evitant la "persecució irracional, tant més cruel com més inocents, impotents i irresponsables en són les víctimes".
A raïl d'este sermó i atres accions posteriors, Bernat Andreu, Llorenç Salom i atres prohoms, en el consentiment del jurats de la ciutat, varen adquirir unes cases i horta pròximes a la porta de Torrent i l'ermita de Santa Llúcia per a construir un hospital per als folls. S'erigí aixina l'Hospital dels Innocents o Hospital dels Innocents, Fols e Orats, obert el 9 de juny de 1409 [3] A on intentà per primera vegada d'aplicar métodos curatius a uns pacients que fins a eixe moment se consideraven endimoniats. En l'any 1512, l'hospital va reunir els atres centres hospitalaris de la ciutat de Valéncia, creant-se l'Hospital General de Valéncia.
En l'entrada hi ha colocada una image de la Mare de Deu dels Desamparats que varen deixar, segons la tradició, tres pelegrins que hi havien demanat hostage: era la nomenada Mare de Déu dels Folls, Innocents i Desamparats que, serà patrona de Valéncia i Generala dels eixercits del Regne: la Mare de Deu dels Desamparats.
Veneració[editar | editar còdic]
El pare Jofré va morir en llaor de santitat i, des del mateix moment de la seua mort, el seu sepulcre va ser venerat com el d'una persona santa. Este cult va ser permés per la diòcesis i la Santa Seu. En el sigle XVIII s'inicià la causa de beatificació, pero la Guerra de Successió va impedir la continuació. La Guerra de la Independència i la Guerra civil espanyola varen interrompre de nou les causes que, en els dos moments que s'havien tornat a iniciar. La crema del convent del Puig en 1936 va fer que s'haguera de tornar a re-elaborar l'expedient, que se va tornar a iniciar en els anys xixanta del sigle XX.
En l'any 2007 s'acabà l'expedient i, seguint la via de portar als altars les persones que han rebut un cult immemorial. En atenció a este cult no oficial, el calendari llitúrgic espanyol celebra la festa del beat Joan Gilabert el 18 de maig, aniversari de la seua mort.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Segons atres fonts, naixcut en l'any 1363
- ↑ Segons les mateixes fonts que el fan nàixer en l'any 1363, ingressà en el monasteri en l'any 1397
- ↑ L'hospital es creà per mig d'una bula pontifícia de Benet XIII del 26 de febrer de l'any 1410 i en l'aprovació del rei Martí l'Humà
- Fernández Vázquez, Alfonso (8/12//2015). «El legado islámico en los cuidados psiquiátricos. El Maristán de Granada». Cultura de los Cuidados, 2º Cuatrimestre 2016 • Año XX - N.° 45
- César Cervera (22 de octubre de 2020): «32 científicos e inventores españoles que cambiaron el mundo y fueron borrados por la Leyenda Negra», ABC
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Marco Merenciano, Francisco. Archivos iberoamericanos de historia de la medicina. Vida i obra del P. Jofré. 2, 1950
- Ramajo Aliste, Felix. Vida y obra del padre Juan Gilabert Jofre Valéncia: Diputació Provincial de Valéncia, 1998. ISBN 978-84-7795-156-8
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Joan Gilabert Jofré.