Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Tomás de Villarroya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 30: Llínea 30:


== Referències ==
== Referències ==
* Cucó, Alfons (1999) [​1971​]. ''El valencianisme polític''. 1874-1939 (en valenciano). Edición ampliada y revisada (2ª edición). Catarroja-Barcelona: Afers. pp. 41-42. ISBN 84-86574-73-0.
* [[Alfons Cucó Giner|Cucó, Alfons]]. ''El valencianisme polític. 1874-1939'' (en [[Idioma valencià|valencià]]). (2ª edició). Catarroja-Barcelona: Afers. pp. 41-42. ISBN 84-86574-73-0


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Última revisió del 19:05 21 maig 2026

Tomás de Villarroya Sanz
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor i poeta.
Naiximent: 1798
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1856
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Tomás de Villarroya Sanz o Tomàs de Villarroya i Sanz (Valéncia, 1798 - † 1856), fon un escritor i poeta valencià.

Biografia

[editar | editar còdic]

Tomàs de Villarroya fon un escritor i poeta en valencià, al que es considera l'iniciador de la renaixença valenciana. Llicenciat en Dret en l'any 1839, fon promotor fiscal de Vilarreal (Castelló) i juge de Moncada (1844-1854).

És autor de quatre poemes en valencià. La seua obra més destacada és Cançó, publicada en 1841 en la revista El Liceo Valenciano, que comença en els famosos versos:

En ta llaor desplegaré yo els llavis

i una cançó diré, filla del cel,
en l'oblidada llengua de mos yayos,

més dolça que la mel.

Renaixença valenciana

[editar | editar còdic]

La publicació d'este poema fon una fita anàloga al que supongué en Catalunya l'Oda a la Pàtria (1833) de Buenaventura Carlos Aribau. No obstant, segons Alfons Cucó, «Villarroya és únicament un precedent [de la Renaixença valenciana] que no aplegarà a promoure cap actitut cultural, i ni tan sol a influir en la producció lliterària posterior. Són Teodor Llorente i Vicent W. Querol els dos primers escritors que podem considerar com a membres conscients de la Renaixença, a lo manco en l'àmbit llingüistic-lliterari».

Referències

[editar | editar còdic]
  • Cucó, Alfons. El valencianisme polític. 1874-1939 (en valencià). (2ª edició). Catarroja-Barcelona: Afers. pp. 41-42. ISBN 84-86574-73-0

Enllaços externs

[editar | editar còdic]