Diferència entre les revisions de "Zarra"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Se desfà la revisió 54023 de Kaki (Discussió))
 
(No es mostren 16 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Zarra''' és un municipi del [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall de Cofrents]].  
+
[[File:Zarra 9.jpg|thumb|Zarra]]
 +
'''Zarra''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall de Cofrents]].  
  
−
Un relleu abrupte en les [[serra d'Atalayas|serres d'Atalayas]] (982m) i del [[serra del Puntal|Puntal]] (887m) com a punts més elevats i el pas del [[riu de Zarra]] configuren el terme de 49,2 km².
+
== Geografía ==
 +
Un relleu abrupte en les [[serra d'Atalayes|serres d'Atalayes]] (982m) i del [[serra del Puntal|Puntal]] (887m) com a punts més elevats i el pas del [[riu de Zarra]] configuren el terme de 49,2 km².
  
−
En [[2005]] Zarra tenia un cens de 472 habitants. La població es de parla [[castellà|castellana]].
+
El terme municipal està travessat per la carretera nacional N-330 en el pK 118 i per la carretera autonòmica CV-445, que conecta en [[Teresa de Cofrents]].
  
−
==Llocs d'interés==
+
El relleu és prou montanyós, especialment en la part central del terme, en a on a abdós costats del riu Zarra s'alcen la serra de les Atalayes al nort (985 metros) i el cerro Gros al sur (869 metros). En la part occidental apareixen alguns plans que recorden a les planicies manchegues, mentres que en el costat opost, a l'altura de la capital municipal, la vall del riu s'eixampla i dona lloc a algunes hortes que es reguen en l'aigua que la Séquia Mare després regarà una major extensió en el terme de Teresa de Cofrents.
 +
 
 +
L'altitut oscila entre els 985 metros (pique Atalayes) i els 511 metros en la vall del riu Zarra. El poble s'alça a 605 metros sobre el nivell de la mar.
 +
 
 +
El clima és de tipo mediterràneu.
 +
 
 +
La vegetació clímax correspon al encinar, pero a penes queden algunes [[Carrasca|carrasques]] en la seua part més occidental. En els monts hi ha [[Pi (arbre)|pins]], sabines, romers i archilagues, si be la deforestación és prou acusada.
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
| Alcalde_1 = Juan José Rubio Navarro
 +
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_2 = Juan José Rubio Navarro
 +
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_3 = Juan José Rubio Navarro
 +
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_4 = Juan José Rubio Navarro
 +
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_5 = Juan José Rubio Navarro
 +
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_6 = Juan José Rubio Navarro
 +
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_7 = Juan José Rubio Navarro
 +
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_8 = Juan José Rubio Navarro
 +
| Partit_8 = AEPZ-Agrupación de electores por Zarra
 +
| Alcalde_9 = Juan José Rubio Navarro
 +
| Partit_9 = AEPZ-Agrupación de electores por Zarra
 +
| Alcalde_10 = Juan José Rubio Navarro
 +
| Partit_10 = AEPZ-Agrupación de electores por Zarra
 +
| Alcalde_11 = Ángel Perez Boluda
 +
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_12 = Raúl Martínez Martínez
 +
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
 +
 
 +
== Demografia ==
 +
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]] Zarra tenia un cens de 364 habitants.
 +
 
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2014]] !! [[2016]]!! [[2021]] !! [[2023]]
 +
|-
 +
| align=center| 516 || align=center| 462 || align=center| 442 || align=center| 438 || align=center| 416 || align=center| 424 || align=center| 400 || align=center| 442 || align=center| 492 || align=center| 547 || align=center| 484 || align=center| 440 || align=center| 364 || align=center| 364
 +
|}
 +
</center>
 +
 
 +
== Economia ==
 +
La seua economia és bàsicament agrària. La superfície cultivada supon el 24,5% de la total del terme. Dins del regadiu trobem [[Bresquillera|bresquilles]], [[Poma|pomes]], [[Figa|figues]], [[Cirerer|cireres]], etc., [[dacsa]], [[alfals]] i [[hortalices]]. En les riberes de les séquies i en alguns deslindars dels camps creix en profusió el [[llidoner]] que és amprat per a la fabricació de garrots per una chicoteta indústria local. En seca es troben [[cereals]], [[armelers]] i la [[vinya]].
 +
 
 +
El sector ganader conta en caps de ganado [[Ovella|llanar]], algunes granges avícoles i de [[Porc|porcí]], i més de 200 [[Abella|colmenes]]. L'indústria es reduïx a un taller de tipo familiar, en a on es fabriquen garrots, havent desaparegut l'indústria manufacturera que existia durant els sigles [[Sigle XVIII|XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]].
 +
 
 +
== Cultura ==
 +
Com en el restant de la [[Vall de Cofrents|comarca]], els seus habitants tenen la [[idioma espanyol|llengua castellana]] com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la [[llengua valenciana]].
 +
 
 +
== Llocs d'interés ==
 
És digne de menció l'[[iglésia de Santa Anna]] del [[sigle XVIII]].
 
És digne de menció l'[[iglésia de Santa Anna]] del [[sigle XVIII]].
  
−
==Referències==
+
== Vore també ==
−
<references />
+
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references/>
 +
* [https://www.zarra.es/ Ajuntament de Zarra]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Zarra INE. Població de Zarra]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
* [http://www.ive.es/ Institut Valencià d'Estadística].
+
{{commonscat|Zarra (Valencia)}}
 +
 
  
 
{{Municipis de La Vall de Cofrents}}
 
{{Municipis de La Vall de Cofrents}}

Última revisió del 18:54 24 jul 2024

Zarra

Zarra és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la comarca de la Vall de Cofrents.

Geografía[editar | editar còdic]

Un relleu abrupte en les serres d'Atalayes (982m) i del Puntal (887m) com a punts més elevats i el pas del riu de Zarra configuren el terme de 49,2 km².

El terme municipal està travessat per la carretera nacional N-330 en el pK 118 i per la carretera autonòmica CV-445, que conecta en Teresa de Cofrents.

El relleu és prou montanyós, especialment en la part central del terme, en a on a abdós costats del riu Zarra s'alcen la serra de les Atalayes al nort (985 metros) i el cerro Gros al sur (869 metros). En la part occidental apareixen alguns plans que recorden a les planicies manchegues, mentres que en el costat opost, a l'altura de la capital municipal, la vall del riu s'eixampla i dona lloc a algunes hortes que es reguen en l'aigua que la Séquia Mare després regarà una major extensió en el terme de Teresa de Cofrents.

L'altitut oscila entre els 985 metros (pique Atalayes) i els 511 metros en la vall del riu Zarra. El poble s'alça a 605 metros sobre el nivell de la mar.

El clima és de tipo mediterràneu.

La vegetació clímax correspon al encinar, pero a penes queden algunes carrasques en la seua part més occidental. En els monts hi ha pins, sabines, romers i archilagues, si be la deforestación és prou acusada.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE
1983 - 1987 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE
1987 - 1991 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE
1991 - 1995 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE
1995 - 1999 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE
1999 - 2003 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE
2003 - 2007 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE
2007 - 2011 Juan José Rubio Navarro AEPZ-Agrupación de electores por Zarra
2011 - 2015 Juan José Rubio Navarro AEPZ-Agrupación de electores por Zarra
2015 - 2019 Juan José Rubio Navarro AEPZ-Agrupación de electores por Zarra
2019 - 2023 Ángel Perez Boluda PSPV-PSOE
2023 Raúl Martínez Martínez PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2023 Zarra tenia un cens de 364 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2014 2016 2021 2023
516 462 442 438 416 424 400 442 492 547 484 440 364 364

Economia[editar | editar còdic]

La seua economia és bàsicament agrària. La superfície cultivada supon el 24,5% de la total del terme. Dins del regadiu trobem bresquilles, pomes, figues, cireres, etc., dacsa, alfals i hortalices. En les riberes de les séquies i en alguns deslindars dels camps creix en profusió el llidoner que és amprat per a la fabricació de garrots per una chicoteta indústria local. En seca es troben cereals, armelers i la vinya.

El sector ganader conta en caps de ganado llanar, algunes granges avícoles i de porcí, i més de 200 colmenes. L'indústria es reduïx a un taller de tipo familiar, en a on es fabriquen garrots, havent desaparegut l'indústria manufacturera que existia durant els sigles XVIII i XIX.

Cultura[editar | editar còdic]

Com en el restant de la comarca, els seus habitants tenen la llengua castellana com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la llengua valenciana.

Llocs d'interés[editar | editar còdic]

És digne de menció l'iglésia de Santa Anna del sigle XVIII.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons



Municipis de La Vall de Cofrents
Ayora  •  Cofrents  •  Cortes de Pallars  •  Teresa de Cofrents  •  Xalans  •  Xarafull  •  Zarra
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Zarra&oldid=338500»