Diferència entre les revisions de "Amparo Navarro Giner"
| (No se mostren 8 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Amparo Navarro Giner''' ([[Valéncia]], [[27 de novembre]] de [[1900]] - [[24 de decembre]] de [[1986]]), fon una mestra i política [[Valencians|valenciana]]. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Amparo Navarro Giner | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Mestra i política. | ||
| + | | data_naix = [[27 de novembre]] de [[1900]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[24 de decembre]] de [[1986]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Amparo Navarro Giner''' també coneguda com Empar Navarro Giner ([[Valéncia]], [[27 de novembre]] de [[1900]] - [[24 de decembre]] de [[1986]]), fon una mestra i política [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Comunisme|comunista]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 5: | Llínea 16: | ||
En l'any [[1922]] intervingué en l'Assamblea de Nostra Parla reivindicant el valencià en l'escola i la formació de tot el Magisteri en castellà i en valencià. | En l'any [[1922]] intervingué en l'Assamblea de Nostra Parla reivindicant el valencià en l'escola i la formació de tot el Magisteri en castellà i en valencià. | ||
| − | Eixercí com a mestra en les escoles de [[Salines]], [[Parcent]], [[Alfafar]] i en l'Escola Cossío de [[Valéncia]]. L'últim poble en el que va eixercir fon [[Murla]], a on va compondre la lletra de l'himne del poble. | + | Eixercí com a mestra en les escoles de [[Les Salines|Salines]], [[Parcent]], [[Alfafar]] i en l'Escola Cossío de [[Valéncia]]. L'últim poble en el que va eixercir fon [[Murla]], a on va compondre la lletra de l'himne del poble. |
El 12 de setembre de l'any 1928 es casà en [[Maximilià Thous i Llorens]]. | El 12 de setembre de l'any 1928 es casà en [[Maximilià Thous i Llorens]]. | ||
| − | Durant la [[Segona República Espanyola]] fon presidenta de l'Associació de Mestres Valencians i militant del [[Partit | + | Durant la [[Segona República Espanyola]] fon presidenta de l'Associació de Mestres Valencians i militant del [[Partit Valencianista d'Esquerra]]. |
Durant la [[guerra civil espanyola]] fon mestra en l'Institut d'Assistència Social "Mestre Ripoll" (antiga Beneficència) quan la Diputació va substituir el personal membre d'órdens religioses per a mestres, i va acompanyar [[Josep Renau]] dos voltes a [[París]] per a recaptar diners per a la causa republicana. Redactora de la revista ''Pasionaria'', orgue de Dònes Antifascistes en Valéncia, de la que era directora [[Manolita Ballester]]. En finalisar el conflicte fon depurada com a mestra i en juliol de [[1939]] detinguda i condenada a tres anys de presó per haver pertanygut a un servici d'informació antifasciste. | Durant la [[guerra civil espanyola]] fon mestra en l'Institut d'Assistència Social "Mestre Ripoll" (antiga Beneficència) quan la Diputació va substituir el personal membre d'órdens religioses per a mestres, i va acompanyar [[Josep Renau]] dos voltes a [[París]] per a recaptar diners per a la causa republicana. Redactora de la revista ''Pasionaria'', orgue de Dònes Antifascistes en Valéncia, de la que era directora [[Manolita Ballester]]. En finalisar el conflicte fon depurada com a mestra i en juliol de [[1939]] detinguda i condenada a tres anys de presó per haver pertanygut a un servici d'informació antifasciste. | ||
| Llínea 15: | Llínea 26: | ||
Una volta lliberada, actuà d'enllaç del [[Socorro Rojo]] i vixqué de donar classes particulars i de treballar com a administrativa, fins que fon readmesa com a mestra en [[1962]], eixercint en [[Albalat dels Sorells]] a on, despuix, es traslladaria a [[Murla]]. Allí es jubilarà en l'any [[1970]]. | Una volta lliberada, actuà d'enllaç del [[Socorro Rojo]] i vixqué de donar classes particulars i de treballar com a administrativa, fins que fon readmesa com a mestra en [[1962]], eixercint en [[Albalat dels Sorells]] a on, despuix, es traslladaria a [[Murla]]. Allí es jubilarà en l'any [[1970]]. | ||
| − | == | + | == Artículs == |
| − | ( | + | Artículs seus publicats en la revista ''Pasionaria'': |
| + | |||
| + | * «Incorporación de la mujer a la producción». ''Pasionaria. Revista de las Mujeres Antifascistas de Valencia'', núm. 22 (23 d'octubre de 1937). | ||
| + | * «Vida de las agrupaciones. En la barriada de Ruzafa». ''Pasionaria. Revista de las Mujeres Antifascistas de Valencia'', núm. 22 (23 d'octubre de 1937). | ||
| + | * «!Queremos!». ''Pasionaria. Revista de las Mujeres Antifascistas de Valencia'', núm. 23 (13 novembre de 1937). | ||
| + | |||
| + | == Reconeiximents == | ||
| + | |||
| + | * La ciutat de Valéncia té una escola infantil que du el seu nom, en el carrer del Cineaste [[Ricardo Muñoz Suay]]. | ||
| + | * En l'any [[2019]] se li oferí un homenage en el Saló de Cristal de l'[[Ajuntament de Valéncia]]. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Maximilià Thous i Llorens]] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Amparo_Navarro_Giner Amparo Navarro Giner en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Mestres]] | ||
| + | [[Categoria:Polítics]] | ||
| + | [[Categoria:Polítics valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Comunisme]] | ||
Última revisió del 11:32 27 dec 2024
| Amparo Navarro Giner | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mestra i política. | ||
| Naiximent: | 27 de novembre de 1900 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 24 de decembre de 1986 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Amparo Navarro Giner també coneguda com Empar Navarro Giner (Valéncia, 27 de novembre de 1900 - 24 de decembre de 1986), fon una mestra i política valenciana d'ideologia comunista.
Biografia[editar | editar còdic]
En l'any 1922 intervingué en l'Assamblea de Nostra Parla reivindicant el valencià en l'escola i la formació de tot el Magisteri en castellà i en valencià.
Eixercí com a mestra en les escoles de Salines, Parcent, Alfafar i en l'Escola Cossío de Valéncia. L'últim poble en el que va eixercir fon Murla, a on va compondre la lletra de l'himne del poble.
El 12 de setembre de l'any 1928 es casà en Maximilià Thous i Llorens.
Durant la Segona República Espanyola fon presidenta de l'Associació de Mestres Valencians i militant del Partit Valencianista d'Esquerra.
Durant la guerra civil espanyola fon mestra en l'Institut d'Assistència Social "Mestre Ripoll" (antiga Beneficència) quan la Diputació va substituir el personal membre d'órdens religioses per a mestres, i va acompanyar Josep Renau dos voltes a París per a recaptar diners per a la causa republicana. Redactora de la revista Pasionaria, orgue de Dònes Antifascistes en Valéncia, de la que era directora Manolita Ballester. En finalisar el conflicte fon depurada com a mestra i en juliol de 1939 detinguda i condenada a tres anys de presó per haver pertanygut a un servici d'informació antifasciste.
Una volta lliberada, actuà d'enllaç del Socorro Rojo i vixqué de donar classes particulars i de treballar com a administrativa, fins que fon readmesa com a mestra en 1962, eixercint en Albalat dels Sorells a on, despuix, es traslladaria a Murla. Allí es jubilarà en l'any 1970.
Artículs[editar | editar còdic]
Artículs seus publicats en la revista Pasionaria:
- «Incorporación de la mujer a la producción». Pasionaria. Revista de las Mujeres Antifascistas de Valencia, núm. 22 (23 d'octubre de 1937).
- «Vida de las agrupaciones. En la barriada de Ruzafa». Pasionaria. Revista de las Mujeres Antifascistas de Valencia, núm. 22 (23 d'octubre de 1937).
- «!Queremos!». Pasionaria. Revista de las Mujeres Antifascistas de Valencia, núm. 23 (13 novembre de 1937).
Reconeiximents[editar | editar còdic]
- La ciutat de Valéncia té una escola infantil que du el seu nom, en el carrer del Cineaste Ricardo Muñoz Suay.
- En l'any 2019 se li oferí un homenage en el Saló de Cristal de l'Ajuntament de Valéncia.