Diferència entre les revisions de "Valencià Alacantí"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Protegí «Valencià Alacantí» ([Editar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre administradors] (indefinit))) |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Dialectes valencià.jpg|right|thumb|Dialectes del Valencià]] |
L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques: | L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques: | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
{{Dialectes del valencià}} | {{Dialectes del valencià}} | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Dialectes del valencià|Alacantí]] |
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
Última revisió del 17:20 29 set 2022
L'alacantí es parla en les comarques del Sur de la Comunitat Valenciana i en el Carche. Té les següents característiques:
- Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (caixa).
- Pas del diftonc [ow] a [au]: [ˈbaw] (bou), [ˈaw] (ou), [ˈpaw] (pou).
- Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: grenyua (grenyuda), vençua (vençuda). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder). En el Baix Vinalopó casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
- El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de tota paraula, escomence ésta per vocal o per consonant: es bou i es vaques, es alacantins i es alacantines.
