Diferència entre les revisions de "Luis García Berlanga"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 24 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | {{Biografia| |
| − | '''Luis García-Berlanga Martí''' ([[Valéncia]], 12 de | + | | nom = Luis García-Berlanga Martí |
| + | | image = [[Archiu:Gberlanga.jpg|250px|<center>'''Luis García Berlanga'''</center>]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyol]] | ||
| + | | ocupació = Director i guioniste de cine | ||
| + | | data_naix = [[12 de juny]] de [[1921]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[13 de novembre]] de [[2010]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Luis García-Berlanga Martí''' ([[Valéncia]], [[12 de juny]] de [[1921]] - † [[Madrit]], [[13 de novembre]] de [[2010]]) fon un [[director de cine|director]] i [[guioniste]] de [[Cine|cine]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | ||
| − | + | == Biografia == | |
| − | + | De jove, decidí estudiar [[Dret]] i despuix Filosofia i Lletres, pero més tart, en l'any [[1947]], canvià la seua vocació i ingressà en l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de [[Madrit]]. | |
| − | + | Durant la seua joventut es va unir en la [[División Azul]] (en valencià, Divisió Blava) per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en [[Valéncia]] que son pare havia tengut durant la [[Segona República Espanyola]]. | |
| − | + | Debutà com a director en l'any [[1951]] en la película ''[[Esa pareja feliz]] '', en la que colaborava en [[Juan Antonio Bardem]]. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del [[cine espanyol]] de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'història del cine espanyol, com ''[[El verdugo]]'' o ''[[Bienvenido, Mister Marshall]]''. Treballà en sèt ocasions en el guioniste [[Rafael Azcona]]. | |
| − | En | + | El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues àcides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la [[Franquisme|dictadura franquista]] despuntà la seua habilitat per a burlar la [[Censura|censura]] de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero d'inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com ''[[Los jueves, milagro]]''. |
| − | + | En l'any [[1986]] va rebre el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries de les Arts]] i en [[1993]] el [[Premis Goya|Goya]] al millor director per ''[[Todos a la cárcel]]''. La seua película ''[[Plácido]]'' fon nominada per al [[Premis Òscar|premi Òscar a la millor película estrangera]] en [[1961]]. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en [[1980]] i l'Orde Italiana de Commendatore. | |
| − | + | Ha obtengut premis i guardons internacionals en els més importants festivals (com el [[Festival Internacional de Cine de Cannes|Cannes]], [[Festival Internacional de Cine de Venècia|Venècia]], [[Montreal]] i el [[Festival Internacional de Cine de Berlín|Berlín]]). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes més rellevants del món. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals. | |
| + | |||
| + | És pare de [[Carlos Berlanga]], músic, compositor i important precursor de la corrent musical i cultural coneguda com la [[Moguda madrilenya|moguda madrilenya]], a banda de la música pop dels anys 80, mor en [[2002]] a causa d'un [[Càncer|càncer]]. | ||
== Filmografia com a director i guioniste == | == Filmografia com a director i guioniste == | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Caresc.jpg|thumb|200px|Cartell de película “La Escopeta Nacional" de Luis García Berlanga]] |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | * ''[[Esa pareja feliz]] '' (1952). Codirigida en [[Juan Antonio Bardem]]. | ||
| + | * ''[[Bienvenido, Mister Marshall]] '' (1953). En [[Pepe Isbert]] i [[Manolo Morán]] com a protagonistes. | ||
| + | * ''[[Novio a la vista]] '' (1954). Menys satírica que el restant de les comedies pero molt satisfactòria. Rodada en [[Benicàssim]]. | ||
| + | * ''[[Calabuch]] '' ([[1956]]). Esplèndida fabula coproducida en [[Itàlia]] i interpretada per l'entranyable actor secundari nortamericà [[Edmund Gwenn]]. Rodada en [[Peníscola]]. | ||
| + | * ''[[Los jueves, milagro]] '' (1957). | ||
| + | * ''[[Plácido]] '' (1961). | ||
| + | * ''[[Las cuatro verdades]] '' ("Les quatre vérités", (1963). Interessant adaptació de les fabules de [[Jean de la Fontaine]] en una coproducció franco-italo-hispano-alemana d'excelent repartiment. Els tres episodis restants estaven dirigits per [[René Clair]], [[Hervé Blomberger]] i [[Alessandro Blasetti]], i el metrage original de la cinta es va emetre en la TV francesa en el títul "Les Fables de la Fontaine" en 1964. | ||
| + | * ''[[El verdugo]] '' (1963). | ||
| + | * ''[[Las pirañas]] '' (''La boutique'', (1967). Coproducida en Argentina, fon un dels fracassos de taquilla del gran realisador, encara que la película es més que digna. | ||
| + | * ''[[¡Vivan los novios!]] '' (1969). Una de les películes més desconegudes i més poc valorades del director pero que és una joya surrealista. Els protagonistes són [[José Luis López Vázquez]] i [[Laly Soldevila]]. | ||
| + | * ''[[Tamaño natural]] '' ("Grandeur nature", (1974). Fon un dels proyectes més volguts del seu director, devot amant de l'erotisme. Excelent actuació de [[Michel Piccoli]]. | ||
| + | * ''[[La escopeta nacional]] '' (1977). En un excelent repartiment, fon un triumfo comercial i la seua repercussió possibilità el rodage de dos seqüeles. | ||
| + | * ''[[Patrimonio nacional (película)|Patrimonio nacional]] '' (1981). | ||
| + | * ''[[Nacional III]] '' (1982). | ||
| + | * ''[[La vaquilla]] '' (1985). L'últim gran èxit en taquilla del cineaste fon esta comèdia sobre la guerra civil d'inqüestionable calitat, pese a que alguns sectors de la crítica la consideren inferior als seus grans guanys dels anys 60. | ||
| + | * ''[[Moros y cristianos]] '' ([987). Una sàtira esperpèntica a a la valenciana. Una de les seues comedies més valencianes. | ||
| + | * ''[[Todos a la cárcel]] '' ([[1993]]). Reconeiximent del cine espanyol a Berlanga concedint-li un Goya que, com sol succeir, no premia la seua millor película sino una trayectòria. El film decepcionà a la crítica i no fon un èxit de taquilla. | ||
| + | * ''[[Blasco Ibáñez, la novela de su vida]] '' (per a televisió, (1997). | ||
| + | * ''[[París-Tombuctú]] '' ([[1999]]). La seua última película, rodada en [[Peníscola]]. | ||
| + | * ''[[El sueño de la maestra]] '' (2002). | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| − | + | * FRANCO, Jesús. ''Bienvenido Mister Cagada'' (Aguilar, Madrid, 2005). ISBN: 84-03-09580-5. | |
| − | + | == Enllaços externs == | |
| − | + | * [http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1846.html Biografia] | |
| − | *[http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1846.html Biografia] | + | * [http://spanish.imdb.com/name/nm0305557/ Ficha en IMDb] |
| − | *[http://spanish.imdb.com/name/nm0305557/ Ficha en IMDb] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Directors de cine]] | [[Categoria:Directors de cine]] | ||
| + | [[Categoria:Directors de cine valencians]] | ||
[[Categoria:Guionistes]] | [[Categoria:Guionistes]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Guionistes valencians]] |
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Cine]] |
| + | [[Categoria:Sigle XX]] | ||
{{traduït de|es|Luis_García_Berlanga}} | {{traduït de|es|Luis_García_Berlanga}} | ||
Última revisió del 16:46 9 oct 2024
| Luis García-Berlanga Martí | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyol | ||
| Ocupació: | Director i guioniste de cine | ||
| Naiximent: | 12 de juny de 1921 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 13 de novembre de 2010 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Luis García-Berlanga Martí (Valéncia, 12 de juny de 1921 - † Madrit, 13 de novembre de 2010) fon un director i guioniste de cine valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
De jove, decidí estudiar Dret i despuix Filosofia i Lletres, pero més tart, en l'any 1947, canvià la seua vocació i ingressà en l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de Madrit.
Durant la seua joventut es va unir en la División Azul (en valencià, Divisió Blava) per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en Valéncia que son pare havia tengut durant la Segona República Espanyola.
Debutà com a director en l'any 1951 en la película Esa pareja feliz , en la que colaborava en Juan Antonio Bardem. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del cine espanyol de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'història del cine espanyol, com El verdugo o Bienvenido, Mister Marshall. Treballà en sèt ocasions en el guioniste Rafael Azcona.
El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues àcides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la dictadura franquista despuntà la seua habilitat per a burlar la censura de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero d'inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com Los jueves, milagro.
En l'any 1986 va rebre el Premi Príncip d'Astúries de les Arts i en 1993 el Goya al millor director per Todos a la cárcel. La seua película Plácido fon nominada per al premi Òscar a la millor película estrangera en 1961. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en 1980 i l'Orde Italiana de Commendatore.
Ha obtengut premis i guardons internacionals en els més importants festivals (com el Cannes, Venècia, Montreal i el Berlín). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes més rellevants del món. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals.
És pare de Carlos Berlanga, músic, compositor i important precursor de la corrent musical i cultural coneguda com la moguda madrilenya, a banda de la música pop dels anys 80, mor en 2002 a causa d'un càncer.
Filmografia com a director i guioniste[editar | editar còdic]
- Esa pareja feliz (1952). Codirigida en Juan Antonio Bardem.
- Bienvenido, Mister Marshall (1953). En Pepe Isbert i Manolo Morán com a protagonistes.
- Novio a la vista (1954). Menys satírica que el restant de les comedies pero molt satisfactòria. Rodada en Benicàssim.
- Calabuch (1956). Esplèndida fabula coproducida en Itàlia i interpretada per l'entranyable actor secundari nortamericà Edmund Gwenn. Rodada en Peníscola.
- Los jueves, milagro (1957).
- Plácido (1961).
- Las cuatro verdades ("Les quatre vérités", (1963). Interessant adaptació de les fabules de Jean de la Fontaine en una coproducció franco-italo-hispano-alemana d'excelent repartiment. Els tres episodis restants estaven dirigits per René Clair, Hervé Blomberger i Alessandro Blasetti, i el metrage original de la cinta es va emetre en la TV francesa en el títul "Les Fables de la Fontaine" en 1964.
- El verdugo (1963).
- Las pirañas (La boutique, (1967). Coproducida en Argentina, fon un dels fracassos de taquilla del gran realisador, encara que la película es més que digna.
- ¡Vivan los novios! (1969). Una de les películes més desconegudes i més poc valorades del director pero que és una joya surrealista. Els protagonistes són José Luis López Vázquez i Laly Soldevila.
- Tamaño natural ("Grandeur nature", (1974). Fon un dels proyectes més volguts del seu director, devot amant de l'erotisme. Excelent actuació de Michel Piccoli.
- La escopeta nacional (1977). En un excelent repartiment, fon un triumfo comercial i la seua repercussió possibilità el rodage de dos seqüeles.
- Patrimonio nacional (1981).
- Nacional III (1982).
- La vaquilla (1985). L'últim gran èxit en taquilla del cineaste fon esta comèdia sobre la guerra civil d'inqüestionable calitat, pese a que alguns sectors de la crítica la consideren inferior als seus grans guanys dels anys 60.
- Moros y cristianos ([987). Una sàtira esperpèntica a a la valenciana. Una de les seues comedies més valencianes.
- Todos a la cárcel (1993). Reconeiximent del cine espanyol a Berlanga concedint-li un Goya que, com sol succeir, no premia la seua millor película sino una trayectòria. El film decepcionà a la crítica i no fon un èxit de taquilla.
- Blasco Ibáñez, la novela de su vida (per a televisió, (1997).
- París-Tombuctú (1999). La seua última película, rodada en Peníscola.
- El sueño de la maestra (2002).
Referències[editar | editar còdic]
- FRANCO, Jesús. Bienvenido Mister Cagada (Aguilar, Madrid, 2005). ISBN: 84-03-09580-5.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Luis_García_Berlanga de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.