Diferència entre les revisions de "Mar del Nort"
(Text reemplaça - 'Edimburg' a 'Edimburc') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Image:NASA NorthSea1.jpg|thumb|Vista de satèlit del mar del Nort]] | |
| + | La '''mar del Nort''' és un [[mar]] obert de l'[[oceà Atlàntic]], situat entre les costes de [[Noruega]] i [[Dinamarca]] en l'est, les de les [[illes Britàniques]] a l'oest, i les de [[Alemanya]], els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] i [[França]] al sur. El [[Skagerrak]] constituïx una espècie de baïa a l'est del mar, la qual ho conecta en el [[Mar Bàltic|Bàltic]] en través del [[Kattegat]]; també està conectat en el Bàltic per mig del [[canal de Kiel]]. El [[canal de la Mànega]] ho conecta al restant de l'Atlàntic pel sur, mentres que pel nort conecta en través de la [[mar de Noruega]], que és el nom que adopta el mar al nort de les [[illes Shetland]]. | ||
| − | Les marees són prou irregulars ya que confluïxen en ell un corrent provinent del nort i una atra del sur. Hi ha molta pluja i boira durant tot l'any, i del | + | Les marees són prou irregulars ya que confluïxen en ell un corrent provinent del nort i una atra del sur. Hi ha molta pluja i boira durant tot l'any, i del noroest arriben violentes tempestats que fan la navegació perillosa. |
| − | Té una superfície d'uns 750.000 quilómetros, una llongitut aproximada de 960 i una amplària màxima de 480 quilómetros. És un mar molt poc profunt, en una profunditat mija de 95 metros: el fet que en el [[Banc Dogger]], al mig del mar i a una profunditat d'uns 25 metros, s'hagen trobat restes de mamuts prova que durant l'última glaciació o be estava cobert de | + | Té una superfície d'uns 750.000 quilómetros, una llongitut aproximada de 960 i una amplària màxima de 480 quilómetros. És un mar molt poc profunt, en una profunditat mija de 95 metros: el fet que en el [[Banc Dogger]], al mig del mar i a una profunditat d'uns 25 metros, s'hagen trobat restes de mamuts prova que durant l'última glaciació o be estava cobert de gèl o be estava emergit. En el desgel, el banc se va convertir en una espècie d'últim reducte en forma d'illa. |
| − | Durant | + | Durant l'[[Edat Antiga]] este mar es coneixia com ''Oceanum'' o ''Mare Germanicum''. El nom actual se pensa que va sorgir des del punt de vista de les [[illes Frisones]], des de a on quedava totalment al nort, i per oposició a la mar del Sur (la [[mar de Frísia]], en els Països Baixos). A la llarga, el nom actual es va acabar imponent, de manera que ya era predominant durant l'[[Edat Moderna]]. |
Segons les llengües oficials dels estats que ho rodegen, es denomina ''Mer Du Nord'', en [[idioma francés|francés]]; ''Noordzee'', en [[idioma holandés|neerlandés]]; ''Nordsee'', en [[idioma alemà|alemà]]; ''Nordsjön'', en [[idioma suec]]; ''Nordsøen'', en [[idioma danés|danés]]; ''Nordsjøen'', en [[idioma noruec|noruec]]; i ''North Siga'' en [[idioma anglés|anglés]]. En [[idioma frisó|frisó]] es diu ''Noardsee'' i en [[gaèlic escocés]] ''A' Mhuir en Tuath''. | Segons les llengües oficials dels estats que ho rodegen, es denomina ''Mer Du Nord'', en [[idioma francés|francés]]; ''Noordzee'', en [[idioma holandés|neerlandés]]; ''Nordsee'', en [[idioma alemà|alemà]]; ''Nordsjön'', en [[idioma suec]]; ''Nordsøen'', en [[idioma danés|danés]]; ''Nordsjøen'', en [[idioma noruec|noruec]]; i ''North Siga'' en [[idioma anglés|anglés]]. En [[idioma frisó|frisó]] es diu ''Noardsee'' i en [[gaèlic escocés]] ''A' Mhuir en Tuath''. | ||
| − | Té importants jaciments de [[petròleu]] i [[gas natural]], els quals es | + | Té importants jaciments de [[petròleu]] i [[gas natural]], els quals es varen escomençar a explotar en els [[anys 1970]]. |
== Rius principals que desemboquen en ell == | == Rius principals que desemboquen en ell == | ||
| Llínea 22: | Llínea 23: | ||
== Tràfic marítim == | == Tràfic marítim == | ||
| − | + | La mar del Nort és molt important per al tràfic marítim. Alguns dels [[port]]s més grans del món se situen en les seues costes o be a la vora dels rius pocs quilómetros riu dalt de la seua desembocadura (és el cas, per eixemple, de [[Rotterdam]] —Tercer port del món—, [[Amberes]], [[Henurg]] i [[Londres]]), o be tenen un fàcil accés, com el de [[Àmsterdam]], cosa que fa que disponga de rutes marítimes molt solicitades. És vital per al comerç de [[Europa]] Occidental. | |
=== Ports costers principals === | === Ports costers principals === | ||
| Llínea 31: | Llínea 32: | ||
* [[Esjberg]] en [[Dinamarca]] | * [[Esjberg]] en [[Dinamarca]] | ||
* [[Oslo]], [[Kristiansand]], [[Stavanger]] i [[Bergen]] en [[Noruega]] | * [[Oslo]], [[Kristiansand]], [[Stavanger]] i [[Bergen]] en [[Noruega]] | ||
| − | * [[Aberdeen]], [[Dundee]] i [[ | + | * [[Aberdeen]], [[Dundee]] i [[Edimburc]] en [[Escòcia]] (Gran Bretanya) |
* [[Newcastle upon Tyne]], [[Sunderland]], [[Kingston upon Hull]], [[Grimsby]], [[Great Yarmouth]], [[Lowestoft]], [[Colchester]], [[Southend-on-Sea]] i [[Dover]] en [[Anglaterra]] (Gran Bretanya) | * [[Newcastle upon Tyne]], [[Sunderland]], [[Kingston upon Hull]], [[Grimsby]], [[Great Yarmouth]], [[Lowestoft]], [[Colchester]], [[Southend-on-Sea]] i [[Dover]] en [[Anglaterra]] (Gran Bretanya) | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Mar del Sur]] | * [[Mar del Sur]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | <references/> | ||
| + | {{Traduït de|es|Mar del Norte}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{Commonscat|North Sea}} | |
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Geografia d'Europa]] | [[Categoria:Geografia d'Europa]] | ||
| + | [[Categoria:Mars]] | ||
Última revisió del 14:19 31 ago 2023
La mar del Nort és un mar obert de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca en l'est, les de les illes Britàniques a l'oest, i les de Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sur. El Skagerrak constituïx una espècie de baïa a l'est del mar, la qual ho conecta en el Bàltic en través del Kattegat; també està conectat en el Bàltic per mig del canal de Kiel. El canal de la Mànega ho conecta al restant de l'Atlàntic pel sur, mentres que pel nort conecta en través de la mar de Noruega, que és el nom que adopta el mar al nort de les illes Shetland.
Les marees són prou irregulars ya que confluïxen en ell un corrent provinent del nort i una atra del sur. Hi ha molta pluja i boira durant tot l'any, i del noroest arriben violentes tempestats que fan la navegació perillosa.
Té una superfície d'uns 750.000 quilómetros, una llongitut aproximada de 960 i una amplària màxima de 480 quilómetros. És un mar molt poc profunt, en una profunditat mija de 95 metros: el fet que en el Banc Dogger, al mig del mar i a una profunditat d'uns 25 metros, s'hagen trobat restes de mamuts prova que durant l'última glaciació o be estava cobert de gèl o be estava emergit. En el desgel, el banc se va convertir en una espècie d'últim reducte en forma d'illa.
Durant l'Edat Antiga este mar es coneixia com Oceanum o Mare Germanicum. El nom actual se pensa que va sorgir des del punt de vista de les illes Frisones, des de a on quedava totalment al nort, i per oposició a la mar del Sur (la mar de Frísia, en els Països Baixos). A la llarga, el nom actual es va acabar imponent, de manera que ya era predominant durant l'Edat Moderna.
Segons les llengües oficials dels estats que ho rodegen, es denomina Mer Du Nord, en francés; Noordzee, en neerlandés; Nordsee, en alemà; Nordsjön, en idioma suec; Nordsøen, en danés; Nordsjøen, en noruec; i North Siga en anglés. En frisó es diu Noardsee i en gaèlic escocés A' Mhuir en Tuath.
Té importants jaciments de petròleu i gas natural, els quals es varen escomençar a explotar en els anys 1970.
Rius principals que desemboquen en ellEditar
- el Elba en Cuxhaven (Alemanya)
- el Weser en Bremerhaven (Alemanya)
- el Ems en Emden (Alemanya)
- el Rin i el Mosa en Rotterdam (Països Baixos)
- el Escalda en Flesinga (Països Baixos)
- el Tàmessis en Southend-on-Sea (Gran Bretanya)
- el Humber en Kingston upon Hull (Gran Bretanya)
- l'Ijzer en Nieuwpoort (Bèlgica)
Tràfic marítimEditar
La mar del Nort és molt important per al tràfic marítim. Alguns dels ports més grans del món se situen en les seues costes o be a la vora dels rius pocs quilómetros riu dalt de la seua desembocadura (és el cas, per eixemple, de Rotterdam —Tercer port del món—, Amberes, Henurg i Londres), o be tenen un fàcil accés, com el de Àmsterdam, cosa que fa que disponga de rutes marítimes molt solicitades. És vital per al comerç de Europa Occidental.
Ports costers principalsEditar
- Caleu i Dunkerque en França
- Ostende i Zeebrugge en Bèlgica
- Flesinga, Rotterdam i Donen Helder en els Països Baixos
- Emden, Wilhelmshaven, Bremerhaven i Cuxhaven en Alemanya
- Esjberg en Dinamarca
- Oslo, Kristiansand, Stavanger i Bergen en Noruega
- Aberdeen, Dundee i Edimburc en Escòcia (Gran Bretanya)
- Newcastle upon Tyne, Sunderland, Kingston upon Hull, Grimsby, Great Yarmouth, Lowestoft, Colchester, Southend-on-Sea i Dover en Anglaterra (Gran Bretanya)
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Mar del Norte de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mar del Nort.