Diferència entre les revisions de "San Salvador de Jujuy"
(Text reemplaça - 'Malvinas' a 'Malvines') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 25 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:Casa de Gobierno de Jujuy 01.JPG|right|thumb|300px|<center>'''Ciutat de San Salvador de Jujuy'''</center>]] |
| + | '''San Salvador de Jujuy''' és una ciutat del noroest d'[[Argentina]], capital de la provincià de [[Jujuy]]. Es troba ubicada en la confluència dels rius Gran i Xibi Xibi. Te una població de 237.751 habitants (INDEC, 2001). | ||
| − | + | == Situació geogràfica == | |
| + | La ciutat de San Salvador de Jujuy està ubicada en la regió dels valls templats, entre els rius Gran i Xibi-Xibi, a 1.259 metros sobre el nivell del mar, la seua peculiar topografia li valgueren la denominació de Taçeta d'Argent. | ||
| − | + | L'[[estiu]] és calorós al migdia i en les primeres hores de la vesprada, en [[hivern]] les temperatures màximes estan al voltant dels 20°C pero les seues nits són fredes en registres per devall dels 0°C. L'estació més confortable és la [[primavera]]. | |
| − | + | Durant el [[sigle XX]] la ciutat es va estendre principalment cap al sur i surest del [[riu]] Xibi Xibi, i en menor grau en la banda nort del Riu Gran. | |
| − | L'estiu | ||
| − | Durant el sigle XX la ciutat es va estendre principalment cap al sur i surest del riu Xibi Xibi, i en menor grau en la banda nort del Riu Gran. | ||
| − | == | + | == Història == |
| − | El lloc on actualment es troba el barri de Ciudad de Nieva, el 20 | + | El lloc a on actualment es troba el barri de Ciudad de Nieva, el [[20 d'agost]] de [[1561]], fon fundada per Gregorio de Castañeda la primera ciutat jujenya, nomenada de Nieva, en homenage al virrei del [[Perú]], comte de Nieva. Fon destruïda en l'any [[1564]]. |
| − | Una segona ciutat fon fundada el | + | Una segona ciutat fon fundada el [[13 d'octubre]] de [[1575]], per Pedro de Zárate nomenada San Francisco en la Nova Província d’Alava. La ciutat alcançà escassament un any de vida, ya que també fon destruïda per les hordes salvages. |
| − | El | + | El [[19 d'abril]] de [[1593]], en el lloc a on esta emplaçada actualment la plaça Belgrano, seent un dilluns de Pasqua de Resurrecció i baix l’invocació del Santíssim Salvador, Francisco de Argañarás i Murgia deixà establida la fundació de San Salvador de Velasco en el vall de Jujuy a on quedà definitivament assentada. |
== Patrimoni edilici == | == Patrimoni edilici == | ||
| − | + | La Casa de Govern, és un palau d’estil francés, emmarcat per les escultures de [[Lola Mora]]. En ell es conserva la bandera que fora donada pel general [[Manuel Belgrano]] en el Saló Dorat o saló de la Bandera. | |
| − | La Casa de Govern, | + | La catedral o Iglésia Matriu catedral és un fermós -encara que senzill- edifici d'estil colonial [[Espanya|espanyol]] en el qual es troben detalls barrocs. |
| − | La catedral o Iglésia Matriu catedral | ||
El Cabildo (edifici de l’antic ajuntament) s’ubica front a la Plaça Belgrano, la seua estructura conserva la recova d’estil colonial i els seus arcs de mig punt. Actualment es seu de la policia. | El Cabildo (edifici de l’antic ajuntament) s’ubica front a la Plaça Belgrano, la seua estructura conserva la recova d’estil colonial i els seus arcs de mig punt. Actualment es seu de la policia. | ||
| − | Est edifici del [[sigle XIX]], declarat Monument | + | Est edifici del [[sigle XIX]], declarat Monument Històric Nacional, fon reconstruït despuix que un terremot ho destruiria en [[1863]]. |
| − | L' | + | L'iglésia de San Francisco ocupa el mateix lloc des del [[sigle XVII]]. Esta bella iglésia esta precedida per un atri tancat per reixes, on es destaca la seua nau principal i una atra del portacreu, que rematen en una esplèndida cúpula que posseïx una impactant aranya penjant. |
| − | En el seu interior sobreïx el púlpit tallat en fusta realisat a | + | En el seu interior sobreïx el púlpit tallat en fusta realisat a mitat del [[sigle XVIII]] a partir dels dissenys típics de [[Cusco]] en [[Perú]]. |
Atres edificis de valor històric son: la capella de Santa Barbara, el Museu Històric Provincial [[Juan Lavalle]], el Museu Mineralògic i Paleontològic. | Atres edificis de valor històric son: la capella de Santa Barbara, el Museu Històric Provincial [[Juan Lavalle]], el Museu Mineralògic i Paleontològic. | ||
== Festes == | == Festes == | ||
| − | [[ | + | La [[Festa Nacional dels Estudiants]] (penúltima semana de [[setembre]]) és una gran festa de la joventut. Els coleges i escoles de segona ensenyança de la província construïxen fermoses carrosses alegòriques d’estructura metàlica totalment revestides de flors de paper i en allumenació. La creativitat dels estudiants és increible. La Festa inclou l'elecció de la Regina Nacional dels Estudiants, un Congres Nacional dels Estudiants i tot un nutrit programa de competències i festejos. |
| − | |||
== Principals barris == | == Principals barris == | ||
| − | *Centre(Casc | + | *Centre(Casc Històric) |
*Luján | *Luján | ||
*Belgrano | *Belgrano | ||
| Llínea 60: | Llínea 58: | ||
*Norte | *Norte | ||
*Los Perales | *Los Perales | ||
| − | * | + | *Malvines |
*Marcelino Vargas | *Marcelino Vargas | ||
*Mariano Moreno | *Mariano Moreno | ||
| Llínea 75: | Llínea 73: | ||
*Los Molinos | *Los Molinos | ||
| − | ==Enllaços externs== | + | == Enllaços externs == |
| − | + | {{Commonscat|San Salvador de Jujuy}} | |
[[Categoria:Ciutats d'Argentina]] | [[Categoria:Ciutats d'Argentina]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria: Geografia de Jujuy]] |
Última revisió del 00:48 2 set 2023
San Salvador de Jujuy és una ciutat del noroest d'Argentina, capital de la provincià de Jujuy. Es troba ubicada en la confluència dels rius Gran i Xibi Xibi. Te una població de 237.751 habitants (INDEC, 2001).
Situació geogràfica[editar | editar còdic]
La ciutat de San Salvador de Jujuy està ubicada en la regió dels valls templats, entre els rius Gran i Xibi-Xibi, a 1.259 metros sobre el nivell del mar, la seua peculiar topografia li valgueren la denominació de Taçeta d'Argent.
L'estiu és calorós al migdia i en les primeres hores de la vesprada, en hivern les temperatures màximes estan al voltant dels 20°C pero les seues nits són fredes en registres per devall dels 0°C. L'estació més confortable és la primavera. Durant el sigle XX la ciutat es va estendre principalment cap al sur i surest del riu Xibi Xibi, i en menor grau en la banda nort del Riu Gran.
Història[editar | editar còdic]
El lloc a on actualment es troba el barri de Ciudad de Nieva, el 20 d'agost de 1561, fon fundada per Gregorio de Castañeda la primera ciutat jujenya, nomenada de Nieva, en homenage al virrei del Perú, comte de Nieva. Fon destruïda en l'any 1564. Una segona ciutat fon fundada el 13 d'octubre de 1575, per Pedro de Zárate nomenada San Francisco en la Nova Província d’Alava. La ciutat alcançà escassament un any de vida, ya que també fon destruïda per les hordes salvages. El 19 d'abril de 1593, en el lloc a on esta emplaçada actualment la plaça Belgrano, seent un dilluns de Pasqua de Resurrecció i baix l’invocació del Santíssim Salvador, Francisco de Argañarás i Murgia deixà establida la fundació de San Salvador de Velasco en el vall de Jujuy a on quedà definitivament assentada.
Patrimoni edilici[editar | editar còdic]
La Casa de Govern, és un palau d’estil francés, emmarcat per les escultures de Lola Mora. En ell es conserva la bandera que fora donada pel general Manuel Belgrano en el Saló Dorat o saló de la Bandera. La catedral o Iglésia Matriu catedral és un fermós -encara que senzill- edifici d'estil colonial espanyol en el qual es troben detalls barrocs.
El Cabildo (edifici de l’antic ajuntament) s’ubica front a la Plaça Belgrano, la seua estructura conserva la recova d’estil colonial i els seus arcs de mig punt. Actualment es seu de la policia. Est edifici del sigle XIX, declarat Monument Històric Nacional, fon reconstruït despuix que un terremot ho destruiria en 1863.
L'iglésia de San Francisco ocupa el mateix lloc des del sigle XVII. Esta bella iglésia esta precedida per un atri tancat per reixes, on es destaca la seua nau principal i una atra del portacreu, que rematen en una esplèndida cúpula que posseïx una impactant aranya penjant.
En el seu interior sobreïx el púlpit tallat en fusta realisat a mitat del sigle XVIII a partir dels dissenys típics de Cusco en Perú.
Atres edificis de valor històric son: la capella de Santa Barbara, el Museu Històric Provincial Juan Lavalle, el Museu Mineralògic i Paleontològic.
Festes[editar | editar còdic]
La Festa Nacional dels Estudiants (penúltima semana de setembre) és una gran festa de la joventut. Els coleges i escoles de segona ensenyança de la província construïxen fermoses carrosses alegòriques d’estructura metàlica totalment revestides de flors de paper i en allumenació. La creativitat dels estudiants és increible. La Festa inclou l'elecció de la Regina Nacional dels Estudiants, un Congres Nacional dels Estudiants i tot un nutrit programa de competències i festejos.
Principals barris[editar | editar còdic]
- Centre(Casc Històric)
- Luján
- Belgrano
- San Cayetano
- San Martín
- 19 de Abril
- 17 de Agosto
- 23 de Agosto
- Almirante Brown
- Alto Comedero
- Alberdi
- Alto
- Gorriti
- La Viña
- Gorriti
- Campo Verde
- Santa Rosa
- Barrio Constitución
- 1° de Marzo
- Chijra
- Ciudad de Nieva
- Coronel Arias
- Cuyaya
- San Francisco
- El Chingo
- Huaico
- Norte
- Los Perales
- Malvines
- Marcelino Vargas
- Mariano Moreno
- Punta Diamante
- San Francisco de Álava
- San Pedrito del Portal
- San Pedrito
- Villa Jardín de Reyes
- Sargento Cabral
- Exodo Jujeño
- 18 de Noviembre
- Santa Rita
- Alto Padilla
- Los Molinos
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre San Salvador de Jujuy.