Vicent Wenceslau Querol
| Vicent Wenceslau Querol i Campos | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i poeta. | ||
| Naiximent: | 30 de setembre de 1836 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 24 d'octubre de 1889 | ||
| Lloc de defunció: | Bétera, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicent Wenceslau Querol i Campos o Vicente Wenceslao Querol Campos (Valéncia, 30 de setembre de 1836 - Bétera, 24 d'octubre de 1889), fon un escritor i poeta valencià d'expressió bilingüe en castellà i valencià, vinculat al Realisme.
Biografia[editar | editar còdic]
Vicent Wenceslau estudià llatí en les Escoles Pies i Dret en l'Universitat de Valéncia, i treballà com a advocat.
En l'any 1855 obtingué el premi del certamen poètic que l'Universitat de Valéncia celebrava en el IV Centenari de la Canonisació de Sant Vicente Ferrer i en 1856 va llegir en l'Acadèmia de Sant Carles la seua oda A las Bellas Artes, que li va donar molt renom. Despuix fon publicant diverses poesies en castellà i valencià en El Miguelete, La Opinión, Las Provincias, El Pensamiento de Valencia, Revista de Valencia i La España Moderna. Fundà la Sociedad Poética La Estrella i, en el seu amic i condiscípul Teodoro Llorente Falcó, fon un dels promotors de la renaixença lliterària valenciana en iniciar els Jocs Florals de Valéncia (1859). En ell va traduir El Corsario i Childe Harold de Byron. En l'any 1872 actuà com a mantenedor dels Jocs Florals de Barcelona, que presidirà en 1885, i va participar com a jurat en el certamen lliterari convocat pel milenari del monasteri de Montserrat.
En l'any 1877 publicà l'únic llibre poètic que va imprimir en vida, Rimas; eixe mateix any es va traslladar a Madrit per a eixercitar diversos alts càrrecs en els ferrocarrils de Madrit a Saragossa i a Alacant. Vixqué algun temps en París i fon membre i president de l'Ateneu Científic de Valéncia, aixina com secretari de la redacció de la revista de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
Estil[editar | editar còdic]
Els crítics aprecien en la poesia de Querol l'influix de Manuel José Quintana, pero abunden ademés en la seua escritura reminiscències bíbliques i de clàssics i moderns (Bécquer, Núñez de Arce, Aleardi); la seua obra posseïx gran perfecció formal i va atraure l'atenció de Miguel de Unamuno. Aixina mateix, Luis Guarner edità en els anys xixanta i setanta del sigle XX gran part de l'obra de Querol en tres volums en important aparat crític: Obres valencianes completes (1958), Poesías (1964) i Poesías desconocidas de Vicente W. Querol (1967). Anys despuix el va consagrar la monografia Poesía y verdad de Vicente W. Querol (1976).
De Rimas es varen fer dos edicions, en 1877 i en 1891, prologades respectivament per Pedro Antonio de Alarcón i pel seu amic Teodoro Llorente. Ad estos llibres cal afegir les Poesías desconocidas de Vicente W. Querol editades per Luis Guarner, a qui es deu també el text editat per la colecció Clásicos Castellanos de Espasa-Calpe. Són 14 poemes breus que canten de modo ràpit i a voltes condensat sentiments fondos senzillament expressats, pero en certs matiços retòrics que desdiuen del seu to i inclús lliçons ocasionals.
En la seua lírica amorosa, influïda per Bécquer, destaquen les seues tres "Cartes a Maria".
L'estil de Querol tendix un tant a la retòrica classicista, pero va contar entre els seus admiradors a Miguel de Unamuno, els poemes dels quals casolans li deuen no poc.
Per demés, la seua poesia s'assembla a la de Aleardo Aleardi pel seu amor a les formes clàssiques, modelant conceptes elevats i transcendentals.
Obra[editar | editar còdic]
- Rimas, 1877; 2.ª ed. imp. de M. Tello, 1891.
- Poesías, ed. de Luis Guarner, Madrid: Espasa-Calpe, 1964.
- Poesías desconocidas de Vicente W. Querol, ed. de Luis Guarner, Madrid: CSIC, 1967.
- Obres valencianes completes, ed. de Luis Guarner, 1958.
- El Corsario, poema de Lord Byron, traduït de l'anglés en vers castellà per Vicente W. Querol i Teodoro Llorente, Valéncia, Imprenta de La Opinión, a càrrec de J. Domenech, 1863; 2a ed. en pròlec de Lluís Guarner en Los Poetas, núm. 65, Madrid, 1929.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
Entre atres distincions, fon reconegut com a Cavaller de l'Orde de Carles III i de la de Crist de Portugal.
Notes[editar | editar còdic]
Com a anècdota, se sol atribuir a Dante Alighieri un vers que és en realitat és seu: "Qui sap de dolor, tot ho sap".